¡Descarga Análisis de un recurso de cassación relacionado con una disputa sucesoria - Prof. Casals G y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!
Tribunal Superior de Justicia
de Cataluña, (Sala de lo Civil y Penal) Sentencia num. 10/1998 de 23 abril
RJ\1998\
CATALUÑA: SUCESIONES: SUCESION TESTADA: ALBACEAS: distinción entre albaceas particulares y albaceas universales; Testamento ológrafo: nulidad: inexistencia: requisito de la institución de heredero cumplido por la vía del nombramiento de albaceas universales; validez de la exclusión como herederos de una clase de posibles herederos abintestato: designación de los herederos testamentarios entre los que tengan la condición de herederos abintestato al tiempo del fallecimiento, salvo los expresamente excluidos por el testador; expresión del lugar del otorgamiento del testamento ológrafo: alcance del requisito; Memoria testamentaria de confianza: inexistencia.RECURSO DE CASACION: desestimación y estimación.
Jurisdicción: Civil
Recurso de Casación 53/
Ponente: Ilmo. Sr. D. Lluis Puig i Ferriol
Los antecedentes de hecho cuyo conocimiento es necesario para el estudio de la sentencia se relacionan en su fundamento de derecho primero.
La parte demandante interpone recurso de casación contra la Sentencia dictada por la Sección Decimocuarta de la Audiencia Provincial de Barcelona con fecha 30-9-1997.
El TSJ de Cataluña declara haber lugar parcialmente al recurso de casación.
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
Recurs de Cassació Núm.: 53/
SENTENCIA NUM. 10
Il·lmes. Sres.:
D. Guillem Vidal Andreu (President)
D. Ponç Feliu i Llansà
D. Lluís Puig i Ferriol
Barcelona, vein-i-tres d'abril de mil-noucents noranta- vuit.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya formada pels Magistrats que s'esmenten al marge, ha vist el present recurs de cassació interposat pel senyor Manuel R. A., qui no ha comparegut en aquest recurs, contra la Sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció
Cartorze de l'Audiència Provincial de Barcelona el 18 setembre 1997, interposat per l'esmentat senyor Alfonso M. A., on també són apel·lants el senyor Manuel R. A. i s'hi han adherit la senyora Lydia i el senyor José M. M., dimanant del judici declaratiu de menor quantia interposat pel l'esmentat senyor Alfonso M. A. contra els senyors Manuel R. A., i la senyora Lydia i el senyor José M.ª M. M. declaració de plena validesa de testament hològraf i altres extrems. El recorrent ha estat representat davant aquest Tribunal pel Procurador, senyor Jordi Baissedas Ballús i defensat per l'advocat senyor Enric Casals Genover. Ha comparegut com a part recorreguda la senyora Lydia i el senyor José M.ª M. M. sota la representació del Procurador senyor Antonio María de Anzizu Furest i defensats per l'advocat senyor Antonio Para Martín.
ANTECEDENTS DE FET
PRIMER. -La representació del senyor Alfonso M. A. va formular demanda de judici ordinari declaratiu de menor quantia contra el senyor Manuel R. A. i la senyora Lydia i el senyor José M.ª M. M., davant el Jutjat de Primera Instància nom. 4 de Barcelona. En data 14 març 1996 l'esmentat Jutjat va dictar Sentència que conté la següent part dispositiva:
FALLO:
«Que, desestimando la demanda de juicio de menor cuantía formulada por Alfonso M. A. contra Manuel R. A., Lydia y José María M. M. , debo absolver y absuelvo a dichos demandados de las pretensiones de la actora. Y estimando la demanda reconvencional formulada por Lydia y José María M. M. contra Alfonso M. A. debo declarar y declaro nulo el testamento ológrafo presentado como documento núm. 2 de la demanda inicial así como válido y ajustado a derecho el auto de declaración de herederos abintestado dictado por el Juzgado de Primera Instancia núm. 34 de esta ciudad en los Autos núm. 101/1994. Las costas de este juicio serán de cargo de cada una de las partes en el mismo».
SEGON. -Per la representació dels senyores Alfonso M. A. i Manuel R. A. es va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, i s'hi van adherir els demandants Lydia i José M.ª M., i per la Secció Catorze de l'Audiència Provincial de Barcelona amb data 30 setembre 1997, es va dictar Sentència que conté la següent part dispositiva:
FALLAMOS:
«Que, desestimando los recursos de apelación interpuestos por don Alfonso M. A., don Manuel R. A. y como adheridos doña Lydia y don José M. M. , contra la Sentencia dictada en fecha 14 marzo 1996 por el Juzgado de Primera Instancia núm. 4 de Barcelona, en los autos de los que el presente rollo dimana, debemos confirmar y confirmamos íntegramente la misma sin hacer expresa condena en costas».
TERCER. -El Procurador senyor Jordi Bassedas Ballús en nom i representació del senyor Alfonso M. A., va formular recurs de Cassació davant aquesta Sala Civil pels següents motius: 1r.-A l'empara del núm. 4 de l'art. 1692 de la Llei d'Enjudiciament Civil per infracció dels articles 318 i 315 del Codi de Sucessions i jurisprudència de doctrina que es cita; 2n.-A l'empara del núm. 4 de l'art. 1692 de la mateixa llei per infracció dels articles 101 i 110 del Codi de Successions i principi general de dret de conservació de testament i de que la voluntat del causant és la Llei de la seva successió, i normes que es citen; i 3r.-A l'empara del mateix ordinal i article per infracció dels articles 315 i concordants del Codi de Sucessions i demés normes que es citen.
QUART. -Admès el recurso i evacuat el tràmit d'impugnació es va senyalar l'audiència del dia setze d'abril actual, per a la vista del present procediment que va tenir lloc.
Es Ponent el Magistrat de la Sala Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.
FUNDAMENTOS DE DERECHO
PRIMER.-
Per tal de centrar les qüestions que s'han de resoldre en aquest recurs de cassació, hem de fer
I) Els senyors Alfons M. i A. i Manel R. i A. han inteposat recurs de cassació contra aquesta sentència davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, encara que només el primer d'ells ha formalitzat el seu recurs, que estructura en tres motius de cassació, que es fonamenten tots ells en l'article 1692.4 de la Llei d'Enjudiciament Civil.
SEGON.-
Una vegada centrats els fets que han originat el litigi i el recurs de cassació que ara s'ha de resoldre, cal fer dues precisions abans d'examinar la qüestió de fons. La primera és que d'acord amb les allegacions de les parts litigants i d'acord amb el fonament de dret segon de la sentència de primera instància, que no va ésser objecte de recurs, hem d'entendre que el causant de la successió senyor Lluís M. i M. gaudia del ve natge civil català al temps de la seva mort; amb la conseqüència que la seva successió es segueix pel dret civil de Catalunya, ja que d'acord amb allò que estableixen els articles 9.8 i 16.1, 1r del Codi Civil, en relació amb l'article 3.2 de la Compilació del dret civil de Catalunya (RCL 1984\2994y ApNDL 2001;LCAT 1984\1888), la successió per causa de mort es segueix fer la llei personal del causant al temps de la seva mort.
La segona precisió que cal fer és la següent. S'ha acreditat a les actuacions que el document manuscrit i signat pel senyor Lluís M., i que la part agent considera com a testament hològraf d'aquest senyor es va atorgar el dia 13 d'agost de 1992 i que el testador va morir el dia 20 del mateix mes. D'acord amb aquestes precisions temporals hem d'entendre que la succesió del senyor Lluís M. i M. s'ha de regir pel Codi de Successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, aprovat per Llei 40/1991, de 30 desembre, ja que segons la seva disposició final quarta el Codi esmentat va entrar en vigor després de tres mesos de la seva publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» (es va publicar el dia 21 de gener de 1992). Ja que segons la seva disposició transitòria primera «es regeixen per aquest Codi les successions obertes i els testaments, els codicils i les memòries testamentàries atorgats després de la seva entrada en vigor».
TERCER.-
El motiu primer del recurs, que es fonamenta en l'article 1692.4 de la Llei d'Enjudiciament Civil, allega infracció del articles 318 i 315 del Codi de Sucessions per causa de mort en el dret civil de Catalunya. Segons la part que recorre, la sentència d'apellació aplica i interpreta de forma errònia els preceptes esmentats, ja que qualifica de marmessors particulars els que va nomenar el senyor Lluís M. i M. en el seu testament hològraf de 13 d'agost de 1992 i segons la part que recorre, aquests marmessors s'han de qualificar d'universals, ja que els confereix unes facultats de liquidació i venda dels béns hereditaris, que no es pot considerar una funció pròpia dels marmessors particulars.
Segons l'article 315.1 del Codi de Successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya «són marmessors universals les persones que reben del testador l'encàrrec de lliurar l'herència en la seva universalitat a persones designades per ells, o de destinar-la a les finalitats expressades en el testamento o en la confiança revelada»; mentre que segons l'article 318.1 del mateix Codi de Successions «són marmessors particulars aquells que, havent-hi hereu, han de complir un encàrrec o més relatius a l'herència o executar disposicions testamentàries o de l'heretamen». En base als preceptes transcrits hem d'entendre que en el dret civil català la distinció entre marmessors universals i particulars s'estableix en base a uns criteris objectius o funcionals, que es projecten sobre l'extensió i l'entitat de les facultats que el causant de la successió atribueix a les persones que han d'executar la seva darrera voluntat. En el cas que ara s'ha de resoldre, el testador en el seu testament hològraf atribueix al seus marmessors unes facultats que concreta en l'expressió «incluyendo la liquidación y venta de mis propiedades». En el context de la disposició estamentària aquesta expressió no sembla pugui tenir altre sentit que d'atribuir als executors testamentaris anomentats les facultats de possessionar-se de l'herència i de gestionar-la amb unes facultats de gestió enteses en sentit ampli, és a dir, que es fan extensives als actes de conservació, administració i disposició dels béns hereditaris i, a més a més, es fan extensives a tots els béns i drets que formen part de l'herència. Ho acredita també el fet que en el testament no estan designades de forma directa les persones a les quals els marmessors han de lliurar els béns hereditaris, o els diners que s'obtinguin com a conseqüència de les facultats dispositives atribuídes als marmessors, que per consegüent no poden exercir les facultats i funcions pròpies de l'hereu en el
sistema successori catal, d'arrels clarament romanes; i precisament per tal d'evitar aquesta possible situació d'herència transitòriament vacant i no administrada per ningú, cal pensar que la voluntat del testador va ésser la d'atribuir als marmessors que nomenava les facultats pròpies dels hereus per tal d'assegurar que una vegada ocorreguda la seva mort, es complís exactament la seva darrera voluntat.
Si ara volem traduir en termes jurídics aquesta situació, és neccesari atenir-se a l'article 315.II del mateix Codi de Successions, segons el qual, «el nomenament de marmessor universal substitueix la manca d'institució d'hereu en el testament, fos quina fos la destinació de l'herència». I en el cas del recurs la substitució transit ria dels hereus pels marmessors nomeats pel testador es pot considerar, sinó necessària, al menys molt convenient, ja que la institutió hereditària es fa en un sentit més aviat negatiu, com és per la via d'excloure una classe determinada de successors intestats i en aquesta situació és normal que els marmessors designats hagin d'ocupar transitòriament el lloc de l'hereu i hagin d'assumir també les funcions pròpies de l'hereu, que en el context del dret successori català apareix com l'executor testamentari natural de les darreres valuntats (com rsulta de l'article 1.2 del Codi de Successions: «L'hereu succeeix en tot el dret del seu causant. Consegüentment, adquireix els béns i els drets de l'herència i se subroga en les obligacions del causant que no s'extingeixen per la mort. Ha de complir les càrregues hereditàries i resta vinculat als actes propis del causant»). A la mateixa conclusió s'arriba contemplant el problema des d'una altra perspectiva. Si ens atenim a la tradició jurídica catalana, ens trobem que normalment el nomenament de marmessors universals tenia lloc quan la successió per causa de mort d'una persona sortia de l'àmbit familiar; per això els autors assenyalaven que el marmessor tenia la condció d'universal quan el testador no institu a hereu una persona determinada, sinó a Déu, a l'ànima del testador o els pobres, per tal de que procedissin a la venda dels seus béns o procedissin a la seva distribució, ja que en aquests i semblants casos es considerava vàlid el testamento per raons de pietat («Comes Viridarium Artis Notariatus», Capítol 10). El dret actual modifica en part aquesta situació, ja que l'article 236.II de la Compilació inicialment i ara l'article 315.II del Codi de Successions atribueixen la condició d'universl al marmessor nomenat «fos quina fos la destinació de l'herència», que en certa manera es pot considerar com un intent de secularització de la figura del marmessor universal. Però en tot cas es pot constatat que en el cas del recurs, la disposició ordenada pel testador encaixa amb la configuració cátalana de la figura del marmessor universal, ja que la voluntat del testador és excloure el cercel dels seus familiars de la successió i al perdre la successió el seu caràcter familiar que és el propi o normal del dret successori català, es confereixen als marmessors unes ámplies facultats dispositives sobre el patrimoni hereditari, que d'aquesta forma es transforma en un patrimoni en liquidació a mans dels executors testamentaris universals. Conclusió que no contradiu l'article 315.IV del Codi de Successions, el qual estableix que «el marmessor designat amb el simple encàrrec de prendre possessió de l'herència i de lliurar-la íntegrament a l'hereu institu t té la consideració de marmessor particular, encara que el testador el qualifiquè d'universal»; ja que el precepte considera marmessor particular el que rep l'encàrrec de possessionar-se de l'herència i després lliurar-la «in natura» als seus destinataris, mentre que en el cas del recurs el testador confereix als marmessors que nomena, a més d'aquestes facultat que configuren un marmessor amb el caràcter de particular, unes facultats de venda i de liquidació del patrimoni hereditari, que són pròpies del marmessor universal o, més concretament, del marmessor universal de realització dinerària de l'herència, segons resulta del articles 315 i 316 del Codi de Successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya.
Encara una darrera precisió en aquest punt. Ens trobem aquí davant d'un testament hològraf escrit pel testador en uns moments difícils, ja que de forma clara manifesta que l'atorga pel cas de «que si me sucediera algo en la operación que voy a sufrir» i davant d'un risc que podia considerar probable de mort en aquells moments, vol determinar voluntàriament el destí de l'herència una vegada ocorreguda la seva mort. Aquesta disposició testamentària es pot considerar válida si els marmessors que nomena, es poden qualificar d'universals, ja que segons l'article 315.II del Codi de Successions «el nomenament de marmessor universal substitueix la manca d'instituió d'hereu en el testament, fos quina fos la destinació de l'herència»; mentre que s'hauria de declarar nulla per manca d'institució d'hereu si els marmessors nomenats s'han de qualificar de particulars. Es cert que el testador no diu que els marmessors que nomena, han de tenir el caràcter d'universals, però el seu caràcter d'universals es pot deduir del contest de la disposició testamentària. A més dels arguments
que si els marmessors universals, perquè així ho exigeix la naturalesa del càrrec han de lliurar l'herència del testador o terceres persones i si el testador no ha tingut la precaució de desginar o d'individualitzar aquestes terceres persones destinatries de l'herència, cal considerar que la seva voluntat era la de que els marmessors lliuressin l'herència a les persones que en el momento de la seva mort tinguessin la condició d'hereus abinstestats; però com s'apuntava fa uns moments, el testador exclou, o invalida segons les seves paraules, els germans i demés parents com a possibles destinataris de l'herència gestionada pels marmessors universals que va desginar. Això ens ha de portar ara a considerar la validesa d'una clàusula testamentària que tingui per objecte o finalitat excloure de la successió els hereus intestats. En aquest punt cal distingir: El dret successor català s'organitiza en base al criteri i principi de configurar la successió per causa de mort com un supòsit de col.locar l'hereu en la mateixa posició jurídica que corresponia al causant ja mort, en el sentit de que el successor universal o hereu apareix com un continuador de les relacions jurídiques transmissibles que, activament o passiva, corresponien al causant de la successió (segons resulta de l'article 1.2 del Codi de Successions). Aquesta configuració jurídica del procés hereditari porta a tenir que afirmar inicialment, que l'hereu és el personatge fonamental del procés successori, amb la conseqüència de que en tota successió hi ha d'haver, com a mínim, un hereu. Em tant no seria eficaç una clàusula testamentària que exclogués de la successió tots els possibles hereus abintestats del causant de la successió, ja que això portaria a distorsionar o contrariar els principis fonamentals del sistema successori. En canvi s'ha de considerar eficaç la clàusula que exclogui de la successió una o unes determinades classes o categories de possibles successors abintestats, ja que aquesta clàusula segons la probable voluntat del testador s'ha d'intepretar com una institució tàcita a favor de les classes o categories de successors intestats no exlosos, que es fonamenta en el principi de llibertat de testar i en la configuració del testament no únicament com a acte de disposició de bèns sinó també com a acte normatiu (segons l'article 101 del Codi de Successions «la successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat conforme a la llei»), com es fonamenta també en la consideració de que l'exclusió de determinades persones de la successió equival realment a una disposició hereditària a favor de les persones no excloses, que és conforme amb la configuració del testament com a acte de dissició de béns segons l'article 102 del Codi de Successions.
Totes aquestes consideracions, projectades sobre l'expressió que menys dubtes pot oferir de les que apareixen en el testament hològraf del senyor Lluís M. i M., com és la de que «invalido totalmente a mis hermanos y demás familiares», porten inevitablement a la conclusió que la voluntat del causant era la d'excloure els seus parents de la successió. Conclusió que resulta clara si ens atenem al sentit literal de les paraules «invalido totalmente», com a l'element intencional, que es deriva també de la situació de soledat envers el seu cercle familar en que es trobava el testador en el moment de redactar la seva disposició de darrera voluntat. I com s'ha raonat en aquest mateix fonament de dret l'exclusió d'una classe de possibles successors abintestats és admissible en el dret successor català, ja que deixa oberta la possibilitat de que l'herència pugui ésser acceptada pels altres possibles successors abintestats que preveu l'article 323 del Codi de Successiones i d'aquesta forma es compleixi el requisit fonamental de que qualsevol causant ha de tenir un successor universal o hereu. En aquest sentit, doncs, s'ha d'estimar també el motiu segon del recurs de cassació, amb la reveocació subsegüent de la sentència contra la qual es recorre, que atribueix l'herència del senyor Lluís M. i M., als seus germans com hereus abintestats, que són les persones que precisament el testador volia excloure radicalment de la seva herència segons l'expressió «invalido totalmente a mis hermanos».
SISE.-
En el motiu tercer del seu recurs de cassació, que també es fonamenta en l'article 1692.4 de la Lley d'Enjudiciament Civil, la part que recorre allega infracció dels articles 315 i concordants del Codi de Successions. Segons l'article 315.I, en la part que ara interessa, els marmessors universals han de destinar l'herència a les finalitats expressades en la confiança revelada. S'ha acreditat a les actuacions l'existència d'un document de data 13 d'agost de 1992, és a dir la mateixa data del testament hològraf, manuscrit per persona no determinada i signat, pel que sembla, pel senyor Lluís M. i M. signat també per altres persones, en el qual aquest senyor nomena marmessors les mateixes persones nomenades com a marmessors en el testament hològraf amb l'encàrrec de que administrin
les obres d'art que formaven part del seu patrimoni, de que venguessin els altres béns de la seva propietat per tal d'incrementar la seva collecció d'obres d'art i que tots els seus béns es lliuressin a la «Fundación Manuel Ramos Andrade». Segons la parte que recorre aquest document no és eficaç com a testament, ni com a codicil ni com a memòria testamentària, i aix ` ho han establert les sentències que han recaigut en les instàncies inferiors. Però segons la mateixa part que recorre aquest document és vàlid com a memòria de confiança, ja que segons l'article 150.2 del Codi de Successions el testador que nomena hereu de confiança pot donar les instruccions confidencials per escrit (en una memòria de confiança), que no est sotmesa a cap requisit de forma especial. I en base a aquestes consideracions conclou que els marmessors universals designats en el testament hològraf han de lliurar l'herència a la fundaciò esmentada en el document que qualifica de memòria de confiança del senyor Luís M. i M.
En relació amb aquesta motiu del recurs hem de precisar que segons resulta dels articles 150, 152 i 153 del Codi de Successions les anomenades memòries de confiança no són altra cosa que una modalitat o forma que ofereix la llei al testador per tal de que pugui comunicar en secret la seva darrera voluntat a la persona que ha d'executar-la una vegada ocorreguda la seva mort. Amb aquestes afimacions es vol posar de relleu que la memòria de cofiança ès un element de l'herència de confiança, amb la conseqüència de que si no s'ha ordenat una herència de confiança, no té cap sentit parlar d'una memòria de confiança. Segons l'article 150.I del Codi de Successions «el testador pot instituir o designar hereus o legataris de confiança persones individuals perqu donin al béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o per escrit». Del precepte en resulta que l'essència de l'herència de confiança es troba en l'existència d'unes institucions secretes i si no existeixen unes institucions secretes al temps de l'obertura de la successió del causant, això posa de relleu que ens trobem davant d'una altra institució de caire fins i tot fiduciari, però no davant d'una herència de cofiança.
Aquestes consideracions són suficients per a desestimar el motiu tercer del recurs de cassació. En el testament hològraf de 13 d'agost de 1992 el testador es limita a nomenar uns marmessors, que en els fonaments de dret anteriors hem qualificat de marmessors universals. En el document de la mateixa data, fins i tot si s'admet la seva validesa, es limita també a nomenar uns marmessors, amb l'encàrrec de lliurar la seva herència o el valor en diners del béns hereditaris a la «Fundació Manuel Ramos Andrade». Això posa clarament de manifest que a la mort del testador no existien instruccions secretes i que per tant no es pot parlar en aquest cas d'una herència de confiança; amb la conseqüència de que el document esmentat no pot tenir l'eficàcia que el dret successori català atribueix a les herències de confiança, ni el valor de disposició testamentària per no ajustar-se a cap dels tipus que admet la legislació catalana, i segons l'article 125.I del Codi de Successions «són nuls els testaments, els codicils o les memòries testamentàries que no corresponen a algun dels tipus previstos en aquesta llei...».
SETE.-
L'estiamció dels dos primers motius del recurs de cassació i la desestimació del motiu tercer planteja un problema addicional. El testament hològraf es va escriure en un full de paper que en el seu marge superior esquerra i amb lletres impreses porta la indicació «SCIAS-Hospital de Barcelona». En el text manuscrit de la disposició testamentària el testador no fa constar el lloc de l'atorgament. L'article 120.1 del Codi de Successions exigeix per a la validesa del testament hológraf, apart d'altres requisits que ara no insteressen, l'expressió del lloc de l'atorgament. El fonament de dret segon de la sentència de primera instància considera en aquest aspecte vàlid el testament hològraf, ja que del conjunt de les proves considera acreditat que es va otorgar a l'Hospital de Barcelona. En canvi el considerant sisè de la sentència d'apellació considera que en aquest aspecte el testament hològraf s'ha de declarar nul, ja que la determinació del lloc de l'artogament, que qualifica de requisit constitutiu, no es pot decuir, sinó que ha de constar en el text mateix del testament. Així i tot la sentència d'apellació, en la seva part dispositiva, desestima els dos recursos d'apellació i confirma íntegrament la sentència de primera instància, que ja havia declarat nul el testament hològraf per manca del requisit de la instituciò d'hereu. El fet de que ara es declari vàlid el testament hològraf perquè el testador va nomenar uns marmessors universals, que segons l'article 315.II del Codi de Successions substitueixen la manca d'institució d'hereu en el testament, determina
segon del recurs de cassació i declarar la nullitat de l'acte de declaració d'hereus abintestat a favor dels germans del testador, atès que segons l'article 3.II del Codi de Successions el dret civil català extableix la incompatibilitat de la successió intestada amb la testada universal. S'ha de desestimar el motiu tercer del recurs de cassació i declarar que el documento de data 13 d'agost de 1992 manuscrit per persona no identificada i signat pel senyor Lluís M. i M. i altres persones no es pot considerar una memòria de confiança i no té valor com a codicil, testament o memòria testamentària. I s'ha de declarar la validesa del testament hològraf que va atorgar el senyor Lluís M. i M. el dia 13 d'agost de 1992 i ordenar la seva protocol.lització.
Pel que fa referència a l'obligació que tennen els marmessors universals de tenir que lliurar l'herència del senyor Lluís M. i M., o el seu valor en diners, als sus destinataris, segons estableix l'article 315.II del Codi de Successions, hem de fer les precisions següents. No por ésser destinatària de l'herència la «Fundación Manuel Ramos Andrade», ja que la seva pretesa vocació a l'herència es derivaria en qualsevol cas d'un títol que no té cap valor com a testament, codicil, memòria testamentària o memòria de confiança. No poden aparèixer com a destinataris de l'herencia els germans del testador, declarats hereus abintestats per resolució judicial, atesa la incompatibilidad de la successió intestada i la testamentria en el dret successor català. El fet que el testador de forma total, imperativa i clara exclogui de l'herència els seus germans i demés familiars, sense fer cap altra determinació dels seus destinataris en sentit positiu, porta a la conclusió de que els marmessors universals que va a nomenar, han de lliurar l'herència a les persones o entitats que tinguin la condició d'hereus abintestats del testador al temps de la seva mort, segons l'article 323 del Codi de Successions, amb exclusió de les classes o categories de successors exclosos pel testament del senyor Lluís M. i M., i que s'hagin de determinar els destinataris de l'herència d'acord amb els procediments que estableix la llei. Amb la precisió de que la determinació dels destinataris de l'herència segons les normes de la successió intestada permet considerar que l'herència del senyor Lluís M. M. és una herència que es defereix com a testamentària i que no trenca en aquest cas el principi d'incompatibilitat entre la successió intestada i la testamentria que estableix l'article 3.II del Codi de Successions; ja que en aquest cas els destinataris de l'herència l'adquireixen com a successors testamentaris del senyor Lluís M. i M., encara que la seva individualització es faci «per relationem» a les normes sobre successió intestada. Com resulta també dels supòsits que es preveuen en els articles 135, 145, 173 ó 176 del Codi de Successions, en els quals successors testamentaris s'individualitzen segons les regles de la successió intestada.
NOVE.
-L'estimació parcial del recurs de cassació determina que no procedeix fer una condemna expressa en costes en aquest grau de cassació i que s'ha de retornar a la parte que recorre el dipósit que en el seu moment es va constituir.
Pel que fa referència a les instàncies inferiors, atesa la complexitat i dubtes que racionalment ha originat el testament hològraf objecte de la controvèrsia judicial, així com la conducta processal de les parts litigants, es considera oportú no fer una condemna expressa en costes ni en la primera ni en la segona instància.
Vistes les disposicions legals esmentades i les concordants d'aplicació i per tot el que s'ha exposat.
En nom del Rei i per l'autoritat del Poble Espanyol
DECICIM
Que estimem en part el recurs de cassació que ha interposat el Procurador dels Tribunals senyor Jordi Bassedas i Ballús , en nom i representació del senyor Alfons M. i A., contra la Sentència que va dictar la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona el dia 30 setembre 1997; revoquem en part la sentència esmentada i declarem la validesa del testament hològraf que va atorgar el senyor Lluís M. i M. el dia 13 d'agosto de 1992 i que es procedeixi a la seva protocol·lització; la nul·litat de l'acte de declaració d'hereus abintestats a favor dels germans del testador i que els marmessors universals nomenats pel senyor Lluís M. i M. gaudeixen de les facultats que la llei i el testament els hi confereixen i que han de lliurar la seva herència, o el valor en diner dels béns hereditaris, a les
persones o entitats que tenien la condició d'hereus abintestats del testador al temps de la seva mort, amb exclusió dels germans i familiars del testador, que es concretaran o determinaran d'acord amb les normes procedimentals que extableix la llei. Sense fer expressa condemna en costes en el recurs de cassació ni en les instàncies inferiors i amb devolución del dipòsit que en el seu dia es va constituir.
S'ha de lliurar el testimoni corresponent al president del Tribunal esmentat i s'han de retornar les actuacions i el rotllo que van trametre. Doneu la publicació establerta legalment a aquesta sentència.
Aquesta és la nostra sentència, que pronunciem, manem i signem.
PUBLICACIO. -Aquesta sentència ha estat llegida, singada i publicada el mateix dia de la seva data i en acte d'audiéncia, pel Magistrat d'aquesta Sala, Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol , designat Ponent en aquestes actuacions. En dono fe.
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
Recurso de Cassació Núm.: 53/
ACTE
Il·lmes. Sres.:
Luis María Díaz Valcárcel (President)
Ponç Feliu Llansà
Lluís Puig i Ferriol
En la ciutat de Barcelona a 29 d'abril de mil nou-cents noranta-vuit.
FETS
UNIC. -Que en data 23 d'abril d'enguany es va dictar sentència en les presents actuacions, la qual es va notificar a les parts comparegudes el següent dia 24 del mateix mes. Que per la representació de la part recurreguda i mitjançant escrit de data 27 del propi mes es va sol·licitar aclaració de l'esmentada sentència en el sentit d'aclarar si tots els familiars del testador aliens al presente recurs són també declarats excluïts de la successió intestada del difunt senyor Lluís M. i M.
Ha estat Ponent el Magistrat i'Il.Im. Sr. Lluís Puig i Ferriol.
PRIMER. -L'article 267.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial extableix que els organismes jurisdiccionals no poden variar les resolucions que pronuncïin després d'haver estat signades, encara que sí poden aclarir qualsevol concepte fosc o suplir qualsevol omissió que continguin.
SEGON. -La representació processal dels senyors Josep María i Lydia M. i M. han presentat dins del termini que estableix la Llei un recurs d'aclarimen en relació amb al sentència d'aquesta Sala de data 23 d'abril de 1998, en el qual interessa es precisi el sentit de l'expressió que apareix a la part dispositiva de la setència, que exclou de la successió els germans i familiars del testador. Amb aquesta expressió es vol fer avinent que per voluntat del testador, els germans i demés familiars amb dret a succeir segons les normses de la successió intestada no tenen una delació eficaç que els permetri arribar a ésser hereus del causant de la successió i, des d'aquesta perspectiva, no hi ha necesitat d'aclarir el pronunciament de la part dispositiva de la sentència. Si bè per aplicació dels principis fonamentals que informen el procediment civil, és cert que aquesta declaració de la sentència únicament pot afectar als parents de la sucessió que han estat part en el litigi.
TERCER. -Resultant de l'acte de vista que el President del Tribunal va ser l'Il·lm. Magistrat Sr. Luis María Díaz Valcárcel i no l'Excmo. President Sr. Vidal Andreu, s'entén rectificada en aquest sentit
