Solució examen, Ejercicios de Derecho de Hacienda Pública

¡Descarga Solució examen y más Ejercicios en PDF de Derecho de Hacienda Pública solo en Docsity!

HISENDA PÚBLICA Segona Prova d'Avaluació Continuada 14/05/2015 (mati) Cognoms, Nom: 1. Suposa que existeixen tres individus (A, Bi C) que han d'escollir entra tres nivells de despesa en defensa (X, Y ¡ Z). El nivell X €s baix, el nivell Y és moderal i el Z és alt. Els individus classifiquen les alternatives com segueix Alternatives! Individus A B c Xx ta da 2a Y za la 3a z 3a 2a la a) (2 punts) Representa gráficament les preferéncies. Quines caracteristiques tenen les preferéncies d'aquests individus? — , Y Ed Xx Yo 7 Les preferéncies dels individus A i B son unimodals (tenen un 5ól máxim o pic). Les preferéncies de l'individu C són multimodals (tenen dos máxims o pics); es tracta d'un individu radical, que prefereix les opcions extremos que les més moderades. Bb) (1.5 punts) En un procés de votació dos a dos, s'escollirá algun dels projectes per majoria? NO, no hi ha cap projecte majoritarí (no hi ha cap guanyador Condorcet). Si fem votar X vs. Y guanya X (A i Ci voten a favor i B en contra), si després fem votar X contra Z guanya Z (Bi Ca favor ¡A en contra), peró si lem votar Z contra Y guanya Y ino Z (Ai Ba favor de Yi Ca favor de Z). Per tant hi ha un cicle: Y>Z>X >Y c) (1.5 punts) Si no se'n pot escollir cap, explica el perqué El motiu és, precisament, que hi ha un individu, el C, amb preferéncies radicals. Observeu que si canviem les preferéncies d'aquest individu (la: Z, 2a; Y, 3a: X) ara si que hi ha guanyador Condorcet: X contra Y guanya Y i Y contra Z també guanya Y. ARGUMENTA SI SÓN CERTES O FALSES LES SEGÚENTS AFIRMACIONS (1.25 punts) Si quan s'adopten decisions s'utilitza la regla de la unanimitat, el resultal és óptim en el sentit de Pareto. Cert o fals? En qualsevols cas, quina objecció es pol fer a aquest sistema d'adopció de decisions? CERT. Amb la regla de la unanimitat tots els votants estan d'acord amb la decisió adoptada i per tant no es pot millorar ningú sense empitjorar algú altre inixd és per definició un Óptim de Pareto. VobJecció que es pot fer a la regla de la unanimitat és que el costos de presa de decisions són molt alts, degut als costos de transacció relacionats amb haver de convencer el 100% per dels votants í als efectes del comportament estratégic dels votants (un de sól pot bloquejar la votació). (1.25 punts) La votació per majoria és una regla democrática d'elecció col-lectiva que sempre condueix a resultals eficients. FaLS. El resultat d'una votació per majoria pot no ser eficient perque si el que guanya la majoria és inferior al que perd la minoría no es maximitza el benestar social (entés com una suma d'utilitats). (1,25 punts) En els sistemes bipartidistes, les posicions d'ambdós partits tendeixen a convergir, CERT. Aixó és cert si es donen determinats supósits (model de Downs): (i) la competéncia política es produeix en un única ensió, (ii) la distribució de preferéncies dels votants en aquesta dimensió és unimodal ¡i simétrica, (ii) els partits concixen perfectament la ubicació dels votants en aquesta dimensió, (iv) no hi han abstencions, i (v) els programes electorals es compleixen. També es podia haver contestat; FALS. Aixó només passa si es donen unes condicions determinades (mencionar-les: són les del parágraf anterior). En la realitat pot ser que no es donin. Per exemple, pot ser que els votants no creguín que els programes electorals es compleixen; si aixó és així i els partits tenen preferéncios partidistes (ideologia), es possible que no hi hagi convergéncia. Si hi ha abstencions i la distribució no es unimodal i simétrica també pot passar [en alguns casos) que no hi hagi convergéncia. Si els polítics no saben amb certesa com reaccionen els votants als programes electorals i també tenen preferéncies partidistas també pot ser que la convergencia no sigui total. (1.25 punts) L'abstenció no és un fenomen comú si el vaotant es comporta racionalment, és a dir, tenint en compte els beneficis ¡ costos d'anar a votar. FALS. Si els votants fossin totalment racionals mai anirien a votar. Aixd és degut a que la probabilitat de que el vot sigui determinant (P) és molt propera a zero a la majoria d'eleccions; encara que hi hagí un benefici d'anar a votar (B= diferéncia esperada entre la utilitat generada pel programa dels dos partits), si el cost d'anar a votar [C) no és zero el cálcul racional indica que es millor no votar (PX B