Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts Documentació i Sistemes d'Informació, Apuntes de Biblioteconomía y Documentación

Tot el temari de l'asignatura.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 05/11/2020

florbrey9
florbrey9 🇪🇸

4.6

(7)

7 documentos

1 / 21

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
INTRODUCC
Actualment hi ha un constant creixement de la informació. A partir d’aquest problema sorgeix el dubte de com
trobar la informació precisa i concreta que es necessita. La documentació se centra en aquesta problemàtica i
dona tècniques que serveixen per facilitar l’accés, l’organització, la recuperació i la difusió de la informació.
Triada DIC: cicle de retroalimentació que consisteix en dades-informació-coneixement.
DADES: Són el resultat de les nostres observacions sobre l’estat del món. Normalment són el resultat de mesures
aplicades a fets concrets, o de valors aplicats unívocament a esdeveniments, fets o objectes.
INFORMACIÓ: La informació són les dades que s’han organitzat i comunicat. La interpretació d’aquesta informació
ens condueix cap al coneixement, que és una activitat generadora d’altres dades,, de manera que el cicle es
retroalimenta.
CONEIXEMENT: Consisteix en el conjunt d’informacions adquirides per una persona (per mitjà de l’experiència,
educació, etc) que permet comprendre una qüestió sobre la realitat. És la visió d’un àmbit d’especialització.
Comprensió global d’un aspecte de la realitat.
Ex:
Dada: 3404 metres
Informació: 3404 metres és l’altura de l’Aneto.
Coneixement: quina és la millor vessant per pujar al
cim.
Dada: estadístiques de violència domestica.
Info: una noticia de premsa explicant la situació
actual.
Coneixement: moltes informacions en un context
d’interpretació que permeten al periodista estar
especialitzar sen aquest àmbit.
Comparació dels elements:
En estructuració:
Dades: alta
Info: Mitjana
Coneixement: Baixa
Transmissió:
Dades: fácil
Info: complexa
Coneix: molt complexa
Abstracció:
Dades: Baixa
Info: Mitjana
Coneixement: alta.
- Pregunta: Quina és la utilitat de la informació i del coneixement? Per què volem estar informats?
DOCUMENTS
Document és un suport material que conté informació. Un document és el conjunt d’un suport d’informació i de
les dades en ell registrades de forma permanent, i llegibles per l’home o per una màquina.
Els documents són el mitja pel qual les societats humanes conserven i transmeten informació a través de l’espai i
del temps.
TIPOLOGIA
Segons la naturalesa del suport:
En paper: també antecedents com el papir o
el pergamí
Suports fotogràfics: negatius, positius, etc.
Suports magnètics analògics: cintes de vídeo
Suports òptics: CD-A, CD-ROM, DVD, etc.
Suports informàtics: disc dur, USB...
Textuals
Sonors
Audiovisuals
Multimèdia (gràfics interactius amb so, text
i vídeo)
Segons el grau d’elaboració:
Primaris: contenen informació (llibres, revistes, enciclopèdies, etc)
Secundaris: Remeten a altres documents, per accedir a la informació (bibliografies, catàlegs de biblioteca)
Segons la naturalesa de la informació:
Textuals, Sonors, Audiovisuals, Multimèdia.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts Documentació i Sistemes d'Informació y más Apuntes en PDF de Biblioteconomía y Documentación solo en Docsity!

INTRODUCCIÓ

Actualment hi ha un constant creixement de la informació. A partir d’aquest problema sorgeix el dubte de com trobar la informació precisa i concreta que es necessita. La documentació se centra en aquesta problemàtica i dona tècniques que serveixen per facilitar l’accés, l’organització, la recuperació i la difusió de la informació. Triada DIC: cicle de retroalimentació que consisteix en dades-informació-coneixement. DADES: Són el resultat de les nostres observacions sobre l’estat del món. Normalment són el resultat de mesures aplicades a fets concrets, o de valors aplicats unívocament a esdeveniments, fets o objectes. INFORMACIÓ: La informació són les dades que s’han organitzat i comunicat. La interpretació d’aquesta informació ens condueix cap al coneixement, que és una activitat generadora d’altres dades,, de manera que el cicle es retroalimenta. CONEIXEMENT : Consisteix en el conjunt d’informacions adquirides per una persona (per mitjà de l’experiència, educació, etc) que permet comprendre una qüestió sobre la realitat. És la visió d’un àmbit d’especialització. Comprensió global d’un aspecte de la realitat. Ex : Dada: 3404 metres Informació: 3404 metres és l’altura de l’Aneto. Coneixement: quina és la millor vessant per pujar al cim. Dada: estadístiques de violència domestica. Info: una noticia de premsa explicant la situació actual. Coneixement: moltes informacions en un context d’interpretació que permeten al periodista estar especialitzar sen aquest àmbit. ➢ Comparació dels elements: En estructuració: Dades: alta Info: Mitjana Coneixement: Baixa Transmissió: Dades: fácil Info: complexa Coneix: molt complexa Abstracció: Dades: Baixa Info: Mitjana Coneixement: alta.

  • Pregunta : Quina és la utilitat de la informació i del coneixement? Per què volem estar informats?

DOCUMENTS

Document és un suport material que conté informació. Un document és el conjunt d’un suport d’informació i de les dades en ell registrades de forma permanent, i llegibles per l’home o per una màquina. Els documents són el mitja pel qual les societats humanes conserven i transmeten informació a través de l’espai i del temps. ➢ TIPOLOGIA Segons la naturalesa del suport:

  • En paper: també antecedents com el papir o el pergamí
  • Suports fotogràfics: negatius, positius, etc.
  • Suports magnètics analògics: cintes de vídeo
  • Suports òptics: CD-A, CD-ROM, DVD, etc.
  • Suports informàtics: disc dur, USB...
    • Textuals
    • Sonors
    • Audiovisuals
    • Multimèdia (gràfics interactius amb so, text i vídeo) Segons el grau d’elaboració:
  • Primaris: contenen informació (llibres, revistes, enciclopèdies, etc)
  • Secundaris: Remeten a altres documents, per accedir a la informació (bibliografies, catàlegs de biblioteca) Segons la naturalesa de la informació: Textuals, Sonors, Audiovisuals, Multimèdia.

SISTEMES D’INFORMACIÓ:

Conjunt d’elements interrelacionats que s’ocupen del processament dels documents científics amb l’objectiu de poder satisfer necessitats d’informació. El components són: l’entrada , el tractament i la sortida. S’estableix un vincle entre qui té una necessitat d’informació i les fonts i documents que els les proporciona. RUIDO : documents recuperats no desitjats durant el procés de recerca. ENTRADA: Les persones tenen necessitats d’informació al llarg de tota la seva vida, concretes o genèriques. Tenen consultes (en llenguatge natural) que cal formalitzar (equacions de cerca). TRACTAMENT : l’objectiu és el processament i tractament dels documents per facilitar la seva recuperació. El sistema de recuperació de la informació consisteix en una base de dades + SGBD (programa informàtic). Cal representar el contingut dels documents (referencies) i cal també utilitzar un llenguatge formalitzat (equacions de cerca, llenguatge d’interrogacions).

  1. LA INFORMACIÓ CIENTÍFICA Sistema de comunicació utilitzat pels científics per a donar a conèixer els seus avenços, normalment a través de revistes científiques que es caracteritzen per ser de publicació periòdica i tenir un ISSN (número de identificació).
  • Objecte: conté resultats relacionats amb la investigació científica o amb la divulgació de la ciència.
  • Altres exemples: sistema de comunicació de masses: Mitjans de comunicació. FUNCIÓ :
  • Difondre els progressos científics
  • Preservar i donar a conèixer les autories dels avenços
  • Contribuir a l’avenç social de la ciència FONAMENT :
  • Revisió per experts
  • Actua com a sistema de control de qualitat dels continguts. Revisió per pars o avaluació d’experts (avaluació qualitativa):
  • Draft/Discussion paper: esborrany de treball
  • Preprint/Submitted version: version enviada al editor
  • Revisió per pars
  • Postprint/Accepted manuscrit: versió final dels autors que inclou els canvis proposats pels revisors) També anomenat Author’s final version.
  • Published version: versió final publicada per l’editor. *L’autoria és important per demostrar que no s’està plagiant i per difondre el nom de l’altre autor i el seu treball, per identificar-lo i reconèixer-lo. ANTECEDENTS Els primers científics es comunicaven entre ells per carta, les contres eren la por a ser copiats i que no era un sistema obert, només les Acadèmies podien llegir les cartes i això feia que tinguessin poca visibilitat. Les primeres revistes científiques van ser: Journal des sçavans (París) I Philosophical transactions of the Royal Society of London (1665) Al s.XVII els científics buscaven com difondre les seves idees amb facilitat i que arribés a tothom, així es van crear les publicacions periòdiques. Fins el 1990 no es van produir canvis destacables en el seu funcionament. Aportacions de les revistes:
  • Selecció de les millors cartes
  • Revisió per col·legues.
  • Permetia àmplia difusió dels progressos
  • Ajudava a preservar l’autoria (hi havia nombrosos litigis).
  1. CERCA I RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ CIENTÍFICA

TIPOLOGIA DE SISTEMES D’INFORMACIÓ

  • Catàlegs de biblioteca:
    • En forma digital a partir de 1970
    • La consulta és publica i gratuïta
    • Contenen referències: remeten a docs impresos i no disposen del text complet
    • Continguts: monografies bàsicament
    • Exemples: CRAI-UB, CBUC, etc.
  • Bases de dades:
    • Antecedents: butlletins de sumari (principis s.XX). En format digital a partir del 1980.
    • La consulta no sempre és gratuïta
    • Documents inclosos: articles de revista, congressos, etc.
    • Contenen referències i no sempre disposen del text complet
    • Ex: web of science, scopus, etc.
  • Motors de cerca acadèmics
    • Apareixen a principis dels 2000
    • Consulta gratuïta
    • Segueixen el model dels motors de cerca
    • Indexació automàtica del text complet dels documents
    • Continguts: seus webs acadèmiques, portals de revistes, repositoris, etc
    • La major part de les fonts indexades són gratuïtes
    • P.e. Google Acadèmic
  • Repositoris
    • Contenen informació acadèmica en accés obert
    • Es veuran més endavant
    • P.e: Diposit digital de la UB
  • Metacercadors
    • Realitzen la cerca sobre diverses col·leccions de tota mena (portals de revistes, bases de dades, repositoris...).
    • Cerca federada (mitjançant el nom tècnic).
    • Poden estalviar temps però poden donar problemes
    • Exemple: Science Research, Recercador+ (UB), CercaBib (Biblioteca UB): accedeix a la base de dades contractada per la UB i si anem a catàlegs no busquem dades sinó al catàleg de les biblioteques. 3. ETAPES DEL PROCÉS DE CERCA Definició de la necessitat d’informació: Les necessitats d’informació poden ser molt específiques o poden ser més genèriques. Com més genèriques més informació trobarem i com més específiques menys. Normalment utilitzem el llenguatge natural per a consultar i no tècnic. Potser després de la cerca descobrim que hi ha una terminologia especialitzada i trobem altres resultats més tècnics. L’equació de cerca és en llenguatge formal i està composta per etiquetes.

SELECCIÓ SISTEMA D’INFORMACIÓ

Cal establir la llista de conceptes i establir la relació entre ells per buscar expressions que relacionen conceptes. Per buscar de manera més efectiva es poden utilitzar sinònims i traducció de conceptes. També podem ajustar la cerca a un tipus de document, a un espai geogràfic, a un moment cronològic... L’ XML és un llenguatge de marcat: associar a un text una informació en forma de etiquetes. Exemple: associar el sexe a personatges d’una obra de teatre per així, quan busquem el que diu un personatge femení, ho puguem recuperar fàcilment.

Cal determinar quin o quins sistemes d’informació seran els més adequats. També hem de seguir uns criteris:

  • pagament / gratuïts
  • text complet / referències
  • monografies / articles / tesis doctorals...
  • generals / especialitzats

INTERACCIÓ (REALITZAR LA CERCA)

1. CERCA EXPLORATÒRIA (NAVEGACIÓ) / CERCA DIRECTA

  • Navegació ( browsing ) → Moure’s per les estructures conceptuals que organitzen una seu web (directoris, jerarquies, cronologies, etc.) Respon a una necessitat d’informació poc definida i s’utilitzen els enllaços (links)
  • Cerca directa → S’interactua amb el sistema (introduir el terme en un requadre de cerca) a partir d’una pregunta d’interrogació. Respon a una necessitat d’informació concreta i s’utilitza el llenguatge d’interrogació. 2. CERCA BÀSICA / AVANÇADA
  • Cerca bàsica → La cerca en un sol requadre.
  • Cerca avançada (o combinada) → Es cerca en diversos requadres i es poden limitar les consultes a determinats camps. Normalment es pot utilitzar el llenguatge d’interrogació. Exemples: cerca bàsica – Google , cerca avançada – CercaBib. 3. OPERADORS DE CERCA
  • Acotació per camp → S’acota per autor, títol, matèria, revista...
  • Operadors booleans → Son paraules o símbols que s’utilitzen per donar-li un ordre lògic a una cerca. Localitzen els registres que contenen els termes coincidents. Els 3 més utilitzats són: - Operador d’intersecció : I / AND / Y – Quan volem recuperar els documents que inclouen els dos termes. (+ comú) - Operador d’unió : O / OR – Quan volem recuperar els documents que inclouen un o altre dels termes. - Operador de negació : NO / NOT – Quan volem recuperar els documents que inclouen un dels termes però no l’altre. EX : Publicitat AND dones OR infants Documents que contenen el termes publicitat i dones alhora; o be conté infants ; o bé tots els termes EX : Nens OR infants NOT publicitat Documents que contenen el terme nens; o bé documents que contenen el terme infants, però no publicitat

OPERADORS SINTÀCTICS O DE PROXIMITAT

Permeten concretar les posicions en les quals s’han de trobar els termes en el document per tal de ser recuperats

  • Adjacència: registre en els quals apareixen els termes un al costat de l’altre. EX: home ADJ pobre
  • Frase exacta: les paraules han d'aparèixer totes amb el mateix ordre EX: “Aquell home pobre” (GOOGLE)
  • Termes separats per un nombre donat de paraules EX: dones 6w publicitat
  • Termes propers o dins d’una mateixa frase o paràgraf EX: dones NEAR publicitat (SAME, WITH, ...)
  1. EL CERCADOR DE GOOGLE COM FUNCIONEN ELS CERCADORS?
  • Robots (aranyes, web crawler): indexen les pàgines web de la xarxa.
  • Base de dades: text + índexs (detecta les metadades incloses en els documents)
  • Algoritme: ordena els resultats (la primera pàgina és la més important).

L’ORDENACIÓ DELS RESULTATS

▪ Els motors de cerca indexen el text complet i proporcionen un alt nombre de resultats. ▪ Problema: Com saber els més rellevants? ▪ Sistema de resolució tradicional: freqüència estadística d’aparició dels termes. •Aniran en primer lloc els documents amb major nombre d’ocurrències. •Es pot ponderar segons la zona del document on es trobi el terme (millor al títol que no pas enmig del document).

  • Innovació de Google : ordenar els resultats segons el nombre d’enllaços que té una pàgina web (els enllaços són l’indicador de qualitat).
  • Larry Page i Sergey Brin (Stanford University, 1998) desenvolupen el PageRank (algorisme d’ordenació). Adaptació al web dels índexs de cites creats per Eugene Garfield (Honoris Causa 2016 per la UB).
    • Elements fonamentals de l’algoritme:
    • Quantitat d’enllaços (‘nombre de citacions’).
    • Qualitat (ponderació de la pàgina que fa l’enllaç).
    • Antiguitat en la xarxa.
    • Adaptació a l’usuari: localització (IP) i llengua (ordinador).

EL POSICIONAMENT

▪ Lluita de les pàgines web per aparèixer als primers llocs de les llistes de resultats. ▪ Posicionament

  • Accions per millorar la visibilitat d'un lloc web en els diferents cercadors de manera natural.
  • Objectiu: captar el major nombre d’enllaços.
  • Search Engine Optimization (SEO).
  • Hi ha seus web que duen a terme pràctiques fraudulentes (volen enganyar al cercador per posicionar-se bé).

EL MERCAT DELS CERCADORS

WOLPHRAM ALFA

No proporciona llista de resultats, sinó respostes concretes. ▪ Exemples: GDP Italy 2015 // Olympic medals men's 100 m London 2012 // Best actor oscar 2016 CERCA SIMPLE A GOOGLE Cerca bàsica: termes de cerca, utilització de cometes Cerca avançada: configuració – cerca avançada, funciona com un operador booleà però de manera fàcil i per a tots els públics. FUNCIONS AVANÇADES Funcions equivalents a cercar per filtres de la cerca avançada:

  • Site: cerca dins d’un lloc web determinat (filtre per col·leccions). P.e. site:www.elpais.com
  • Allintitle: cerca dins del títol (filtre per camps del registre) P.e. allintitle: turisme Catalunya
  • Allinurl: cerca a la URL (filtre per camps del registre) P.e. turisme catalunya
  • Filetype: Cerca en fitxers determinats (pdf, ppt…) (filtre per format). P.e. cinema Australia filetype:pdf
    1. ELS LLENGUATGES LLIURES I CONTROLATS LLENGUATGE NATURAL És aquell utilitzat en el discurs habitual per a parlar i escriure, bé de forma general o especialitzada. El documentalista i l’usuari escullen els termes que volen per a la Recuperació d’Informació. (Llenguatge o vocabulari lliure). LLENGUATGE CONTROLAT Subconjunt del llenguatge natural definit amb precisió, preestablert, restringit quant el lèxic, a la gramàtica i a l’estil; i amb terminologia i construccions gramaticals específiques d’un o més dominis. Serveix per etiquetar els documents. El documentalista i l’usuari no ha d’utilitzar els termes prèviament establerts per a la RI. (Vocabulari controlat, normalitzat o llenguatge documental). Classificació dels llenguatges controlats segons la seva estructura:
  • Estructura jeràrquica: conceptes, descriptors o codis en forma jeràrquica o d’arbre.
  • Estructura combinatòria: conjunts de termes que poden estar relacionats entre si. Ex: llistes d’encapçalaments. CLASSIFICACIONS Un codi o més defineix el contingut d’un document:
  • Enciclopèdiques: CDU (Classificació Decimal Universal), COD (Classificació Decimal de Dewey), LCC (Library of Congress Classification) ...
  • Especialitzades: NLM (National Library of Medicine Classification), DCA (Decimal Classification of Austronautics), Classificació musicla de la biblioteca de Banyoles.
  • Ex: CDU

Extensió : Si superen mitja pagina, és millor posar el text en forma d’apèndix. Acord, matisació o desacord: La citació suposa que es comparteix l’opinió del citat. De no ser així, el fragment haurà d’anar acompanyat d’un comentari crític. En la llengua original , si es tradueixen, s’ha d’indicar. Cal fer constar sempre l’autor i la font del text (ja sigui en una nota o a continuació, entre parèntesis). IDENTIFICACIÓ: Sistema citació-nota:

  • Es col·loca una crida de nota al costat de la citació. La nota marginal contindrà la referència completa de la citació.
  • Duplica la informació (la bibliografia apareix en notes marginals i també a la bibliografia final)
  • Carrega excessivament de notes el text Sistema autor-data (Harvard):
  • Posa entre parèntesis després de la citació el cognom de l’autor, l’any de publicació i, opcionalment, la pàg de l’obre que apareix citada.
  • La referència completa és a la bibliografia final.

CERQUES BIBLIOGRÀFIQUES Activitats destinades a localitzar i/o recuperar un conjunt de documents relacionats amb un determinat tema. L’objectiu més habitual és recuperar documents relacionats amb un tema per consultar-los o identificar la seva existència. Normalment s’utilitza un dispositiu electrònic mitjançant un SRI.

  • Sistemes de recuperació de la informació (SRI) Darrera sempre hi ha una base de dades que conté la informació organitzada i compara el que es demana amb el que te. Existeixen tres tipus:
  1. Cercadors de xarxa (intranets, Internet)
  2. Catàlegs d’unitats d’informació (biblioteques, centres de documentació)
  3. Bases de dades bibliogràfiques. PROCÉS DE CERCA BIBLIOGRÀFICA: Cerca en una base de dades bibliogràfiques o cercador. A partir de la cerca obtenim les dades d’un document (referència al document). Aquestes referències després ens donen accés al document o article. Aquests documents, de caràcter acadèmic o científic, acostumen a incloure una bibliografia, aquesta és molt probable que ens sigui útil per a la nostra recerca (referencies que ens retornen a la posició posterior), aquest procés s’anomena encadenament. I finalment, aconseguim accedir a les dades necessàries. Base de dades a text complet: les bases que contenen els propis documents. LES BASES DE DADES BIBLIOGRÀFIQUES: Acumulen registres amb la informació bibliogràfica sobre documents (articles, llibres, revistes, congressos, tesis...). Poden ser genèriques i centrades en una llengua o regió geogràfica (Dialnet) o especialitzades en una àrea de coneixement o temàtica. Trobarem referències però per obtenir els documents ho haurem de cercar nosaltres mateixos. CERCA: Primer s’ha d’identificar amb precisió els conceptes de la necessitat informativa i després s’han de traduir a termes de cerca. Cerca federada: ens permet buscar alhora en diferents bases de dades i ens dona els resultats recuperats a la vegada. Estem utilitzant la mínima potencia de les bases de dades, ja que les altres bases, més específiques, són més exhaustives. El millor és entrar en bases de dades relacionades amb la cerca que volem trobar (ex: si és un tema literari, accedir a una base de dades relacionada amb la literatura). Cal conèixer els mecanismes d’interrogació del Sistema de Recerca d’Informació:
  4. Interfícies de cerca (simple, avançada, específica) i navegació.
  5. Operadors de Boole, de proximitat, caràcters de truncament i limitadors e camps.
  6. Diccionaris de termes o llenguatges controlats, s’etiqueta en llenguatge controlat tot allò relacionat amb el terme, fins i tot encara que aquest no surti en el text. Cerca simple : caixa de termes bàsica (Google). Cerca avançada : podem enllaçar diferents camps (autors, afiliació) units per operadors de Boole. A Google Scholar també hi ha aquesta opció, però no és gaire potent i té poques opcions.

REGISTRES BIBLIOGRÀFICS

Els registres bibliogràfics inclouen les referencies que contenen els documents originals

  • Cerca de documents per encadenament
  • Recompte de citacions rebudes pels documents
    • Agregació per autors, revistes, institucions Eines comercials que inclouen índex de citacions. Les següents són bases de dades de citacions de temàtiques general.
  • Web of Science: Més de 18.200 títols de revista. Es considera que les revistes de més prestigi estan indexades a la WoS.
  • Scopus: Més de 22.800 títols de revista. A diferencia de la WoS, l’Scopus té més revistes de sociologia. Aquestes eines són dades de citacions de temàtica general. En el món científic / acadèmic les revistes que es consideren prestigioses han d’estar dins la Web of Science. Scopus és un segon nivell, les revistes no són tan prestigioses. Els autors intenten publicar sempre en revistes de Web of Science. CAMPS DEL REGISTRES: Autoria, títol (article), títol de la font, tipus de publicació, any de publicació, idioma, resum, matèria (paraules clau de l’autor), afiliació (organització a la qual pertany la persona autora), localització de l’afiliació (ciutat, estat o territori), referències... SCOPUS No hi ha cerca bàsica pròpiament dita. Hi trobem informació sobre la font, el títol, les dades del fascicle (volum, número, pàgines), el títol, els autors, l’afiliació, el resum, l’ISSN, el tipus de font, la llengua original, el tipus de document, l’editorial... Cal fer les cerques en anglès, però hi ha interfícies en altres idiomes. Els tipus de cerca de documents són: 1. Cerca per camps (casella de text i camps de cerca, opcions per a limitar els resultats de cerca i historial de cerques, diverses caixes de cerca combinades mitjançant operadors lògics, dins de cada caixa també es poden utilitzar operadors lògics i cometes per a frases exactes). 2. Resultats: apareix el volum de referencies trobades de documents indexats a Scopus, referències que contenen documents d’Scopus a documents no indexats i patents. 3. Cerca per autors: ofereix resultats més precisos que la cerca del camp “autor”. 4. Cerca per afiliació: es recupera el que està entrat en la cerca. 5. Cerca avançada – equacions, camps i operadors: hi ha més opcions (operadors sintàctics Pre/ i W/. S’afegeixen els camps i operadors a l’equació de cerca mitjançant el signe +. 6. Interfícies d’ajuda i tutorials: quan no es coneix bé una base de dades o es vol fer alguna cosa nova.
  1. CONSTRUCCIÓ DE REFERÈNCIES Existeixen nombrosos models de referències, els més usats actualment a l’àmbit de la recerca són:
  • Referències criteris UB S’apliquen a documents impresos, electrònics i de legislació, però no serveix per a referències arxivístiques. Documents impresos: llibres, capítols de llibres, participacions en congressos, articles de revistes o periòdic i revista o periòdic. 1. EN LLIBRES: COGNOMS (versaleta), Nom de l’autor o nom de l’entitat responsable. Títol (cursiva). Altres responsables: traductor, editor, etc. (opcional). Edició (opcional si és la primera). Lloc publicació: Editorial, data de publicació^1. Extensió en pàgines o volums del llibre (opcional 2 ). (Col·lecció; núm.) (opcional). [Notes] (opcional). Número ISBN (opcional). La part de Notes ha de ser el més reduïda possible. Per col·locar coautors: GARCÍA SUÁREZ, José A ; GONZÁLEZ LÓPEZ, Juan José.
  • Quan són més de 3 autors i ha dos formes: PERUCHO, et al. ( et alii / i altres) o començar directament amb la primera lletra del títol del llibre.
  • Documents legislatiu : Aplicació en un àmbit territorial determinat, es pot indicar el primer o l’òrgan que ha publicat el document. Corts Valencianes (podria ser València). Legislació sobre caixes d’estalvis en la Comunitat Valenciana...
  • Quan hi ha traductors: VOLTAIRE. Cartes filosòfiques. Traducció de Joan Tarrida. Barcelona: Edicions 62, 1994. (Textos Filosòfics; 70). ISBN: 8429738088. Quan és una primera edició, no s’indica en el llibre i no fa falta posar-ho en la referència. 2. CAPÍTOLS DE LLIBRES: COGNOMS (en versaleta), Nom de l’autor o nom de l’entitat responsable del capítol. «Títol del capítol». A: COGNOMS (en versaleta ), Nom de l’autor o nom de l’entitat responsable del llibre. Títol del llibre (en cursiva). Edició. Lloc de publicació: Editorial, data de publicació, situació en la publicació font (volum, pàgines, etc.). Extensió del llibre (opcional). (Col·lecció; núm.) (opcional). [Notes] (opcional). Número ISBN. (^1) D.L : dipòsit legal. La data de publicació és la que marca la portada (si és que n’hi ha més d’una i no concorden pels criteris de la UB). (^2) Si és escaient i apareix.

Títol de la publicació (en cursiva). Editorial o responsabilitat principal. Lloc de publicació, any inici – any final. [Notes] (opcional). ISSN.

6. CAMPS DE NOTES - Documents pendents de publicació: - Documents de naturalesa confusa: auxiliar de forma: - Fer constar periodicitats i indicant també el període entre claudàtors: - Materials inèdits o reprografia (fotocòpies, relligats, fulls solts,...) - Material d’acompanyament: al final de la descripció física precedit d’un signe més (+) entre espais.

7. TESIS

8. Documents electrònics - Documents electrònics, BD i programes informàtics complets. - Contribucions en textos electrònics, BD i programes informàtics. - Articles de revistes o periòdics. - Revista o periòdic. 8.1 Suports (documents electrònics) - Documents electrònics, BD i aplicatius complerts

  • Referències material arxiu
  • Resum referències **EXERCICIS DE REFERÈNCIES

2)** Article revista Participació congrés

Camp notes Llibre