Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Educación y desarrollo infantil: perspectiva constructivista de Coll. - Prof. Lou, Apuntes de Psicología Educacional

En este documento se analiza la opinión de coll sobre el papel de la educación, especialmente la educación escolar, en el desarrollo de los niños. Coll rechaza la idea de que la educación sea conservadora y propone un enfoque constructivista y cognitivista, donde el niño es el actor principal en el aprendizaje. Además, coll discute la importancia de la socialización y la individuación en el desarrollo de los niños y cómo la escuela puede promover el desarrollo personal. El documento también aborda el papel del profesor, la importancia de los conocimientos previos y el tipo de aprendizaje significativo.

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 27/12/2015

mis_jewel
mis_jewel 🇪🇸

3.6

(86)

14 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Activitat de lectura i elaboració sobre les pàgines 435- 448
1. Com rebat Coll l’armació que “l’educació (entesa en
aquest cas com educació escolar) té un paper enormement
conservador?
L’educació conservadora es caracteritza per donar un paper d’actor
passiu al nen, on és un ésser receptor d’informació i amb la intenció,
per part del professor, de transmetre la cultura del entorn sense que
pateixi variacions. Coll ho rebat dient que l’educació no es
conservadora, perquè creu que l’adequat és promoure el
desenvolupament dels alumnes amb una sèrie de propostes
constructivistes i cognitivistes, on l’alumne pren un paper actiu en
l’aprenentatge, ja que és ell el que ha d’explorar i descobrir l’entorn,
i el professor és un orientador i facilitador de l’aprenentatge.
2. Què vol dir Coll amb l’armació que, en els éssers
humans els processos de “socialització i individuació
apareixen com les dues cares d’una mateixa moneda?
Coll es refereix a que el nen necessita estar en un ambient social, per
a poder rebre estimulacions per part de la societat que li
proporcionarà nous aprenentatges, però també farà un aprenentatge
sobre la seva pròpia identitat. Serà ell de forma individual , basant-se
en la reconstrucció i assimilació del que haurà rebut i segons les
seves expectatives i experiències, qui haurà d’assimilar l’informació
que rep creant els seus propis esquemes i interioritzant-los, i a la
vegada descobrir la seva identitat personal dins del marc social en el
que es troba.
3. Com aconsegueix l’escola promoure el desenvolupament
personal?
L’escola aconsegueix promoure el desenvolupament a partir de la
promoció d’aprenentatges especícs, que potser no es donen en
altres àmbit. Això ho fa facilitant un conjunt de coneixements i de
fets culturals, per tal de que els alumnes duguin a terme l’
aprenentatge d’aquests. Aquesta forma d’ensenyament possibilita
que es doni un doble procés, de socialització i d’individualització, ja
que els permet crear la seva pròpia identitat dins d’un context social
i cultural determinat.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Educación y desarrollo infantil: perspectiva constructivista de Coll. - Prof. Lou y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!

Activitat de lectura i elaboració sobre les pàgines 435- 448

  1. Com rebat Coll l’afirmació que “l’educació (entesa en aquest cas com educació escolar) té un paper enormement conservador? L’educació conservadora es caracteritza per donar un paper d’actor passiu al nen, on és un ésser receptor d’informació i amb la intenció, per part del professor, de transmetre la cultura del entorn sense que pateixi variacions. Coll ho rebat dient que l’educació no es conservadora, perquè creu que l’adequat és promoure el desenvolupament dels alumnes amb una sèrie de propostes constructivistes i cognitivistes, on l’alumne pren un paper actiu en l’aprenentatge, ja que és ell el que ha d’explorar i descobrir l’entorn, i el professor és un orientador i facilitador de l’aprenentatge.
  2. (^) Què vol dir Coll amb l’afirmació que, en els éssers humans els processos de “socialització i individuació apareixen com les dues cares d’una mateixa moneda? Coll es refereix a que el nen necessita estar en un ambient social, per a poder rebre estimulacions per part de la societat que li proporcionarà nous aprenentatges, però també farà un aprenentatge sobre la seva pròpia identitat. Serà ell de forma individual , basant-se en la reconstrucció i assimilació del que haurà rebut i segons les seves expectatives i experiències, qui haurà d’assimilar l’informació que rep creant els seus propis esquemes i interioritzant-los, i a la vegada descobrir la seva identitat personal dins del marc social en el que es troba.
  3. Com aconsegueix l’escola promoure el desenvolupament personal? L’escola aconsegueix promoure el desenvolupament a partir de la promoció d’aprenentatges específics, que potser no es donen en altres àmbit. Això ho fa facilitant un conjunt de coneixements i de fets culturals, per tal de que els alumnes duguin a terme l’ aprenentatge d’aquests. Aquesta forma d’ensenyament possibilita que es doni un doble procés, de socialització i d’individualització, ja que els permet crear la seva pròpia identitat dins d’un context social i cultural determinat.

Per tant la funció de l’escola es motivar a l’alumne, per a que no realitzi una simple còpia del que veu, sinó que dugui a terme un procés de construcció i reconstrucció a partir del que se’ls hi facilita i de les seves pròpies aportacions.

  1. (^) Qui és el responsable últim de dur a terme aprenentatges? Quin paper juga el professor llavors? L’últim responsable de l’aprenentatge és el nen, ja que és ell qui assimila i reconstrueix la informació que rep de l’exterior, organitzant- la en base a la seva pròpia idiosincràsia; sobretot l’ha d’interioritzar per a tal de que l’aprenentatge sigui significatiu i durador. L’alumne es qui construeix els significats o no, per tant l’aprenentatge es dona quan el nen es capaç de donar significat al seu aprenentatge, si això no es dona mai serà capaç d’interioritzar-lo i assimilar-lo. Per altre banda, el paper que juga el professor és d’orientador o guia, ja que ajuda al alumne a reconstruir el coneixement que ja té assimilat. Per exemple, en el cas de l’aprenentatge de l’escriptura, que es una cosa que ja existeix i es coneguda, el professor fa el paper de guia i ajuda en l’assimilació, però és el nen el que independentment va assimilant els conceptes i a partir de la seva experiència crea els esquemes adequats, per tal de fer un aprenentatge durador en el temps.
  2. Quin paper juguen els coneixements previs en la possibilitat de dur a terme nous aprenentatges? Disposem sempre de coneixements previs per aprendre? Juguen un paper necessari, ja que quan més coneixements previs es disposa, més facilitat d’aprenentatge i menys necessitat d’ajuda serà necessària per a l’alumne. Aquests coneixement previs fan que quan l’alumne es troba davant d’un nou contingut d’aprenentatge, ho faci amb tots els conceptes, representacions i coneixements que ha anat adquirint al llarg de la seva experiència, i això ho utilitzarà com a instrument de lectura i d’interpretació que determinarà la informació que seleccionarà i com l’organitzarà per a crear el nou aprenentatge.

rellevant i tingui una organització clara; com des del punt de vista de la possibilitat d’assimilar-lo, la significativitat psicològica, que requereix l’existència en la estructura cognitiva de l’alumne els elements pertinents per el material determinat d’aprenentatge. L’altre condició és la disposició favorable per aprendre de forma significativa, es a dir, l’alumne ha de tenir una motivació per relacionar el nou material amb el coneixement previ. Aquesta condició esta molt vinculada amb la motivació que presenti l’alumne.

  1. Quines avantatges presenta un aprenentatge significatiu enfront d’un repetitiu? L’aprenentatge significatiu és el que es dona en l’àmbit escolar, en la que es dona una interrelació entre tres elements: el contingut, l’alumne i el professor. En aquest aprenentatge el nen es l’últim esglaó, és el que donarà sentit als nous coneixements en funció de la relació que estableixi entre els tres elements anteriors. El professor té la posició de guia i ajuda en l’aprenentatge i el contingut sempre haurà de ser rellevant i significatiu per a l’alumne per a que aquest pugui donar-li un significativitat substantiu per a ell. Segons el nostre punt de vista, és molt millor l’aprenentatge significatiu ja que és el que modifica les estructures cognitives dels alumnes, fent que sigui informació duradora creant noves concepcions mentals, que estructuraran les seves conductes i nous aprenentatges. A més, en las primeres etapes escolars aprenem informació molt valuosa, com la lectura, escriptura, matemàtiques bàsiques… que s’utilitzen durant tota la vida, tant en situacions educatives, laborals com personals. També els aprenentatges de la educació més informal ens ajuden a saber com actuar en situacions semblants, ajudant-nos en general a configurar la nostre identitat. En canvi, l’aprenentatge repetitiu, només serà útil en la situació determinada en la que no sigui necessari en un llarg termini de temps, i no provocarà cap modificació cognitiva. Aquest tipus d’aprenentatges poden ser visibles en diversos àmbits, com un treball concret on l’informació rebuda no té rellevància en cap context de la vida. Però s’ha d’afegir que tot i així una gran quantitat d’aprenentatge que realitzem en algunes èpoques escolars com

personals és basen en aquest tipus d’aprenentatge i és perd per la falta de pràctica.