Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Sistema de govern, Apuntes de Ciencia Política

Asignatura: Ciencia Politica II, Profesor: , Carrera: Sociologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 08/04/2015

corazondemimbre
corazondemimbre 🇪🇸

3.7

(19)

3 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 2. Sistema de Govern
Corts generals (o parlament)
Característiques
Institució representativa del poble espanyol, la única elegida directament pel poble.
Les lleis han de ser acatades per la resta de poders constitucionals. Les corts no poden
aprovar lleis que contradiguin la constitució.
Òrgan constitucional complex. Dues cambres Congrés i Senat.
Institució de caràcter permanent. Les Corts mai deixen de funcionar. Els seus titulars
tenen “vacances parlamentàries”, però per això existeix un òrgan (diputació permanent)
que funciona durant aquest període de vacances.
Institució inviolable. Els parlamentaris no poden ser jutjats ni condemnats en l’exercici
de les seves funcions. Actua mitjançant deliberació pública entre els seus membres i
decideix per majoria a través de votació (simple/absoluta/qualificada).
La seva forma de funcionament es el DEBAT.
Funcions
Potestat legislativa. Única institució que pot aprovar lleis.
Aprovació del pressupost. “Presupuestos Generales del Estado”.
Atorguen la seva confiança al govern. El govern ha de mantenir aquesta confiança per
seguir governant. El mateix Congrés, mitjançant el procés d’investidura escull al cap de
govern, atorgant la confiança al president. Aquesta confiança es transmet durant 4 anys
si no es demostra que s’ha exhaurit.
Hi ha 2 mecanismes per comprovar si es manté la confiança:
· Moció de censura
· Qüestió de confiança
Controlen l’acció del govern. Les corts tenen la funció de vigilar allò que fa i no fa el
govern.
Hi ha 2 mecanismes que controlen al govern:
· Preguntes parlamentàries
· Interpel·lacions
Impulsen l’acció del govern (que no vol dir governar). Orienten la política
governamental amb proposicions NO de Llei.
Elegeixen als titulars d’alguns òrgans constitucionals.
Exemple: Tribunal Constitucional. 8 dels 12 membres son escollits per les Corts (4
Congrés / 4 Senat).
Estructura
Dues cambres. En el procés d’aprovació de les lleis, el Congrés és més important que
el Senat.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Sistema de govern y más Apuntes en PDF de Ciencia Política solo en Docsity!

Tema 2. Sistema de Govern

Corts generals (o parlament)

Característiques

  • Institució representativa del poble espanyol, la única elegida directament pel poble. Les lleis han de ser acatades per la resta de poders constitucionals. Les corts no poden aprovar lleis que contradiguin la constitució.
  • Òrgan constitucional complex. Dues cambres Congrés i Senat.
  • Institució de caràcter permanent. Les Corts mai deixen de funcionar. Els seus titulars tenen “vacances parlamentàries”, però per això existeix un òrgan (diputació permanent) que funciona durant aquest període de vacances.
  • Institució inviolable. Els parlamentaris no poden ser jutjats ni condemnats en l’exercici de les seves funcions. Actua mitjançant deliberació pública entre els seus membres i decideix per majoria a través de votació (simple/absoluta/qualificada). La seva forma de funcionament es el DEBAT.

Funcions

  • (^) Potestat legislativa. Única institució que pot aprovar lleis.
  • Aprovació del pressupost. “Presupuestos Generales del Estado”.
  • Atorguen la seva confiança al govern. El govern ha de mantenir aquesta confiança per seguir governant. El mateix Congrés, mitjançant el procés d’investidura escull al cap de govern, atorgant la confiança al president. Aquesta confiança es transmet durant 4 anys si no es demostra que s’ha exhaurit. Hi ha 2 mecanismes per comprovar si es manté la confiança: · Moció de censura · Qüestió de confiança
  • Controlen l’acció del govern. Les corts tenen la funció de vigilar allò que fa i no fa el govern. Hi ha 2 mecanismes que controlen al govern: · Preguntes parlamentàries · Interpel·lacions
  • Impulsen l’acció del govern (que no vol dir governar). Orienten la política governamental amb proposicions NO de Llei.
  • (^) Elegeixen als titulars d’alguns òrgans constitucionals. Exemple: Tribunal Constitucional. 8 dels 12 membres son escollits per les Corts ( Congrés / 4 Senat).

Estructura

  • Dues cambres. En el procés d’aprovació de les lleis, el Congrés és més important que el Senat.
  • Bicameralisme imperfecte. Les dues cambres no tenen el mateix poder, desequilibri molt favorable al Congrés (cambra baixa).
  • Asimetria. El congrés té confiats aspectes essencials del poder polític tals com nomenar i cessar al president.
  • Desigualtat. Congrés te mes poder a l’hora d’aprovar lleis. El Congrés pot superar un veto del senat (esmena a la totalitat) per majoria absoluta, si no, i passen 2 mesos, per majoria simple. En cas que el Senat presenti esmenes a l’articulat, el Congrés la pot superar per majoria simple. *Decret-llei: té rang de Llei però l’aprova el Govern. S’utilitza només en casos d’extraordinària urgència. Al cap de 30 dies el Congrés ha de convalidar-lo o no. Es fa perquè entra en vigor de forma més ràpida que una Llei normal.
  • Congrés : format per 350 diputats. · Circumscripció: provincial. · Distribució: mínim 2 per província i 1 a Ceuta i Melilla. La resta va en funció del nombre d’habitants de la província. · Llistes: tancades (elector no pot escollir candidats de diferents llistes) i bloquejades (no es pot canviar l’ordre dels diputats per preferència). *Dona estabilitat al sistema polític i reforça el sistema de partits.
  • Senat : cambra de representació dels territoris. Els senador s’elegeixen de 2 formes diferents: · Elecció directa: sufragi. Surten 208 senadors. · Elecció indirecta: parlaments de les CCAA. Surten 57 senadors.

Llistes: obertes (l’elector pot triar candidats de formes polítiques diferents).

Organització

  • Ple. Òrgan més important format per la totalitat dels seus membres. Congrés (350 diputats) i Senat (208 senadors). Qui convoca el ple? President de cada cambra amb un ordre del dia.
  • Diputació permanent. Òrgan que garanteix el funcionament permanent de les dues cambres. Format per almenys 21 membres.
  • Comissions. Òrgans formats per un nombre reduït de parlamentaris o senadors que s’encarreguen de preparar els treballs del Ple. Hi ha 5 tipus: · Permanents legislatives: establertes per reglament del Senat i Congrés. · Permanents no legislatives: naturalesa mes interna i rellevant pel funcionament de les dues cambres. Organitzen la feina del Congrés i Senat. · de legislatura: creades a cada legislatura (mandat de 4 anys). · d’estudi: destinades a estudiar qualsevol assumpte d’interès públic. · d’investigació: destinades a investigar qualsevol assumpte d’interès públic.
  • President. Exerceix els poders administratius i les facultats de policia en l’interior de les cambres. · Poders administratius: dirigir i ordenar el debat de cadascuna de les cambres. · Facultats de policia: aplicar el reglament del Congrés i Senat.
  • Mesa. Assisteix al president en l’organització dels treballs de la cambra, a aplicar el reglament. · Mesa del Congrés: president i 4 vicepresidents. · Mesa del Senat: president i 2 vicepresidents.
  • Grups parlamentaris. Associacions voluntàries de parlamentaris. Hi ha dos grups: socialistes i populars, agrupant els diferents parlamentaris que han estat elegits a través d’aquesta força política. Que es necessari per formar un grup? Com a mínim 15 diputats. · Entre 5 i 14. 15 % dels vots a les províncies on ens haguem presentat.
  • Promulgació: acte pel qual el cap d’estat, o en el seu defecte, el president d’una CA dona constància que han aprovat la llei i que s’incorpora a l’ordenament jurídic.
  • Publicació: determina l’entrada en vigor d’una llei i el desplegament dels seus efectes als 20 dies de la seva publicació o en el termini que la pròpia llei indiqui.

Dissolució de les cambres

2 motius:

  • Dissolució natural: s’exhaureixen els 4 anys de mandat dels parlamentaris.
  • Dissolució anticipada: s’acaba el mandat anticipadament. Raons: · Decisió del president del govern: pot decidir quan vulgui i com vulgui.

La dissolució implica convocar eleccions: · Quan les corts decideixen iniciar el procés per reformar la constitució totalment. Quan hagin acordat el procés s’han de dissoldre i convocar eleccions. · Quan el Congrés no aconsegueix anomenar un president de govern en 2 mesos, s’han de dissoldre i convocar eleccions.

El Govern

Òrgan col·legiat format per diversos membres que exerceixen la funció de govern i que actua a través del consell de ministres.

Composició:

  • President del Govern
  • Vicepresident
  • Ministres

Funcions:

  • Dirigeix la política interior i exterior
  • Dirigeix l’administració civil i militar
  • Potestat reglamentària (executar les lleis, reials decrets, ordres ministerials)

Direcció política interior i exterior

Interior: dirigir la política que té lloc dins les fronteres de l’Estat.

Exterior: el govern es l’encarregat de liderar les relacions de l’Estat amb al resta del món.

Per a que es formi un govern s’ha de nomenar un president.

Quan es nomena a un president del govern?

  • Després de la celebració d’eleccions generals, o sigui, després de la renovació del Congrés dels Diputats.
  • Dimissió voluntària
  • Per defunció
  • Pèrdua de confiança parlamentària: aprovació moció de censura o no aprovació de qüestió de confiança.

Un president només pot ser nomenat després de que el Congrés l’hagi investit amb la seva confiança. Hi ha 2 tipus d’investidura:

  • Investidura d’un candidat a proposta del Rei (el rei contacta amb els grups polítics que han tingut representació política parlamentària per tenir informació per proposar un candidat a president). · Després de la celebració d’eleccions generals · Dimissió voluntària del president · Defunció · No aprovació d’una qüestió de confiança

Un cop acabades les consultes, el rei proposa un candidat. En cas que s’obtingui majoria absoluta, el candidat serà investit com a president. Si no, hi ha 48 hores per una segona votació per majoria simple, si tampoc es així, el rei buscarà un altre candidat. El Rei pot presentar candidats tantes vegades com vulgui durant dos mesos (quan es tornarà a renovar el Congrés).

  • Investidura del candidat proposat per una moció de censura (una desena part dels diputats presenten una moció al president. Els diputats han d’especificar qui seria el president en cas que la moció prosperés). Si s’aprova la censura, el president ha de dimitir i ha de ser acceptat pel Congrés per majoria absoluta. El president del govern es una figura preeminent. Per que?
  • Nomena i cessa als ministres
  • Dirigeix i coordina l’acció de govern
  • Té la potestat (personal e intransferible), d’adoptar algunes decisions polítiques de gran transcendència: · Dissoldre les Corts. · Propostes de realització de referèndums. · Quan es proposa una qüestió de confiança.

Segons la CE, article 98.1, el govern es compon de:

  • President. Figura central del govern
  • Vicepresidents. La seva funció es ajudar al president en les seves tasques de coordinació i direcció del govern.
  • Ministres. Encapçalen cadascuna de les branques en que s’organitza l’administració pública per complir els seus fins. S’anomenen ministeris.
  • Altres membres que estableixi la llei.

FUNCIONAMENT INTERN I EXTERN DEL GOVERN

Funcionament intern

El govern funciona bàsicament sobre 4 regles fonamentals:

  • 1ª regla: preeminència del president del govern.