¡Descarga Sistemes d'Informació (M3) y más Apuntes en PDF de Archivística solo en Docsity!
SISTEMES DE LA INFORMACIÓ
Professor: Remo Suppi. Mail: [email protected] Història del “Freshman Challenge” La informació està segregant una generació (la gent gran). Les generacions joves consideren que no es poden entendre amb les generacions més grans, però les generacions més grans van ser les que van inventar les coses que la nova generació fa servir. Nosaltres ho hem de fer per la generació que vindrà. TEMA 1: INTRODUCCIÓ ALS SISTEMES D’INFORMACIÓ Què és un ordinador?
- Digitals: la senyal digital és de menys qualitat, transforma una senyal en números que es salten trossets de la senyal: menor qualitat però major quantitat d’informació. Portàtils, sobretaula, tauletes, TV, impressores, cotxes, rellotges.
- Analògics: treballen amb una unitat de valor. Major qualitat, menys capacitat. Tots els ordinadors treballen amb informacions digital. Cada cop necessitem més capacitat de processament – clusters, cloud, servidors, superordinadors (top500.org). Els dos ordinadors més potents estan, actualment, a la Xina. A Barcelona, trobem el Supercomputing Center (BSC) on es troba el superordinador MareNostrum. Està en el lloc 29 de la llista de superordinadors del món. Actualment, volen crear el MareNostrum 5, per tal d’entrar en el top 10. No es pot separar la societat de la tecnologia. A l’arxivística s’ha iniciat el canvi tecnològic, però molt tímidament. Ordinador – ordinateur – ordenar. Computador – computare – calcular. Parts d’un ordinador o SI
- Maquinari
- Programari (indicacions)
- Dades (no són reemplaçables)
- Usuari. Maquinari i programari - reemplaçables. Dades - no reemplaçables (més valor). Futur - més privadesa. Vinculació de la Societat amb la Societat de la informació. Hem de tenir present que la tecnologia es troba en tots els àmbits de la societat:
- Personal, familiar, social, cultural, global.
- Oci, salut, relacions, economia, professió.
- Empresa i indústria.
- Govern i institucions.
- Educació i investigació. Hem de ser crítics i constructius en l’àmbit de la tecnologia, per tal de formar part de la Societat de la Informació – afecta en tots els àmbits de la societat. La tecnologia sempre estarà present. Solucions noves pels nous problemes. Programari (Software) :
- Aplicacions
- Codi font executable = ordres
- Llenguatge de programació. Exemple : Python El codi font és basa en un llenguatge de programació, haurem de fer servir un programa per interpretar-lo. Les ordres ens serviran per fer tasques determinades, molt simples, però executades a velocitats molt ràpides (150 mips/s, milions). Evolució constant des dels anys 60. Python: llenguatge de programació molt fàcil i lògic. Permet fer càlculs ràpids, com calcular els números primers, amb comandes molt simples. Es tracta d’un llenguatge de programació multiparadigma, ja que suporta orientació d’objectes, programació imperativa, i en menor mesura, programació funcional. És un llenguatge interpretat, dinàmic, i multiplataforma. Hi ha més de 30 llenguatges de programació; per obtenir resultats més ràpids i precisos es van inventar nous mètodes. Números de Fibonacci: patrons que segueix la natura. Successió infinita d’un seguit de números naturals. Aquesta successió comença amb els número 0 i 1, cada “terme” és la suma dels dos anteriors. Arriba un moment que aquests mètodes informàtics són lents o no calculem bé (amb més valors, trigarà més) = Recursivitat : tècnics utilitzada per la programació informàtica que consisteix en que una funció “se llama a si misma”. Exemple : funció que calcula el factorial d'un nombre. Un factorial consisteix a multiplicar un nombre natural pel nombre anterior, i aquest al seu torn per l'anterior, i així successivament fins a arribar a el número 1. Per exemple, el factorial de 8 seria el resultat de multiplicar 8 per 7, després per 6 i així successivament fins a arribar a un. Si augmentes els valors, també augmenta el temps. Com més complexa és l’operació, es necessiten números més grans per xifrar l’operació. Els càlculs també es poden fer a l’excel. Fer servir les eines adequades pels problemes adequats. Cicle de treball d’un ordinador Dades d’entrada→ es fa un processament→ dades de sortida → emmagatzament. Exemple : l’ordinador rep el flux de dades de Netflix, s'adequa a la pantalla i es visualitza.
1969 = Arpanet: xarxa telefònica que connecta xarxes d’intel·ligència i van vincular universitats (primera forma de comunicació). 1973 = Europa: entre Europa i Amèrica. La primera aplicació va ser l’enviament de mails. La xarxa que feien servir era la telefònica, que traduïa la informació (modulava i desmodulava) per una xarxa analògica a través de la veu. Fa 30 anys hi havia una velocitat de 1200 bits/s. España = 1986 Ibertex (Telefónica), 1995 Infovía, ASDL 2000. Aquest últim, arriba a 25 megas, la normalitat està en 15-20 megabytes per segons. A partir de 1990, hi ha una explosió (es generalitza Internet). Avui en dia Espanya té una inserció de més del 90% de l’internet en la població. Internet: xarxa de xarxes que s’interrelacionen entre elles, que es troben en un punt neutre que connecta amb la operadora, desprès a nivell europeu… “ Neutralitat de la xarxa ”: determinats serveis i continguts on pot accedir tothom (no hi ha discriminació per gènere, color, ni per qui ets). Menys els països sense llibertat d’expressió i censura. NO hi ha un propietari d’internet. EEUU vol començar a gestionar qui pot entrar i a què. Vivim en un món interconnectat. El 50% de les coses es fan a partir de dispositius electrònics (ex: mòbil) i el 50% de la població que la fa servir té menys de 30 anys. Exemple : compres electròniques. Enquesta:
- 53% dels nascuts després del 2000 preferiria perdre l’olfacte abans que la tecnologia.
- Existeixen més individus amb un mòbil que amb un raspall de dents.
- 90% de les persones accepten consell de compres d’altres compradors (xarxes socials).
- Cada minut es pugen a Youtube 72 minuts de vídeos.
- Si Wikipedia fos un llibre tindria 2.250.000 pàgines.
- La gent de NY va rebre un tweet sobre un terratrèmol a la costa oest 30 segons abans de sentir-ho.
- Al 2015 la mitjana d’atenció d’un ésser humà = 7 segons, la d’un peix d’or (carpa dorada) = 8 segons. Quins serveis tenim avui per internet? ● Inici: aplicacions... Web, FTP (transferir arxius), News, Xats, Mail… Una aplicació per cada cosa. 1 aplicació - 1 subjecte. ● Actualita t: ho tenim tot junt, diferenciem plataformes i aplicacions. Des de qualsevol plataforma es poden fer servir diverses aplicacions o coses (comoditat). Tot tendeix a un Navegador i un servei web: un únic contenidor. Què és i que en permet un servei Web? Un servei web va ser creat per Tim Berners-Lee, que va incorporar els diferents caràcters (a amb accents, xinès…) a la pàgina web. A més a més, va insertar una imatge que no estigués dins del text.
Podies estar a qualsevol part del món. Va crear el llenguatge HTML (per crear pàgines web), els navegadors. World Wide Web (www.). Protocol Http: protocol de transferència d’hipertext. El Servei Web pot estar en qualsevol lloc. Una empresa contracta serveis específics que realitzen varies tasques (ex: els pagaments). L’HTML ha de ser un text + un tag, UAB. Aquest servei és instantani, aporta transparència, igualtat (és obert per tothom) i immediatesa. Amb l’HTML no fa falta un codi font (amb les aplicacions, sí). HTTP: (transferència hipetext) - és el canal i el protocol amb què es comunica el servidor i el navegador. El format d’aquestes pàgines han d’estar en HTML, el format per crear una pàgina web. Totes les pàgines HTML comencen amb HTML i acaben amb HTML. HTTPs: volem que el canal sigui encriptat. →Manteniment dels servidors, màquines, infraestructures… El Servei Web aporta transparència, llibertat i igualtat. Cloud: permet a un empresa tenir tot el que vol emmagatzemar en un lloc que no sabem. Externalització de recursos, menys recursos propis. Anem cap a una externalització dels recursos a través del cloud, tenir menys recursos i a tenir un sol dispositiu que funcioni com un navegador que ho aplegui tot. Dades i informació *Quina és la part essencial i de mayor importancia de les TIC? (Tecnologies de la Informació i les Comunicacions? - Allò irrempleçable és la informació. Les dades: accions vinculades a la part essencial que gestionem avui en dia amb tot els dispositius electrònics. Diferència entre dades i informació: les dades són accions vinculadas a la part essencial que gestionem avui en dia amb tots els dispositius electrònic. Sense context no serveixen per a res, però aquestes amb context es converteixen en informació. Per tant, dades + significat = informació. Necessitem, amb tanta informació, alguna forma de protecció. Hi ha tota una jurisprudència sobre aquest tema; unes lleis que regulen el seu ús. La informació té l’àmbit :
- De la intimitat: ningú et pot demanar que les revelis. Violació de la intimitat.
- De l’àmbit privat: nostres, que ens identifiquen (DNI, adreces, creences, inclinació sexual, ideologia política, etc). Aquesta informació privada les protegeix la Llei Orgànica de Dades Privades.
- També hi ha informació restringida: no es poden publicar, però si utilitzar-les.
- D’àmbit obert/lliure: LDPD (Llei de Protecció de Dades). En organismes públics que es posen a disposició de la ciutadania perquè les pugui utilitzar lliurement. Informació = poder. La tenim en accés (masses dades) - problemes. Hi ha problemes amb aquesta informació? Sí, hi ha problemes de seguretat (dades bancàries, per exemple), privacitat i de la intimitat (exemple: a la Beyoncé li hackejen el seu mòbil i li extreuen fotografies en roba interior que després el hacker ven). Tota la informació pot tenir valor i ser privada (íntima) o d’accés restringit, per tant, és necessari protegir-la. Hem de mantenir la seva confidencialitat, integritat i disponibilitat.
aquests últims fan referència a recursos que, de forma general, poden variar en el temps. La URi és fixa. Notepad: editor de text. Només edita caràcters (ASCII o Unicode). No puc posar negretes, ni imatges. En canvi, quan treballem amb un processador de textos com el word, treballem amb un conjunt, negretes, imatges…
el que va dins del tab quan s'obre en el navegador
Hello there hi hellooo
per escriure un paràgraf
negreta Com inserir una imatge guardada al pc?: src=”files/lenore.png” Com guardar? Ctrl. CSS: la fulla d’estil, on a través d’un click ens organitza els estils, que si ho fessim en html seria molt més complicat. El codi queda net, i només el fem servir pel contingut, tot el que refereix a estil, queda en CSS. **** - estil de la imatge. Processament de dades Com processa la informació un ordinador? Per un ordinador les dades són qualsevol seqüència d’informació. Les operacions que fa un ordinador són un conjunt de moviments que poden ser molts però en un vocabulari molt restringit. La representació de la informació que rep l’ordinador es fa únicament a través d’ 1 (bit) i 0 (bit) = aquest sistema es coneix com sistema binari (o sistema base 2), i no hi ha marge d’error. 2 = possibilitat (1 o 0). 2º = 1. 00 = 0x2^1 + 0x2º = 0 01 = 0x2^1 + 1x2º = 1 10 = 1x2^1 + 0x2º = 2 11 = 1x2^1 + 1x2º = 3 111 = 1x2^2 + 1x2^1 + 1x2º = 7 0 0 1 1 1 0 2 1 1 3 1 0 0 4 1 0 1 5 1 1 0 6 1 1 1 7 1 0 0 0 8 1 0 0 1 9 1 0 1 0 10
Els primers 256 símbols són iguals al ASCII, ja que són compatibles. Amb 4.294.967.296 símbols inclou totes les lletres i també l’èlfic, llenguatge Star Wars… Codificat en 4 bytes. Quantes dades es produeixen cada dia? Al 2016 : societats actuals generen cada dia milers de milions de fotos, vídeos, text, generats pels individus que recullen governs/ institucions/empreses o els mateixos individus amb diferents objectius que es poden quantificar en: 2,5 exabytes/dia (1 exabytes = 1018 bytes = 1 milió de terabytes). Representació visual : considerant que un disc d'un terabyte té una 20,17 mm d’alçada, per tant si es fa un columna l'alçada dels discs equivalent seria de 50,4 quilòmetres! I en un any 18.396 Km (distancia entre Lisboa y Sidney). I el futur? Si la quantitat de dades en el món en 2013 va ser de 4.4 zettabytes, el 2020 s'espera arribar a 44 zettabytes (1021bytes = 1.000 milions de terabytes) i amb les tendències de IOT (Internet de les Coses) totes aquestes tendències no fan més que incrementar-se. Com processa les dades un ordinador? BIG DATA - fenòmen d’informació massiva. Intervé : la memòria i la CPU. Aquesta última busca el què o el com ha de fer (normalment suma, resta, operacions molt simples), l’executa o ho processa i emmagatzema el resultat. Aquest cicle és el que fa tantes vegades per segon. Normalment es diu “Cicle d'instrucció a tot” / “Cicle de la CPU” / “Cicle d’Operació”. A quina velocitat? Depèn de la CPU però es mesura en MIPS (milions d’instruccions per segon de punt fix) o MFLOPS (ídem però de punt flotant). Segons el meus apunts: 170.000.000 instruccions per segon. Exemple : MUL R3,[X+R5] ( Llenguatge Assembler ) 22 13 55 04 00 00 00 (Codificació). Als informàtics no els hi agrada treballar en binari. Els hi agrada: ● Python ● Llenguatge C
● Llenguatge Assembler Després s’ha de passar en binari. Cada PC té una ona que li marca el ritme al processador, és a dir, la velocitat amb les que ha de fer les instruccions. En cada cicle, el rellotge va processant la informació. Si augmenta la velocitat del rellotge, podràs fer més instruccions. Però amb tot això, existeix una contrapartida. Els primers processadors a 1 megacicle x segon, en un sego hi havia 1 milió de cicles. Quina velocitat funciona, com es veu la potència d’un processador? La mesura que existeix per mesurar els cicles per segon es diu Herz (Hz). Els processadors d’avui en dia funcionen d’1 a 3 Hertz, van a una velocitat de 3.10GHz. A mesura que més hertz tenim, més instruccions podrem donar. El problema és que a mesura que pugem la potència hem de tenir el sistema molt aïllat, ja que a causa de sorolls externs, interferirien en la senyal del processador. Com que una CPU no pot tenir tanta potència sense que s’escalfi, actualment es col·loquen diverses CPU que funcionen a diferents intensitats (ara és com si es tinguessin 4 cervells). S’han posat més unitat de freqüència treballant amb menys intensitat i potència però que multipliquen els esforços i productivitat. Màquines més potents del món? MareNostrum (lloc 29). Top500.org - informacio sobre les màquines més potents del món. Qüestions vinculades al hardware del dispositiu i que tenen que veure a les prestacions. Primer de tot, la CPU d’un ordinador pot ser de 32 a 64 bits. Si el processador és potent però la memòria no, l’ordinador no anirà bé. Han de ser d’una mateixa potència. A més, com que la memòria no té capacitat per emmagatzemar tot, la informació va als discos magnètics. CPU: ● 32 bits (número més gran que poden treballar és de 4 bytes - menys informació). ● 64 bits (més quantitat de informació, més operacions x segon): ❖ Tipus : Intel / AMD / ARM. Core (4-8) / Threads (un core que executa 2 processos a la vegada). Clock (freqüència pot executar instrucció). Memòria: ● Caché (més petita i ràpida). ● RAM (lletra i escriptura, 4-8 gigas). Com més RAM millor, més velocitat de lectura. No té energia, i no guarda contingut. ● Definició de memòria RAM : memòria principal d'un dispositiu on s'emmagatzema programes i dades informatives. Les sigles RAM signifiquen "Random Access Memory" traduït a al català és "Memòria d'Accés Aleatori". La memòria RAM és coneguda com memòria volàtil la qual cosa vol dir que les dades no es guarden de manera permanent, és per això, que quan deixa d'existir una font d'energia en el dispositiu la informació es perd. Així mateix, la memòria RAM pot ser reescrita i llegida constantment. Els mòduls de RAM, coneguts com a memòria RAM són integrants del maquinari que conté circuits integrats que s'uneixen al circuit imprès, aquests mòduls s'instal·len a la targeta mare d'un ordinador. Les memòries RAM formen part
Definició de CPU : és les sigles en anglès de Central Processing Unit (Unitat de Procés Central). El CPU és el cervell de l'ordinador, referim a la part de l'ordinador en la qual es controlen i originen ordres directes que generen les diferents funcions de la CPU. Al CPU es fan tots els càlculs de el codi binari de l'ordinador. En general, és la part més important de el sistema. Amb aquesta denominació es coneix el maquinari o hardware, el qual té la funció d’interpretar les instruccions d'un programari a través d'operacions lògiques i aritmètiques. Placa Base Definició memòria ROM : “memòria només de lectura”. Permet la lectura de la informació, però no la seva escriptura. Hi ha poc a l’ordinador. Posa en marxa el sistema operatiu de l’ordinador. És on hi ha la BIOS. Revolució de les TICs Hem creat feina que abans no podiem fer o ara l’automatitzem. Exemple : frenada automatitzada dels cotxes. Una revolució que no té aturador. No sabem com evolucionarà d'aquí 10 anys. En 2-5 anys grans avenços. Abans es trigava més. Queden enrere els nostres avis/pares, i fins i tot nosaltres mateixos. Bretxa digital - guetos: gent que accedeix a la tecnologia, i d’altra que no. Problemes/Síndromes de dependència : genera dependència i noves malalties. Exemple : tendinitis pulgar, colze, pèrdua de visió. Obsolescència (genera problemes de sostenibilitat - gastem més recursos): jubilem els PC antics però que encara funcionen. Volem un de nou. Cost/Consum : cost més barat, consumim més. A EEUU, 2 mòbils x any. Tota la porqueria electrònica ( contaminació aire, aigua i terra) als països subdesenvolupats. Què ens falta per a fer funcionar un ordinador/TE/Tauleta/…
Un sistema operatiu (ens ajuda a fer tasques de manera més senzilla i ens indica quan s’encén el PC o quan és accessible per tothom). Sobre ordinadors de sobretaula, Windows té l’hegemonia. Per mòbils i tauletes, és Android qui domina. SISTEMA OPERATIU + PROGRAMES + DADES = SISTEMA DE INFORMACIÓ!!!!! Què ens falta per a fer funcionar un ordinador? Com ja hem vist: instruccions agrupades per realitzar una activitat o resoldre un problema (computare). PROGRAMA Quina activitat? Processament textos/imatges, full càlcul, base de dades, servei web, comunicació... DADES Utilitzarem Programa/apps o aplicacions per a resoldre problemes i/o processar informació. Aquests programes/apps o aplicacions necessiten fer ús d’un algoritme que treballarà amb unes dades externes o internes. ● Algoritme : descripció de la solució a un problema fora de l’ordinador. Com aquesta aplicació resol el problema. Especifico codi per solucionar el problema. Exemple : algoritme de Fibonacci. ● Programa : implementació del algoritme dins de l’ordinador. Implementació de l’algoritme. Instruccions per a solucionar el problema. Llenguatge de programació: serveix per comunicar al processador quines coses volem que facin i com es facin. ● Python ● Java ● Visual C ● Ruby ● Go ● Javascript ● ASM ● Bash ● Visual Basic Diferències? Objectiu, sintaxis, velocitat, nivell d’abstracció, ... Important : per cada entorn i tipus d’aplicació és més adient un o altre... Tipus de llenguatges de programació: ● Interpretat : escric i executo. Intèrpret. ● Compilat : escric, compilat, executo. Compilador. Exemple : webpage feta amb HTML. Genera executable. Exemple : llenguatge d’una màquina. Cloud: màquines virtuals que comparteixen el mateix hardware.
L’ERA DE LA INFORMACIÓ
Punt de partida
1. Societat en xarxa: Un capitalisme financer i global. La nova economia informacional que no està basada en el redit del producte, sinó en el redit de la informació. L’empresa en xarxa i el desenvolupament de les noves tècniques de gestió. La tecnologia de la informació i l’empresa en xarxa. Empreses : 1. Generar coneixement i processar informació amb eficàcia. 2. Adaptar-se a la economia global. 3. Ser suficientment flexible per canviar els seus mitjans amb tanta. 4. Rapidesa com canvien les seves metes sota l’impacte del constant. 5. Canvi cultural, tecnològic i institucional. 6. Innovar (arma clau de la competència). 2. Canvi Social: Transició de l’era industrial cap a l’era de la informació o informacional Canvi social = conseqüència del canvi de model productiu. Existència d’una crisi de legitimitat de les institucions de l’era industrial. Les institucions o moviments socials es troben amenaçats per la nova societat que emergeix: ● Estat del Benestar (com a expressió del contracte social entre l’Estat, el Capital i el treball) ● El moviment obrer (com a element de cohesió i representació dels treballadors). ● El model familiar patriarcal. ● Les esglésies majoritàries. Des d’una altra perspectiva, les ideologies dominants en la vella societat industrial es troben també en un estat convuls; en concret la corrent liberal-democràtica (basada en l’Estat – Nació), i el socialisme (basat en el concepte tradicional del treball).
Sempre tindrem el Hardware, el sistema operatiu (que fa d’interfaç amb al Hardware i l’usuari) i l’usuari. Derivat d’un sistema operatiu anterior: ● Finals dels anys 70 - “UNIX”. Llenguatge de programació per fer el sistema operatiu. Abans era gratuït. Aleshores l’empresa es va donar compte de l’èxit i el va fer privat (llicència). Va deixar de ser gratuït. ● Anys 85- 87 - Nou sistema operatiu: “MINIX”. Finalitat acadèmica. Senyor Tanenbaum. ● Anys 90 - Un senyor amb nom Linux va crear un sistema operatiu basat en el Minix. “LINUX”. Llicència GPL. Linux ha crescut i s’han fet diferents distribucions: --------- Distrowatch ---------- ● Debian (la més pura, no instal·la res que no sigui GTL) / Ubuntu (la més fàcil i ràpida que s’instal·la). ● RedHat (món comercial i empresarial) / Fedora (general) / Centos (món de la recerca). Apple: la part interfaç és pròpia ( Aqua ) i a sota ha posat un Freebsd ( Darwin ). Windows: de la 3.1 al Windows NT, Windows 95, Windows vista, Windows 7, Windows 8.1, Windows 10 (versió anterior abril 19 i la posterior a abril 19) - posa dintre ubuntu (?). UBUNTU La virtualització ens permetrà executar dos sistemes operatius a la vegada. Amb 4G de Ram + 20G de disc - dos o tres sistemes operatius virtualitzant a la vegada. Gratuït, universitat pública. USB : Sistema Operatiu: LINUX. Treballarem amb WordPress, i Omeka (màquines virtuals). Debian Stretch
- Iniciar.
- Usuari i Password: adminp + mandarin.
- Posem en marxa el navegador.
- Obrir File Manager (adminp). Arxius i carpetes. Podem traspassar arxius d’un sistema operatiu a un altre.
- Personeta (verd) que se’n va. “Shut Down”. Nou ubuntu Usuari : adminp Password : pnimda Cache: memòria d’on miro totes les bústies a l’hora. La búsqueda no la faig per l’adreça, sinó pel contingut.
TEMA 2. ARQUITECTURA D’UN SI
Hardware vs Software ● Perifèrics: Kyb, mouse, Touch, càmeres, micros, pantalla, altaveus, impressores, … ● Xarxa: Ethernet, Wifi ● Buses (USB, sèrie, PCI, SCSI, ...) ● Discos : magnètics, SSD, DVD, SD, XSD, … ● Memòria : Cache (molt poca comparada amb la RAM; busqueda per adreça i no per contingut) , RAM ● CPU. 32 vs 64 bits. Tipus (Intel, AMD, ARM, ...). Cores/Threads. Clock. En l'estructura tenim el Maquinari (Hardware ) i el Sistema Operatiu (Software); iOS, Android, Linux, Windows, MacOs… En el cas dels mòbils, és Android (versió Linux). Linux, Windows o Mac OS (Hardware Mac). Linux és open source, Android també és open source, perquè deriva de Linux. Darrere de Android hi ha Google. Google només gestiona i posa les seves aplicacions i incrementa el seu creixement. Lluita de sistemes operatius : Huawei ja ha desenvolupat el seu Sistema Operatiu, el qual és més potent que Android. Sistema Operatiu: programari Software
- aplicacions pròpies : interfase gràfica (GUI).
- ordres : text o interfase gràfica (GUI).
- aplicacions externes : interfase gràfica (GUI). Tres tipos usuaris:
- Usuaris normals (nosaltres). Tenim el rol d'administrador. Millor crear-nos usuari normal, i no pas administrador. Si tenim un virus i som administradors, pot afectar a tot tot el sistema (usuaris, arxius…). Si som usuaris normals, només ens afectarà a nosaltres.
- Programadors.
- Administradors : tasques administració (instalar software…). Se’ns ha passat a nosaltres, els usuaris normals. Ara els usuaris tenen dos rols, ja que també fan la feina del administrador. Crear diversos usuaris per a que no infecti tota la màquina, sinó només l’usuari. Usuari no administrador, sense privilegis. Ordinadors amb aplicacions que les fan servir milions d’usuaris. Els ordinadors, doncs, es converteixen en servidors. Els usuaris accedeixen a aquest servidor per a utilitzar aquesta aplicació.Empreses que externalitzen els seus servidors i els posen al “cloud”; conjunt de màquines virtuals. Virtualizació: Poder fer funcionar un sistema operatiu en una màquina independentment dels sistema operatiu que tingui aquesta màquina. Permet tenir entorns tancats en un operatiu i que tot funcioni com un element. Poder obrir una aplicació on estigui tot preparat, treballar en ella i tancar. Portar tot lo treballat allà en un altre lloc. Es una abstracció de sistema físic. En els ’60 IBM en els sistemes 360 ja presentàvem aquesta característica però va quedar en desús fins als 90.
