¡Descarga Teixit nervios y más Apuntes en PDF de Citología solo en Docsity!
CITOLOGIA I HISTOLOGIA ANIMAL: Teixit nerviós
Resum
- Quina és la funció del teixits nerviós. Organització del sistema nerviós. Origen ontogènic
- Funció de comunicació nerviosa: connectivitat, excitabilitat, conductivitat
- Organització del sistema nerviós:
- Sistema nerviós central: matèria gris i matèria blanca.
- Sistema nerviós perifèric
- Vies neuronals, arc reflex senzill, arc reflex rotulià
- Procés de neurulació. Tub neural i crestes neurals, derivats
- Característiques generals del teixit nerviós
- Neurones:
- característiques generals de la neurona
- Transport axonal (relacionar amb conceptes de citosquelet)
- Bases generals de la transmissió del impuls nerviós
- Sinapsi
- Tipus de neurones
- (^) Glia
- Glia perifèrica: cèl·lules de Schwann
- Glia del sistema nerviós central ■ Neuròglia ■ Oligodendròcits ■
Astròcits
■ Micròglia ■ Glia ependimària ■ Cèl·lules ependimaris ■ Plexe coroide
Teixit nerviós La funció del teixit nerviós és permetre la comunicació ràpida entre parts allunyades del cos. És un dels dos sistemes d’integració:
- Sistema endocrí la senyal del qual són les hormones. - Sistema nerviós la senyal del qual són els neurotransmissors. Els neurotransmissors són alliberats a les proximitats de la cèl·lula diana per la cèl·lula productora, que és la neurona. Les cèl·lules d’aquest teixit es passen la informació de cèl·lula a cèl·lula, estan connectades. Quan els arriba una informació la cèl·lula s’excita i es produeix un canvi de potencial de neurona, la capacitat d’anar d’una punta a un altra de la cèl·lula es diu connectivitat. Funció: rebre estímuls, processar informació rebuda i generar una funció. Per tal de fer-la reuneix aquestes característiques: - Connectivitat - Excitabilitat : capacitat de reaccionar envers un impuls - Conductivitat : han de saber comunicar a altres cel., passa la informació
Els seus circuits alhora de generar respostes són mes o menys complexes. Arc reflex senzill circuit senzill on es té un receptor. Intervenen dues neurones, la que rep el senyal i la que l’efectua.
Arc reflex rotulià Intervenen dos neurones diferents ( exitatoria i inhibitòria) Per que no es contraiguin alhora els dos músculs.
D’on sorgeix/comença?
En la situació embrionària de la gàstrula, en un moment donat es produeix una invaginació del neuroectoderm que es diferencia de la resta degut als senyals que rep de la notocorda. Aquest a continuació s’invagina i dóna el tub neuronal. Al voltant d’aquest tub neural es situen les crestes neurals. El tub neural, està format per cèl·lules mare neurals que es divideixen i es comencen a diferenciar en neurones i cèl·lules de la glia. Aquest tub acaba donant lloc al sistema nerviós central (format per medul·la espinal i encèfal) Les crestes neurals , donaran lloc a neurones i cèl·lules de la glia del sistema nerviós perifèric.
El teixit nerviós es diferencia: 1.Sistema nerviós central És tot el sistema nerviós que es troba localitzat a l’encèfal (cervell, tronc cerebral i cerebel) i a la medul ·la espinal. A l’encèfal s’hi diferencien la substància gris i la substància blanca. La substància
Gris és rica en cossos neuronals i pobre en prolongacions nervioses. Blanca no té cossos neuronals i és molt rica en prolongacions, que són axons mielinitzats (la mielina és de color blanc, d’aquí substància blanca).
2.Sistema nerviós perifèric
És tot el sistema nerviós localitzat fora de l’encèfal i de la medul·la òssia; està localitzat als ganglis nerviosos , nervis perifèrics i plexes nerviosos. En el sistema nerviós perifèric s’hi troben dues vies, la via aferent i la via eferent. Qualsevol nervi, via o informació que arriba alsistema nerviós central és una via aferent. Qualsevol nervi, via o informació que en surt és una via eferent.
- Axó curt o Golgi de tipus II: l’axó es ramifica molt a prop del soma.
▲ Segons la funció
- Sensitives : es troben en els ganglis raquidis, des de allí formen prolongacions que capta estímuls perifèrics.
- Motores : innerven el múscul estriat.
- Associació : uneixen unes neurones amb altres.
- Simpàtiques i parasimpàtiques : es troben amb el ganglis simpàtics o parasimpàtics.
- Neurosecretores : alliberen hormones a la sang.
▲ Segons la localització:
- Centrals.
- (^) Perifèrics.
1.4TRANSPORT AXONAL
Transport anterògrad o centrífug fuig del centre, aixi que va des del soma fins la terminal sinàptica. aquest transport pot ser lent o ràpid.
- Transport anterògrad lent : sempre és fa des del soma Fins a la terminal sinàptica. Aquest transport és Molt important Tant al Creixement axònic com a la Regeneració de este. El mecanisme és Actualment desconegut; però és sap que funciona amb Efecte onada. És transportin els molecules solubles, sevamajoria proteïnes solubles (de 0,2 a 0,4 mm / dia).
- Transport anterògrad Ràpid: és un transport que afecta orgànuls amb membrana (vesícules, mitocondris ...). La velocitat és rapidíssima (400 mm / dia). El transport és fa via microtúbuls. Transport retrògrad o centrípe És fa des de la terminal sinàptica Fins al soma. Nomes n'hi ha d'1 tipo, Ràpid: - Transport retrògrad Ràpid : és molt similar a l'anterògrad Ràpid. És un transport que afecta orgànuls amb membrana. També és fa via microtúbuls però a una velocitat menor (200 mm / dia). Terminal axònica i sinapsis
La terminal axònica , que connectarà amb una dendrita ( connexió axodendritica ), contindrà moltes vesícules anomenades presinàptiques i seran alliberades per sinapsis quan toqui.
Sinapsis: unió especialitzada mitjançant la qual s’envien senyals entre elles o a altres cèl·lules (com secretores o musculars). Aquest senyal es transmet d’una membrana d’una cèl·lula presinàptica fins a una membrana d’una cèl·lula postsinàptica. (Explicació més detallada a GM)
2.CEL·LULES DE LA GLIA
Cel·lules de la glia, fan la funció de suport de les neurones. No totes les cel. De la glia fan nomes la funció de suport de les menbranes cada vegada més es comença a pensar que els astròcits tenen un paper molt important en la comunicació presinaptica.Aquestes estan constituïdes per cèl·lules que acompanyen a les neurones en el sistema nerviós central i perifèric: 2.1.Glia del sistema nerviós central
2.1.1Glia intersticial:
Les cel. de la glia són de menor tamany i no tant actives (cromatina més densa), com les neurones les cel. De la glia també es divideixen, però la divisió en les neurones no esta gaire clara.
Neuròglia : en sentit estricte: és d’origen ectodèrmic i compren dos tipus:
2.1.2Glia ependimàries ■ Cèl·lules ependimàrie
Plexe coroide
1.2Glia perifèrica
- Cèl·lules Schwann : es proven en les fibres nervioses perifèriques.
- Glia ganglionar : es troba en els ganglis raquidis i simpàtics.
- Teloglia: es troba en el ganglis sensorials.
