Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


solucion pac3, Apuntes de Psicología

Asignatura: Acció col.lectiva, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UOC

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 09/12/2013

jota34
jota34 🇪🇸

4.1

(49)

4 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
L’organització com unitat d’anàlisi
Objectius
Consideracions importants
En aquesta pac es pretenia (amb els recursos teòrics que es facilitaven en els mòduls),
acostar-nos al món real de les organitzacions i que d'una forma pràctica us apropessiu a la
política i el poder organitzacional. Les organitzacions són estructures que estan en canvi
constant, on els canvis socials, polítics, econòmics, tecnològics, etc... formen part de la
quotidianetat. I si a la complexitat externa li afegim la pròpia complexitat interna ens adonem
que casos com el que us presentem a la pac és d'allò més habitual. Encara que no existeix
cap fòrmula que es pugui aplicar en funció del problema que tenen les organitzacions, sí hem
d’analitzar i diagnosticar el problema en primer lloc i de prendre una decisió entre l'ampli
ventall que tenim de possibles intervencions i models teòrics.
Aquesta pac pretenia ser una aplicació de tot això, amb una aproximació a l’organització des
d’una perspectiva política, a més de la percepció del poder i les seves estratègies i tàctiques.
En general s'han cobert els objectius de la pac, ja que heu traslladat els models i conceptes
teòrics dels mòduls al cas plantejat.
Primer, havieu d’analitzar la informació del cas, tant la situació actual de l’organització i que
ja vau analitzar a la pac1 (organització tancada) conjuntament amb la situació actual i els
canvis que es volien introduir per part del nou Alcalde. En un cas real hauríem d'haver
controlat totes les variables, internes i externes, però en el cas ctici i amb la informació que
s’us facilitava podíeu arribar a establir un diagnòstic de situació de partida, de manera que us
permetés fer l'anàlisi teòrica i la intervenció posterior, reexionant i argumentant en relació
els objectius de la pac: poder i política organitzacional.
A la primera pregunta heu respost de manera molt similar quant a l’explicació del poder i les
seves maneres d’expressar-lo, així com les estratègies i tàctiques utilitzades. La pregunta ha
estat valorada positivament en funció de l’aplicació teoria-pràctica. Les estratègies i tàctiques
aplicades majoritariament han estat: “col·laboradors leials, dividir per regnar i manteniment
d’aliances”. Si s’han argumentat altres estratègies, com per exemple “el pas a pas i si
estan ben argumentades des de la seva vessant teòrica i en relació al cas:(exemple: L’alcalde
ha de conseguir posar en marxa alguns dels objectius del disseny organitzatiu i a partir d’aquí haurà
obtingut l’èxit que incrementarà el seu poder”), es valoren de la mateixa manera.
Quant a la manera d’expressar el poder us heu limitat a : descendent, ascendent, etc..., però
no heu parlat de models: racional-burocràtic, natural polític... Els que heu explicat els
mdoels teòrics, i heu utilitzat altres models, ho havieu de contextualitzar adequadament, i
especicar molt clarament el perquè. En la situació actual parlem d’un model racional
burocrátic, com autoritat formal inqüestionable, però no és el model que aplica el nou
alcalde, ja que es cerca un canvi de l’organització basada en processos, estructures planes,
per la qual cosa també necessitarà aplicar el model natural-polític, el qual en compte els
diferents grups. En canvi l’exalcalde, el qual sempre ha aplicat un model racional–burocràtic,
no únicament per la legitimitat que tenia, sinó com a model de funcionament. No obstant
això, amb la nova situació pretén expressar el poder de manera lateral, però atenció ¡¡ no
com a model interioritzat de funcionament en una organització, sinó per tractar d’inuir en
persones d’igual categoría. Tenint en compte aquesta característica del model natural polític,
podríem dir que hi ha una part d’expressió d’aquest model, però no seria el model que utilitza
com a funcionament d’una organització, tenint en compte que aquest model abarca els
interessos del grup, cosa que l’exalcalde no té en compte.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga solucion pac3 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

L’organització com unitat d’anàlisi

Objectius

Consideracions importants

• En aquesta pac es pretenia (amb els recursos teòrics que es facilitaven en els mòduls),

acostar-nos al món real de les organitzacions i que d'una forma pràctica us apropessiu a la política i el poder organitzacional. Les organitzacions són estructures que estan en canvi constant, on els canvis socials, polítics, econòmics, tecnològics, etc... formen part de la quotidianetat. I si a la complexitat externa li afegim la pròpia complexitat interna ens adonem que casos com el que us presentem a la pac és d'allò més habitual. Encara que no existeix cap fòrmula que es pugui aplicar en funció del problema que tenen les organitzacions, sí hem d’analitzar i diagnosticar el problema en primer lloc i de prendre una decisió entre l'ampli ventall que tenim de possibles intervencions i models teòrics.

• Aquesta pac pretenia ser una aplicació de tot això, amb una aproximació a l’organització des

d’una perspectiva política, a més de la percepció del poder i les seves estratègies i tàctiques.

• En general s'han cobert els objectius de la pac, ja que heu traslladat els models i conceptes

teòrics dels mòduls al cas plantejat.

• Primer, havieu d’analitzar la informació del cas, tant la situació actual de l’organització i que

ja vau analitzar a la pac1 (organització tancada) conjuntament amb la situació actual i els canvis que es volien introduir per part del nou Alcalde. En un cas real hauríem d'haver controlat totes les variables, internes i externes, però en el cas fictici i amb la informació que s’us facilitava podíeu arribar a establir un diagnòstic de situació de partida, de manera que us permetés fer l'anàlisi teòrica i la intervenció posterior, reflexionant i argumentant en relació els objectius de la pac: poder i política organitzacional.

• A la primera pregunta heu respost de manera molt similar quant a l’explicació del poder i les

seves maneres d’expressar-lo, així com les estratègies i tàctiques utilitzades. La pregunta ha estat valorada positivament en funció de l’aplicació teoria-pràctica. Les estratègies i tàctiques aplicades majoritariament han estat: “ col·laboradors leials , dividir per regnar i manteniment d’aliances”. Si s’han argumentat altres estratègies, com per exemple “el pas a pas ” i si estan ben argumentades des de la seva vessant teòrica i en relació al cas: (exemple: L’alcalde ha de conseguir posar en marxa alguns dels objectius del disseny organitzatiu i a partir d’aquí haurà obtingut l’èxit que incrementarà el seu poder”) , es valoren de la mateixa manera.

• Quant a la manera d’expressar el poder us heu limitat a : descendent, ascendent, etc..., però

no heu parlat de models: racional-burocràtic, natural polític... Els que sí heu explicat els mdoels teòrics, i heu utilitzat altres models, ho havieu de contextualitzar adequadament, i especificar molt clarament el perquè. En la situació actual parlem d’un model racional burocrátic, com autoritat formal inqüestionable , però no és el model que aplica el nou alcalde, ja que es cerca un canvi de l’organització basada en processos, estructures planes, per la qual cosa també necessitarà aplicar el model natural-polític, el qual té en compte els diferents grups. En canvi l’exalcalde, el qual sempre ha aplicat un model racional–burocràtic, no únicament per la legitimitat que tenia, sinó com a model de funcionament. No obstant això, amb la nova situació pretén expressar el poder de manera lateral, però atenció ¡¡ no com a model interioritzat de funcionament en una organització, sinó per tractar d’influir en persones d’igual categoría. Tenint en compte aquesta característica del model natural polític, podríem dir que hi ha una part d’expressió d’aquest model, però no seria el model que utilitza com a funcionament d’una organització, tenint en compte que aquest model abarca els interessos del grup, cosa que l’exalcalde no té en compte.

  • Per tant a l’hora d’aplicar un model o un altre sempre heu de tenir present el context i el que diu el cas, ja que a partir d’aquí el cas prendrà una direcció o una altra quant al model a aplicar.
  • La pregunta en relació al model de contingència ha estat mes heterogenia i l’heu explicat de diferents maneres, encara que es tractava de: 1º/ situar el model i explicar les seves principals premisses. 2º/interrelacionar-les amb el cas, posant exemples concrets i utilitzant el vocabulari i nomenclatura del model: incertesa, interacció, coalicions, etc...
  • La definició principal del model de contingència quant a “…coalicions d’aliances temporals que es formen per a desenvolupar accions conjuntes, transformar-se en coalicions dominants i erigir-se en el grup clau d’influència”, a més de “Els individus d’una organització es senten incomòdes amb l’incertesa de l’ entorn, i treballaran per estructurar, organitzar i reduir aquesta incertesa. El poder i altres estructures de l'organiztació també produeixen incertesa, i podem reduir aquesta incertesa de diferents maneres. La reducció de la incertesa augmenta el poder en una organització” i a més de la frase de Pfeffer: “ el poder d’una unitat o d’una organització es deriva de la l’habilitat d’aquesta organització per controlar aquests recursos externs ”... Així, l’augment de poder de l’Alcalde dependrà de la reducció d’aquesta incertesa, per la qual cosa situar-se en aquestes definicions era imprescindible per poder explicar el model i poder aplicar-lo al cas.
  • I quant a línies generals, i com sempre us hem reiterat en el decurs de les solucions, és molt adequat per a avaluar la vostra pac amb major rigor, que ho interrelacioneu amb paràgrafs, frases, etc. del cas pràctic, ja que d'això es pot desprendre que ho heu sabut detectar i relacionar. Per això heu de tenir en compte que aquells/es estudiants que únicament heu intervingut sense emmarcar-lo en el seu context teòric i sense interrelacionar teoria-pràctica, l'avaluació ha disminuït.
  • Alguns de vosaltres no heu aplicat el model teòric (racional burocràtic, natural politic, etc...), el que també ha contribuït a avaluar la pac des de paràmetres diferents. I finalment, les estratègies i tàctiques de poder: no es tracta únicament de definir-les i de transcriure el que ja diuen els materials, sinó a partir de la definició de cadascuna d'elles, heu d'intentar identificar-les en el cas. No és suficient manifestar: “Les estratègies i tàctiques de poder que es donen en el cas són: aliances, pas a pas...” i definir-les, sinó explicar el perquè creieu que es donen unes i no altres, a més d’interrelacionar-lo amb el cas.
  • Alguns de vosaltres també heu aplicat el factors que contribueixen al desenvolupament del poder: necessitat de poder, inseguretat emocional, etc.. i encara que no es sol·licitava directament, s’ha valorat positivament en el conjunt de la pregunta.
  • Destacar que l’expressió escrita és important i heu de revisar les errades ortogràfiques, abans de lliurar la pac. Tanmateix la connexió amb els mòduls anteriors també ha contribüit a la valoració de la pac tal i com consta en els criteris d’avaluació.

RESPOSTES.

Degut al fet que no existeixen respostes úniques, us presentem algunes respostes de l’aula perquè tingueu una aproximació més concreta. Això no significa que aquestes siguin les úniques respostes, però si unes de les millors argumentades. Això us pot ajudar per a obtenir una visió general de com s'avalua una pac. No és adequat que compareu la vostra pac amb el model teòric escollit, sinó amb l'aplicació, argumentació i relació amb el cas pràctic.

1. Creus que l’Alcalde i ex-Alcalde utilitzen algunes tàctiques i estratègies de poder al seu abast per a aconseguir les seves metes particulars?. Raona i argumenta la teva resposta des dels factors de poder que contribueixen al seu desenvolupament. . Quines estratègies i tàctiques creus que utilitzen?.

El nou alcalde, en canvi, en tenir el càrrec, manté una autoritat legítima, el seu poder és vinculat al departament , i té al seu abast els mecanismes que el seu rol li concedeix. És un poder que s’explica des del model racional – democràtic , i s’exerceix de forma descendent. Per això pot, directament i sense haver de consensuar decisions, planificar les seves iniciatives donant ordres i directrius. Una d’elles és, per exemple, la contractació de la consultoria que li ajudarà a portar a terme els canvis que creu necessaris. No obstant, tot i aquest poder legítim, també es serveix de l’estratègia d’ utilitzar col·laboradors lleials i expresar un model natural polític amb certs grups concrets (càrrec de confiança) on el desenvolupament de poder és generalment lateral repartit i consensuat. En crear aquest grup format per consultoria i col·laboradors, d’alguna manera també li serveix com a fidel de la balança, ja que desplaça part de la seva autoritat en una àrea pràctica i utilitària, com a neutralitzadora dels possibles contrincants. Les metes particulars, a part d’un desig real de millora, també poden ser les de cultivar una adherència personal, crear-se un prestigi i esdevenir un model de modernitat atractiu pels ciutadans.

2. Habitualment les decisions que es prenen en les organitzacions estan influides per factors polítics. El model de contingència, per les seves principals premisses, representa una aproximació política a l’estudi de les organitzacions. On i com podiem aplicar el model de contingència al cas pràctic?.

Habitualment les decisions que es prenen en les organitzacions estan influides per factors polítics i amb això ens referim al poder en acció, a les estratègies i tàctiques utilitzades per a aconseguir poder. Com hem vist als mòduls, des del punt de vista dels teòrics de les organitzacions, les polítiques es poden definir com “les activitats que es desenvolupen en aquests contextos per a adquirir, incrementar i utilitzar el poder i altres recursos a fi d’obtenir els resultats pretesos en una situació en què hi ha incertesa o dissensió sobre les alternatives a seguir”. En definitiva, les polítiques poden ser definides com un procés d’influència en què l’individu o el grup (en el cas pràctic, Alcalde i ex Alcalde) tracten d’aconseguir uns certs beneficis, utilitzant tàctiques i estratègies que l’en facin mereixedor. El comportament polític implica doncs una sèrie d’elements com per exemple: activitats relacionades amb l’adquisició, el desenvolupment i l’ús del poder (Alcalde i ex Alcalde han fet ús de les estratègies que hem comentat a la pregunta anterior per tal d’aconseguir les seves metes), conflicte d’interessos entre els actors (l’ex Alcalde no creu en els canvis proposats per l’Alcalde, és més, els veu com un atac) i comportaments orientats envers la protecció o promoció dels interessos propis dels actors (Alcalde i ex Alcalde busquen aliances, com també hem vist anteriorment). Sabem que els teòrics del model de contingència proposen una explicació política a l’hora d’aproximar-se al coneixement de les organitzacions (i així precissament podríem apropar-nos al coneixement de l’Ajuntament com a organització que és). Podríem dir que al cas pràctic hem vist com la majoria de decisions que s’adopten a l’organització –en aquest cas l’Ajuntament- estan influïdes d’alguna manera per factors polítics. Precissament, moltes de les energies dels membres de l’organització, sobretot, com hem vist, a partir d’uns determinats nivells, s’utilitzen en discussions, negociacions i justificacions que essencialment responen al que podríem anomenar “dimensió política”.

Com hem vist als mòduls d’estudi el model de contingència que representa una aproximació política a l’estudi de les organitzacions, les considera com “[…] coalicions, constituïdes per diferents grups i individus amb interessos diferents”. Això ho podem aplicar al cas plantejat, a l’Ajuntament, on Alcalde i ex Alcalde tenen interessos diferents. D’altra banda hem de tenir en compte què aquest model parteix de la idea què les organitzacions no són autosuficients sinó que depenen en certa forma d’altres grups i/o organitzacions externes. El manteniment d’un equip a l’Ajuntament depèn directament dels ciutadans, entre altres coses, que són els que voten i escullen.

Existeix doncs una dependència de recursos ja què les organitzacions són vistes com sistemes oberts que s’enfronten als canvis que es produeixen en el seu entorn. D’aquí que l’Alcalde, conscient de què l’actual Ajuntament no s’ha enfrontat de forma intel·ligent als canvis que s’han

anat experimentant en aquest entorn i que el servei públic als ciutadans ha empitjorat, vulgui fer el canvi cap a una organització moderna. No oblidem que dins el model, segons Pfeffer (1981), el poder d’una organització es deriva de l’habilitat d’aquesta per controlar precissament aquest recursos externs dels què parlem. Així, si la principal implicació d’aquest model és que les estructures de l’organització són el resultat del context polític que hi ha en aquests entorns, té sentit què els individus de l’organització es sentin incòmodes amb l’incertesa de l’entorn. La reducció d’aquesta incertesa augmentarà el poder en l’organització. Amb la contractació de la consultoria dedicada i especialitzada en l’àmbit d’innovació, capital humà i organització i gestió d’administracions públiques, podem augmentar o reduir la incertesa, en funció de la gestió i de l’èxit dels resultats.