Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Set històries mitològiques, Apuntes de Latín

Set històries mitològiques que entren a la selectivitat 2024.

Tipo: Apuntes

2023/2024

Subido el 02/06/2024

martina-parenti-9
martina-parenti-9 🇪🇸

1 documento

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
MITOLOGIA
Faetont
Helios va tenir un únic fill "Faetont" i sempre li permetia tot. Un dia li va dir que desitgės qualsevol cosa i el
fill va demanar conduir el carro de cavalls que conduïen el sol del dia. Helios sabia que això no podia ser
perquè els cavalls només obeïen quan eren portats pel Déu però tot i això, va accedir. Mentre Faetont
portava el carro, els cavalls van adonar-se que no els conduïa Helios i van desbocar-se i van caure a la zona
del nord de l'Àfrica cremant-ho tot. En adonar-se Zeus, va separar amb un llamp els cavalls i el sol d'aquella
zona i es va passar un dia de nit per tornar a la normalitat.
Actèon i Diana
Acteó, gran caçador, voltava pels boscos en una zona que no corresponent doncs va veure a la deessa de la
caça Diana banyant-se nua amb altres ninfes. En adonar-se, la deessa va llençar i esquitxar el rostre del
caçador i aquest, perplex, sortí corrents. En mirar-se reflex doll d'aigua, va veure seva figura transformada
en cérvol, malgrat seguia mantenint consciència humana. Poc després, els seus gossos el van trobar i se'l
van cruspir, sense escoltar les súpliques del seu amo. Més tard, els animals, desconsolats per no trobar seu
amo, van dirigir-se a la cova on habitava Quiró, els va fer l'estàtua de bronze d'Actèon.
Ceres i Prosèrpina
(el rapte de Persèfone, la reina dels morts)
Proserpina vivia amb Demèter, la seva mare i la deessa de l’agricultura. Prosèrpina destacava per bellesa i
els seus diversos pretendents. Tot i això, la mare no volia que estigués amb cap home. Un dels que més la
desitjava era Hades, déu de l’inframón. Va demanar permís a Zeus i accedi. Dèmeter no permetia que la
seva filla baixés a l’infern, així que un dia mentre Proserpina collia flors als camps de Sicília, Hades sorgí del
terra i va raptar-la. Deméter va buscar a la seva filla per tot arreu, fins i tot, va abandonar tots els treballs
de la terra. Estava tan trista pel rapte de la seva filla que va fer un pacte amb Hades: durant 1a meitat de
l’any estaria amb ell (tardor i hivern) i després estaria amb la seva família (primavera i estiu). D'aquesta
manera és com s'explicava els canvis de les estacions, simbolitzava que a la tardor i a l'hivern feia mal
temps perquè Demèter estava trista per no tenir a la seva filla al costat.
Ariadna i el Laberint
El fill del rei Minos va ser assassinat pels atenesos. Minos volia venjança, i per això va enviar un exèrcit
contra Atenes, i els atenesos van haver de rendir-se. A l'illa de Creta hi havia un monstre anomenat
Minotaure, que era meitat home i meitat toro. (fill de Pasífae, esposa de Minos i d'un toro enviat per Posidó).
Minos estava molt avergonyit, així que en veure al monstre va manar a l'arquitecte Dèdal que construís un
laberint, del qual fos quasi impossible sortir, allà va tancar al Minotaure.
El rei Minos, per venjar-se dels atenesos, també feia pagar un tribut: cada 9 anys havien d'enviar 7 nois i 7
noies verges a Creta perquè fossin menjats pel Minotaure. Teseu, fill del rei d'Atenes, es va oferir voluntari
per anar. Va comptar amb l'ajuda d'Ariadna, princesa de Creta, que li va prometre que podrien sortir del
laberint de la següent manera: deixaria que el fil del seu vestit deixés marcat el camí de tornada. Un cop
allà la parella mata al minotaure, i surt del laberint. Després, van fer escala a Naxos per anar a buscar
queviures, Ariadna s’adorm i Teseu marxa sense ella. Temps després, el déu Dionís se la va trobar i es va
casar amb ella.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Set històries mitològiques y más Apuntes en PDF de Latín solo en Docsity!

MITOLOGIA

Faetont

Helios va tenir un únic fill "Faetont" i sempre li permetia tot. Un dia li va dir que desitgės qualsevol cosa i el fill va demanar conduir el carro de cavalls que conduïen el sol del dia. Helios sabia que això no podia ser perquè els cavalls només obeïen quan eren portats pel Déu però tot i això, va accedir. Mentre Faetont portava el carro, els cavalls van adonar-se que no els conduïa Helios i van desbocar-se i van caure a la zona del nord de l'Àfrica cremant-ho tot. En adonar-se Zeus, va separar amb un llamp els cavalls i el sol d'aquella zona i es va passar un dia de nit per tornar a la normalitat.

Actèon i Diana

Acteó, gran caçador, voltava pels boscos en una zona que no corresponent doncs va veure a la deessa de la caça Diana banyant-se nua amb altres ninfes. En adonar-se, la deessa va llençar i esquitxar el rostre del caçador i aquest, perplex, sortí corrents. En mirar-se reflex doll d'aigua, va veure seva figura transformada en cérvol, malgrat seguia mantenint consciència humana. Poc després, els seus gossos el van trobar i se'l van cruspir, sense escoltar les súpliques del seu amo. Més tard, els animals, desconsolats per no trobar seu amo, van dirigir-se a la cova on habitava Quiró, els va fer l'estàtua de bronze d'Actèon.

Ceres i Prosèrpina (el rapte de Persèfone, la reina dels morts)

Proserpina vivia amb Demèter, la seva mare i la deessa de l’agricultura. Prosèrpina destacava per bellesa i els seus diversos pretendents. Tot i això, la mare no volia que estigués amb cap home. Un dels que més la desitjava era Hades, déu de l’inframón. Va demanar permís a Zeus i accedi. Dèmeter no permetia que la seva filla baixés a l’infern, així que un dia mentre Proserpina collia flors als camps de Sicília, Hades sorgí del terra i va raptar-la. Deméter va buscar a la seva filla per tot arreu, fins i tot, va abandonar tots els treballs de la terra. Estava tan trista pel rapte de la seva filla que va fer un pacte amb Hades: durant 1a meitat de l’any estaria amb ell (tardor i hivern) i després estaria amb la seva família (primavera i estiu). D'aquesta manera és com s'explicava els canvis de les estacions, simbolitzava que a la tardor i a l'hivern feia mal temps perquè Demèter estava trista per no tenir a la seva filla al costat.

Ariadna i el Laberint

El fill del rei Minos va ser assassinat pels atenesos. Minos volia venjança, i per això va enviar un exèrcit contra Atenes, i els atenesos van haver de rendir-se. A l'illa de Creta hi havia un monstre anomenat Minotaure, que era meitat home i meitat toro. (fill de Pasífae, esposa de Minos i d'un toro enviat per Posidó). Minos estava molt avergonyit, així que en veure al monstre va manar a l'arquitecte Dèdal que construís un laberint, del qual fos quasi impossible sortir, allà va tancar al Minotaure. El rei Minos, per venjar-se dels atenesos, també feia pagar un tribut: cada 9 anys havien d'enviar 7 nois i 7 noies verges a Creta perquè fossin menjats pel Minotaure. Teseu, fill del rei d'Atenes, es va oferir voluntari per anar. Va comptar amb l'ajuda d'Ariadna, princesa de Creta, que li va prometre que podrien sortir del laberint de la següent manera: deixaria que el fil del seu vestit deixés marcat el camí de tornada. Un cop allà la parella mata al minotaure, i surt del laberint. Després, van fer escala a Naxos per anar a buscar queviures, Ariadna s’adorm i Teseu marxa sense ella. Temps després, el déu Dionís se la va trobar i es va casar amb ella.

MITOLOGIA

Finalment, quan Teseu estava a la seva barca quasi a casa, no es va enrecordar de posar les veles blanques, per fer saber al seu pare que estava viu. Egeu, en veure les veles negres, va pensar que el seu fill havia mort i es va llençar pel penya-segat.

Dèdal i Ícar

El rei Minos, molt enfadat per l’escapada d’Ariadna i Teseu, tanca a Dèdal i Ícar al laberint, ja que en principi hauria de ser impossible escapar. Dèdal, com era l'arquitecte, sabia trobar el camí. Va començar a recollir plomes i amb cera les va enganxar per fer unes ales. Va advertir a Ícar que el seguís i que anem amb compte en no apropar-se al sol, ja que sinó la cera es desfaria. Ícar va anar pel seu compte i la cera es va desfer, ell va caure i va morir.

Ifis i Iante

Ifis era la filla de Teleusa i Ligdo, una parella de cretencs. El matrimoni era pobre i sabien que si el nadó naixia no tindrien diners per pagar el seu dot. Ligdo va decidir que mataria el nadó si era nena i només ho deixaria viure si era nens. Teleusa es va negar que matessin la seva filla i, al mig de la nit, se li va aparèixer la deessa Isis, juntament amb Anubis, Bubastis i Apis, que li van aconsellar que eduqués la nena com si fos un nen i que Ligdo mai no s'assabentés que en realitat era una noia. Així doncs, Ligdo es va creure en la mentida i va anomenar al nadó Ifis, com el seu avi, un nom força neutre que li venia de perles. Ifis creixia i s'acostava a l'adolescència, i el seu pare, que encara no havia notat l'engany, li va preparar un matrimoni amb una jove Yante. Sense saber la veritat, Yante es va enamorar d'Ifis i Ifis de Yante. Ifis, davant la situació va demanar ajuda a Juno, la deessa del matrimoni i la família, perquè volia casar-se amb Yante, però sabia que sent dona li seria impossible. El dia abans del casament, Teleusa va portar Ifis al temple d'Isis i li va demanar ajuda. Isis va respondre als laments transformant Ifis en un home, perquè així pogués casar-se amb la seva nòvia.

Apol·lo i Jacint

Jacint era un príncep espartà de gran bellesa. La seva bellesa va atreure l'atenció de diversos déus, però va ser Apol·lo, el déu de la llum, la música i les arts, qui es va enamorar profundament d'ell. Fins i tot, Apol·lo pensava sovint a elevar Jacint a Olimp per tenir-lo sempre al seu costat. Apol·lo i Jacint solien passar molt de temps junts. Sovint es dedicaven a activitats com la música, la caça i els esports. Un dia, mentre practicaven el llançament del disc, va ocórrer una tragèdia. Apol·lo va llançar el disc amb gran força i Jacint va córrer a recollir-lo. Tanmateix, el disc va rebotar i va colpejar Jacint al cap, causant-li una ferida mortal. Finalment, Apol·lo va sostenir el cos de Jacint, però, tot i ser el déu de la curació, no va poder fer-hi res. Enmig del seu dolor, Apol·lo va impedir que Hades, el déu dels inferns, s'emportés l'ànima de Jacint i va fer que de la seva sang brollés una flor preciosa: el jacint, que recordaria per sempre més la bellesa i la tragèdia del jove espartà.