Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Teixit nerviós, Apuntes de Citología

Asignatura: citologia animal, Profesor: Gemma Huguet, Carrera: Biologia, Universidad: UdG

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 15/11/2015

casanovass
casanovass 🇪🇸

4.4

(35)

10 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 4. Teixit nerviós
1. Funció del teixit nerviós. Organització del sistema nerviós. Origen ontogènic
Funció: rebre estímuls, processar informació rebuda i generar una funció. Per tal de fer-la reuneix
aquestes característiques:
Connectivitat
Excitabilitat: capacitat de reaccionar envers un impuls
Conductivitat: passar informació
Els seus circuits alhora de generar respostes són mes o menys complexes. Exemples:
i. Arc reflex senzill: circuit senzill on es té un receptor. Intervenen dues neurones, la que rep el
senyal i la que l’efectua.
ii. Arc reflex rotulià
- D’on sorgeix/comença?
En la situació embrionària de la gàstrula, en un moment donat es produeix una invaginació del
neuroectoderm que es diferencia de la resta degut als senyals que rep de la notocorda. Aquest a
continuació s’invagina i dóna el tub neuronal. Al voltant d’aquest tub neural es situen les crestes
neurals
El tub neural, està format per cèl·lules mare neurals que es divideixen i es comencen a
diferenciar en neurones i cèl·lules de la glia. Aquest tub acaba donant lloc al sistema nerviós
central (format per medul·la espinal i encèfal)
Les crestes neurals, donaran lloc a neurones i cèl·lules de la glia del sistema nerviós
perifèric.
- Organització
Sistema nerviós perifèric: ganglis (on es formen les neurones), nervis i plexes nerviosos
Sistema nerviós central: medul·la espinal i encèfal
2. Característiques generals del teixit nerviós
Format per cèl·lules neuronals i cèl·lules de la glia (donen suport)
2.1. Neurones
Tenen alta capacitat energètica, de síntesi i moltes prolongacions.
Característiques generals
1. Cos/ Soma neural: on es situa el nucli. Conté:
a. Nucleòtids evidents
b.
Granulacions en el citoplasma anomenades cossos de Nissl,
formats per RER i ribosomes lliures. Hi té lloc síntesi
proteica
c. Neuropil, prolongacions nervioses. No
confondre amb matriu extracel·lular.
d. Neurofilaments: filaments intermedis que es
troben en gran quantitat al llarg de tot el
citoplasma de la neurona. La seva funció es
donar resistència a l’estrès mecànic.
e. Microtúbuls: relacionats amb el transport
vesicular, condueixen els neurotransmissors cap
al final de l’axó.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Teixit nerviós y más Apuntes en PDF de Citología solo en Docsity!

Tema 4. Teixit nerviós

  1. Funció del teixit nerviós. Organització del sistema nerviós. Origen ontogènic Funció: rebre estímuls, processar informació rebuda i generar una funció. Per tal de fer-la reuneix aquestes característiques:
  • Connectivitat
  • (^) Excitabilitat: capacitat de reaccionar envers un impuls
  • Conductivitat: passar informació Els seus circuits alhora de generar respostes són mes o menys complexes. Exemples: i. Arc reflex senzill: circuit senzill on es té un receptor. Intervenen dues neurones, la que rep el senyal i la que l’efectua. ii. Arc reflex rotulià
  • D’on sorgeix/comença? En la situació embrionària de la gàstrula, en un moment donat es produeix una invaginació del neuroectoderm que es diferencia de la resta degut als senyals que rep de la notocorda. Aquest a continuació s’invagina i dóna el tub neuronal. Al voltant d’aquest tub neural es situen les crestes neurals El tub neural, està format per cèl·lules mare neurals que es divideixen i es comencen a diferenciar en neurones i cèl·lules de la glia. Aquest tub acaba donant lloc al sistema nerviós central (format per medul·la espinal i encèfal) Les crestes neurals , donaran lloc a neurones i cèl·lules de la glia del sistema nerviós perifèric.
  • Organització Sistema nerviós perifèric: ganglis (on es formen les neurones), nervis i plexes nerviosos Sistema nerviós central: medul·la espinal i encèfal
  1. Característiques generals del teixit nerviós Format per cèl·lules neuronals i cèl·lules de la glia (donen suport) 2.1. Neurones Tenen alta capacitat energètica, de síntesi i moltes prolongacions.
  • Característiques generals
  1. Cos/ Soma neural: on es situa el nucli. Conté: a. Nucleòtids evidents b. Granulacions en el citoplasma anomenades cossos de Nissl, formats per RER i ribosomes lliures. Hi té lloc síntesi proteica

c. (^) Neuropil, prolongacions nervioses. No confondre amb matriu extracel·lular. d. Neurofilaments : filaments intermedis que es troben en gran quantitat al llarg de tot el citoplasma de la neurona. La seva funció es donar resistència a l’estrès mecànic. e. Microtúbuls: relacionats amb el transport vesicular, condueixen els neurotransmissors cap al final de l’axó.

  1. Conté prolongacions citoplasmàtiques nombroses i ramificades anomenades dendrites (que reben el senyal i prolongació no ramificada anomenada axó (zona de conducció de l’impuls nerviós altament polaritzada)
  2. Classificació

3.1 Segons les projeccions: Unipolars: una prolongació Bipolars: dues prolongacions Pseudounipolar: inicialment una prolongació però llavors es divideix en dos. Multipolars: surten moles dendrites i nomes una prolongacions La majoria són multipolars i quan més grossa és la neurona més velocitat de transmissió té- 3.2 Segons la funció

  • Motora: presents en la zona efectora (la que executa l’ordre)
  • Sensitiva: presents en la zona receptora (capta l’ordre i la tradueix) 3.3 Segons si l’axó esta mielinitzat o no
  • Mielinitzats: la gran majoria, s’afavoreix la velocitat de transmissió de l’impuls nerviós
  • No mielinitzats Les dendrites mai estaran mielinitzades.
  1. Transport axonal Es diferent de la transmissió de l’impuls nerviós.

Es basa en el transport d’orgànuls i vesícules de transport que transporten substàncies fins a la terminal axònica, on s’alliberen. Es dóna al llarg de l’axó i varia en funció a la presència de microtúbuls. Pot ser en dues direccions:

  • Autograd: del cos a la terminal axònica, gràcies a les proteïna motora cinesina
  • Retrògrad: de la terminal axònica al cos, gràcies a les proteïna motora dineïna Poden tenir dos tipus diferents de transports
  • Ràpid: es donarà en axons amb alta presència de microtúbuls i de proteïnes motores
  • Lent: quan no es tinguin alt contingut en microtúbuls o proteïnes motores
  1. Terminal axònica i sinapsis La terminal axònica, que connectarà amb una dendrita (connexió axodendritica), contindrà moltes vesícules anomenades presinàptiques i seran alliberades per sinapsis quan toqui. Sinapsis: unió especialitzada mitjançant la qual s’envien senyals entre elles o a altres cèl·lules (com secretores o musculars). Aquest senyal es transmet d’una membrana d’una cèl·lula presinàptica fins a una membrana d’una cèl·lula postsinàptica. (Explicació més detallada a GM)

Suposa una menor despesa d’energia ja que la transmissió és més ràpida i no s’han d’estar obrint constantment canals de sodi2. Un cop s’hagi dut a terme correctament la transmissió del impuls les bombes de sodi- potassi recuperaran els potencials de repòs.

  1. Glia ganglionar

Sistema nerviós perifèric Dos tipus:

  • Somàtic (voluntari): aquell sensorial i motor, format per nervis cranials, nervis raquidis (de la columna ) o ganglis raquidis (amb neurones sensorials j abundants cèl·lules satèl·lit ( Fotografia nervi)
  • Autònom (involuntari i inconscient), format per els sistemes:
    • Simpàtic: innerva visceres
    • Parasimpàtic:
    • Entèric: formen plexes que controlen moviments peristàltics

Cèl·lules de la glia del sistema nerviós perifèric

  1. Oligodendròcits Són la cèl·lula de la glia més abundant, contenen moltes ramificacions i s’associen als axons per beines de la mielina en el sistema nerviós central. Com ho fan? Envoltant amb les seves prolongacions diversos axons La diferencia amb la beina de Schwann es que els oligodendrocits enrotllen les prolongacions a l’axó en canvi les primeres s’enrotllen totes elles. No tenen làmina basal
  2. Astròcits

Cèl·lules amb moltes prolongacions llargues que poden contactar amb diferents estructures (vasos sanguinis, cossos neuronals o axons). Les prolongacions llargues són aguantades per filaments intermedis formats per proteïna àcida fibril·lar (GFAP).

Dos tipus:

  • Astròcits fibrosos: localitzats a la substància blanca
  • Astròcits protoplasmàtics: localitzats a la substància grisa i amb les prolongacions acabades en forma de peu que forma el peu del astròcit. Aquest peu actua de barrera hematoencefàlica,(barrera selectiva), evitant el pas lliure de substàncies de la sang al sistema nerviós. Com ho fa? Quan entra en contacte amb el vas indueix a que no presenti fenestracions i que entre cèl·lula endotelials tinguin unions oclusives 2 Quan més diàmetre té la fibra, fet que vé condicionat per el gruix de la beina de mielina, més depressa anirà l’impuls nerviós.

Funcions:

  • Fer arribar els nutrients a les neurones i substàncies residuals de les neurones als vasos
  • Recaptar metabòlits a nivell de sinapsis ajudant a la col·laboració sinàptica
  • Excitabilitat. Gràcies a un canvi de concentració de calci, provocat per un neurotransmissor, que es pot anar passant entre cèl·lules astròcits veïnes per mitjà d’unions gap)
  1. Micròglia Cèl·lules estrellades amb moltes ramificacions, útils per tenir major exposició de superfície i rebre senyals de: infecció o bé senyals de fagocitació de cèl·lules motores Al rebre aquest senyal s’activa, escurça les ramificacions i migra amb l’ajuda de pseudopodis al llarg de tot el teixit nerviós fagocitant bacteris D’origen mesodèrmic i resideixen al SNC

Glia ependimària

  • Cèl·lules ependimàries Cèl·lules que revesteixen les cavitats internes del SNC com: l’epèndima i els ventricles. Presenten unions entre elles i fan funció d’epiteli , però no ho és perquè enlloc de tenir làmina basal que faci de barrera selectiva presenta continuïtat amb el teixit. Presenten microvellositats o cilis (per moure el líquid cefaloraquidi)
  • Plexe coroide (localitzat en alguns punts del ventricle) Conjunt de cèl·lules ependimàries amb funció secretora que elaboren el LCR a partir de nutrients que extrauran dels vasos sanguinis. Funció: protecció per coixinet hidrostàtic del LCR Renovació dels residus metabòlics
  1. Meninges Tres capes de teixit connectiu que envolten el SNC (encèfal i medul·la). Tenen dues funcions:
  • Protecció
  • Entrada de vasos sanguinis Les tres capes són:

Duramàter: capa de teixit connectiu dens. Es troba al voltant de la medul·la però no al voltant de l’encèfal (a l’encèfal no es veu perquè queda adherida als ossos del crani, en canvi a les vertebres no)

  1. Aracnoides Forma branquetes i extensions per on passen venes i artèries (Entre mig, l’espai subaracnoideu, on hi passen vasos com venes i artèries)
  2. Piamàter Capa fina de cèl·lules adherida al sistema nerviós central Barreres hematoencefàliques.