¡Descarga Solució Pac 1 y más Apuntes en PDF de Psicología Social solo en Docsity!
Feedback PAC 1
A continuació us faig un retorn general de la valoració de la primera PAC. Els comentaris tenen com a objectiu resumir els principals punts forts i punts febles dels vostres treballs. També permet que conegueu els criteris emprats en la valoració de les vostres proves i, sobretot que us siguin útils per avançar en l’assoliment dels continguts de l’assignatura. Per aquest feedback m'estendré una mica més i així compartir les lògiques que argumenten l'avaluació.
En relació a la primera pregunta, destaco el bon nivell de anàlisis de alguns treballs i la capacitat de submergir-se des de la perspectiva funcionalista per a desenvolupar els casos. En termes generals, heu assenyalat correctament els principis teòrics fonamentals que permeten entendre la societat com un sistema harmònic que es va transformant mitjançant successius moviments d’alteracions i reajustaments. Així mateix, heu identificat adequadament la relació entre el seu marc teòric i la “producció” d’un problema social des els seus criteris, és a dir des de l’expert. No hi ha participació dels afectats del problema.
Aquells que han escollit l'exemple de la crisi econòmica, els desnonaments i l'atur s'han situat en un tema complex i d'ordre més bé polític-econòmic. En aquest sentit, l'interessant és veure que la identificació d'un problema social i les seves possibles propostes, no s'acullen necessariament al consens social, amb la qual les estratègies per solucionar els problemes es troben en un clar debat relacionat amb el control social. Van ser molt interessants els treballs que van aconseguir identificar a les possibles víctimes, d'un sistema d'ordre i poder, en una posició de desviats segon aquesta perspectiva. Evidentment és un problema molt complex, que s'ha abordat des de línies unidireccionals (paral·lelament amb un fort moviment social que amenaça l’estructura del sistema) i que s'absté de la incorporació de les veus dels afectats. En aquest sentit és molt interessant qui -o els qui- i com es defineix aquest problema social.
En general, heu sabut argumentar les intervencions dels problemes socials incloent el institucional, que s’entén com el paràmetre de la perspectiva funcionalista: és a dir molt assistencial. Era important comprendre que el sistema es basa en l'organització de les funcions dels elements del sistema, que són o han de ser útils i funcionals per al seu manteniment, i que per tant, s'accepten uns comportaments més que uns altres. D'aquesta manera la disfuncionalitat es llegeix en clau patològica, com el revés del normal.
El objectiu d’aquesta perspectiva és argumentar la seva capacitat de voler ordenar la societat, assumint la capacitat de “objetivitzar” el comportament humà. L'interessant era que poguéssiu entreveure de quina manera es desitja aplicar experiències complexes i variades mitjançant l'aplicació de tècniques estandarditzades que acaben recollint informació des d'un idea bastant uniforme de la societat.
Recordeu, no es tractava de oferir opinions personals, sinó en proposar alternatives d’intervenció des de la perspectiva funcionalista. La idea no era fer un "còpia- pega" del que descriu el manual.
La segona part de la PAC exigia una especificitat teòrica de la perspectiva socioconstruccionista, que té importants diferències respecte a la treballada anteriorment. Aquesta perspectiva explica la vinculació entre el naixement de les disciplines en ciències socials, el projecte de la il·lustració i l’emergència d’anomenar el que es ‘social’ que cal conèixer i regular. Com a conseqüència s’origina la producció d’un conjunt de sabers i pràctiques orientades a governar les poblacions. Doncs bé, en la prova es tractava de qüestionar els models tradicionals a l’hora de definir un problema social. En aquest cas era interessant qüestionar fins quin punt la immigració es deu considerar com un problema social, com també reflexionar sobre la càrrega cultural de les nostres creences (concepte de poder), que a vegades sense donar-nos pensem que són naturals o obvis.
Pel que respecta al objectiu de conèixer els fonaments de la perspectiva socioconstruccionista, no heu tingut gaire dificultats en assenyalar els principals aspectes d’ordre epistemològic i teòric de la perspectiva. Tanmateix, el punt més feble ha sigut la vinculació i connexió d’aquests amb una proposta que identifiqui la legitimitat del discursos dels diferents immigrants, per tant, més que el consens total dels discursos, era interessant analitzar la parcialitat de vivències en relació a un fenomen qualsevol que sigui. Es a dir, es pot realment parlar dels immigrants? Si cadascú es tan diferent com diferent son els espanyols, catalans, alemanys, senegalesos, francesos, etc. entre ells mateixos. La idea no era fer un exercici sobre com ens veuen ells a nosaltres (“els catalans”), perquè aquesta dicotomia en el socioconstruccionisme en rigor no es pot donar, ja que hi ha tantes realitats com observadors puguin descriure-la. És a dir, no és només la procedència el que et fa tenir un referent o una idea de com són els catalans, sinó que diversos determinants, com la pròpia experiència, l'edat, el sexe, el gènere, l'educació, nivell socioeconòmic, etc. etc. Això era molt important que sortís en l'anàlisi. La diversitat de
participen en la transformació social. En alguns treballs s’ha observat un profund qüestionament a les institucions com model de intervenció, per no introduir la participació i la veu dels col·lectius afectats en la ordenança del civisme. Me ha agradat trobar-me amb una mirada crítica i analítica.
Tanmateix, un dels objectius que es perseguia en aquesta prova era el de treballar els conceptes de posicions de subjecte , articulacion s i coneixements situats propis de la perspectiva situada. Les discussions i reflexions que giren al voltant d’aquests conceptes impliquen un grau de complexitat teòrica major i la tasca de posar-los en discussió, exemplificar-los i valorar-ne la seva rellevància en els diferents agents socials ha sigut el punt feble més destacable del conjunt dels treballs. En moltes ocasions se han realitzat descripcions literals de les definicions i no es aconseguia una relació comprensible de aquests conceptes.
Així per exemple, en alguns casos s’ha associat la perspectiva situada a posicions relativistes. La perspectiva situada pren com a referència els ‘coneixements situats’ de Haraway que suposen una resposta híbrida a la tensió realisme-relativisme i que tracta de posar de manifest els problemes d’ambdós pols epistemològics. Aquesta autora proposa la noció ‘objectivitat encarnada’ emfasitzant en la necessitat de produir coneixements políticament responsables i la de construir espais de contestació política per que els col·lectius que es reconeixen com oprimits en la societat puguin reflexionar sobre l’acció política i el lloc des de el qual es realitza. Com per exemple, és el cas de las treballadores del sexe.
En algunes proves m'he trobat amb una major dificultat de fer una relació entre la perspectiva i el tema tractat. És a dir, es realitzava un resum dels punts fonamentals de la perspectiva situada i un espècie de comentari personal sobre el vídeo. Quan l'important i complex del treball consistia en intentar fer una anàlisi prenent en compte els mòduls que s'abordaven en aquesta unitat i el treball sexual. Intentar tenir una visió crítica sobre com s'han abordat tradicionalment aquests temes i situar d'una manera creativa i nova el que s'ha considerat com problema social.
En altres casos se l’ha vinculat a les teories feministes i al dels denominats ‘nous moviments socials’ com poden ser les associacions de dones que solidaritzen i no estigmatitzen a les persones que exerceixen la prostitució. Tot i que, efectivament aquesta perspectiva, sorgeix d’aquests dos àmbits de discussió, els conceptes de posicions de subjecte i el d’articulació, els efectes de pensar l’acció política parteix de la necessitat de constitució de categories identitàries
i per apostar per la construcció d’aliances precàries i contingents entre posicions afins però diferents.
L’acció social sorgeix per tant, de la producció d’esdeveniments, pràctiques, significats, etc. sorgits de la tensió semblança-diferència entre les diverses posicions. En els casos dels vídeos es podia observar de quina manera treballadores del sexe i altres professionals se han connectat per a lluitar per un motiu “comú”, encara que no necessàriament iguals.
Es va considera com una avaluació positiva els treballs que van plantejar que la perspectiva situada procura evitar els efectes d’homogeneïtzar el binomi interventors / intervinguts, i que assumeix la impossibilitat d’eliminar les relacions i els eixos de poder que travessen cada posició. Una articulació és una relació social carregada de poder i és indispensable assumir, conèixer i gestionar amb responsabilitat aquesta condició. Per exemple, les accions es desenvolupen en conjunt amb les treballadores del sexe, amb i per a elles , sense desconèixer els avantatges que el mateix treball pugui generar per a la persona professional.
Finalment, la perspectiva situada afirma que es produeix coneixements segons la posició i el lloc del subjecte i que per tant els coneixements són situats i parcials. L’ús de la noció coneixements situats fa referència al procés de producció de coneixements localitzats i no generalitzables en casos específics. Aquests coneixements es produeixen a partir de l’articulació de posicions de subjecte diversament involucrades en el fenomen en qüestió.
A tall d’exemple i de manera sintètica, la visió sobre el treball sexual en un context específic, segons aquesta perspectiva, requeriria:
- Abandonar la noció de dona prostituïda, víctima, pobre, explotada, etc. com a categoria explicativa acceptada a priori, única i fonamentada en el discurs expert sobre el tema.
- Iniciar un procés de coneixement dels agents socials locals involucrats diversament en la definició i intervenció sobre el fenomen (institucions, grups d’interès, ONG´s, treballadores del sexe, etc.). La idea és assumir la parcialitat de la nostra mirada i afavorir un procés en el que la tensió entre la semblança /diferència amb altres posicions sigui generadora de coneixements.
- Afavorir un procés de negociació de la definició de quin és el problema i com es vol intervenir, amb una preocupació especial per atendre a les relacions de saber / poder
d'on prové. En alguns treballs s’han reproduït fragments literals dels materials sense assenyalar- lo. Encara que sigui un aspecte formal, els treballs acadèmics han de complir amb aquests tipus de requeriments i serà part de l’avaluació.
Com us vaig comentar en l’enunciat de la PAC, en la valoració dels vostres treballs he emprat els criteris que us vaig remetre en aquell document, però també em regeixo pel nivell dels/les alumnes/as de l'aula, els millors treballs posen el llistó de la millor nota.
Us recordo que si teniu qualsevol dubte respecte a la valoració d’aquesta prova o als continguts que hi hem treballat, podeu a enviar-lo a la bústia personal o al fòrum. Sempre que estiguin justificades considerant els comentaris d’aquesta devolució. Felicitats i ànims!
Fins a la propera!
Constanza Jacques Consultora “Psicologia Comunitària i Problemes Socials”.
Abril del 2013
