¡Descarga Documentació i sistemes d'informació y más Apuntes en PDF de Comunicación solo en Docsity!
INFORMACIÓ, DOCUMENTACIÓ I SERVEIS D’INFORMACIÓ
1. LA INFORMACIÓ AVUI
Infoxicació l’entorn informacional que ens envolta és el més complex, canviant i saturat. Tenim més informació de la que podem processar. 3 subjectes:
- Usuaris d’informació són els receptors i consumidors d’informació.
- Creadors o productors d’informació passem de consumidors a prosumidors (interacció multilateral). Informació impresa i digital.
- Emmagatzemament d’informació en tots els suports i de manera privada i pública.
2. EVOLUCIÓ HISTÓRICA; FITES INFORMACIONALS
Algunes fites:
- Tradició oral sistema per comunicar-se i transmetre informació. Trobem dos dificultats: les limitacions de la pròpia memòria i la dificultat de qüestionar que és real i que és una creença, i la dificultat de permanència.
- Alfabet canvi transcendental a l’hora de transmetre informació. Es comença a construir la indústria cultural.
- La impremta democratització de l’accés a la informació, abaratiment dels costos de transmissió d’informació, creació del sector editorial, major dificultat de controlar la producció i transmissió d’informació, la multiplicació dels lectors, etc.
- Internet i la web (anys 90) la web és un sistema de documents hipertextuals entrellaçats als quals accedim a la xarxa i ens permet navegar per internet. Diferents percepcions dels usuaris depenent de la edat: Nadius digitals (la tecnologia ha nascut abans que ells) i immigrants digitals ( van nèixer abans que internet).
- (^) Web social o web 2.0 (2006) web relacional, xarxes socials. Interactivitat, participació, creació i compartir continguts.
3. SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ
En la societat de la informació el motor és el coneixement i les tecnologies de la informació. “La información es un conjunto organizado de datos procesados, que constituyen un mensaje que cambia el estado de conocimiento del sujeto o sistema que recibe dicho mensaje”. “La informació són les dades que s’han organitzat i comunicat. La interpretació d’aquesta informació ens condueix cap el coneixement, que és una activitat generadora d’altres dades, de manera que el cicle s’autoalimenta” (MANUEL CASTELLS).
Dades resultat de les nostres observacions sobre l’estat del món. Són fàcils de representar, de contrastar i de transmetre. La seva gestió és fàcil i són fàcils de treballar. Característiques de les dades (Cornella):
- Les dades queden identificades perfectament, sense possibilitat de confusió, per conjunts de símbols (bàsicament lletres i números).
- Són contrastables, és a dir, és possible determinar si la dada és certa o no,
- Les dades tenen un nivell elevat d'estructura, és a dir, la possibilitat de confusió en la comunicació entre emissor i receptor és mínima.
- (^) Informació La informació és el contingut semàntic de les dades derivat d’una clau de codificació. Implica que una persona humana ha processat i ha entès les dades. Som les persones les que transformem les dades en informació.
- Coneixement Estat mental d’un individu que es construeix a partir de l’assimilació de la informació. Metabolització de la informació (estructura mental per la que la informació entra en cada individu). MÉS INFORMACIÓ NO IMPLICA MÉS CONEIXEMENT.
La transmissió de dades és fàcil. La transmissió d’informació és més complexa, i requereix algun tipus d’acord mutu entre emissor i receptor sobre el significat del que s’ha transmès (un codi comú de significat). La transmissió de coneixement és molt complexa, i tradicionalment s’ha fet mitjançant el contacte, el treball conjunt, de les persones
Nivells d’estructura: Dades = alt Informació = mitjà
- Segons el grau d’estructuració
- Informació estructurada, és a dir, la que té una resposta clara i diferent, precisa. Normalment es tracta de dades pures, o d’informació que té un sentit o un significat molt clar. Exemple: taules amb xifres de l’atur per comunitats autònomes publicades per l’INE
- Informació no estructurada, és a dir, la que no té una resposta clara, la que no admet una resposta precisa si no s’hi incorpora algun tipus d’interpretació més enllà de l’acord sobre el significat dels termes. Exemple: un article d’opinió d’un diari
- Segons la rellevància o pertinència de la informació: En un procés de cerca d’informació, la informació obtinguda és més o menys rellevant o pertinent en funció de la seva adequació a les expectatives o a la necessitat d’informació que té una persona
5. SERVEIS D’INFORMACIÓ
La informació pot estar molt o poc estructurada, segueix unes pautes establertes. Els serveis d’informació són serveis que tenen la funció de:
- Facilitar la informació a l’usuari
- Gestionar la informació
- Resoldre les necessitats informatives de l’usuari Alguns exemples de serveis d’informació són els arxius municipals, les biblioteques, els centres de documentació, etc. La unitat d’informació ha de ser una entitat com per exemple una biblioteca de la UB. Hi ha dues tipologies:
- Segons la dependència orgànica: públic o privat
- Segons els ususaris: accés públic o accés restringit ARXIUS Són conjunts orgànics de documents al servei de la seva utilització per a la investigació, la cultura, la informació i la gestió administrativa. Són institucions culturals on es reuneixen, conserven, ordenen i difonen aquests conjunts orgànics. La seva funció és:
- (^) La organització i posada en servei de la documentació administrativa
- Garantir la transferència periòdica a l’arxiu dels documents que ha no són d’ús corrent.
- Seleccionar els documents que pel seu valor seran conservats indefinidament i destruir la resta.
- Classificar els fons i mantenir ordenada i en bon estat la documentació.
- Descriure la documentació per fer fàcilment accessible la informació.
- Garantir la conservació en el temps dels documents.
- (^) Garantir l’accés dels usuaris segons s’estableixi. Tipus específics d’arxius:
- Arxius personals: conjunt de documents creats o aplegats per una persona en el curs de la seva vida com a resultat de les seves activitats públiques i privades.
- Arxius familiars o patrimonials: conjunt de documents produïts per una família o llinatge, que són el resultat de les activitats personals i públiques dels seus membres. BIBILOTEQUES Col·leccions organitzades de llibres, publicacions periòdiques i altres documents, així com els serveis i recursos necessaris per a facilitat la utilització d’aquests documents pels usuaris. Les seves funcions són:
- (^) Reunir una col·lecció de documents de qualitat.
- Organitzar convenientment aquesta col·lecció.
- Difondre els fons documentals.
- Oferir serveis als seus usuaris. Tipus de biblioteques: nacionals, públiques, escolars, universitàries i especialitzades. CENTRES DE DOCUMENTACIÓ Organitzacions que tenen la funció d’identificar amb la major precisió la informació que pot ser útil als usuaris, ajudar-los a trobar els documents corresponents i proporcionar informació. És un servei del qual disposen les organitzacions o entitats per a l’obtenció d’informació necessària per a l’activitat d’aquesta institució.
Les seves funcions són:
- Recopilació de fonts d’informació.
- Realització de bases de dades i productes d’informació per a millorar la gestió.
- Anàlisi i descripció de la informació.
- Cerca i recuperació de la informació.
- Obtenció de documents externs.
DOCUMENTACIÓ APLICADA A LA COMUNICACIÓ Diferents especialitats: informativa, periodística, fotogràfica, audiovisual, cinematogràfica i en publicitat.
Els factors condicionants o de context són els aspectes presents a la situació que genera el problema d’informació que determinaran que els resultats de cerca siguin o no útils. Per exemple: edat, coneixements, llengües, etc.
2. EL LLENGUATGE DE LA CERCA D’INFORMACIÓ
Al fer una cerca estem interactuant amb un sistema, estem mantenint una conversa amb una font d’informació i li hem d’explicar tots els factors condicionants de la situació i les nostres necessitats d’informació. Això es fa a través del llenguatge d’interrogació. En el cas de la cerca d’informació les normes més importants són l’ús dels operadors de cerca. El llenguatge d’interrogació està format per:
- (^) Termes que pertanyen al llenguatge natural (paraules en català, castellà, etc.)
- Operadors (els operadors booleans)
- Filtres que permeten ajustar millor la cerca
3. OPERADORS DE CERCA D’INFORMACIÓ
OPERADORS BOOLEANS:
- AND recupera documents que incloguin els dos termes.
- OR, O recupera documents que continguin qualsevol dels dos termes.
- (^) NO, NOT recupera tots els documents que contenguin el primer terme en els que no apareix el segon
FRASE EXACTA: quan volem que el nom, frase o sentència aparegui d’una manera determinada.
EL PARÉNTESI: la posició del parèntesi pot canviar el significat de les equacions de cerca. (A and B) or C // A and (B or C)
OPERADORS POSICIONALS:
Relatius o de proximitat Afecten a la posició en la qual hi ha una paraula respecte una altra. És una cerca més restrictiva.
Recupera documents en el que els termes de la consulta apareguin pròxims, junts o separats por un nombre determinat de termes (NEAR, ADJ, NEAR n ) o en un mateix paràgraf o frase (SAME). OPERADORS DE TRUNCAMENT:
Quan no sabem amb exactitud el nom d’una paraula o volem saber-ne els derivats. OPERADORS DE PRESÈNCIA O ABSÈNCIA: Els operadors de presència o absència s’utilitzen per determinar la inclusió o exclusió de termes. Si utilitzem l’operador + el sistema cercarà el terme situat a continuació. Si utilitzem l’operador – el sistema exclourà el terme situat a continuació. OPERADORS DE RANG: = N recupera els documents que tinguin el número N > N documents que tinguin un número superior a N <= N documents que tinguin el número N o un número inferior a N
CONCEPTES DE SOROLL I SILENCI Una cerca real és aquella que no té soroll ni silencia, és a dir, aquella en que obtenim el que volem. El silenci són els documents pertinents que no hem pogut recuperar. En canvi, el soroll són els documents que recuperem però no necessitem.
4. TIPUS DE CERCA
Hi ha dos sistemes bàsics de recuperació d’informació:
- (^) La cerca directa o cerca per interrogació que consisteix en introduir termes en una casella de cerca i prémer el botó de buscar. Pot ser cerca simple o cerca avançada.
- La cerca exploratòria o cerca per navegació (browsing) que consisteix en accedir a la informació mitjançant la navegació per estructures conceptuals que contenen informació (directoris) o per calendaris (navegació cronològica). La cerca simple té habitualment la forma d’una única casella Per exemple la cerca simple de google. La cerca avançada té diferents caselles que permeten a l’uusari usar diversos paràmetres o filtres de cerca (operadors, acotació temporal, per camps, etc.).
5. FONTS D’INFORMACIÓ
Una font d’informació és qualsevol recurs que ens proporciona informació. Pot ser un document, una persona o una institució.
8. EL CONTROL DEL VOCABULARI
Pot presentar diferents graus:
- Control elevat, amb termes en llenguatge controlat. L’utilitzen les grans bases de dades científiques o comercials de pagament.
- Control mitjà, mitjançant llistes descriptors lliures o etiquetes. L’utilitzen molts recursos web i productes 2.0. (p.e. blogs).
- (^) Control baix o inexistent. L’utilitzen els cercadors. Llenguatges controlats: 1 concepte 1 terme Exemples de llengatges controlats: CDU (classificació decimal universal) sistema de classificació de les biblioteques públiques. Indica la localització de casa llibre a partir de números. Thesaururs Permet més d’una entrada. Thesaurus de la UNESCO: per cada paraula quin és el concepte general (superior), específic (inferior) i relacionats. Llistes d’encapçalament cerca per matèria. Per cada matèria hi ha subdivisions. Si no coneixes el llenguatge que utilitza la cerca és difícil de realitzar. A Catalunya utilitzem el LEMAC. Avantatges: un mateix terme per denominar un mateix objecte. Inconvenients: es perd l’especificitat del llenguatge lliure; el nombre de termes pels quals s’indexa un document és menor; difícil assignar un tema al document i/o reduir-lo a pocs termes; problemes a l’hora de representar matèries actuals o noves. Llenguatges lliures: Es basen fonamentalment en llistats de descriptors, anomenats de manera habitual etiquetes o tags. La majoria dels webs i tots els productes web social o social media l’utilitzen. Avantatges: més ric que el llenguatge controlat; no hi ha problemes a l’hora de representar nomes matèries; més fàcil d’utilitzar. Inconvenients: més esforç per part de la persona que ha de buscar i resultats més amplis.
9. RSS
Són les sigles de Really Simple Syndication i és un sistema habitual per realitzar seguiments o monitorització d’informació a internet. S’utilitza per difondre informació actualitzada freqüentment a usuaris que s’han subscrit a la font de continguts. Bona part de les fonts d’informació digitals actuals (blogs, webs, revistes i diaris digitals, etc.) tenen canals RSS que podem seguir des d’un programa anomenat lector de RSS o agregador. Molt útil per rebre en un únic lloc totes les noves informacions dels temes i les fonts que ens interessen o quan estem investigant o ens estem documentant sobre un tema. Per llegir informació amb canal RSS t’has de subscriure a algun programa lector de RSS com Feedly, Netvibes, The old Reader.
FONTS D’INFROMACIÓ GENERAL I ESPECIALITZADES
1. IDENTIFICADORS
Sèrie de seqüències curtes de caràcters alfanumèrics que permeten establir de manera unívoca la identitat d’un recurs. El motiu d’ús és la transacció d’intercanvi electrònic de dades, és a dir, que tots els sistemes informàtics puguin intercanviar informació sobre els diferents sistemes bibliogràfics. Han de tenir aquestes característiques:
- Identificació única
- Identificació persistent
- S’ha de saber i precisar què identifica l’identificador
- Són preferibles els identificadors que permeten granularitat, és a dir, capacitat de poder seleccionar el nivell de detall amb el qual ha d’actuar l’identificador a l’hora d’identificar el contingut.
Identificadors bibliogràfics: ISBN: International Standard Book Number. Identifica l’edició d’un títol d’un editor específic. És un codi comercial, de manera que no té sentit en obres que no es comercialitzin. Originalment tenia 10 dígits, però des del 2007 en té
Han de dur ISBN: obres monogràfiques impreses i electròniques; pel·lícules, vídeos i transparències de contingut educatiu; audiollibres; programes informàtics educatius o didàctics; mapes; separates d’articles o números monogràfics; publicacions no seriades; publicacions multimèdia. Estructura ISBN (13 dígits): format per 5 parts: codi de producte que indica que és un llibre, codi regional, l’editorial, el nombre d’ítem o article i un dígit de control. 978-84-7442-300- El càlcul del dígit de control és el següent: 91+73+81+83+41+73+41+43+21+3 +01+03 = 114 ; 114/10 el residu de la divisió menys 10 (10-4=6).
- Agregació d’informació: Noticies d’actualitat de diferents mitjans. Hi ha tres tipus d’agregadors: els automatitzats, els realitzats per professionals i els socials. En els primers, la unitat d’agrupació de la informació és la notícia, no el mitjà, i són robots els que rastregen webs de notícies, les extreuen i les presenten utilitzant algoritmes. Per exemple Google News. En els segons, la selecció la realitzen professionals. Finalment, en els últims, l’agregació la decideixen els usuaris del sistema amb les seves votacions.
- Cerca d’informació: hi ha dos tipus les bases de dades de premsa i les hemeroteques de premsa. Les primeres permeten la cerca de notícies a diversos mitjans i les segones, permeten la consulta de l’arxiu d’un mitjà de comunicació de premsa, TV o ràdio. Les obres de referència o de consulta són qualsevol document, font o servei que serveix per a resoldre dubtes i iniciar el coneixement d’una matèria. Els principals tipus són: diccionaris, enciclopèdies, directoris i guies i fonts estadístiques, biogràfiques, geogràfiques i legislatives. Les enciclopèdies són obres en què és exposat el conjunt dels coneixements humans o els referents a un camp temàtic, en articles separats, generalment disposats per ordre alfabètic. Proporcionen informació de forma sintètica sobre coneixements existents. Hi ha les enciclopèdies generals i les especialitzades. Les generals estan organitzades per llengües o cultures i les especialitzades per àrees del coneixement. Les fonts estadístiques recopilen dades numèriques sobre els fets més diversos de l’activitat humana, social i econòmica.
3. PROPIETAT INTEL·LECTUAL
Bens intel·lectuals són producte de la creativitat humana. El conjunt dels diferents sistemes o règims de protecció d'aquests béns és el que es coneix com a propietat intel·lectual. Quan es parla de propietat intel·lectual es distingeix entre dos grans apartats: propietat industrial (invencions, marques…) i els drets d'autor (llibres, fotografies…), que els anglosaxons anomenen copyright. Té vigència durant la vida de l’autor i durant 70 anys després de la seva mort. Quan el termini de protecció dels drets ha expirat l’obra passa a ser de domini públic, llavors pot ser usada per qualsevol persona, de forma lliure i gratuïta. Per usar una obra amb els drets en vigor cal l’autorització dels titulars del drets, que s’ha de demanar directament als titulars o a través de les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual. Algunes de les entitats de gestió de drets són: SGAE, CEDRO, VEGAP i DAMA. Hi ha diferents drets:
- Drets de reproducció: reproducció parcial o total en un mitjà. Còpies.
- Drets de comunicació pública: emissió i projecció (p.e. en un local públic)
- De distribució: còpies, lloguer, venda, etc.
- De transformació: adaptació, modificacions i noves versions
- De posada a disposició on demand (a la carta) a través de radiodifusió o de la xarxa Llicències Creative Commons: L’objectiu és facilitar que els autors puguin cedir alguns drets sobre les seves obres per a què l’usuari d’Internet les pugui utilitzar de manera lliure i gratuïta, però amb algunes restriccions imposades per l’autor. S’emmarquen en l’anomenat moviment copyleft (en contraposició a copyright). Les diferents llicències estan prefixades segons unes determinades condicions d’explotació de l’obra a Internet, amb el codi denominat “Commons Dead”, que s’expressa per mitjà d’uns símbols o icones. De la combinació de les diferents condicions d’explotació de l’obra a Internet, en resulten els diversos tipus de llicències següents:
- BY: Reconeixement utilització lliure de l’obra, però amb l’obligació de manifestar qui és l’autor.
- NC: No comercial només es pot utilitzar per a usos no comercials.
- ND: Sense obres derivades la cessió de l’obra no faculta a transformar l’obra per a crear una obra derivada.
- SA: Compartir igual la cessió de l’obra faculta a transformar-la en obra derivada, sempre que aquesta mantingui la mateixa classe de llicència que la original al ser divulgada. Tipus de llicències:
- BY es permet tot tipus d’explotació de l’obra, fins i tot comercialment, amb l’única condició d’atribuir-la de forma expressa a l’autor. Aquest dret d’atribució es troba en tots els altres tipus.
- BY-NC es cedeix l’obra per a qualsevol tipus d’explotació excepte la comercial.
- BY-NC-SA es cedeix la utilització de l’obra excepte per a finalitats comercials, i en el cas de que origini una obra derivada, aquesta s’haurà de divulgar amb la mateixa llicència que l’original.
- BY-NC-ND es cedeix l’obra però no es permet l’ús comercial ni la generació d’obres derivades.
- BY-SA es cedeix la utilització de l’obra i en el cas de que origini una obra derivada, aquesta s’haurà de divulgar amb la mateixa llicència que l’original.
- BY-ND es cedeix l’obra per a qualsevol tipus d’explotació excepte la transformació derivada.
