Vista previa parcial del texto
¡Descarga tema 1.2 conta III y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
CONTABILIDAD DE COSTES TEMA 3- EVOLUCIÓN HISTÓRICA DE LAS ORGANIZACIONES EMPRESARIALES Y LA CONTABILIDAD DE COSTES. Esquema general y cronológico. Génesis y progresión del concepto de empresa. Panorama histórico de la contabilidad de costes. Desarrollo de los objetivos y contenidos de los informes de costes. pbun= $ FUOC + PO7/01018/02373 El model ABC (ocMiy based ensima) Índex Introducció 5 Objectins.. 7 1. El moviment crític en comptabilitat de costos. 1.1. Tépoca revisionista 1.2. El nou entorn i la comptabilitat de costos en la década dels vuitanta 00 12 1.3. La “crisi” de la comptabilitat de costos en la década dels vuitanta 9 FUOC = P07/01918/02373 10 Eimadel ABC (activity Eosed costmg) «e Tanmateix, al llarg dels anys vuítanta també van apartixcr més pro- postes de re ¡6 dels fonaments de la direcció empresarial de tipus tradicional als Estats Units. En síntesi, el moviment revisionista es ya estructurar en els aspectes segients: O 1) Interés renovat per la potencialitat del factor humá Lany 1981 va aparéixer Vobra de W. G. Ouchi, que proposava un nou model d'afrontar el problema del factor humá en les empreses, anome- nat model Z. En general, els estudis realivzats per autors nord-americans durant la deca- da dels setanta sobre la gestió japonesa van accentuar la importáncia que té Venfocament de grup i la gestió participativa a hora W'explicar Vespec- tacular augment de la productivitat en les empreses japoneses. Davant d'una gestió de tipus Y, en el sentit d'A, H. Maslow, o del tipus X, els esmentats estudis van veure en la gestió japonesa elements suficients per a exemplificar tota una filosofia de la direcció sintetitzada en el terme teoria Z. 2) Importáncia de la gestió de les operacions L'any 1982 es publicava un libre destinat a exercir una influéncia persistent entre els directius de les empreses nord-americanes; era Vobra Técnicas japonesas de fabricación, d'R. Schonberger. Una gran quantitat de llibres, articles i conferéncies sobre el métode pro- ductiu conegut com a jus! in time (TT) van seguir aquest assaig empíric, destinat a desvetllar per als Estats Units les deu lligons principals que es podien extraure del fenomen japones. Una série de conceptes tradicionais, enterament revisats i molt enriquits per la gestió japonesa de la producció, es refereixen als conceptes segúents: >» Manteniment preventia. * Qualitat total. + Minimització dels temps d'ajustament de les máquines o setup. Aquests tres conceptes han estat elevats a un pla estrategic desconegut en l'empresa nord-americana. |. Per a completar Vestudi de la teoria Z vegeu V'obra segiient: W. G. Ouchi (1981). Theory Z: how american business can | meet the jupanese challenge. Reading: Addison Wesley. Per a completar Vestudi de la gestió de tipus Y vegeu T'obra segúent: A. H. Mastow (1971). The farther reaches of unan nature. Nova York: Penguin De vegades, fins ¡Lot s'ha : arríbat a afirmar que el jus! in time reposa sobre aquests tres pilars, com si en fossín la fonamentació natural. 9 HUOG e POZ/0191 819233 “ El model ABG (acticiy based costing) Aquests tres conceptes exigeixen una metodologia semblant a l'ho- ra d'implantar-los: es tracta d'examinar les operacions que afegei- xen valor davant d'aquelles altres que no ho fan (recorreguts, espe- res, inspeccions, avaries, etc.). Els objectius zero avaries, zero defectes, zero demores es presenten com a metes que s'han d'aconseguir per mitja de Veliminació de tot alió que en producció no afegeix valor i que, d'acord amb la gestió japonesa, sula- ment mereix el qualificatiu de malbaratament. Aixi, per exemple, es comentava la universalitat dels principis básics del control de la producció que regien en les Sumitomo Electric Industrics. En el quadre segiient apareíxen, resumits, aquests principis: Principis Enundiats Primer En la producció hi ha dues dimensions que es ereuen: el procés ¡Yoperació. Segon De la divisió del treball origina la demora, ¡ quan un procés es divideix en subprocesos origina el fenomen del transport. Tercer Hi ha dos tipus de demora: » La demora del lot és aquella que pateix una unital del lol mentre la resta d'unitats del mateix lol són processades. » La demora del procés té origen en ''espera de tot el lot entre dos procesos. Quart La major part del cicle de producció es compon de demores de procesos. Cinqué Una demora de procés es redueix considerblement sí s'equilibra la línia ¡ Yeliminen els colls d'ampolla. Sisé La demora d'un lot disminueix en dividirlo. Sete La reducció del material en procés és un mita eficag per a escurcar e cicle de producció, Vuite Vequilibrador de la línia és un mitja eficac per a escurcar el cicle de producció | augmentar, alhora, l'eficiencia. Nové ant en el cas d'una línia equibrada corr: en el d'una líia no equilibrada, el nivell d'eficiencia disminueix en eliminar completament el material en procés (és a dir, sense demores). D'acord amb aixo, el nombre ópúm d'unitals en procés s'ha de calcular específicament per a equilibrar Peficiencia i el cicle ae producció. Desa La capacitat ha d'ajustar immediatament a les fluctuacions de la cárrega perque no s'incrementi, d'aquesta manera, el cicle de producció o demora del pracés. Onzé El temps d'espera previ a la producció s'ha d'ajustar mirjangant el control de les comandes pendents. Dotzé La reducció del cicle de planificació comporta una reducció del temps d'espera previ a la producció. Tretza El manteniment d'un estoc de productes semiacabats és un mita eficac per a escurgar el cicle de producció sota comanda. No obstant alxó, V'esmentat estoc s'ha de mantenír sota minims. Fam: M. Fue (1987), “Stochles production. A manuacturing strategy for kirueecge sodety". A: Chris A Voss (ec ).Justn time manulacture (ag. 133-157), Nova York: FS Publications d E Pels japanesos, la qualitar 6s Vestalv de “nals a da societat En aquests tretze principis... ... és notable V'esfor d'analisi referit als temps de producció que no afegelxen valor al producte, com les demores. Els sis primers principis se n'ocupen j directament, mentre que una altra part d'aquests principis contenen releréncies al control dels estocs com a mitja per a sincronitzar 10 FUOC « P0//01018/02373 13 El moce: ABC (actraty pose casting) Els autors atribueixen la posició que han pres no a la reflexió pura d'uns professors, sinó a la senzilla constatació d'uns observadors de la realitat actual. La década dels anys vuitanta accentua de manera dramática l'en- torn competitiu en qué es mouen les empreses. I quan és més necessari dur un control rigorós dels costos, precisament és el moment en que la comptabilitat es mostra impotent per a garantir-1 “Avul és més important que en el passat cuntixer amb precisió els costos del producte, controlar de manera excel-lent aquests costas i mesurar coherentment el comportament de tota l'empresa.” H. E Johuson; R. 5. Kaplan (1987, pág. 220) Aquestes necessitats no les cobreixen els sistemes de comptabilitat inter- na actuals, la qual cosa pot explicar Vescassa consciencia sobre les arrels de la falta de competitivitat que posseeixen les empreses dels Estats Units en el mercat mundial enfront de les japoneses. Una pega esencial en el sistema d'informació de les esmentades empreses está fallan ostensiblement: “La comptabilitat de costos i els sistemes de control de gestió que posseeixen la majo- ría de les empreses dels Estats Units en els anys vuitanta són d'escassa utilitat per a determinar els costos del producte i garanticae el control, per no parlar de Vestímul a la creació de riquesa a llarg termini.” H, T, Johnson; K. $. Kaplan (191 pág. 22D, Al nou entorn competitiu s'ha d'afegir el desafiament de les noves tec- nologies de registre, emmagatzemament, processament i comunicació de la informació de costos, Avantatges de les noves tecnalngies En una producció controlada per urdinador, els avantatges de les noves tecnologies són els segients a. Les dades relatives a una máquina es poden obtenir de manera instantánía. b. Els productes, mitjangant dispositius del lipus codi de barres, es poden controlar minuciosament. e. La possibilital d'Gblenir innombrables rátios ¡ indicadors de la producció de mane- ra immediata ja és una realitat vigent. Aquest aveng tecnologic s'afegeix al repte que comporta la comptabilitat de costos, juntarment amb el que sorgeix dels nous sistemes de producció com el JIT. Aquesta realitat representa el detonador que marca el comengament d'una era de revisiá dels métades complables “A mesura que lus Eicniques Vinventaris just in time s'adoplen cada vegada més, es redueix la necessitat de controlar la producció en curs. De fet, atós que la producció Nueix per les estacions de trebali, i hu roman el mínim temps possible, no té sentit par- tar-ne un registre detallat. En tot cas, en reduir-se l'inventari en curs amb relació a des € FLOU « PUZ/91018/02373. 14 El macdel ABC (acrny based casting) vendes, V'assignació dels costus del període entre els productes acabats i en curs esdevé irrellevant. Les técniques de producció JIT invaliden igualment certes mesures tradicio- nals de Veficacia de tipus local, com ara el rendiment individual del treballador o la cárrega de treball d'una máquina. Amb el JIT, si el rendiment d'un treballador en un día és inferior al que Sespera, pot ser degut tant a colls d'ampolla previs com posteriors a aquest treballador: peró ambdues sitracions abliguen el treballador a deixar de produir. Per la materxa £aó, permetre que les máquines treballin per produir estocs que encara no són necessaris resulta contradictori a la filosofia JET. Les empreses que adopten nna filo- sofia de producció JFI i que, d'altsa banda, mantenen els indicadors (eficacia tradicio- nals, no faran altra cosa que confondre tant els treballadors con la direcció.” H. Y. Johnson; R. S. Kaplan (1987, pág. 223). 1.3. La “crisi” de la comptabilitat de costos en la decada dels vuitanta La necessitat de revisar els sistemes d'informació comptable va portar, tal com s'ha vist en el subapartat anterior, a una operació d'enderrocament i critica intensa dels models de costos tradicionals. En aquest subapartat descrivim la crisi en que va entrar la cormptabilitat de costos, ben visible per mitjá de les dures crítiques que hi va haver en contra en aquella deca- da i amb Véxit aconseguit per les empreses japoneses de fons: O 1) Una mostra representativa d'aquesta actitud crítica és Yopinió de K. Williams i P. Taylor: “La raó primordial per la qual els sistemes tradicionals de gestió de costos resulten ína- dequats és el fet que són incapagos de recontixer els canvís de tendencia en la produc- ció. La filosofia JIT está construida sobre criteris com el de la producció simplificada, la millora de la qualitat dels productes i materials, Vinventart mínim i els indicadors 1 el contral visible del funcionament, mentre que els sistemes tradicionals de gestió de cos- tos van ser dissenyats armb 'objectiu de controlar un entorn de producció complex.” K. Williams; P. Taylor (1988). “The impact of JYT on financial management”. A: Chris A Voss ted... Proceedings 3rd. International Conference un Justin tirae Manufacturing (pg. 63). Londres: 1FS PublicaLions. 2) En Vámbit académic, les veus crítiques que van sorgir no són menys vehements. Una opinió institucional és la de J. C. Arme, president de IMA (Institute of Management Accouting) que reconeixia en un article de l'2po- ca que el procés de robotització i automalització iniciat en gran part de les empreses industrials americanes está fent que esdevinguin antiquats molts dels métodes tradicionals de la comptabilitat de costos. 3) Pero, potser, Vestudi crític més sospesat d'aquest temps va ser el que va avalar les raons adduides per H. T. Jobn- son i R. S. Kaplan. Els autors afirmen que a partir de Many 1925 es va anar perdent el seguiment acurat del camí que descrivien els sistemes de costos dels recursos fins que eren assignats als productes. Aixó no significa que aquest ¡ Per a ampliar el vostre coneixement sobre l'opinió de]. C. Arme podeu consultar l'article segúent: J. C. Arme (1987, octubre). “Cost Accounting mus! meet necds”. Marugement | Accounting (pag. 6). ñ El procés de robotitzar'ó ¡ automatització fa necessiria la revisió de molts dels nals ce la comprabiltat /e han quedar ansquats =nétocies tradi de costos, ja $ FUOC + PDZ/010" 802373 16 El mode ABC (actoity based casting) s'obtenen dades sobre els costos dels productes acceptables, sens dubte, amb la finalitat d'auditar la informació finarcera, peró sistemáticament esbi ades i gens fiables a Vhora de prendre decisions de gestió, La cilació segúent a referencia al simplisme de les claus que se seleccionen per a la imputació dels costos: “Els sislemes de costos estándard típics de moltes organitzacions sovint condueixen a encreuaments o traspasos descomunals de costos entre productes. Quan aquesta informació desenfocada resulta Fúnica font de dades disponible sobre el «cost del producte», el perill és prendre decisions mal encaminades, com la de lixar preus, tabricar productes, combinar-los o planificar respostes a productes de la competéncia. Sembla que moltes empreses ja han estat víctimes d'aquest engany." H.T. Johnson; K. 5. Kaplan (1987, pag. 2). c) La tercera consegiiéncia representa una adaptació al camp de la comptabilitat de costos d'una crítica més generalitzada en aquests anys sobre la suposada “miopia” propia de Vestil de direcció occiden- tal (Vobsessió pel resultat immediat, a curt termini) enfront de lám- plia visió temporal dels dircctius japonesos (projecció estratégica del resultat empresarial). És el repetit enfrontament d'horitzons tempo- rals: el curt termini (Estats Units) i el llarg termini Japó). 4) Per part seva, el grup encarregat del disseny conceptual per al programa CMS* del cansorci americá CAM-I** es lamentava l'any 1988 que, sent l'entorn competitiu tan vast i feroc, en el qual moltes empreses es juguen la supervivencia, els sistemes de costos no oterissin una infor- mació acurada o oportuna per a gestionar l'ús dels recursos: “En Yactualilal, els direcius prenen decisions en situacions complexes i de fort canvi tecnológic quan la informació que proporcionen els seus sistemes de gestió intemns resulta inadeguada i, sovint, desconcertant.” C. Berliner; J. Brimsan fed.) (1988). Cost Management for today's advanced manufacturing. The CAM-I conceptual design (pág. 2), Boston: Harvard Business School Press. 5) En aquesta matcixa tpoca, altres autors es van encarregar de subratllar Voblit a qué el cost directe (direct cost) havia relegat els costos d'estructu- ra, i la desconnexió amb les causes veritables d'aquests costos atribuible als costos d'absorció (full cost): “Un gran problema es el fracaso tradicional contable a la hora de «rastrear» las causas de los costes. Precisamente la rastreabilidad dube ser de nuevo el criterio primarlo en el desarrollo de la información para apoyar el coste del producto, el control, la planifica- ción y objetivas de costes relacionados.” C. Meñair; W. Mosconi; T. Norris (1989). Crisis y sevolución de la contabilidad interna y de los sistemas de información (pág. 35). Madrid: TGP. 6) l'any 1990 P. Drucker també va afegir les seves própies critiques con- tra la comptabilitat de costos, i les va resumir en una proposició tan evi. dent com inquietant: Ltempresad tapones espera beneficia larg te-rmwi. Pempresari americ) rec els benerels a cun termini * Cost management system: sistema de gestió de costos. +" Consortium for Advanced Manufacturing International, 2 FLIOC » PO2/01018/02373 17 “La comptabilitat de costos es basa en realitats dels anys 1920, quan el treball directe, de granota blava, representava fins a un 80% de tots els coslos de producció, llevat de la maté- ía primera. De fet, per a aquesla comptabilitat el concepte cost vol dir “cost de la má d'obra'. La resta és «palla», quelcom que s'afegeix com a dada genérica. |...) Avui, una gran empresa com la Beckman Instruments, armb processos intensius en personal, considera «pala» els costos de má dobra.” E. Drucker (1990, maig-juny). “The emerging theory of manufacturing”. Harvard Bush- ness Review (pág. 94-102). 7) Davant d'aquest panorama de deficiéncies en un sistema d'informació vital per a la competitivitat, alguns autors encara han anat més lhuny en les seves apreciacions sobre la comptabilitat de costos i han arribat, fins i tot, a la seva desqualificació més drástica. E. Goldratt afirmava el segient: “La complabililal de costos és 'enemic número u de la productivitar de les empreses.” $, Jayson (1987, maig). “Goldratt and Fox: revolulionizing Uhe factory floor”. Manage- ment Accounting (pág. 18). 8) En aquesta línia, alguns autors i professionals van arribar a afirmar, fins i tot, que en el millor dels casos aconsellen obviar la comptabilitat de costos: “Els professionals de la comptahilitat tenen problemes, 1 molts, amb els costos inclirec- tes, una calxa negra que ho engoleíx tot, des dels costos de l'equip utilitza! per a fabri- car un producte fins al guárdia jurat nactumn. Quina part del salari de Pempleat de com- pres és atribuible al xip semiconductor? Quina part a la máquina d'escriure? Quina part als altres molts productes que es fabriguen un la planta? Com poderr imputar els lubri- cants y els costos dels computadors? Reduida a la mínima expressió, la qiestió és: quins productes causen quins tipus de costos?" R. Howell; $. Soucy (1987, agost). “Cost accounting in the new manufacturing envicon- ment”. Management Accounting (pág. 42-49) Ñ Fl madel ABC (activity bue costiag) El sou d'ur guardia jural és un ost ingre, 
