Tècniques Documentació - Material, Apuntes de Psicología

¡Descarga Tècniques Documentació - Material y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

ExportUOCPDF

Taula de continguts

1.- Una conseqüència de les característiques de la psicologia com a ciència: les fonts variades d'informació en psicologia

• Tècniques de documentació per a la investigació
• Benvinguts al Wiki de l'assignatura
• Mòdul
• Els problemes actuals de la informació i la documentació científica
• 1.- La informació no és coneixement
  • 1.1.- La societat de la informació i del coneixement
  • 1.2.- Informació no és coneixement
• 2.- El creixement de la informació científica
  • 2.1.- La necessitat de situar-se davant del creixement de la ciència
  • 2.2.- El creixement de la producció científica
• 3.- L'envelliment de la informació científica
• 4.- La documentació científica
  • 4.1.- La necessitat de la documentació científica
  • 4.2.- La documentació científica
• La informació científica en psicologia
• 2.- La comunicació científica en psicologia
• Open access: l'accés obert a la informació científica
• L'open access (OA)
  • Estratègies de publicació en accés obert
    • Directoris de revistes en accés obert
    • Drets d'autor i llicències Creative Commons
    • Repositoris digitals
  • Conclusions
• Web 2.0, comunicació, treball col•laboratiu, psicologia i informació i documentació
• Web 2.0
  • Comunicació i treball col•laboratiu en el context de la Web 2.0 i la psicologia
    • Creació de blogs i llocs web
    • Edició i publicació de vídeo i so
    • Presentacions i publicació
    • Enquestes
    • Xarxes socials
    • Agregadors de continguts
    • Google Apps
    • Aplicacions mòbils
  • Treball col•laboratiu en el context de la Web 2.0 des de la perspectiva de la informació i la documentació
    • Els catàlegs col•lectius com a eina de consulta i treball
    • Fonts d'informació col•laboratives
    • Repositoris digitals: exemples de treball col•laboratiu
    • Recerca col•laborativa: open data
• Resum
• Resum del mòdul
• Bibliografia
• Mòdul
• Definició, concepte i tipologia de fonts d'informació
• 1.- Definició i concepte de les fonts d'informació
• Les fonts documentals en psicologia
• 1.- Introducció
• 2.- Fonts d'informació primària
  • 2.1.- Monografia
  • 2.2.- Llibre
  • 2.3.- Publicacions seriades
• 3.- Fonts d'informació secundària
  • 3.1.- Catàlegs de biblioteques
  • 3.2.- Bases de dades bibliogràfiques
    • 3.2.1.- Bases de dades bibliogràfiques en accés obert
    • 3.2.2.- Bases de dades bibliogràfiques multidisciplinàries
    • 3.2.3.- Plataformes editorials
    • 3.2.4.- Bases de dades de literatura grisa
    • 3.2.5.- Bases de dades especialitzades en psicologia i ciències afins
• Com se citen les fonts d'informació en psicologia
• 1.- Introducció als estils de citacions i referències
  • 1.1.- Les citacions en el text
  • 1.2.- La bibliografia o llista de referències
• 2.- Construcció de citacions i referències segons l'American Psychological Association (APA)
• 3.- Mendeley: gestor de referències bibliogràfiques
  • 3.1.- Què és Mendeley?
  • 3.2.- Com accedir a Mendeley?
• Resum
• Resum del mòdul
• Exercicis d'autoavaluació
• Exercicis
  • Solucionari
• Bibliografia
• Mòdul
• Introducció: cercar informació, una activitat seqüencial
• 1.- Introducció: el procés de cerca i recuperació de la informació
• 2.- El procés de cerca com una activitat seqüencial: etapes que s'han de seguir
  • 2.1.- Etapes del procés de cerca
  • 2.2.- Els sistemes de recuperació de la informació
• De la necessitat informativa a la cerca d'informació: la formulació de la necessitat informativa
• 1.- La formulació de la pregunta
• 2.- Com s'ha de formular la pregunta?
  • 2.1.- Què sabem sobre el que estem preguntant?
  • 2.2.- Tipus de pregunta
  • 2.3.- Delimitar les preguntes
• 3.- Extreure paraules significatives
• La selecció de les fonts d'informació: l'estratègia de cerca
• 1.- On cal buscar?
• 2.- La selecció de les fonts d'informació
  • 2.2.- Determinar el tipus d'informació necessària per contestar la nostra pregunta
  • 2.3.- Característiques de les fonts d'informació
• La formulació del perfil de cerca
• 1.- Introducció
• 2.- Cerca mitjançant llenguatge lliure
• 3.- Llenguatges documentals
  • 3.1.- Tipologia dels llenguatges documentals
• 4.- Cerca mitjançant llenguatges controlats
• 5.- Utilització d'operadors
  • 5.1.- Utilització d'operadors lògics booleans
  • 5.2.- AND/I (intersecció)
  • 5.3.- OR/O (unió)
  • 5.4.- NOT (exclusió)
  • 5.5.- Altres operadors
  • 5.6.- Truncament i màscares
• 6.- Utilització de límits
• 7.- La sensibilitat davant la precisió
• Avaluació dels resultats de la cerca
• 1.- Hem obtingut la resposta a la nostra pregunta?
  • 1.1.- Criteris per avaluar si una cerca és satisfactòria
  • 1.2.- Trobar res, poc o massa
• 2.- Quina qualitat té la informació que hem recuperat?
  • 2.1.- L'avaluació de la informació obtinguda en Internet
• 3.- Guardar la cerca i el perfil de cerca
• L'obtenció dels documents primaris
• 1.- L'obtenció de documents primaris a la Biblioteca de la UOC
  • 1.1.- El préstec interbibliotecari
  • 1.2.- Altres opcions d'obtenció dels documents primaris
• Resum
• Resum del mòdul
• Exercicis d'autoavaluació
• Bibliografia

Tècniques de documentació per a la investigació

Benvinguts al Wiki de l'assignatura

Benvolguts i benvolgudes,

Tècniques de documentació per a la investigació és una assignatura del grau en psicologia, ubicada en el sisè semestre de la titulació i amb una càrrega lectiva de 3 crèdits ECTS. Els seus continguts pertanyen, d'una banda, a l'àrea de coneixement de la metodologia de les ciències del comportament i, de l'altra, a l'àmbit de la informació i documentació.

L'objectiu general d'aquesta assignatura és que els alumnes coneguin les principals fonts d'informació i recursos documentals en l'àmbit de les ciències socials i de la salut en general i de la psicologia en particular, adquirint les habilitats necessàries per cercar i gestionar la informació mitjançant el programari més adient i actualitzat en cada moment.

Els ràpids canvis en l’àmbit de la documentació ens han portat a presentar els materials d'aquesta assignatura en format Wiki, que permet l’actualització i revisió dels continguts de forma ràpida i precisa.

L'assignatura està dividida en 3 mòduls on trobareu continguts teòrics, continguts multimèdia, enllaços web, exemples i exercicis pràctics. Aquests materials es complementen amb diversos recursos que us presentem a cada una de les 3 PAC i que són necessaris per al seu desenvolupament i l'assoliment de l'avaluació continuada.

Aquests són els temes que us presentem:

Mòdul 1: Informació, documentació i TIC en psicologia

• Els problemes actuals de la informació i la documentació científica
• La informació científica en psicologia
• Open access: l’accés obert a la informació científica
• Web 2.0, comunicació, treball col·laboratiu, psicologia i informació i documentació
• Resum
• Exercicis d'autoavaluació
• Bibliografia

Mòdul 2: Fonts d'informació en psicologia

• Definició, concepte i tipologia de fonts d'informació
• Les fonts documentals en psicologia
• Com se citen les fonts d'informació en psicologia
• Resum
• Exercicis d'autoavaluació
• Bibliografia

Mòdul 3: El procés de cerca i recuperació de la informació

• Introducció: cercar informació, una activitat seqüencial
• De la necessitat informativa a la cerca d'informació: la formulació de la necessitat informativa
• La selecció de les fonts d'informació: l'estratègia de cerca
• La formulació del perfil de cerca
• Avaluació dels resultats de la cerca
• L'obtenció dels documents primaris
• Resum
• Exercicis d'autoavaluació
• Bibliografia

Els problemes actuals de la informació i la documentació

científica

• 1.- La informació no és coneixement
  • 1.1.- La societat de la informació i del coneixement
  • 1.2.- Informació no és coneixement
• 2.- El creixement de la informació científica
  • 2.1.- La necessitat de situar-se davant del creixement de la ciència
  • 2.2.- El creixement de la producció científica
• 3.- L'envelliment de la informació científica
• 4.- La documentació científica
  • 4.1.- La necessitat de la documentació científica
  • 4.2.- La documentació científica

1.- La informació no és coneixement

1.1.- La societat de la informació i del coneixement

Parlar avui dia de la societat de la informació i del coneixement s'ha transformat, pràcticament, en un lloc comú, si bé no hi ha un acord total sobre com s'han d'anomenar, adequadament, les noves realitats que es vol descriure amb aquestes expressions. No hi ha cap analista social o conferenciant polític que no es vegi obligat a fer referència al que ha comportat el pas al primer pla de la informació i el coneixement i la importància que tenen les tecnologies de la informació i de la comunicació. I és que aquestes realitats han significat i continuen significant una sèrie de grans canvis econòmics, socials, culturals i de tot tipus que les fan omnipresents i obliguen a prendre-les en consideració de manera decidida, innovadora, però també crítica. Com a estudiants de la UOC teniu, especialment, la possibilitat d'accedir a reflexions sobre la societat de la informació i el coneixement per part d'alguns dels màxims experts, com, per exemple, el professor Manuel Castells. Només entrar a la pàgina inicial de la UOC representa una invitació a llegir algun article sobre aquest assumpte. Per això no sembla necessari que incidim més, de manera sistemàtica, en les característiques d'una societat en què la informació i el coneixement constitueixen elements primordials. A partir de les anàlisis del professor Castells se sol considerar que, des d'un punt de vista sociològic, les principals característiques de la societat de la informació són les següents: La revolució tecnològica liderada pel desenvolupament d'Internet es pot considerar com el centre del sistema.

• La reorganització profunda, en forma de globalització, del sistema socioeconòmic.
• El canvi organitzatiu que fa que les organitzacions tinguin cada vegada menys una estructura jeràrquica i cada vegada més una estructura en xarxa. Per poder aprofundir en aquestes característiques és, sens dubte, recomanable llegir els tres volums de l'obra de Manuel Castells (1997/1998). Si no disposem de temps suficient, una conferència molt interessant del mateix autor, pronunciada en la inauguració del programa de doctorat sobre la Societat de la informació del coneixement que desenvolupa la UOC des de l'any 2001, ens pot ajudar a fixar alguns punts de gran interès: M. Castells (2001). Internet i la societat xarxa. (http://www.uoc.edu/ web/cat/articles/castells/print.html). → 1. Història 2. Geografia 3. Divisoria digital 4 .Nova economia 5. Sociabilitat 6. Moviments socials (internet genera valores porque proporciona información [veganismo]) 7. Relació directa amb l'activitat política 8. Privacitat (estar en una xarxa global [com ho és Internet] significa que no hi ha privacitat) 9. Mitjans de comunicació 10. Societat xarxa El que sí que ens interessa és tenir en consideració els canvis que aquesta nova societat ha representat en el cas de la informació científica –precisarem més el que és informació i document científic al llarg de l'assignatura–, que han portat a situacions noves, o almenys a l'accelerament de tendències que, tot i que a un ritme més petit, feia segles que eren presents a la nostra societat. Alguns d'aquests canvis, comuns a tot tipus d'informació, són els següents:
  • Avui dia la informació no és un recurs escàs. Al contrari, n'hi ha en excés,i això pot suposar una gran dificultat, que obstaculitza que ens situem adequadament al nostre propi entorn i hi actuem, tal com analitzarem amb més detall una mica més avall. En el cas de la informació científica, tal com veurem en l'apartat següent, aquesta és una tendència que, en realitat, es produïa des de l'inici del segle XVIII.
• La vida útil de la informació s'ha reduït. És a dir, la informació envelleix, es fa obsoleta en pocs anys. Tampoc no és un fenomen nou, però per a la informació en general aquesta realitat s'ha accelerat i implica la necessitat d'accedir a la informació constantment i, per tant, de formació continuada. Confiar en la formació obtinguda fa només uns quants anys és un suïcidi intel•lectual.
• Les TIC sí que han representat una cosa realment nova: els suports mitjançant els quals s'accedeix a la informació. Fa tan sols uns quants anys la preponderància de l'escrit i de l'imprès era molt important. Avui dia, van perdent importància aquestes formes d'informació a favor del multimèdia i l'electrònic.

Ara bé, tota aquesta informació sobreabundant, constantment nova i accessible per diversos mitjans, ens permet tenir més coneixement, ens aporta més saber?

• Infoxicaxió -

Per a referir-se a la sobreabundància d'informació, i a l'angoixa que genera, se sol utilitzar el terme infoxicació [vegeu A. Cornellá (2000). «Cómo sobrevivir a la infoxicación», transcripció de la conferència d'acte de lliurament de títol dels programes de formació de postgrau de l'any acadèmic 1999-2000. ( http:// www.infonomia.com/img/pdf/sobrevivir_infoxicacion.pdf ).]

1.2.- Informació no és coneixement

S'està d'acord en afirmar, i així s'ha establert en molts escrits, que informació i coneixement no són el mateix. És necessari accedir a la informació adequada per construir coneixement, però no n'hi ha prou de tenir informació per tenir coneixement.

Encara més, prèvies a la informació, existeixen les dades, que la Viquipèdia defineix en l’àmbit de la Documentació com«una expressió mínima de contingut sobre un tema».

Si bé en el llenguatge col·loquial se sol produir una certa assimilació entre informació i coneixement s'ha d'aclarir, sense entrar en gaires profunditats terminològiques, que són conceptes diferents:

• La informació pot ser considerada com un conjunt de dades ordenades, normalment amb una intenció concreta (cosa que ja és una interpretació de les dades), que es pot mostrar, emetre o transmetre. Però, en si mateixa, no representa coneixement.
• Tindrem coneixement quan assimilem i integrem personalment la informació que rebem o localitzem. És el resultat de l'acció voluntària del subjecte que construeix coneixement amb l'activitat i la interacció amb l'entorn, cosa que li permet respondre a les seves exigències, això és, actuar.

És, doncs, necessari insistir en el fet que el coneixement és sempre una elaboració personal, fruit de les associacions que és capaç de fer el nostre cervell a partir de l'experiència, de la informació que ja té, i de la qual se selecciona i analitza.

És possible, a més, establir un pas més quan es parla de saber (Alanís, 2000), tot i que de vegades es considera que coneixement és sinònim de saber.

Podríem considerar saber com un (conjunt de coneixements, desenvolupats i acumulats al voltant d'un objecte d'interès, els quals ajuden a explicar un procés o un conjunt de situacions que comparteixen elements comuns, que es determinen o es complementen entre si. Està lògicament ordenat pels subjectes que el produeixen, i és reutilitzat per usuaris de coneixements. És per això que normalment parlem de saber quan ens referim al conjunt de coneixements d'una determinada disciplina.

Davant de la condició activa per part d'un subjecte que comporta el coneixement, el saber es pot considerar com una mica més passiu, al qual accedeixen els subjectes a la recerca de coneixement, si bé està molt més estructurat que la mera informació.

Aplicant aquesta teoria bàsica en la societat de la informació actual, marcada, com hem dit abans, per la gran quantitat de dades i informació disponible, apareix un nou concepte: el procés de «capta» el trobem entre les dades i la informació i està directament relacionat amb les habilitats informacionals necessàries per distingir i recuperar aquelles dades que ens resulten útils i necessàries per obtenir informació pertinent. Díaz, de Liz i Rivero (2009) ho plasmen gràficament:

Com que l'ús estès de les TIC i, per tant, l'arribada de la societat de la informació i el coneixement, han arribat per a les persones en diferents etapes del seu cicle vital, l'alfabetització informacional de què es parla cal adquirir-la en els diversos moments de la formació o de la vida professional en què es trobin. Per això hi ha múltiples iniciatives per a aprendre a tractar la informació en tots els nivells educatius i en els àmbits professionals.

Contingut complementari

Entre molts exemples possibles, en l'àmbit de l'escola es pot consultar el que es considera que els alumnes catalans han de tenir com a competències bàsiques en TIC en acabar l'ensenyament obligatori a http://www.xtec.es/escola/tec_inf/tic/.

En l'àmbit de l'educació superior també hi ha moltes propostes. Per la seva claredat es poden consultar un seguit de normes proposades al «Tercer Encuentro sobre Desarrollo de Habilidades Informativas», celebrat a Ciudad Juárez, Mèxic l' d'octubre del 2002 ( http://www.peri.net.ni/pdf/docALFIN2014/2_3_DOC3.pdf ).

Es pot trobar una reflexió més àmplia sobre les competències necessàries en el monogràfic sobre competències informacionals i digitals en educació superior de la revista RUSC ( Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento ) (http:// rusc.uoc.edu/index.php/rusc/article/viewFile/v7n2-area/v7n2-competencias- informacionales-y-digitales-en-educacion-superior).

En l'àmbit de les empreses i les organitzacions es parla de conceptes més amplis, més ajustats a les seves necessitats, com són la gestió de la informació i del coneixement. En aquest sentit pot ser útil la càpsula de coneixement de Barcelona Activa ( http://w27.bcn.cat/porta22/images/cat/ Barcelona_treball_Capsula_Coneixement_Gestio_Coneixement_CAT_tcm9-3825.pdf ) com també l'al·locució d'Agustí Canals ( http://www.uoc.edu/dt/20251/ ) en la presentació del seu llibre sobre aquest tema [A. Canals (2003). Gestión del conocimiento. Barcelona: Gestión 2000].

En el nostre cas, ja situats en l'educació superior, tractarem de centrar-nos en la necessitat de construir coneixement científic a partir de la informació científica disponible en l'àmbit de la psicologia. Per a això, en el que queda d'aquest mòdul i en els tres següents, ens centrarem a conèixer les característiques de la informació científica i particularment de la psicològica, en l'actualitat, en les habilitats necessàries per resoldre una necessitat informativa i en l'avaluació de la qualitat dels resultats obtinguts en les cerques, com un pas previ a la utilització de la informació per a la integració personal. Per a això, recorrerem a les eines conceptuals i metodològiques que ens ofereix la documentació científica.

2.- El creixement de la informació científica

2.1.- La necessitat de situar-se davant del creixement de la ciència

La sobreabundància d'informació que les TIC posen a les nostres mans, a la qual ens hem referit en l'apartat «La informació no és coneixement», no és, tanmateix, un esdeveniment nou. De fet, el creixement de la informació científica és un fenomen que es va produint en els tres últims segles i que ha estat ben descrit pels que s'han ocupat de l'estudi quantitatiu de la producció científica escrita.

Per situar-nos en el problema que representa, avui dia, per a un estudiant de psicologia, treballar amb la informació científica de la seva àrea, farem una sèrie de precisions que tenen a veure amb la mida i el creixement, i també amb l'envelliment d'aquesta, assumpte al qual dedicarem l'apartat següent.

L'interès de tenir en compte el creixement de la ciència, i les seves conseqüències, en el context d'aquesta assignatura té a veure amb la necessitat de ser conscients de les dificultats que comporta accedir a la informació precisa, quan la requerim, i, per tant, la importància cabdal de conèixer les tècniques que ens permetin seleccionar i recuperar les respostes necessàries per a resoldre les nostres necessitats d'aprenentatge i investigació.

En aquest context, en realitat, les TIC no han fet sinó endinsar-se en una tendència que s'observava des de l'inici del segle XVIII, el creixement de la literatura científica. Les TIC no solament han contribuït a aquest creixement, sinó que, sobretot, han facilitat l'accés a la literatura científica i, fins i tot, n'han modificat el concepte en crear una sèrie d'opcions d'informació en suport electrònic de les quals ens ocuparem amb més detall en el mòdul «Les fonts d'informació en psicologia». Per tant, les TIC han contribuït tant al problema com a la solució.

Vegem ara com s'ha descrit aquest creixement de la producció científica en l'últim mig segle.

2.2.- El creixement de la producció científica

És difícil saber quina és, exactament, la mida d'un dels elements que constitueixen la ciència, la producció escrita, l'element més tangible de la seva activitat. Però és molt més complicat saber quina és la magnitud d'un dels seus productes: la bibliografia científica. La dificultat neix de la mateixa definició de ciència i del que és o no és bibliografia científica.

No insistirem de nou aquí en el que és la ciència i el mètode científic. Ja se n'ha parlat en les assignatures Filosofia i Epistemologia de la ciència i en Metodologies científiques en psicologia. En realitat, el que ens interessa és saber quina mida té el que es publica com a resultat de l'activitat científica. I aquí ve la complicació, perquè és difícil trobar una definició clara del que és publicació científica. Hauria de ser la que conté escrits amb dades i informació obtinguda mitjançant el mètode científic o els mètodes científics, que asseguren una sèrie de condicions sobre les quals no sembla necessari insistir. Però és difícil decidir davant d'una publicació quan es compleix aquesta condició.

Si ens restringim a les publicacions periòdiques, un dels mitjans més habituals de publicació de la producció científica, tal com veurem en els mòduls «Les fonts d'informació en psicologia» i «El procés de cerca i recuperació de la informació», el Centre Internacional de l’ISSN http://www.issn.org/understanding-the-issn/the-issn-international-register/ tenia registrades el gener del 2016 quasi 1.200.000 publicacions periòdiques actives arreu del món, amb un creixement de més de 60.000 per any. Però quantes són científiques? És molt complicat dir-ho. Les xifres manejades són variades, 25.000, 30.000, 40.000, cosa que, en qualsevol cas, implica una gran quantitat d'informació. La psicologia participa d'aquesta tendència, i mentre que a mitjan segle XX es considerava que hi havia poc més de 300 revistes de psicologia a tot el món, avui dia diversos autors assenyalen que són més de mil o fins i tot diversos milers (Civera, Tortosa, 2002, p. 24), si bé aquest tipus de recomptes sempre comporten una gran dificultat. Una tendència similar es pot observar a l’Estat espanyol; abans de 1970 només existien 6 revistes de psicologia, menys de 50 anys després, el 2006, ja eren més de 100 (Jiménez, Delgado, Ruiz, Rodríguez-García, i De La Moneda, 2009).

Diuen que es publiquen prop d'un milió d'articles científics a l'any, si bé altres autors citen xifres una mica més petites, entorn dels tres milions d'articles cada deu anys, dels quals correspondrien 100.000 articles de psicologia cada any (Tortosa i Civera, 2002). Com ja hem assenyalat, són recomptes aproximats que més aviat indiquen tendències i que, en qualsevol cas, ens informen de la mida extraordinària de la producció científica escrita, cosa que comporta la necessitat d'aprendre a seleccionar adequadament en cada moment la literatura que es necessita per resoldre una necessitat informativa concreta, assumpte al qual dedicarem de manera sencera el mòdul «El procés de cerca i recuperació de la informació» d'aquesta assignatura.

• Lectures recomanades -

Una breu discussió sobre la literatura científica que és molt assequible és G. Waldegg. La literatura científica. Revista Mexicana de Investigación Educativa (2), 149-156. (https://www.comie.org.mx/v1/revista/portal.php? idm=es&sec=SC03&sub=SBB&criterio=ART00218).

Sobre les publicacions periòdiques en psicologia, és interessant l'article de F. Tortosa Gil i C. Civera Mollá (2001). Revistas y disciplina psicológica. Cien años de encuentro. Papeles del Psicólogo , 79, 3-14.

Quant a l’àmbit estatal, són interessants les dades recollides a l’article de Jiménez, Delgado, Ruiz, Rodríguez-García, i De La Moneda (2009). Spanish psychology journals: demography, editorial tendencies and impact. Psychology Science Quarterly , 51 (Supplement 1), 100-118. Recuperat de http://www.psychologie- aktuell.com/fileadmin/download/PschologyScience/S1-2009/08_Contreras.pdf

• Contigut complementari -

L'enormitat de la mida de la informació científica ha portat alguns autors, especialment Eugene Garfield i els seus col•laboradors, a afirmar que la informació rellevant es concentra tan sols en un nombre relativament reduït de revistes. Per establir aquesta afirmació, es basen en l'anàlisi de citacions.

Es poden llegir les opinions de Garfield, expressades una vegada i altra, a Garfield, E. (1991). In truth, the «flood» of scientific literature is only a myth. The Scientist, 15(17), 11. Recuperat de http://www.the-scientist.library.upenn.edu/ yr1991/sept/garfield_p11_910902.html i Garfield, E. (1996). The Significant scientific literature appears in a small core of journals. The Scientist, 10(17), 13-16. Recuperat de http://www.the-scientist.com/?articles.view/articleNo/18038/title/The- Significant-Scientific-Literature-Appears-In-A-Small-Core-Of-Journals/

Però l'assumpte que més ha ocupat els estudiosos ha estat el ritme de creixement de la literatura científica, formulat de manera clara a partir dels estudis de l'historiador de la ciència D. J. de Solla Price. A partir d'un ric material empíric de publicacions científiques, Price va indicar que la forma normal de creixement de la ciència és exponencial.

un clic (suposant que comptem amb les habilitats informacionals necessàries per a gestionar-la), la seva lectura és més superficial i només s’aprofundeix en certs punts concrets.

• L'envelliment, tema al qual dediquem l'apartat següent.

3.- L'envelliment de la informació científica

Una conseqüència del ràpid ritme de creixement de la informació científica i de la seva contemporaneïtat és que molta de la informació científica és ràpidament substituïda per nova informació, caient en desús. Com sabem, el coneixement científic és, per definició, provisional i sempre està subjecte a comprovació o falsació. Les teories, els instruments, els mètodes i els programes d'intervenció són provisionals, estan subjectes a una revisió constant. És per això que el que és publicat se substitueix ràpidament per noves publicacions que rectifiquen o superen les anteriors, deixant-les obsoletes. L'organització social de la ciència accelera aquesta tendència atesa la pressió que hi ha entre els científics per publicar i forjar noves possibilitats d'investigació.

Aquesta característica, la de l'obsolescència de la informació científica, també posada de manifest en el treball de Price, es considera habitualment la segona llei bibliomètrica, en el sentit de tendència de comportament a què ja al•ludíem en l'apartat «El creixement de la informació científica».

A partir de l'estudi del consum de la literatura científica portat a terme a través de les citacions que fan els científics de treballs publicats amb anterioritat, s'ha pogut constatar que les publicacions científiques deixen de ser utilitzades per altres científics amb rapidesa, és a dir, deixen d'interessar, envelleixen aviat. Aquests estudis basats en la citació han permès construiruna sèrie d'indicadors de consum de l'activitat científica lligats a l'envelliment (semiperíode, vida mitjana, índex de Price).

Però sí que ens interessa ressaltar que l'envelliment de la literatura científica té ritmes diferents segons les disciplines. Hi ha disciplines sotmeses a un ritme d'envelliment molt ràpid. La literatura que produeixen és «efímera», ja que en un període de pocs anys, o fins i tot mesos, és superada per una altra amb nous coneixements que la transforma en obsoleta. Això passa, per exemple, en el cas d'algunes enginyeries, algunes branques de la física, o amb la immunologia o la informàtica. En altres casos (per exemple, les matemàtiques, la geologia o la botànica) la literatura científica que produeixen no envelleix amb tanta rapidesa i la informació produïda fa uns quants lustres o unes quantes dècades continua tenint interès. Es diu que aquestes disciplines tenen un fort component de literatura «clàssica».

La psicologia, com veurem en un apartat posterior, es nodreix de coneixements procedents de branques molt diverses de la ciència, per tant, en alguns casos, la informació científica que es maneja es veurà sotmesa a ritmes d'envelliment severs. En altres temes, la preponderància de la literatura clàssica serà més gran. En tot cas, convé estar-hi alerta i ser conscients que la informació que estiguem manejant ha d'estar posada al dia. En alguns temes, usar informació produïda fa una dècada és sinònim d'obsolescència i, per tant, de no treballar amb la informació precisa del moment.

4.- La documentació científica

4.1.- La necessitat de la documentació científica

Com hem vist en els apartats anteriors, la sobreabundància d'informació científica, el seu ritme de creixement i el seu ràpid envelliment signifiquen greus obstacles per poder-hi accedir de manera adequada. Qualsevol estudiant universitari pateix aquest problema. S'obre un món de possibilitats de coneixement, de saber, però per a això cal escollir entre quantitats immenses d'informació davant les quals se sent una espècie de vertigen. No sempre és fàcil accedir a la informació que es necessita. Com hem de dur a terme aquesta tasca?

Les eines metodològiques i conceptuals que ens poden ajudar a filtrar la informació i a convertir-la en coneixements provenen del món de la documentació, la disciplina que s'encarrega del maneig de la informació. No es tracta que ens convertim en petits documentalistes, sinó que coneguem quins conceptes i procediments procedents de la documentació ens permetran accedir a la informació que necessitem al llarg de tota la nostra vida acadèmica i professional i, d'aquesta manera, adquirir aquestes competències i habilitats de què hem parlat a l'inici del mòdul.

Els documentalistes s'ocupen de recopilar, analitzar, emmagatzemar i facilitar la recuperació de la informació en els diversos camps del coneixement. Del que es tracta, i, per tant, del que s'ocupa una bona part d'aquesta assignatura és de conèixer d'una manera concisa com es duen a terme aquestes tasques perquè puguem accedir a la informació que necessitem.

Tortosa i Civera (2002, p. 20) assenyalen algunes de les característiques de l'aplicació de la documentació al món de la psicologia:

• S'ocupa de la informació psicològica tant en el seu vessant de creació de coneixements, com referent a l'activitat professional (intervenció i/o prevenció).

• Domina qualsevol tipus d'informació psicològica continguda en qualsevol tipus de suport.
• Considera tots els usos possibles de la informació: des de l'ensenyament i la investigació a la pràctica professional, passant per la planificació, la gestió i l'administració.

En l'àmbit acadèmic de l'Estat espanyol, han estat la medicina i la psicologia les titulacions que, de manera pionera, han tendit a incloure en la formació de llicenciatura conceptes i tècniques de la documentació que resolguin els problemes informatius que es presenten als estudiants i als futurs professionals, una cosa que avui dia, com hem vist ja s'està estenent a nivells educatius inferiors. Aquesta assignatura s'inscriu, en part, en aquesta tendència, però va més enllà.

4.2.- La documentació científica

Si bé la nostra aproximació a la documentació es basa en les premisses assenyalades, el fet de conèixer-ne alguns dels conceptes i tècniques per manejar adequadament la informació que necessitem, no deixa de ser necessari fer algunes precisions terminològiques sobre el que significa aquesta disciplina, sense entrar en les matisacions elaborades que allotgen alguns manuals de documentació.

La majoria d'autors que tracten de presentar la documentació amb l'objectiu que qualsevol estudiant o professional la utilitzi per a l'adequat maneig de la informació i s'assoleixi, per tant, «l'alfabetització informacional» que esmentàvem amb anterioritat (per exemple: Terrada i Peris, 1989, Civera i Tortosa, 2002) recorren a la definició del belga Paul M. G. Otlet, procedent del seu Traité de Documentation publicat el 1934 per aclarir quin és l'àmbit de la documentació. «La documentació elabora les dades científiques i tècniques relatives a aquest quàdruple objecte:

1. El registre del pensament humà i la realitat exterior en elements de la naturalesa material anomenats documents.
2. La conservació, circulació, utilització, catalogació, descripció i anàlisi d'aquests documents.
3. L'elaboració, amb ajuda de documents simples, de documents més complexos i amb l'ajuda de documents particulars, de conjunts de documents.
4. En últim lloc, el registre de les dades d'una manera cada vegada més ràpida, directa i exacta, al mateix temps analític i sintètic, d'acord amb un pla cada vegada més ampli, enciclopèdic i universal.» Otlet, P. (1934). Traité de Documentation: le livre sur le livre: théorie et pratique. Bruxelles: Mundaneun. Altres definicions Tant Terrada i Peris (1989, p. 11) com Civera i Tortosa (2002, p. 32) en els seus textos de presentació de la documentació a estudiants de ciències de la salut i de psicologia, respectivament, esmenten altres definicions procedents del final dels anys seixanta del segle passat, quan es va anar forjant l'actual documentació, que ens poden ajudar a entendre millor que és el que hi ha darrere de l'etiqueta «documentació».

D'aquesta manera, citen la definició de Borko (1968) inclosa en el seu treball «Information Science: What Is?», que es considera com un punt de partida de moltes de les posteriors:

«És una ciència interdisciplinària que investiga les propietats i el comportament de la informació, les forces que en governen el flux i el seu ús, com també les tècniques, tant manuals com mecàniques, de processament de la informació per al seu òptim emmagatzematge, recuperació i difusió.

Per la seva banda, també el 1968, els autors russos Mikhailov, Chernyi i Giljarevski van desenvolupar el concepte Informatika com «la disciplina que estudia l'estructura i les propietats (i no el contingut específic) de la informació científica, com també les lleis que regeixen l'activitat científico-informativa, la teoria, història, metodologia i mitjans òptims de presentació (registres), recollida, processament analítico-sintètic, emmagatzematge, recerca i disseminació de la informació científica.»

La definició deguda a la Federació Internacional de Documentació (FID) que ofereixen Civera i Tortosa (2002, p. 32) fins i tot pot aclarir una mica més el que fa la documentació: «la disciplina que estudia l'estructura i les propietats de la informació científica, i també les lleis que regeixen l'activitat científico-informativa, la seva teoria, la història, la metodologia i els mitjans òptims de presentació (registres), recollida, processament, recerca i disseminació de la informació científica».

A partir d'aquesta definició, assenyalen que en l'últim quart del segle passat una sèrie de factors complexos han transformat, i continuen transformant, el món de la documentació científica. Aquests factors estan ordenats en tres grups de circumstàncies que en els últims anys no han fet sinó accentuar-se encara més, en especial, com a resultat de les TIC:

• El pas a primer pla del concepte d'informació, abandonant l'èmfasi que fins llavors s'havia posat en els suports, és a dir, els documents.
• La consolidació d'un estudi científic de la informació científica, en especial a partir dels estudis bibliomètrics.
• L'impacte de les TIC, que han revolucionat moltes de les finalitats que es proposava la ciència que propugnava Otlet quan finalitzava el primer terç del segle passat. Tots els aspectes relacionats amb la producció, circulació i consum, conservació, anàlisi i recuperació de la informació científica han variat enormement com a resultat de la disponibilitat i popularització de les tecnologies de la informació i la comunicació, fins al punt que aquestes tasques avui dia es fan de manera bastant diferent del que era usual fa unes dècades i cada dia es produeixen canvis que les modifiquen parcialment.

La informació científica en psicologia

• 1.- Una conseqüència de les característiques de la psicologia com a ciència: les fonts variades d'informació en psicologia
• 2.- La comunicació científica en psicologia

1.- Una conseqüència de les característiques de la psicologia

com a ciència: les fonts variades d'informació en psicologia

No es tracta aquí, òbviament, d'assenyalar quines són les característiques de la psicologia com a ciència, cosa a la qual es dediquen altres assignatures del currículum i que es va coneixent gradualment per mitjà de la formació de pregrau. El que ens interessa ressaltar és que l'objecte de coneixement de la psicologia, el psicològic, és a dir, l'estudi de les accions significatives sobre el món de les persones obliga la psicologia, per crear el seu propi coneixement, a relacionar-se amb molts altres camps de coneixement que s'ocupin de manera més o menys directa amb l'estudi de l'ésser humà (Civera, Tortosa, 2002, p. 21).

Així, a la formació que es considera precisa per obtenir la llicenciatura en Psicologia, hi són presents conceptes i mètodes que provenen d'un ampli ventall de disciplines. Des de ciències bàsiques de les ciències naturals que provenen del món de les neurociències fins a les ciències humanes i socials, passant per una sòlida formació en conceptes i mètodes estadístics, l'estudiant de psicologia s'ha de familiaritzar amb productes conceptuals i metodològics molt variats i diferents.

Civera i Tortosa (2002, p. 22) ofereixen una imatge que il·lustra aquesta asserció:

Aquest contacte amb disciplines variades implica que les necessitats d'informació de la psicologia s'estenguin a camps molt diferents. Com veurem en el mòdul «Les fonts d'informació en psicologia», això comporta que hi hagi moltes fonts d'interès potencial per a la psicologia que inclouen camps amb productes informatius molt desenvolupats i sofisticats com ara l'educació o les ciències de la salut, juntament amb altres àmbits de menys desenvolupament documental. Les necessitats d'informació en psicologia són, per tant, molt àmplies i la necessitat de dominar alguns conceptes i tècniques documentals és, si és possible, més important que en altres camps disciplinaris amb objectes de coneixement d'àmbit més restringit.

El fet que res del que és humà sigui aliè a la psicologia obliga a tenir coneixements que, a banda dels més intrínsecament psicològics, van des de la biologia molecular fins a la història de la ciència passant per la sociologia, l'antropologia, el dret o les ciències econòmiques. Aquests camps tenen, a més, amplis continguts propis, en els quals de vegades cal endinsar-se, patrons de producció, distribució i consum diferents que convé apuntar breument, ja que afecten el que podem considerar informació psicològica.

• Activitat -

Repasseu les assignatures que heu cursat fins ara a la llicenciatura de Psicologia i assigneu-les a un tipus de ciències (de la salut o socials) per reflexionar sobre la multiplicitat de conceptes i mètodes amb els quals us esteu familiaritzant.

Open access: l'accés obert a la informació científica

• L'open access (OA)
  • Introducció històrica
  • Estratègies de publicació en accés obert
    • Directoris de revistes en accés obert
    • Drets d'autor i llicències Creative Commons
    • Repositoris digitals
      • Repositoris institucionals o temàtics
      • Metacercadors i agregadors de contingut
  • Conclusions

L' open access (OA)

Introducció històrica

Ja és un tòpic l'afirmació que la Web ha revolucionat la manera de difondre i accedir a la informació en tots els àmbits, i que ha donat lloc al que s'ha anomenat societat de la informació i del coneixement. Aquests canvis han estat particularment importants en el camp de la informació i la documentació científica, on, més enllà de les noves possibilitats de difusió i accés ràpid facilitades per les tecnologies de la informació i la comunicació, s'ha produït un canvi més profund, per mitjà de l'anomenat moviment open access (OA), que aglutina diverses iniciatives, totes amb un denominador comú: l'accés ràpid i lliure a la documentació científica.

Des que van aparèixer en la segona meitat del segle XVII, les revistes científiques han estat i continuen essent el principal mitjà de difusió dels resultats de l'activitat cientificotècnica. El contingut de les revistes reflecteix els resultats de l'activitat intel·lectual i científica dels investigadors, però els editors –en l'actualitat, sobretot grups editorials i de comunicació grans– han exercit, fins avui, un paper rellevant en tots els aspectes referits a l'organització, edició i distribució o comercialització de les revistes, tradicionalment en format imprès. Els clients més importants d'aquestes editorials especialitzades en revistes científiques són, fonamentalment, les biblioteques i els centres de documentació de les institucions investigadores (universitats, centres d'investigació, etc.), on la comunitat científica duu a terme l'activitat de manera majoritària.

Això porta a la situació paradoxal que els investigadors i les institucions d'investigació –sobretot públiques– són els que realment generen i aporten, de manera gratuïta, els continguts de les revistes científiques i, al seu torn, assumeixen, mitjançant adquisicions i subscripcions, un cost econòmic molt elevat per accedir a la informació que han generat i publicat en les revistes.

En aquest context, en les dues últimes dècades es produeixen una sèrie d'esdeveniments que són a l'origen de l'aparició del moviment open access i que resumim tot seguit:

• Una pujada de preus de les revistes científiques desproporcionada, començada en la dècada dels vuitanta, coneguda com la «crisi de les publicacions seriades». S'estima que, entre els anys 1980 i el 2011, els preus van créixer més d'un 400 %, segons dades de l'ARL (American Research Libraries).
• Un control excessiu dels drets de copyright exercit per les editorials sobre els treballs publicats.
• Imposicions «asimètriques» de les grans editorials en polítiques d'accés i distribució.

Evolució de la despesa en llibres i revistes a les biblioteques (1986-2011)

Fuente: American Research Libraries

Aquesta situació ha afavorit que des de diversos àmbits de la comunitat científica es comenci a posar en dubte el model de publicació i difusió científica actual i s'emprenguin diferents iniciatives, en un primer moment més o menys puntuals, amb l'objectiu d'oferir accés als resultats de la investigació científica fora dels canals editorials tradicionals, utilitzant per a això les incipients TIC. Bàsicament, els elements que contribueixen a l'aparició i el creixement posterior d'aquestes primeres iniciatives són:

• La resposta de la comunitat científica i de la societat davant dels «abusos» editorials.
• L'avenç de les noves tecnologies i d'Internet.
• La llibertat intrínseca d'Internet per difondre i compartir informació.

En la dècada dels noranta augmenta notablement el nombre d'aquestes iniciatives que, fins i tot amb plantejaments diferents en alguns casos, tenen com a denominador comú promoure l'accés lliure i sense restriccions a la bibliografia científica i acadèmica, utilitzant per a això totes les possibilitats que ofereix la Web. Aquestes iniciatives, més o menys disperses, finalment prenen cos en forma de «moviment» a escala mundial l'any 2002 en la declaració de la Budapest Open Access Initiative (BOAI),