PAC 3 Solució, Apuntes de Psicología

¡Descarga PAC 3 Solució y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

PAC 3

El Moviment

del 15 M

Jose M Casero del Carmen

Fonaments psicosocials del comportament humà – PAC 3

En aquest mòdul hem pogut observar la naturalesa i l’organització de les actituds vistes, des de dos punts de vista diferents. Des de un punt de vista de perspectiva clàssica i un altre de perspectiva discursiva.

Tenint en compte la perspectiva clàssica de les actituds hi ha diferents models d’entendre les actituds, podem trobar el model tridimensional i el model unidimensional. El que ha tingut més ressò és el moviment tridimensional, el qual considera que les actituds estan formades per tres components; el cognitiu, l’avaluatiu i el conductual. El primer vindria a ser el conjunt d’idees sobre l’objecte que estem tractant, el segon serien els sentiments d’aprovació o de rebuig envers l’objecte en qüestió i l’últim component tracta de la predisposició a actuar de determinada manera envers l’objecte. Desprès d’haver estat buscant informació he trobat un document envers el moviment 15 M on podem trobar diferents actituds que podem relacionar amb el model tridimensional. En l’article “El movimiento 15 - M: Contra las hipotecas “asesinas”” tenint en compte el model tridimensional, trobem actituds a favor i en contra del 15 M. El objecte al qual es refereix aquest article en concret, són les hipoteques. El primer component del model tridimensional el trobem en aquest article al principi, quan per exemple en el segon paràgraf trobem: “El modelo económico, generalizado en los últimos 35 años, según el cual todo se ha podido comprar a crédito y todos hemos tenido crédito para consumir, no sólo ha causado un brutal endeudamiento de los estados, las administraciones, las empresas, sino que, para que el negocio de prestar dinero haya resultado de verdad redondo, ha sido imprescindible conseguir el endeudamiento masivo de la ciudadanía y de las familias.” Com podem veure en aquest paràgraf es té coneixements sobre l’objecte en qüestió, és a dir, trobem identificat el primer component. Podem trobar identificat el segon component de la següent manera quan en l’article diu: “En el Movimiento 15-M, denunciamos que frente a todos estos miles de dramas familiares está el cinismo y la hipocresía de los partidos mayoritarios que, en inequívoca actitud de sumisión ante los dictados de los bancos, se han negado varias veces a aprobar en el Congreso medidas a favor de los hipotecados” Com podem veure veiem una actitud a favor del moviment, és a dir, localitzem el segon component. I per últim el tercer component, és a dir, el conductual, que el trobem quan desprès d’aquest paragraf: “Todo el entramado del sistema hipotecario, que está provocando la ruina presente y futura de millones de personas, requiere plantar cara a la insaciable voracidad de los bancos y tomar partido por las personas a través de las siguientes propuestas” esmenten tota una sèrie d’actuacions respecte el objecte social que estem tractant. D’altra banda en aquest article podem identificar actituds en contra del moviment 15 M. Per una banda tenim els bancs i per l’altre l’estat. Els situem en contra del moviment ja que segons l’article són els bancs els que amb els seus moviments ha deixat a molta gent endeutada i l’estat pel fet de deixar-los fer i desfer.

Seguint la teoria de la comunicació persuasiva i tenint en compte que entenem per comunicació persuasiva aquell tipus de comunicació que tindrà com a objectiu el fet de convèncer i que, per tant, implicarà un canvi de les actituds. Presentarem ara un seguit d’actituds envers el moviment que poden fer canviar l’actitud envers el moviment. Segons els estudis de la comunicació persuasiva fets per Hovland, els processos persuasius s’han basat en

perspectiva discursiva, les actituds venen configurades i prenen sentit segons la societat en què es troben, i de les practiques col·lectives en què participa. Diferenciant les dues perspectives, en la discursiva, si els objectes tenen significats no és perquè tenim esquemes al cap, sinó perquè som capaços de parlar i discutir amb els altres. La perspectiva discursiva, entendrà les actituds com a maneres de parlar que ens permeten posicionar-nos a favor o en contra de certes situacions, es per això que ens em de centrar en el concepte de discurs. Entenem per discurs un conjunt d’idees, valors, que s’articulen amb practiques lingüístiques des de certes posicions institucionals i que construeix un objecte d’una determinada manera. No podem parlar de discurs sense tenir en compte la importància del llenguatge, aquest no serà vist com un codi abstracte, un coneixement de regles i sintaxi, sinó com una pràctica. Un cop entrats en el discurs, podem identificar en el moviment 15 M una sèrie de discursos construïts pel mateix moviment. Aquest discursos venen totalment relacionat amb els tres grans sistemes d’exclusió que afecten al discurs i que podem veure en l’article de Foucault, en concret amb la voluntad de veritat. El moviment 15 M s’identifica amb aquest tres grans sistemes d’exclusió i afecten de manera directe al discurs. Com podem veure, en l’article “Lemas y diseños de la Spanish Revolution y el 15M”. Podem identificar una sèrie de discursos en forma de lemes que podem relacionar amb els tres grans sistemes d’exclusió que afecten al discurs segons Foucalt. El primer discurs l’identifiquem amb el primer lema escollit que és: “Si es democracia participativa, dejame participar” Aquest lema fa una crida al que Foucalt parla de la paraula prohibida, porta el discurs de que volem ser nosaltres realment els que fem la democràcia i no que els politics facin el que vulguin sense comptar amb el que pensem. El segon discurs identificat és: “ “Revolución de conciencia” i el podem relacionar amb la separació de la locura. I per últim el lema: “Ni cara A, ni cara B, queremos cambiar el disco” el podem relacionar amb la voluntad de verdad de Foucault. Les dues primeres fan una incidència en la última.

En la perspectiva discursiva, la ideologia, és una noció polèmica i polisèmica, de la qual es troben un munt de formulacions que sovint es complementen, es contradiuen o es neguen. Aquestes ideologies no són sistemes coherents i homogenis, sinó que es caracteritzen per la inconsistència i la contradicció. Precisament, el caràcter dilemàtic que obliga a pensar en la controvèrsia i, eventualment, a l'oposició, fa que la gent hagi d'utilitzar la ideologia per pensar i discutir. Al mateix temps, la ideologia determina els arguments i la forma retòrica que aquests adopten.

Web grafia:

http://tomalacalleleon.org/el-movimiento-15-m-contra-las-hipotecas-

%E2%80%9Casesinas%E2%80%9D