Organització constitucional de l’Estat i fonts del dret
Pràctica 5: Llei Orgànica, recurs i qüestió d’inconstitucionalitat.
La primera llei posterior a la Constitució de 1978 que, a Espanya, va regular de manera
general l’estatut jurídic dels estrangers fou la Llei Orgànica 7/1985, de 1 de juliol, sobre
drets i llibertats dels estrangers a Espanya. La LO de 1985 fou derogada per la LO
4/2000, de 11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva
integració social, que va ser modificada per la LO 8/2000, de 22 de desembre i,
posteriorment, per la LO 11/2003, de 29 de setembre, la LO 14/2003, de 20 de
novembre, la LO 2/2009, d’11 de desembre i per la LO 10/2011, de 27 de juliol, el
Reial Decret Llei 16/2012, de 20 d’abril, la Llei 2/2012, de 29 de juny, la Llei 17/2012,
de 27 de desembre, la LO 4/2013, de 28 de juny, la Llei 22/2013, de 23 de desembre, la
Llei 36/2014, de 26 de desembre, la LO 4/2015, de 30 de març, la LO 8/2015, de 22 de
juliol, la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, la Llei 3/2017, de 27 de juny i el Reial Decret-
Llei 11/2018, de 31 d’agost.
1. Quina majoria al Congrés dels Diputats ha requerit l’aprovació, modificació o
derogació de les diverses lleis d’estrangeria?
El capítol II del títol III de les Corts Generals expressa clarament que s'exigeix una
majoria absoluta en el Congrés dels Diputats a l'hora de les votacions (art. 81 CE).
En aquest capítol es tracta l'elaboració de les lleis; l'aprovació, modificació o
derogació d'una llei orgànica que inclouen totes aquelles relatives als drets
fonamentals i les llibertats públiques, les que aprovin els estatuts d'autonomia i el
règim electoral general així com les altres previstes en la constitució.
2. Com es qualifiquen els projectes i proposicions de llei d’orgànics?
Es classifiquen com a projectes de Llei Orgànica tots aquells projectes i
proposicions de llei als que la mesa del congrés atorgui tal qualificació (segons art.
81.1 CE) i segons el raonament exposat pel govern, la corresponent ponència en el
tràmit d'informe.
En finalitzar el tràmit d'informe la comissió tindrà la capacitat de sol·licitar de la
Mesa de la Cambra que aquesta estudiï si el projecte en qüestió té caràcter de llei
orgànica o no. Amb el criteri de la ponència que redacta l'informe, la mesa del
congrés permetrà que la qualificació en qüestió es dugui a terme.
3. En quin moment del procediment legislatiu s’ha d’expressar la majoria
constitucionalment requerida per a que un precepte qualificat d’orgànic sigui
aprovat?
Després de l'aprovació de la comissió del precepte de Llei Orgànica, aquesta serà
enviada a la cambra per poder expressar la majoria constitucionalment requerida.
Per tant, es requereix una votació qualificada al congrés (la majoria absoluta) per
