¡Descarga SOLUCIÓN PAC3 MAYO 2017 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Cognom1 Cognom2, Nom
Instruccions per a la realització i el lliurament de l’activitat:
**- Escriviu el vostre nom en la capçalera (feu-hi doble clic per poder-hi escriure) i deseu l’arxiu posant: Cognom1_Cognom2_Nom_ TADQ_PAC 3 .doc.
- La Prova d’Avaluació Continuada 3:** *** Consta de 7 preguntes, amb subpreguntes, sobre les parts avaluables dels mòduls 2 - 5 de l’assignatura.** *** Totes les preguntes tenen el mateix valor màxim, 1 punt. Quan hi ha subpreguntes el valor d’aquestes s’obté dividint la unitat pel nombre de subpreguntes que entren en la pregunta (per exemple, si hi ha 3 subpreguntes cada una valdrà 1/3 = 0,33).**
RECOMANACIONS I NORMES
**- L'extensió de les respostes ha d'ajustar-se a l'espai disponible en els requadres fixats per a cada una.
- Data límit de lliurament: 23 / 5 / 2017.
- Envieu l’activitat a la bústia de l’avaluació continuada, no a la bústia de correu.
- Comproveu en enviar la PAC que envieu el document correcte, i no un esborrany o la PAC d’una altra assignatura. Quan els consultors detectem la PAC errònia i us advertim de l’error, ja s’ha superat en uns quants dies el límit de lliurament de la prova, de manera que la PAC queda fora de termini i, de vegades, sota sospita. En tot cas, no es donaran més de 12 hores per a enviar la PAC correcta un cop el consultor us hagi comunicat l’error.**
PREGUNTES DE REPÀS
PREGUNTA 1
A la vista de la taula de probabilitats condicionades que s’ha ofert en les solucions de la PAC (pregunta 3c), i que incloem de nou aquí, dibuixa un diagrama de flux que representi gràficament les transicions (o successions) que recull l'esmentada taula.
Et pots inspirar en els diagrames que apareixen en les pàgines 42 i 53 del mòdul 3. Aquí, però, per tal de fer la representació, pots utilitzar directament les probabilitats de la taula; no cal calcular les z. Has d'indicar, això sí, a quins intervals de valor correspon cada gruix de les fletxes. Caldrien almenys 3 diferents gruixos.
G M C D
G 0,5 0,25 0,25 0
M 0,33 0,66 0 0
C 0 0 0,83 0,
D 0 0 0 1
Diagrama de flux i gruixos de les fletxes
D
G
C
M
Cognom1 Cognom2, Nom
0 ,15 < p ≤ 0, 40 :
0,41 < p ≤ 0, 70 :
0, 71 < p ≤ 1:
PREGUNTA 2
Si us fixeu bé, les categories G (Greuges) i M (Mèrits) estan centrades en l’autor de la carta, que parla com a representació o encarnació del club; són categories d’ “auto referència”. En canvi les categories C (Crítiques) i D (Demandes) estan referides o dirigides al director del diari. Per tant, hi ha una tensió entre les primeres i les segones. A partir d’aquestes consideracions pots calcular un índex de direccionalitat que ponderi o estimi l’equilibri o desequilibri entre aquests dos parells de categories? Hauràs de recórrer, és clar, a dades de les solucions de la PAC2. Exposa breument el raonament que has seguit per a calcular-lo.
Índex de direccionalitat
Les valoracions respectives de les 4 categories en joc eren (PAC2):
Freqüència de G = 4
Freqüència de M = 3
Freqüència de C = 6
Freqüència de D = 2
Per tant,
Total categories centrades en l’autor, d’auto referència: 4 + 3 = 7
Total categories dirigides al director del diari: 6 + 2 = 8
Índex de direccionalitat = [( 7 – 8 ) / ( 7 + 8)] = - 1 / 15 = - 0, 066.
Òbviament la contribució dels dos tipus de categories està molt igualada, el resultat està allunyat de la unitat (el signe menys indica que hi ha un lleuger desplaçament cap a les categories dirigides al director del diari). Si l’índex fos +1 o - 1, o proper a la unitat, voldria dir que una de les categories predomina de manera exclusiva o quasi exclusiva.
PREGUNTA 3
Un equip d'investigació en psicologia educativa fa una intervenció en un institut escola, un centre que cobreix tant primària com secundària. La intervenció consisteix en unes sessions d'assessorament sobre estratègies d'interacció a l'aula a 8 docents de tercer, quart, cinquè i sisè de primària i a 8 docents més de primer i segon d'ESO. Un cop acabada la intervenció es demanen autoinformes als/les mestres i professors/es implicats amb l'objectiu de conèixer la seva percepció i valoració de l'assessorament rebut. Els autoinformes contenen una part pautada, amb preguntes concretes dissenyades pels investigadors, i una part d'observacions o comentaris lliures (aproximadament mitja pàgina). En una primera fase de l'anàlisi s'estudia només aquesta segona part, la de les observacions o comentaris lliures dels subjectes. A més, l'estudi de moment es limita als autoinformes dels docents d'ESO. Els texts es categoritzen simplement distingint entre segments de "Valoració positiva", segments de "Valoració negativa" i segments en els que no hi ha cap mena de valoració, és a
Cognom1 Cognom2, Nom
PREGUNTA 4
Amb el propòsit de garantir la qualitat de les dades obtingudes, dos investigadors igualment qualificats comparen els respectius buidats que han fet d'un dels autoinformes, a partir de les categories ressenyades, VP ("Valoració positiva"), VN ("Valoració negativa") i NV ("No valoració"). En un primer registre tots dos categoritzen 40 segments. Dels 22 segments que el primer analista ha registrat com VP , en 20 ha coincidit amb el segon analista, però en 2 segments no ha estat així, ja que el company ha anotat NV. De les 14 vegades que el primer analista ha registrat VN , en 12 ha coincidit amb el company, però les altres 2 vegades el company ha anotat VP (1 cop) i NV (1 cop). Finalment, les 4 vegades que el primer analista ha registrat NV ha coincidit totalment amb l'altre analista.
A partir d’aquesta informació:
a) Fes la taula de coincidències/discrepàncies o taula de confusió entre els dos analistes.
b) Calcula l' índex kappa entre els dos analistes pel que fa a la categorització que han fet del text (és a dir: kappa sobre la totalitat de categories). Detalla el procés de càlcul (és a dir, no posis només el resultat final).
c) Quin tipus de control de qualitat de les dades s'ha considerat en aquesta comparació? Raona la resposta.
a) Taula de confusió
2 o n a n a l is t a
1 e r a n a l is t a
VP VN NV
VP^20 0 2^22
VN 1 12 1^14
NV 0 0 4 4
b) Càlcul de kappa
Kappa = (po - pe) / (1 - pe).
Proporció d'acord observat: po = ( 20 + 12 +4) / 40 = 36 / 40 = 0,
Proporció d'acord esperat: pe = [( 22 x 21 )+( 14 x 12 )+( 4 x 7 )] / 402 = (462+168+ 28 ) / 1600 = 0, 41
Kappa = (0,9 - 0, 41 ) / (1 - 0, 41 ) = 0, 49 / 0, 59 = 0, 83
c) Tipus de control de qualitat
S'ha aplicat un control de fiabilitat interobservador , mitjançant la comparació entre registres de dos analistes igualment experts. L'enunciat diu que es tracta de "... dos investigadors igualment qualificats". Per consegüent, els dos analistes són equivalents o equiparables pel que fa a la probabilitat de cometre error. Aquest detall ens permet descartar la precisió.
Cognom1 Cognom2, Nom
PREGUNTES REFERENTS AL MÒDUL 5
PREGUNTA 5
En relació a la foto de Lenin fent un discurs:
a) Quina categoria de distància , segons la categorització de Hall, separa l'orador del públic que l'escolta? Justifica la resposta.
b) En quina fase es troben, dins de la categoria de distància que has escollit com a resposta a a)? En què et bases per a respondre?
c) De nou dins del sistema de Hall, en l'espai social que es capta en aquesta foto, hi ha espai de característiques fixes? N'hi ha de característiques semifixes? Raona mínimament la resposta.
d) Quina profunditat de camp té aquesta foto?
e) Quin és l’ angle de visió amb el que s’ha fet la foto?
a) Categoria de distància?
Distància pública
Seguint el mòdul 5, p. 3 5 , aquesta és la distància en la que “...l'entorn del cos (inclòs el social) ocupa més àrea de visió que el cos mateix i la cara sencera és el mínim detall que es pot veure [s'entén que des del punt de vista de l'interactuant]. La veu només se sent si s'emet amb un volum considerable”.
b) Fase?
En la fase llunyana :
En la mateixa pàgina citada a la pregunta anterior llegim "La fase llunyana correspon a la zona que es buida de persones al voltant dels personatges públics, amb autoritat o carisma: líders religiosos, polítics, actors de cinema, cantants, futbolistes, etc. (750 cm o més)".
Cognom1 Cognom2, Nom
b) L’acció és expressiva o comunicativa?
Evidentment és comunicativa , ja que un gest o una acció de pacificació com aquesta ha de ser a la força intencional.
c) Moviment intracorporal o intercorporal?
És tan intracorporal com intercorporal o de translació.
El gest de mans i braços és intracorporal, només exigeix un determinat moviment de les extremitats superiors respecte al cos sencer. Ara bé, per tal que el gest sigui efectiu o funcional, cal que l’emissor es situï entre els dos contendents, de manera que s’ha de desplaçar per tal d’emetre el gest en la posició espacial adequada.
PREGUNTA 7
a) Quins tipus de signes hi ha inclosos en aquesta imatge d'anunci? La pregunta es refereix a la tipologia de Peirce.
b) Quins components de la imatge són arbitraris o convencionals? Quins són necessaris o motivats?
c) Quins trops o figures retòriques visuals hi reconeixes?
d) Què pots dir de la composició de la imatge?
a) Tipus de signes
Icones : La bombeta i els dits de la mà que la sosté.
Símbols : Les paraules "Light Beer", signes i símbols de la llengua anglesa.
Índexs : No n'hi ha cap. Tanmateix, se sol considerar que la imatge sencera és un índex en tant que és la "causa" d'un "efecte": que la mirada de l'espectador sigui atreta pel contingut i s'orienti en una certa direcció.
Cognom1 Cognom2, Nom
b) Arbitraris/Convencionals versus Necessaris/Motivats
Els signes icònics són motivats o necessaris , atès que tenen una relació de semblança - obligada - amb el seu referent real.
En canvi la frase "Light Beer" o les lletres que la componen són signes arbitraris o convencionals , perquè són signes de la llengua anglesa.
(Mòdul 5, pp. 5 – 7).
c) Trops visuals
Hi ha una metonímia , tal com sol haver-n'hi en totes les imatges. En aquest cas se'ns mostra una part d'una mà; no la mà sencera. La part representa el tot; el tot es reconstrueix des de la part.
Hi ha una metàfora. S'estableix una equivalència entre la lleugeresa d'una bombeta i la de la cervesa anunciada, baixa en alcohol. Probablement, aprofitant el doble significat de "light", també es vol associar la llum que desprèn la bombeta amb certes característiques de la cervesa (per exemple, és cervesa rossa i no negra) i la qualitat que ofereix (sense opacitats ni ombres de sospita...). Hi ha, doncs, uns mecanismes de substitució.
S'hi pot veure una antítesi implícita (o un oxímoron ), que oposa llum a foscor, pesantor a lleugeresa.
S'hi pot veure una hipèrbole (de fet, com en la majoria de missatges publicitaris), una exageració en equiparar la lleugeresa d'una bombeta amb la d'una cervesa.
d) Composició
És clarament una composició focalitzada , en vertical i sense cap profunditat.
Si volem anar més lluny, ens fixarem en què els dits que agafen la bombeta des de la part inferior del quadre introdueixen una certa dinàmica diagonal a la imatge, mobilitzant cap a la dreta la mirada de l'espectador o lector (cal adonar-se que la mà que agafa la bombeta és l'esquerra).
