¡Descarga PAC 4 Solució y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
COMENTARIS PAC – 4 -‐ Influència social i el Moviment 15M
En aquesta darrera activitat de l’assignatura us hem proposat seguir amb l’anàlisi que ja havíem començat en la PAC anterior sobre un dels fenòmens socials que, en els darrers mesos, han estat més presents en el debat públic: el moviment 15-‐M. Si en la PAC-‐3 us proposàvem reflexionar sobre el moviment dels indignats partint dels conceptes d’actitud i discurs, en aquest treball es tractava d’aproximar-‐nos-‐hi tenint en compte els processos d’influència social. No obstant, com ja us comentàvem en l’enunciat, al tractar-‐se del darrer treball de l’Avaluació Continuada us demanàvem realitzar un esforç d’integració dels continguts tractats al llarg de l’assignatura, doncs tots ells estan íntimament relacionats. A continuació us deixem uns comentaris sobre aquest darrer treball, no tant amb l’objectiu d’oferir un model de PAC “perfecta”, sinó de plantejar quina seria la línia general d’anàlisi per a cada una de les parts del treball, per tal que pugueu comparar les vostres pròpies respostes i entendre possibles errors i/o confusions que hi hagi pogut haver en el desenvolupament de la vostra activitat. 1) Normes socials La primera pregunta tractava sobre les normes socials. D’entrada, us proposàvem centrar-‐vos en alguna acampada, i fer l’exercici d’identificar 3 normes socials explícites i 3 normes socials implícites del moviment 15M. Si bé es tracta d’un moviment que reclama la llibertat o el respecte per a tothom, això no significa que no existeixin normes socials dins d’aquest col·∙lectiu, és a dir, no podem dir que qualsevol comportament fos vàlid en les acampades. Contràriament, existien regles que guiaven les relacions entre els seus membres, i que indicaven quines conductes eren adequades i quines eren inadequades. En tot grup social hi ha normes socials, i en tota situació també es van generant contínuament d’una forma explícita o implícita noves normes socials. És per això que us demanàvem contextualitzar les normes socials identificades en alguna acampada, doncs és possible que algunes de les normes socials presents en el context o escenari social de la Plaça Catalunya de Barcelona no es poguessin identificar a la Plaça de l’Ajuntament de València. Podíeu identificar un gran nombre de normes socials, i tan sols llegint el text “El movimiento del 15M” en podíeu identificar un munt. Per exemple, trobem normes socials com el fet de respectar les decisions preses en l’Assemblea general, aplaudir movent les mans a l’aire per tal de no molestar als veïns, no censurar l’opinió de cap altre participant, respectar les decisions preses en l’assemblea, utilitzar la resistència pacífica evitant els comportament violents, etc. Per tal d’avaluar si els exemples que heu aportat corresponen efectivament a normes socials només cal que us feu la següent pregunta: Què passaria si alguna persona no seguís aquesta regla? Les normes socials es caracteritzen perquè el seu incompliment sempre genera una sanció, que no necessàriament ha de ser explícita, sinó que es pot expressar en forma de desaprovació dels altres o vergonya d’un mateix. Per exemple, quedar-‐se a dormir a les
acampades en molts casos no seria exactament una norma social, doncs moltes persones només participaven en les activitats diürnes sense que, per això, rebessin cap tipus de sanció social. Alhora, a banda d’identificar algunes normes socials, us demanàvem que distingíssiu entre el que serien normes explícites (formals) i implícites (informals). Com s’indica en el mòdul, aquesta distinció sovint no és senzilla, doncs poden existir diferents graus de consciència de les normes socials, i algunes normes que en un primer moment potser són implícites, poden passar a ser explícites si algú les trenca. Com a normes explícites, a banda de les que hem apuntat més amunt, podíeu fer referència també a l’organització del moviment o als acords en Assemblea de treballar en comissions. En aquest sentit, en les acampades existeixen múltiples normes socials relacionades amb el treball a través de comissions: que cada comissió treballi en accions relacionades amb la seva línia concreta, que les comissions no es solapin entre sí (que la comissió de comunicació no pregui decisions que correspondrien a la comissió de cuina), etc. Com a normes implícites, podem trobar per exemple el fet d’acceptar a qualsevol persona que mostrés interès pel moviment, la no-‐defensa pública dels bancs i els polítics o el fet de mostrar una predisposició a ajudar a totes les persones de l’acampada que sol·∙licitessin ajuda, entre moltes altres que podíeu citar. Com apuntàvem, sovint no està clara la frontera entre el que seria una norma explícita i una norma implícita, i per tant, en alguns casos és més important la vostra argumentació sobre per què considereu que una norma és explícita/implícita que la pròpia etiqueta en sí. A banda d’identificar normes socials, us instàvem a reflexionar sobre les mateixes tenint en compte la identitat del moviment 15M i els discursos articulats per aquest. Aquí s’havia de visibilitzar que les normes socials no són arbitràries, és a dir, que les normes socials que regulen els comportaments dels individus en el marc d’un grup o context social concret estan relacionades amb discursos, valors i la construcció de certes identitats. Les normes parteixen dels valors que hi ha en un grup o societat, i en aquest sentit, podem dir que són aquests valors els que legitimen les normes. El moviment 15M es defineix com a “pacifista”, com un moviment que respecta a tothom, que no representa a ningú, que recolza als col·∙lectius afectats per la l’actual situació político-‐ econòmica (com a les víctimes de l’especulació immobiliària afectades pels desnonaments), etc. En d’altres paraules, es tracta d’un moviment amb una clara identitat social, que es construeix al voltant d’aquests valors. Les normes socials que hem identificat són possibles perquè existeix aquesta identitat i aquests valors, però alhora, aquesta identitat es pot mantenir pel fet de que existeixen i es segueixen aquestes normes socials. Es tracta d’un procés de construcció social simultània d’identitats, discursos i normes. Per això, un dels aspectes que més mal han fet al moviment 15M van ser els incidents violents que es van produir davant del Parlament de Catalunya. En aquest episodi, algunes persones van trencar una de les normes socials del moviment 15M, la resistència pacífica, arribant a agredir a alguns representants polítics. Trencar aquesta norma social implicava un atac cap a la pròpia identitat del moviment, doncs aquestes accions no podien tenir cabuda en un moviment que es declara pacifista. Per això, la sanció va ser ràpida, tant per part del col·∙lectiu 15M com de la resta de la societat. Per una banda, el moviment 15M va declarar immediatament que desaprovava aquells comportaments, i que aquelles persones no representaven al col·∙lectiu. Per altra banda, a nivell general de la societat, la no-‐agressió a representants polítics també és una norma social que s’havia vulnerat, però en aquest cas es va traduir en una sanció cap a tot el moviment 15M (per entendre aquest fenomen podríem emprar la teoria de la identitat social
tan recurrents en la història com els primers. El 15M, en tant que temptativa col·∙lectiva de provocar el canvi social, es presta doncs a ser estudiat des del punt de vista de la innovació com a procés d’influència social de primer ordre. En aquest marc, preteníem que reflexionéssiu sobre les característiques del moviment 15M entès com a minoria innovadora. Entendre aquest moviment social com a minoria significa, en termes psicosocials i com es detalla al material dels mòduls, transcendir la dimensió numèrica i fixar-‐se en aspectes perceptius i axiològics. Si bé la seva suposada inferioritat numèrica davant la resta de la societat va ser insistentment destacada per polítics com Artur Mas (fent referència a la “majoria silenciosa”^1 que li va donar la victòria a les eleccions autonòmiques en ple auge del 15M) o per les portades d’alguns diaris^2 , allò que defineix el 15M com a minoria en aquest cas és la percepció social estesa d’estar davant d’un fenomen social emergent que planteja un desafiament a les formes habituals de fer política i de conviure en les democràcies actuals. El caràcter minoritari del 15M resideix, doncs, no tant en el component numèric de la multitud d’activistes i simpatitzants, com en la naturalesa ideològica de les seves demandes, reivindicacions, objectius polítics i estratègies de difusió i mobilització social. La crida a subvertir l’ordre actual de les relacions entre economia i política, a repensar i corregir els mecanismes perversos de la denominada “democràcia representativa”, a replantejar el rol polític del “ciutadà”, a promoure un canvi de les formes de vida precaritzades pel model neoliberal dominant, etc. es situen a la base de la transformació social defensada pel 15M. Contra un ordre sociopolític injust, generador de desigualtats i de violència sobre cada vegada més segments de la població (recordeu aquí l’article sobre la “Nova Pobresa” treballat a la PAC 2 ), el 15M es llença al carrer i s’hi instal·∙la per a proposar un nou subjecte polític i una forma “autèntica” de fer democràcia. Noteu aquí fins a quin punt és culturalment dominant la norma segons la qual el sistema partidista de representació política és el sistema idealment més apropiat o, com diu el sentit comú, “el menys dolent dels sistemes polítics”: una part significativa de les pròpies persones implicades en el moviment, i sens dubte molts dels seus simpatitzants, defensaren des del començament una “regeneració” de la democràcia representativa, exigint que els polítics “facin la seva feina” i que “ens escoltin”. Tot i que una de les “dues ànimes” a les quals el politòleg Carlos Taibo es va referir en descriure la complexa identitat del 15M estava nodrida de moviments autònoms anticapitalistes defensors d’una transformació estructural de les formes de fer política, l’altra “ànima” en buscava una reforma que, paradoxalment, confirmava el caràcter dominant de la norma de representació com a fórmula política ideològicament assumida inclús des de dins de la pròpia minoria. Com dèiem unes línies més amunt, la minoria no ho és tant per número com per la naturalesa i el caràcter antagònic de la seva proposta ideològica. Lligat a això darrer, podíeu qualificar el 15M com a minoria nòmica i heterodoxa , és a dir, creadora activa de normes socials pròpies desafiadores de l’ordre social dominant a base de propostes argumentades que es busca que siguin assumides per la resta de la societat (per la majoria). Tot i que les idees del moviment no eren estrictament noves (per exemple, el moviment antiglobalització ja en va enarborar unes quantes deu anys enrere), la magnitud de (^1) http://www.ara.cat/especials/eleccions22m/Mas-‐participacio-‐modificar-‐sistema-‐democratic_0_485351818.html 2 http://www.google.es/imgres?q=portada+diario+el+mundo+indignados&um=1&hl=es&rlz=1B2GGGL_es___ES225&biw=1280&bih=830&tb m=isch&tbnid=W5YUt1Bf24jF9M:&imgrefurl=http://blogdeoscarpardodelasalud.blogspot.com/2011/06/la-‐derecha-‐mediatica-‐contra-‐ los.html&docid=GTaw-‐ VTyQRy9IM&imgurl=http://www.lavozlibre.com/userfiles/2a_decada/image/FOTOS%2525202011/06%252520JUNIO%2525202011/20% 2520junio%2525202011/la-‐raz%2525C3%2525B3n-‐2.jpg&w=545&h=513&ei=-‐ dHhTvOaF4eohAfM2YT7AQ&zoom=1&iact=hc&vpx=483&vpy=499&dur=633&hovh=218&hovw=231&tx=117&ty=152&sig= 02297957&page=2&tbnh=137&tbnw=146&start=24&ndsp=24&ved=1t:429,r:14,s:
la seva irrupció en l’esfera pública, el context social de la crisi, la proximitat de processos electorals, l’impacte de les accions col·∙lectives i la implicació de segments socials abans desmobilitzats, van donar un to certament innovador a un moviment amb propostes polítiques clares: reforma de la llei electoral amb llistes obertes i circumscripció única, nacionalització dels bancs “rescatats” amb diner públic, fiscalització de les entitats financeres, reforma fiscal, renda bàsica, reducció dels pressupostos militars, abolició de la llei d’estrangeria, etc. Però sobretot, podem considerar el 15M una minoria innovadora atenent a les característiques descrites en el mòdul. En primer lloc, el moviment entra en conflicte amb les institucions polítiques i amb les formes habituals d’expressió del dissentiment polític. Com acabem de dir, es qüestionen les assumpcions fonamentals que sostenen la vida social i política vigents, formulant propostes alternatives que suposen un canvi substancial dels codis sociopolítics actuals. Més enllà de la votació cíclica, dels mecanismes de participació formal a nivell descentralitzat i de les manifestacions com a accions col·∙lectives típicament assumides pel sistema democràtic actual, el 15M es llença al carrer i ocupa espais públics emblemàtics de les principals ciutats espanyoles (Sol, Catalunya, etc.). L’ocupació indefinida d’aquests espais públics dóna una visibilitat immediata al 15M, multiplicada ad infinitum a través d’Internet i de les xarxes socials, recollida pels mitjans de comunicació (tant detractors del moviment com respectuosos amb ell) i amplificada mitjançant ocupacions d’edificis i altres accions col·∙lectives de desobediència civil. La presència indefinida de les multituds a les places públiques aconsegueix recuperar una funció tan central com oblidada de l’espai públic (l’encontre social per a la deliberació i la presa de decisions polítiques), tant que és percebuda pels poders institucionals com una amenaça a l’ordre públic i [sic] a la democràcia. Aquesta circumstància incrementà la tensió i alimentà tant el conflicte com la seva visibilitat pública. En definitiva, el conflicte ocupà un lloc preeminent en l’espai urbà, en l’espai mediàtic i en l’espai ideològic i polític, interpel·∙lant a la gent a posicionar-‐se en un debat públic i provocant no poques dissonàncies cognitives (“vinc de l’assemblea de barri i ara estic al col·∙legi electoral per a votar...”) (recordeu aquí les perspectives discursiva i cognitiva sobre les actituds treballades a la PAC3). En segon lloc, si bé certa inconsistència del moviment es va fer palesa en alguns moments (sobretot en decidir si seguir acampant o no, en la decisió sobre la contundència adequada d’algunes accions, etc.) la percepció de congruència dins del moviment (maximitzada, per exemple, en la coordinació i la solidaritat entre acampades de diferents ciutats), la persistència en la reivindicació (encarnada en la voluntat de mantenir les ocupacions de manera indefinida) i la formulació consensuada de propostes polítiques concretes, donaren (malgrat evidents fragmentacions internes) un aspecte d’unanimitat al moviment i de consistència al llarg del temps dels seus plantejaments i propostes: es percebia acord i una actitud decidida cap al canvi. En tercer lloc, el 15M cuida des de bon començament un aspecte clau de la seva imatge: en les múltiples narracions de la seva identitat col·∙lectiva la voluntat de deixar clar que “ningú no ens representa” no només es referia als polítics de professió, sinó a les formes de fer del propi moviment: sense representants (oficials), amb veus distribuïdes i amb caràcter absolutament horitzontal, sense auspicis partidistes, ni projectes polítics ocults i amb l’únic motor de la discussió assembleària i l’activitat quotidiana de les persones implicades en el moviment. Aquesta autonomia del 15M contribuïa a generar confiança dins del moviment, tant que, de no ser així, el moviment hauria traït el postulat bàsic de la no-‐representació com a estratègia política de base.
postura de la gent implicada en el moviment, tot restant-‐li qualsevol intencionalitat i significació polítiques. Per exemple, en un article al diari La Vanguardia^3 l’escriptor Quim Monzó afirmava que “ más que un cambio drástico de las instituciones políticas y sociales y de las estructuras económicas, esta presunta revolución española que enarbola su nombre en inglés – Spanish Revolution-‐ hace pensar más en los enrollados que van al restaurante a comer noodles porque, llamando noodles a los fideos, creen que son supercosmopolitas.” L’article prossegueix en la línia de ridiculitzar el moviment ironitzant sobre la suposada ingenuïtat de les propostes i la frivolitat dels seus integrants, destacant-‐ne així la seva absurditat i les seves incongruències internes. De manera més contundent, però, es van expressar els responsables polítics de la Generalitat de Catalunya després dels incidents davant del parlament. L’estratègia en aquest cas va consistir a criminalitzar i psicologitzar el moviment. Així, el conseller d’Interior Felip Puig^4 parlava de “grups violents” i de “guerrilla urbana” vinculada a “grups antisistema”, atribuint l’acampada i la responsabilitat dels fets a identitats culturalment estereotipades que, lluny de tenir objectius polítics, eren intrínsecament violentes com a tret definitori. El president de la Generalitat accentuava^5 aquesta “personalitat” violenta dels acampats definint-‐la com a “kale borroca”, tenyint el 15M de connotacions terroristes autoexplicatives vinculades a una psicologia extremista dels seus integrants. En línies similars, els comentaris sobre els “joves antisistema” abunda en l’estereotip de l’adolescent inconformista per a reduir la significació política de les protestes a característiques grupals vinculades a l’edat. De manera més clara, la presidenta de la comunitat de Madrid Esperanza Aguirre^6 etiquetava els acampats de Sol de “camorristas y pendencieros”, explicant l’acampada com a fruit de característiques individuals negatives. Finalment, si considerem també la quantitat de declaracions del 15M que no van aparèixer mai als mitjans de comunicació oficials (públics), per exemple, les declaracions d’acampats abans i després de l’acampada argumentant la decisió de fer una acció directa no violenta, parlaríem de censura com a tercera estratègia de resistència de la majoria a l’empenta de la innovació proposada pel 15M. 3 ) Relacions de poder Un cop analitzat el grau en que podem entendre el moviment 15M com una minoria innovadora, passarem a analitzar algunes de les relacions de poder que podem identificar en les dinàmiques que han caracteritzat el 15M. Al llarg del curs hem vist com, depenent de l'enfocament teòric des del qual ens posicionem, la nostra visió i les nostres intervencions com a professionals seran molt diferents. Així mateix, hem vist que per entendre els canvis socials a gran escala, els posicionaments individualistes resulten en molts casos molt reduccionistes i insuficients, ja que sovint aquests canvis esdevenen com a conseqüència d'accions col·∙lectives relativament inesperades i altament imprevisibles, tal i com sembla que estigui passant amb nombrosos moviments ciutadans que estan sorgint en molts països arreu del planeta com el 15M. (^3) http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2011/05/20/pagina-‐22/86708422/pdf.html?search=quim%20monz%C3%B (^4) http://www.elconfidencial.com/espana/2011/guerrillas-‐urbanas-‐actuaron-‐impunidad-‐verse-‐amparadas-‐ 20110623 -‐80494.html (^5) http://www.rtve.es/noticias/20110616/mas-‐anuncia-‐nuevas-‐detenciones-‐conseller-‐interior-‐habla-‐guerrilla-‐urbana-‐ cataluna/440581.shtml 6 http://politica.elpais.com/politica/2011/ 09/26/actualidad/1317066995_627976.html
També hem vist algunes de les principals estratègies amb les quals les minories aconsegueixen incidir en el pensament i en l'acció social de les majories, arribant a aconseguir canvis a gran escala en la manera com ens entenem i pensem a nosaltres mateixos, i que en aquest cas han estat potenciades per l'ús de tecnologies d'informació i comunicació. Alhora, hem revisat i reflexionat sobre algunes de les estratègies que utilitzen els grups dominants per defensar els seus punts de vista i mantenir l'estatus quo. Estratègies que en molts casos resulten en accions violentes que van des de decisions polítiques com les retallades laborals, la precarització de l'ocupació, etc., fins a l'ús de la força física per tal d'imposar l'ordre que li és necessari per tal de mantenir els seus interessos. D'altra banda també hem vist com les institucions científiques, i més concretament en el camp de les ciències humanes, no són alienes a aquestes relacions de poder, i en aquest sentit, els coneixements que produeix tenen en bona mesura la finalitat d'avaluar, regular, gestionar, normalitzar la vida i les activitats de les persones, accions que podem analitzar en el marc de les relacions de poder. Així, el moviment 15M, en tant minoria activa, ha qüestionat precisament les dinàmiques amb les quals s'exerceix el poder a la societat contemporània des dels seus fonaments, creixent de manera exponencial i insospitada. Encara que de moment no podem parlar de canvis que s'hagin produït a gran escala, considerem que sí que ha aconseguit -‐i de manera molt efectiva-‐ posar en dubte la legitimitat mateixa de l'ordre social, detonant mecanismes que almenys a nivell europeu i espanyol podrien representar l'inici cap a grans canvis en la forma en què s'entén, s'articula i es manté el que és social. Com a objecte d'estudi per a la psicologia social, el poder és un dels temes més polèmics a l'hora explicar les relacions humanes. Com en molts altres conceptes, hi conviuen posicionaments tan contradictoris com diversos que reflecteixen en bona mesura els valors i interessos de qui els mantenen i utilitzen. No obstant, els principals posicionaments que considerem per al nostre curs són el paradigma jurídic del poder i el paradigma estratègic per tal de reflexionar sobre la manera com s'exerceix, es manté i es modifiquen aquestes relacions de poder. Per al paradigma jurídic, que representa el model explicatiu més estès en la nostra societat, i que en bona mesura constitueix part del nostre "sentit comú", el poder seria una mena de substància que es posseeix i que s'exerceix de dalt a baix de manera jeràrquica. Poder al qual se li confereix la capacitat de comandament i de repressió, i que basa la seva capacitat en la força que té, poder que exclou i que es tanca davant qui no el respecta. Poder que té un origen i un destí. Des d'aquest paradigma, el poder el posseiria l'estat i aquest simplement l’exerciria sobre tot aquell que no respecti la llei. Aquest poder s'expressa en arguments com el següent i que hem analitzat en la PAC 3: “Elegir la postura que debemos adoptar frente al Movimiento 15-‐M resulta muy fácil si recordamos que la Civilización, y más concretamente la Democracia, se basa en el estricto cumplimiento de la ley promulgada por los representantes legítimos de los ciudadanos. Y si la primera acción del Movimiento 15-‐M es incumplir la ley, ocupando una plaza pública para proclamar públicamente sus ocurrencias, vamos por muy mal camino”
un ésser essencialment autònom i responsable dels seus propis actes, on la societat seria una mera suma d'individus amb característiques individuals independents al context que es pot millorar a través del treball o tractament individual. Igualment, en molts casos sostinguts en investigacions de tipus antropològic, s'han atribuït característiques individuals negatives a persones pertanyents a altres grups socials, cosa que al seu torn serveix com a justificació per a la discriminació i la presa de mesures correctives, preventives o coercitives. Aquesta forma d'exercici del poder és la més subtil i efectiva, ja que més que buscar l'obediència com a tal, constitueix un procés actiu, que contribueix amb la definició del que la normalitat suposa per a la societat sense que en molts casos ens adonem fins a quin punt participem en l'exercici d'aquesta forma del poder. Com diu Milgram, citat en el mòdul (p. 80), el poder de l'autoritat no prové tant de les seves característiques individuals com de la seva posició percebuda en una estructura social i del compliment dels seus rols. Així, els arguments majoritaris que han desacreditat al 15M són també la conseqüència de tot un conjunt de pràctiques socials. Estereotips i psicologització com a discursos a través dels que la visió majoritària ha buscat legitimitat. És en aquest sentit, que des del paradigma estratègic del poder, “ la disciplina imposada a les escoles (i també en altres institucions tancades com són hospitals, presons, quarters o fàbriques) no té com a efecte principal la interiorització de determinades normes de comportament sinó la constitució real de cossos dòcils i útils, de subjectes obedients disposats a acceptar feines que anteriorment consideraven inacceptables. La disciplina, la vigilància, els exercicis físics, el tancament en espais ordenats geomètricament, els exàmens mèdics, etc. creen l'individu modern, no com a subjecte jurídic sotmès a unes normes exteriors a ell, sinó com a conjunt de normes ambulant: l'individu no és altra cosa que un grup de normes. ” Com a minoria activa que ha qüestionat els mecanismes del poder contemporanis, el 15M va desenvolupar tot un seguit d'estratègies per contrarestar els efectes dels discursos majoritaris que van buscar desacreditar-‐lo, psicologitzar-‐lo, etc. I encara que el govern ha tractat de justificar la repressió al moviment utilitzant la legitimitat que representen les seves institucions, aquesta mateixa legitimitat ha estat posada en dubte, generant com a conseqüència l'efecte bola de neu a través del qual, i davant el conflicte obert, els arguments de la majoria no paren de perdre consistència a mesura que més gent s'uneix d'alguna manera al moviment 15M. Per exemple, un dels arguments més estesos en els mitjans massius de comunicació, el que presentava al 15M com un moviment violent, va ser contrarestat amb molta efectivitat quan es van donar a conèixer diversos vídeos on es va poder apreciar a presumptes policies vestits de paisà llançant objectes contra els antiavalots, i que en ser identificats van ser increpats per la gent i portats fora del lloc per policies. Un altre exemple, on va aparèixer clarament l'estratègia governamental per intentar construir una caracterització del moviment 15M d'acord amb els valors dominants, va ser el fallit intent de desallotjament de la Plaça Catalunya, on adduint motius de salubritat i neteja, i de prevenció d'actes violents davant els possibles enfrontaments entre seguidors del Barça i indignats es va muntar un enorme desplegament policíac i de vehicles de neteja, que va buscar desmantellar l'acampada Barcelona adduint motius de salut pública, cosa que va resultar en una resposta massiva que va acabar per recuperar i enfortir la plaça i el moviment.
Finalment, i si pensem des del paradigma jurídic del poder, no podem trobar molts elements que ens permetin pensar que el moviment 15M ha exercit un poder de tipus coercitiu, ni de bon tros vertical o de dalt cap avall, ni tampoc una clara voluntat d'exercir cap tipus de repressió o força física contra els seus adversaris, tot i que en el seu interior sí que podem apreciar una espècie de reproducció del sistema dominant en l'organització de les comissions de treball i en un altre tipus de pràctiques socials. Així, si pensem en el poder que ha exercit el moviment 15M sobre les estructures del poder contemporani, difícilment ho podríem enfocar des del paradigma jurídic del poder. Però si pensem des del paradigma estratègic, la Spanish revolution s'ha mostrat com una força social, que està representant molt serioses dificultats per a l'exercici del poder jurídic que s'ha mantingut en els últims anys a través de les associacions govern/empreses i a través de polítiques econòmiques concretes en les que els ciutadans de a peu no han tingut veu ni participació. Això evidentment se'ns mostra com un efectiu exercici de poder estratègic, que ha produït tota una sèrie de discursos i pràctiques socials en tot el territori espanyol i fora d'ell, i que han propiciat un conflicte obert juntament amb múltiples dissonàncies cognitives en la societat, i que han posat a la taula de debat el sentit mateix de les estructures i pràctiques socials que mantenen al poder hegemònic com està, en el marc d'una profunda crisi econòmica de múltiples conseqüències a nivell social que no sembla oferir sortides als problemes que la majoria de ciutadans estiguin disposats a acceptar. Tot això, complint amb totes les característiques d'una minoria innovadora, que almenys de manera potencial, es mostra com una gran força transformadora de la qual podríem esperar molts canvis, però parlar sobre aquests canvis són figues d'un altre paner i encara és precipitat per nostre curs.
