¡Descarga seminari 1 processal y más Ejercicios en PDF de Derecho Procesal solo en Docsity!
PREGUNTES
1. Indica almenys tres diferències entre els Advocats i els Advocats de
l’Estat.
1 Diferència: Els advocats de l’Estat representen i defensen l’Estat, els organismes autònoms, els òrgans constitucionals i en general els diferents nivells de l’administració pública. D’altra banda, els Advocats defensen i representen una de les parts en un judici, tant poden ser casos particulars com d’empreses.
2 Diferència: Per poder exercir com a advocat s’ha d’estar llicenciat en dret, tenir l’acreditació de capacitat professional i haver-se incorporat en un Col·legi d’Advocats. Com a diferència, per poder exercir com un advocat de l’Estat, també s’ha de superar un concurs- oposició que permetrà accedir a l'administració pública, convertint-ho en funcionaris públics.
3 Diferència: Finalment un Advocat de l’Estat és un funcionari públic i per tant no té la capacitat com a advocat d’escollir en quins casos vol treballar o quins seran els honoraris que cobrarà a un client per la feina exercida, perquè tot ja li està preestablert. D’aquesta manera un Advocat té plena llibertat per poder decidir en quins casos forma part i les retribucions econòmiques.
Referències: F. Ramos Méndez. El sistema procesal español, Ed Atelier, 10ª edició, 2016.
2. Imagina’t que ja han passat 4 anys i has superat la darrera assignatura
que et quedava per a acabar el Grau en Dret a la UPF
Quins requisits hauràs de complir per a poder exercir com a advocat?
- Ser de nacionalitat espanyola o Estat membre de la Unió Europea.
- Ser major d’edat i no sotmès en causa d’incapacitat.
- Posseir el títol de llicenciat en dret.
- Tenir el títol professional d’advocat, amb un curs de postgrau en una Universitat o Escola de Pràctica Jurídica.
- Estar inscrit en un col·legi d’advocats.
- No tenir antecedent penals i no sotmès en causes d’incompatibilitat o prohibició.
- Jurar seguir la Constitució i la resta de l’ordenament jurídic.
- Formalitzar l’ingrés en un sistema de previsió, com mutues, seguretat social...
- Donar-se d’alta en l’impost de les activitats econòmiques.
- Contractar una assegurança de responsabilitat civil.
Referències: F. Ramos Méndez. El sistema procesal español, Ed Atelier, 10ª edició, 2016.
3. Llegeix el supòsit de fet i contesta les qüestions proposades:
Els srs. Soler es disposaven a gaudir del seu sopar a la seva terrassa del
seu apartament de Calvià quan literalment els hi va caure la paret de
l’edifici contigu al damunt. Sortosament no van patir danys personals
greus, encara que el sostre del seu àtic va quedar molt malmès. Els srs.
Soler contracten els serveis d’un arquitecte per esbrinar les causes del
sinistre. L’arquitecte dictamina que les obres de enderrocament i
rehabilitació que s’estan portant a terme a l’edifici del costat són les
responsables del sinistre.
a) ¿Seria possible solucionar el problema acudint a un arbitratge?
Un arbitratge seria posible si les dues parts hi estiguessin d’acord.
b) En cas afirmatiu, faria falta advocat i procurador? Qui els paga?
Segons l’article 539.1 LEC, l’assistència d’un advocat i procurador seran necessaris sempre que el procés judicial superi els 2.000 euros. Un cop resolt el conflicte, la part guanyadora podrà reclamar a l’altra part que es faci càrrec de les despeses que hi hagi hagut en matèria de procés d’arbitratge i també d’advocats i procuradors.
Descartada la solució extrajudicial, els srs. Soler presenten una demanda
de danys i perjudicis dirigides contra l’Arquitecte de les obres, l’empresa
constructora “CONSTRUCCIONS CALVIÀ” i l’empresa promotora, tot
reclamant la suma de 50.000 euros, que és la suma que es preveu que
costarà la reconstrucció de la teulada així com els desperfectes causats.
a) Són obligatoris l’advocat i el procurador en aquest litigi (veure arts. 23 i ss.
LEC)? En el seu cas, com s’elegeixen/designen?
Segons el (art. 23.1 LEC) serà obligatori la presència d’un procurador en el litigi, ja que, s’ha descartat la solució extrajudicial. A més en aquest cas en particular serà obligatori assistir amb la defensa d’un advocat, a raó de què la suma dinerària és de 50.000 euros i el
També es pot realitzar mitjançant el poder notarial, on un notari dóna fe que una persona (física o jurídica) autoritza a un procurador a representar-lo en els jutjats i durant tot el procediment.
Ø Assenyala les diferències entre una i altra forma
Com a diferències principals, l’apoderament apud acta es realitza davant del Secretari Judicial i és totalment gratuït, d'altre banda l'atorgament davant de Notari té un cost que es troba entre els 30 i 60 euros. El temps invertit entre les dues formes es gairebé similar, tot i que un apoderament Apud Acta pot ser més ràpid. l’Apud Acta només serveix per a un pleit en concret en el qual s’apoderi, a diferència el poder notarial permet un ús reiterat del mateix fins que no sigui revocat.
c) A l’audiència prèvia del judici, compareix l’advocat de l’arquitecte i el seu
procurador, però no el seu client. El jutge té a la part per incompareguda a
l’audiència prèvia (veure art. 414 LEC) i no deixa parlar a l’advocat ni, per
tant, proposar prova. Pot l’advocat de l’arquitecte recórrer aquesta resolució?
Amb quin argument?
Sí que pot ja que segons l’art 414.2 LEC en que textualmetn diu: `Las partes habrán de comparecer en la audiencia asistidas de abogado. Al efecto del intento de arreglo o transacción, cuando las partes no concurrieren personalmente sino a través de su procurador, habrán de otorgar a éste poder para renunciar, allanarse o transigir. Si no concurrieren personalmente ni otorgaren aquel poder, se les tendrá por no comparecidos a la audiencia.´
D’aquesta manera, es pot recórrer aquesta solució, ja que segons l’article citat anteriorment, ell és el representant del client i té aquest poder especial.
d) L’advocat de la part actora proposa com a prova documental el dia de
l’audiència prèvia uns mails que havia intercanviat amb un dels advocats
contraris, on es parlava d’un possible pacte ¿és admissible aquesta prova?
Només serà admissible si l’advocat de la part contrària ha permès que aquests correus es presentin com a prova, en cas contrari no serà una prova admissible en el cas. (F. Ramos Méndez, 2016)
e) El dia del judici, l’advocat de l’empresa constructora no va comparèixer. El
judici es celebra igualment i es dicta sentència en primera instància en que es
condemna a l’empresa constructora al pagament de 50.000 euros més costes
i absol a la resta de codemandats sense imposició expressa de les costes en
relació als codemandants absolts.
Ø Resulta que l’advocat no va comparèixer perquè el procurador li
notifica malament el dia i l’hora. És correcta la decisió del jutge? Es
podria recórrer? Amb quin argument? Podria l’empresa
constructora exigir algun tipus de responsabilitat al seu advocat i
procurador? ¿de quin tipus?
La decisió del jutge sí que és correcte, ja que si l’advocat del demandat no es presenta sense causa justificada, l’audiència segueix amb el demandant amb allò que resulti apropiat i d’aquesta manera no es podrà recorre.(Art. 414.4 LOPJ).
L’empresa constructora si que podria exigir algun tipus de responsabilitat als seus advocats i procuradors per no assistir al judici. Partint de a l’art 553.3 LOPJ en què afirma que els advocats o procuradors que no assisteixin a un tribunal sense causa justificada, tindran una correcció disciplinària. Aquesta sanció ja pot ser una advertència com una multa, tot depenent de les circumstàncies (Art 554 LOPJ).
Ø Si resulta que l’advocat no va comparèixer per una tallada de llum a
l’aeroport del Prat, el matí del mateix judici. És correcta la decisió del
jutge? Es podria recórrer? Amb quin argument? (veure art. 183 LEC)
D’aquesta manera segons l’Art. 183 ` Si a cualquiera de los que hubieren de acudir a una vista le resultare imposible asistir a ella en el día señalado, por causa de fuerza mayor u otro motivo de análoga entidad, lo manifestará de inmediato al Tribunal, acreditando cumplidamente la causa o motivo y solicitando señalamiento de nueva vista o resolución que atienda a la situación´ Així doncs la decisió del jutge sí que és correcta però després es podria recorre, exposant els arguments ja citats: Acreditant la causa i motiu per la qual no s'ha pogut assistir al judici_._
Ø I si qui no compareix és el procurador sense causa justificada, però
sí el client? També s’entén com incompareguda la part? (veure STS
de 15 de juny de 2016, en relació art. 553 LOPJ)
En el cas que el procurador no assisteixi sense causa justificada i tingui el poder per renunciar, conformar-se o cedir, serà corregit disciplinariament per la seva actuació davant els jutjats i tribunals.(Art 553 LOPJ)
f) Un cop obtinguda la sentència de primera instància, l’advocat de l’empresa
constructora renuncia a continuar la tramitació del plet per discrepàncies amb
L’advocat d’ofici, segons (l’art.13.3 del Codi Deontològic), l’advocat tindrà plena llibertat per rebutjar o acceptar l’assumpte que sol·liciti la seva intervenció sense necessitat de justificar la seva decisió. Si el client vol canviar l’advocat d’ofici per un de lliure elecció, ha de manifestar que no desitja ser defensat pel seu advocat,, almenys set dies abans del judici. No és pròpiament una renúncia, però tot i així els Tribunals poden fer cas omís de la voluntat del defensat, i en aquest cas es vulneraria el dret a un procés just, i a més a més suposaria una vulneració de l’art. 6.3 del Conveni de Roma l ‘art. 14.3 d) del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que consagren que tot acusat té, com a mínim, dret a defendre’s per ell mateix, o a sol·licitar assitència d’un defensor de la seva elecció. La preferència que es té és la d’atogar la defensa de lliure elecció davant la designació d’ofici.
