¡Descarga teixit nerviós udg y más Apuntes en PDF de Citología solo en Docsity!
TEMA 13: TEIXIT NERVIÓS
La funció del teixit nerviós és permetre la comunicació ràpida entre parts allunyades del cos. És un dels dos sistemes d’integració:
- Sistema endocrí, la senyal del qual són les hormones. - Sistema nerviós, la senyal del qual són els neurotransmissors. Els neurotransmissors són alliberats a les proximitats de la cèl·lula diana per la cèl·lula productora, que és la neurona.
Les cèl·lules d’aquest teixit es passen la informació de cèl·lula a cèl·lula, estan connectades. Quan els arriba una informació la cèl·lula s’excita i es produeix un canvi de potencial de neurona, la capacitat d’anar d’una punta a un altra de la cèl·lula es diu connectivitat.
Aquestes connexions són vies neuronals: cèl·lules sensitives i cèl·lules efectores.
El fet de tindre varies neurones fa que la resposta sigui més sofisticada (noves possibilitats de resposta complexa).
Funcions: connectivitat, excitabilitat i conductivitat.
▲ Arc reflex senzill: envia els senyals del receptor a la medul·la.
▲ Arc reflex rotulià: musculatura (senyal) medul·la espinal neurona motora.
El teixit nerviós es diferencia en sistema nerviós central i sistema nerviós perifèric :
- Sistema nerviós central: és tot el sistema nerviós que es troba localitzat a l’encèfal (cervell, tronc cerebral i cerebel) i a la medul·la espinal. A l’encèfal s’hi
diferencien la substància gris i la substància blanca. La substància gris és rica en cossos neuronals i pobre en prolongacions nervioses, mentre que la substància blanca no té cossos neuronals i és molt rica en prolongacions, que són axons mielinitzats (la mielina és de color blanc, d’aquí substància blanca).
- Sistema nerviós perifèric: és tot el sistema nerviós localitzat fora de l’encèfal i de la medul·la òssia; està localitzat als ganglis nerviosos, nervis perifèrics i plexes nerviosos. En el sistema nerviós perifèric s’hi troben dues vies, la via aferent i la via eferent. Qualsevol nervi, via o informació que arriba al
sistema nerviós central és una via aferent. Qualsevol nervi, via o informació que en surt és una via eferent.
Constituents del sistema nerviós:
Els constituents del sistema nerviós són les neurones, les cèl·lules de neuròglia
(cèl·lules acompanyants de neurones) i vasos sanguinis.
NEURONES:
Són cèl·lules grans i molt diferenciades. Després de la via embrionària no tornen a dividir-se, tot i que pot experimentar canvis en el volum i quantitat i complexitat d’orgànuls, prolongacions i estructures funcionals.
- Axó curt o Golgi de tipus II: l’axó es ramifica molt a prop del soma.
Segons la funció:
- (^) Neurones sensitives: es troben en els ganglis raquidis, des de allí formen prolongacions que capta estímuls perifèrics.
- Neurones motores: innerven el múscul estriat.
- Neurones d’associació: uneixen unes neurones amb altres.
- Neurones simpàtiques i parasimpàtiques: es troben amb el ganglis simpàtics o parasimpàtics.
- Neurones neurosecretores: alliberen hormones a la sang.
- Segons els nuerotransmissors que utilitzen.
Segons la localització:
MIGRACIÓ PROTEICA PER L’AXÓ
Direcció retrograda: dineina 300mm/dia microtúbuls
Direcció anterograda: quinesina 400 mm/dia neurofilaments
▲ Consumeix molt ATP.
TRANSMISSIÓ DE L’IMPULS NERVIÓS
A nivells de con axó hi ha una gran quantitat de canals de sodi que permeten la formació del potencial d’acció que discorrerà per l’axó.
En els nòdul de Ranvier, es una zona sense mielina, no hi ha canals.
Camp elèctric nòdul de Ranvier obre canal. Es requereix poc ATP.
1m/s axons amielíniques. Conducció saltatòria: 120m/s axons mielinitzats
NEUROGLIA O GLIA
Aquestes estan constituïdes per cèl·lules que acompanyen a les neurones en el sistema nerviós central i perifèric.
• CLASSIFICACIÓ:
- Glia del sistema nerviós central
✓ Neuròglia en sentit estricte: és d’origen ectodèrmic i compren dos tipus:
a. Astròcits
b. Oligodendròcits
- Micròglia: d’origen mesodrèrmic.
- Glia ependimàries
a. Cèl·lules ependimàries
b. Plexe coroide
- Glia perifèrica
- Cèl·lules Schwann: es proven en les fibres nervioses perifèriques.
- Glia ganglionar: es troba en els ganglis raquidis i simpàtics.
- Teloglia: es troba en el ganglis sensorials.
ASTROCITS
Cos en forma d’estrela deguts a les nombroses prolongacions citoplasmàtiques.
- Citoesquelet potent, on els filament intermedis (GFAP: proteïna especial FI per als astròcits) aguanten les tensions.
- Llargues perllongacions que contacten en diverses superfícies.
- Vasos sanguinis, nòduls de Ranvier, superfície de l’encèfal.
✓ Aquests canvis poden ser desencadenats per l’arribada de diferents neurotransmissors i poden enviar senyals a les neurones alliberant glutamat i altres neurotransmissors: gliotransmissors.
✓ Nou concepte de sinapsis tripartida. Els astròcits estan comunicats entre si per unions GAP formant un altre nivell a les xarxes de comunicació, poden interconnectar diferents vies neuronals.
OLIGODENDRÒCITS
Amb escasses prolongacions.
Equivalent a les cèl·lules Schwann del sistema nerviós perifèric.
Són la glia més abundant. S’associen als axons (més d’un axó c. Schawnn entre 10- axons, sols un axó pot envoltar-se de mielina) per formar beines de mielina. També als cossos cel·lulars amb funció poc coneguda. No contenen filaments intermedis.
Nus de Ranvier també podran fer la conducció saltatòria.
Formen beines de mielina al SNC. Poden envoltar de 10 a 60 axons. El cos cel·lular està separat de l’axó.
No hi ha làmina basal. Nòduls de Ranvier diferents, en contacte amb peus d’astròcits.
MICROGLIA
Funció: defensa.
En repòs tenen la funció per a rebre senyals com les dendrites de les neurones. Són senyals de necrosis, infecció i això s’activen. Retrauen les extincions pseudopodis per a migrar i fagocitar.
Cèl·lules de defensa: migració i fagocitosi.
Respondre a variacions del microambinet de teixit nerviós.
Poden produir quimioatractants per atreure altres cèl·lules del sistema immune.
Origen mesodèrmic.
• MENINGES
Teixit connectiu (envolcall SNC)
Dura matter: més cruixuda i teixit connectiu dens.
Pia matter: cel. revestiment amb moltes cèl. petites SNC.
Funció barrera, de revestiment. Té zònula adherent (no és epiteli, no làmina basal, tot és teixit nerviós).
Cèl·lules ependimàries, cilis i microvellositats i microvellositats en unions estretes.
PLEXE CORIDE
Tanicits, hi ha cèl·lules especials en contacte en vasos sanguinis, són capaces d’agafar nutrients per formar líquid cefaloraquidi i s’allibera al ventricle. La funció del líquid cefaloraquidi és l’intercanvi metabòlic i de coixinet hidrostàtic, que penetra per canals i està dins i fora dels (dibuix).
A de ser molt ja que replega substàncies de desfeta i s’ha de renovar per eliminar aquests metabòlits.
- Produeix LCR a ventricles laterals, 3er i 4rt: passa al cervell i espai subaracnoidal i d’allí a la sang en les vellositats aracnoides.
- Producció del líquid cefaloraquidi 14-16ml/h. Total 150 ml. Renovació 4 0 5 vegades al dia.
- Funció de protecció per coixinet hidrostàtic i en renovació dels residus metabòlics.
Presenta capil·lars finestrals : pas de macromolècules i plasma a l’espai subepitelial.
Però el pas no és lliure: làmina basal, unions estretes i interdigitacions: barrera entre LCR i la sang.
SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC
CÈL·LULES SCHWANN
Substitueixen als oligodendròcits SNC. La membrana plasmàtica de les cèl. Schwann està envoltada per làmina basal.
■ Cèl·lules que recobreixen els axons. Poden tenir mielina o no. El conjunt de cèl·lules + axó = fibra nerviosa.
■ Si la cel. de Schwann no te mielina acull bastants axons. I si forma beina de mielina acull 1 axó.
■ La beina de mielina és un aïllant (ja que és membrana plasmàtica formada per fosfolípids i no condueixen el potencial electroquímic).
■ Mielinització i regeneració del nervi, segueix el camí que deixen les cèl. Shwann.
✓ La diferencia del SNC i SNP, es que el SNP els n. Ranvier estan envoltats de citoplasma c. Shwann i làmina basal per fer la filtració.
Els nòduls de Ranvier estan entre cèl. Schwann i cèl. Schwann.
Camps elèctric: conducció saltatòria, passa per la part no-aïllada, nòduls de Ranvier. Requereix poc ATP.
GLIA GLANGLIONAR
Correspons a les denominades cèl·lules satèl·lit dels ganglis raquidis i ganglis simpàtics. Els ganglis donen suport estructural o aliment.
- Sistema nerviós autònom : simpàtic, parasimpàtic i entèric.
- Sistema simpàtic: format per dues cadenes ganglionars, plexes i ganglis subsidiaris.
- (^) Sistema parasimpàtic: els ganglis se situen pròxims a les vísceres.
- Les fibres preganglionars són mielíniques i les postganglionars solen ser amielíniques.
■ GANGLIS RAQUIDIS
Amb neurones sensorials (pseudounipolars) i abundants cèl·lules satèl·lit.
■ GANGLIS AUTONÒMIC (SIMPÀTIC)
Amb neurones autonòmiques (multipolars) i cèl·lules satèl·lit (menys abundants).
• PLEXE ENTÈRIC
Es situa en mig del tub digestiu.
• SNP
- Origen embriològic : crestes neurals
- SNC
- Origen embriològic : tub neural
• SNP
- Tipus de cèl·lules: cèl·lules Schwann, glia ganglionar i teloglia.
- SNC
- (^) Tipus de neurones: astròcits, oligodendròcits, micròglia i glia ependimària(cèl·lules ependimàries, plexe coroide).
• SNP
- Neurones: l’axó pot estar cobert o no per mielina produïda per les cèl·lules Schwann.
- SNC
- Neurones: la capa de mielina o no, es creada pels oligodendròcits, per tant no està coberta de membrana plasmàtica i làmina basal els n. Ranvier.
• SNP
- Agrupacions neuronals: plexes i ganglis.
• SNC
- Agrupacions neuronals: làmines o nuclis..
• SNP
• SNC
• SNP
- Glia: glia dels ganglis raquidis i ganglis simpàtics.
• SNC
- Glia: teloglia dels òrgans sensorials.
• SNP
- Barreres de separació amb altres teixits:
• SNC
- Barreres de separació amb altres teixits: barrera hematoencefàlica
