TEMA 1 ACTES ADMINISTRATIUS | Apuntes de Derecho Administrativo

TEMA 1: L'acte administratiu.

Què és un acte administratiu, quin és el contingut d'un acte administratiu, quines

característiques té, quines diferències té amb figures similars, diferents

classificacions del sector públic, elements d'un acte administratiu (formal, teleològic i

objectiu).

1) Els actes administratius són en general actes unilaterals. Els dicta una Administració

o un ens del sector públic que tingui potestat administrativa. Els particulars no poden

dictar actes administratius.

Dintre de l'Administració ha de ser un òrgan administratiu el que dicta l'acte i aquest

òrgan administratiu ha de ser el competent (sobre la matèria i per exercir la potestat

administrativa). Un òrgan administratiu pot dictar un acte administratiu però no ser

competent en la matèria. Per tant, aquell acte administratiu serà nul (perquè no té

competència).

Els actes administratius, com a regla general, són impugnables per davant de la

jurisdicció contenciosa administrativa, és a dir, una resolució administrativa sempre

pot ser controlable per la jurisdicció contenciosa administrativa (té un control per part

dels tribunals dels actes administratius). No és més que una manifestació de la tutela

judicial efectiva en el tema administratiu.

Els actes administratius estan regulats pel Dret administratiu, és a dir, la competència

per dictar un acte administratiu o procediment per dictar-lo, tots els elements per poder-

lo dictar estan regulats en normes, que formen part del Dret administratiu (mai en el dret

privat parlarem d'actes administratius).

Un acte administratiu sempre es troba dins de l'òrbita del Dret administratiu, d'un

procediment, amb un òrgan competent. El que sí que passa, a vegades, és que una

Administració que dicta un acte o resolució, no sotmès al dret administratiu (la moral,

civil, privada, etc.) pot haver part del procediment que sí que estigui sotmès al Dret

administratiu, és a dir, existeixen resolucions, que estan sotmeses al Dret administratiu,

laboral, etc. Però, en canvi, sí que està sotmesa al Dret administratiu una part del seu

procediment. Per exemple, si una Administració et ven un bé, que no és de domini

públic, patrimonial i te'l pot vendre. Això, és Dret privat. És una compraventa. ¿Una

compraventa és un acte administratiu? Això no vol dir que en una part del procediment

per vendre, estigui sotmesa al Dret administratiu. D'això se'n diu actes separables (són

aquells supòsits en els quals l’Administració actua sotmesa al Dret privat).

Ex. La UAB, té una caseta propietat d'un catedràtic de medicina de l'UAB. Això no és

un bé de domini públic. És un bé patrimonial. Es pot vendre. Però, primer de tot, ¿qui

se'l pot vendre? L'Autònoma. I, ¿qui és l'òrgan competent per vendre'l? L'UAB.

Aquí s'ha de tenir en compte: la COMPETÈNCIA, el PROCEDIMENT estaran

sotmesos al Dret administratius.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga TEMA 1 ACTES ADMINISTRATIUS y más Apuntes en PDF de Derecho Administrativo solo en Docsity!

TEMA 1: L'acte administratiu. Què és un acte administratiu, quin és el contingut d'un acte administratiu, quines característiques té, quines diferències té amb figures similars, diferents classificacions del sector públic, elements d'un acte administratiu (formal, teleològic i objectiu).

Els actes administratius són en general actes unilaterals. Els dicta una Administració o un ens del sector públic que tingui potestat administrativa. Els particulars no poden dictar actes administratius. Dintre de l'Administració ha de ser un òrgan administratiu el que dicta l'acte i aquest òrgan administratiu ha de ser el competent (sobre la matèria i per exercir la potestat administrativa). Un òrgan administratiu pot dictar un acte administratiu però no ser competent en la matèria. Per tant, aquell acte administratiu serà nul (perquè no té competència). Els actes administratius, com a regla general, són impugnables per davant de la jurisdicció contenciosa administrativa , és a dir, una resolució administrativa sempre pot ser controlable per la jurisdicció contenciosa administrativa (té un control per part dels tribunals dels actes administratius). No és més que una manifestació de la tutela judicial efectiva en el tema administratiu. Els actes administratius estan regulats pel Dret administratiu, és a dir, la competència per dictar un acte administratiu o procediment per dictar-lo, tots els elements per poder- lo dictar estan regulats en normes, que formen part del Dret administratiu (mai en el dret privat parlarem d'actes administratius). Un acte administratiu sempre es troba dins de l'òrbita del Dret administratiu, d'un procediment, amb un òrgan competent. El que sí que passa, a vegades, és que una Administració que dicta un acte o resolució, no sotmès al dret administratiu (la moral, civil, privada, etc.) pot haver part del procediment que sí que estigui sotmès al Dret administratiu, és a dir, existeixen resolucions, que estan sotmeses al Dret administratiu, laboral, etc. Però, en canvi, sí que està sotmesa al Dret administratiu una part del seu procediment. Per exemple, si una Administració et ven un bé, que no és de domini públic, patrimonial i te'l pot vendre. Això, és Dret privat. És una compraventa. ¿Una compraventa és un acte administratiu? Això no vol dir que en una part del procediment per vendre, estigui sotmesa al Dret administratiu. D'això se'n diu actes separables (són aquells supòsits en els quals l’Administració actua sotmesa al Dret privat). Ex. La UAB, té una caseta propietat d'un catedràtic de medicina de l'UAB. Això no és un bé de domini públic. És un bé patrimonial. Es pot vendre. Però, primer de tot, ¿qui se'l pot vendre? L'Autònoma. I, ¿qui és l'òrgan competent per vendre'l? L'UAB. Aquí s'ha de tenir en compte: la COMPETÈNCIA , el PROCEDIMENT estaran sotmesos al Dret administratius.

No sempre tots els actes privats són absolutament privats. Hi ha una part que pot ser Dret administratiu.

Diferències entre un acte administratiu en relació a figures , que a vegades es podrien assemblar però que no ho són.

Un acte administratiu no és un reglament : la diferència principal és que el reglament és una norma, que innova, canvia l'ordenament jurídic, mentre que l'acte administratiu no ho és. L'acte administratiu aplica l'ordenament jurídic a un supòsit concret però mai un acte administratiu innova o canvia l'ordenament jurídic.
Entre un acte administratiu i un acte polític o acte de govern : la diferència es troba en què un acte administratiu sempre és controlable per la jurisdicció contenciosa administrativa. Quan l'Administració, fruit d'una potestat administrativa, dicta un acte, aquest es pot acabar impugnant davant de la jurisdicció. L'acte polític es defineix com un acte que no es pot impugnar, que no es pot controlar jurídicament des de la via contenciosa administrativa. Ex. el nomenament d'una persona com a personal eventual. Quan aquest té lloc aquest no es impugnar.
Un acte administratiu no és un contracte : és un acte unilateral. L'Administració exerceix la potestat administrativa ella sola. En canvi, en un contracte administratiu, aquest es caracteritza just pel contrari perquè es necessiten les dues voluntats, la de l'Administració i la del particular per perfeccionar el contracte. Si no hi ha la voluntat de l'oferidor-adjudicatari, que accepta el contracte i el signa, no hi ha contracte. Això no vol dir que dintre dels contractes existeixin actes separables, és a dir, que a dintre de la contractació administrativa existeixen, per exemple: l'adjudicació del contracte, l'òrgan competent per contractar, el procediment... Per tant, dintre de la contractació existeixen actes que sí que seran actes administratius (de tràmit, final...), però la contractació no és un acte administratiu (perquè hi ha un acord entre les parts).
Un acte administratiu no és un acte d'execució : és a dir, un acte administratiu no és un acte material. Sempre, en un acte administratiu, hi ha un contingut o declaració jurídica; no hi ha una execució material d'aquest acte. Per tant, un acte administratiu no ho és. Això no vol dir que, l'Administració, no pot portar a terme un acte administratiu de contingut jurídic mitjançant l’execució d’actes materials. Tanmateix, això consistiria en la materialització d’un acte d’execució derivat d’un altre acte administratiu anterior. Ex. Declaració d'un edifici en ruina. Això és un acte administratiu (hi ha procediment d'ofici o a petició de l'interessat). Quan l'Administració li notifica, de forma reiterada, al propietari de l'edifici, que l'enderroqui en el període de X dies i no ho fa, l'Administració pot arribar a notificar-li dient-li que procedirà a realitzar una execució subsidiària (o tu o jo). Hi

concessió que em constitueix el dret. Ex. Una concessió per a modificar el domini públic: per a explotar una pedrera. d) Actes d'exempció o dispensa. Quan l'Administració allibera a un particular d'una obligació que li era exigible. Ex. Exempció d'un impost.

ACTES DESFAVORABLES o de gravamen : són actes que restringeixen els drets o facultats dels particulars, arribant inclús fins al límit d'extingir-los. a) Actes sancionadors : qualsevol sanció administrativa. b) Actes de prohibició : obligació de no fer una activitat. Ex. Quan l'administració et diu que, immediatament, has de tancar el local. c) Actes que impliquen una obligació de fer. Ex. Quan l'Administració t'imposa la obligació de restaurar la façana, pintar el teu edifici d'un determinat color... d) Actes expropiatoris o de confiscació de béns : quan et suprimeixen un dret, les expropiacions o altres figures jurídiques semblants. Ex. Quan comercialitzo amb béns que poden estar contaminats o que no segueixen les normes, etc., em poden confiscar aquest material perquè no compleix la norma. e) Imposicions de caràcter fiscal (tributs, taxes, preus públics, etc.). DIFERÈNCIA ENTRE ELS ACTES FAVORABLES I DESFAVORABLES (des del punt de vista del ciutadà): una ens atorga drets i l'altre ens els restringeix. Conseqüència. La llei diu que els actes desfavorables es poden revocar (vol dir que l'Administració pren un acord i revoca, sense cap procediment, sempre que existeixi una causa), mentre que els actes favorables no. Ex. Cas del noi que fingeix tenir una disminució de més del 33% al fer les matrícules del primer i segon de carrera. Per a revocar un acte favorable, l'Administració ha de realitzar un procediment, en el qual declari l'existència d'una causa de nul·litat , i seguir el procediment fins a dictar un acte administratiu de nul·litat. 3- En funció de com s'expressa un acte administratiu (segons la forma):
EXPRESSOS. Un procediment administratiu que acaba amb un acte administratiu exprés. Això vol dir que l'Administració ha decidit sobre el fons o sobre altres aspectes del procediment (ha dit que sí, que no, que inadmet...) fent-ho saber per mitjà de l'emissió d'una resolució (la llei diu que aquesta és la forma normal d'acabar un procediment). A vegades, aquesta resolució s'ha de notificar. Per tant, no només caldrà que hagi una resolució sinó que s'haurà de fer arribar al interessat per notificació o publicació, aquest acte administratiu (perquè aquest pugui ser recorregut a temps per l'interessat).
TÀCITS o IMPLÍCITS. És aquell acte administratiu que pressuposa una decisió administrativa que no s'ha fet però que es dona per pressuposada, és a dir, implícitament existeix una declaració de l'Administració que no s'ha exterioritzat encara d'una manera

expressa. Ex. Reconeixement de triennis d'un funcionari: quan l'Administració li diu al mateix que compleix 5 triennis (un per haver treballat en l'Administració, encara que fos laboral) i no 4, tot i que prèviament no se li hagués reconegut.

PRESSUMPTES ( art. 47 L 39/2015 ): és el silenci administratiu. Quan l'Administració, en el termini que té per resoldre un procediment no dicta cap resolució. En aquests casos, les lleis estableixen el sentit del silenci. Ens diuen que la no-resposta de l'Administració suposa un acte administratiu presumpte (positiu o negatiu). Ex. Li demano a l'Administració; sé que passats tres mesos sense que m'hagi resolt o notificat allò, la norma diu que, el silenci és negatiu, i per tant, entenc que hi ha un acte presumpte de l'Administració. 4- Segons la posició que té l'acte dins del procediment (segons el moment en què es dona l'acte administratiu dins del procediment) :
DEFINITIUS (FINALS o RESOLUTORIS ): són aquells que posen fi al procediment administratiu, és a dir, donen la resposta a l'objecte que s'ha plantejat.
DE TRÀMIT : són actes que es produeixen durant el procediment (no al final), és a dir, abans de dictar-se la resolució final. Es solen nomenar: acords, informes, dictàmens... ¿Quina importància té aquesta distinció? La llei diu que els actes de tràmit, en el moment en què es produeixen, no es poden recórrer, és a dir, quan a dintre hi ha un informe amb el que no estic d'acord, no el puc recórrer en el moment en el que el tinc o quan me'l notifiquen. Inicialment no es podran recórrer però sí al final. Ex. Demano l'abstenció d'un membre d'una Comissió, d'un Tribunal..., però l'Administració em diu que no perquè així ho diu la llei, ja que s'està davant d'un acte de tràmit (per tant, no el puc recórrer). Excepció: els actes de tràmit qualificats (Aquests sí es poden recórrer en el moment en el que els tinc). Això té lloc en determinats supòsits en els que disposar de l'acte no et permet, per si sol, continuar el procediment perquè aquest ha caducat i s'ha tancat i arxivat, o la resolució que està prenent aquest acte de tràmit, ja determina el que val. Ex. Quan una persona demana el reconeixement de la seva incapacitat laboral, aquesta segueix un procediment (informes mèdics: dictàmens preceptius i vinculants, que vol dir que si la reconeix, s'indicarà en l'informe el tant per cent d'incapacitat i sinó s'atorga no es farà cap referència a la mateixa). Idea general : un acte que es produeix durant el procediment no es pot recórrer excepte els qualificats i, en canvi, un acte final és quan ja poden interposar el recurs. Actes que esgoten la via administrativa i actes que no esgoten la via administrativa ( tema dels recursos contenciosos-administratius ) Quan un acte acaba la via administrativa vol dir que té cap d'Administració per recórrer- lo. Per a recórrer-lo, l'interessat pot anar a la via contenciosa-administrativa (perquè la llei sempre permet un recurs administratiu), és a dir, davant d'un jutge.

b) La declaració de lesivitat (pels actes anul·lables). Distinció entre actes administratius singulars, actes administratius generals i actes administratius dirigits a una pluralitat de persones.

ACTE ADMINISTRATIU SINGULAR : És aquell que va dirigit a una persona en concret. Ex. Quan t'imposen una multa. (És el prototip d'acte administratiu: el que aplica la norma al cas concret).
ACTE ADMINISTRATIU GENERAL. Són l'excepció. Són actes administratius que van dirigits a un conjunt de persones indeterminades (sovint inconcretes; van dirigits a tota persona que compleixi amb les condicions i que, per tant, pugui entendre's afectada per l'acte). Ex. Convocatòries d'oposicions o de subvencions.
ACTE ADMINISTRATIU DIRIGIT A UNA PLURALITAT DE PERSONES. Són concretes les persones però són moltes. L'acte administratiu afecta, modifica els drets de les persones però d'un conjunt important de persones. Ex. Quan es fa una expropiació a on es determina que hi ha una pluralitat de persones, que estan afectades; inclús en els moments inicials no es poden determinar però que després sí. Normalment no hi ha una notificació sinó que es publiquen (en el diari oficial corresponent). Els actes administratius unilaterals i bilaterals. -Els actes administratius són sempre unilaterals (en relació a la resolució administrativa); qui decideix és l'Administració. La diferència ve per l' eficàcia dels actes administratius, és a dir, hi ha els actes administratius que són eficaços des del moment en què l'Administració els dicta; no necessiten de l'acceptació de l'interessat, és a dir, la seva eficàcia prové de la unilateralitat de l'acte administratiu. -Hi ha actes que són vàlids havent estat emesos per l'Administració de manera unilateral, però perquè siguin eficaços necessiten l' acceptació de l'interessat. Ex. Subvencions: l'Administració dicta una resolució amb la que una persona reconeix que una persona ha superat les oposicions; té la major puntuació, té una plaça, i per tant, l'Administració nomena aquella persona per a aquella plaça que ha sortit a concurs, però que no serà eficaç si la persona no accepta aquell acte administratiu (li donaran termini de 15 dies per a l'acceptació). Actes administratius reglats i discrecionals. ELEMENTS D'UN ACTE ADMINISTRATIU.

Tot acte administratiu té 3 elements:

A) SUBJECTIU : subjecte que dicta l'acte administratiu. Sempre un acte administratiu el dicta una Administració pública o un ens del sector públic que tingui potestat administrativa. Mai un privat, un particular o una persona jurídica pot dictar un acte administratiu. Hi ha dues posicions:
La més restrictiva diu que només poden dictar actes administratius les administracions públiques (les territorials + les entitats i organismes del sector públic vinculades o dependents de l'Administració) que tinguin potestat administrativa; les entitats privades, en general, no tenen potestat i per tant, no poden dictar actes administratius i les universitats públiques sí poden dictar actes administratius. Igualment, ens podem trobar amb què una entitat privada (Ex. Una empresa pública amb més del 50% o del 100% del capital) que dicti alguna resolució que sigui un acte administratiu; haurem de mirar si l'ens o organisme, en els seus estatuts o en la norma de creació, té potestat administrativa (si en té podrà dictar actes administratius)
La més amplia diu que podrà dictar actes administratius tot aquell que tingui una potestat administrativa, sigui o no una Administració. Ex. amiga de la Marta a la Corunya: és nomenada per exercici com a membre de l'assessoria jurídica i canvia la política d'entrada de l'empresari que entra sense permís. Conclusió: es necessiten una sèrie de formalismes per a ser subjecte; per a tenir aquest element subjectiu i dictar així actes administratius.
B) OBJECTIU : quin és l'objecte de l'acte administratiu. És una declaració de voluntat , judici, coneixement, que emet l'Administració (contingut) L'acte administratiu pot tenir: 1- Contingut essencial : elements essencials que ha de tenir per a ser un acte administratiu, és a dir, la decisió que pren la pròpia administració. 2- Contingut accessori : les condicions, el termini i els mòduls (les formes de fer), acompanyen a l'acte administratiu; l'Administració dicta una resolució (en la qual et declara o no un dret, t'extingeix un dret, te'l modifica, etc., però acompanya a això, uns elements de caràcter accessori). Ex. Demano una llicència per a tallar el meu carrer dintre de dos mesos; em donen la llicència amb una data posterior a la meva sol·licitud (l'element essencial és: que m'han atorgat la llicència; l'element accessori és: que el termini que em donen per a realitzar l'activitat és dintre de X temps). ELEMENTS FORMALS de l’acte administratiu: Els actes administratius han de tenir unes característiques:

Quan l'Administració decideix sobre drets fonamentals , el TC ha dit que, per a emetre una decisió calen tres elements (també aplicable a resolucions administratives): 1- Judici d'idoneïtat : analitza si el judici de la mesura que ha de prendre l'Administració és susceptible o no d'arribar a aconseguir l'objectiu proposat; hem de veure si la mesura restrictiva aconseguirà l'objectiu proposat. 2- Judici de necessitat : si és necessària aquesta mesura o existeix una altra més moderada, que aconsegueixi la mateixa finalitat o propòsit. 3- Judici de proporcionalitat : l'Administració ha de fer una ponderació d'aquelles accions que pot fer i donar-li la més beneficiosa pel particular Ex. Si una persona fa una infracció molt greu i la infracció dona com a sanció la retirada d de carnet, una multa de mil euros... Quina sanció li he de posar jo? Aquella que és més beneficiosa pel sancionat. Aquest principi es troba en la L 39/2015, quan diu que la intervenció de l'Administració sobre les activitats dels particulars ha de ser la proporcionada a la finalitat que es vol aconseguir.
C) FORMAL : tots aquells requisits/característiques que han de passar per a poder emetre un acte administratiu de caràcter formal. Art 34.2 de la L 39/2015 : " 2. El contenido de los actos se ajustará a lo dispuesto por el ordenamiento jurídico y será determinado y adecuado a los fines de aquéllos ."
No hi ha resolució administrativa sense procediment administratiu. El Dret administratiu el definim com un dret anti-formalista , és a dir, s'admeten determinades actuacions, sobretot de l'interessat i a vegades de la pròpia administració, que no són el que diu estrictament la norma, però s'admet l'acte. Ex. L'Administració li diu algú que s'ha equivocat al qualificar el recurs...la llei diu: decideixi vostè quin recurs és...
El que dicta l'acte administratiu és un òrgan administratiu. Perquè l'òrgan pugui dictar un acte administratiu ha de ser competent (vol dir que hi ha una norma que li atribueix les funcions i potestats sobre la matèria); no tenir competència vol dir tenir un vici , que pot ser de nul·litat o d'anul·labilitat.
A més, aquest òrgan administratiu ha de ser investit com a òrgan administratiu; la persona que és titular d'aquell òrgan ha d' haver sigut nomenat , aquest nomenament s'ha d' haver publicat i ha d'haver pres possessió del seu mandat o representació en l'òrgan administratiu (un òrgan no investit; que no ha tingut aquests elements: no pot dictar resolucions administratives). 1- La majoria dels actes administratius són ESCRITS (és a dir, la forma que té l'Administració de manifestar-se davant dels interessats és la forma escrita), que no vol dir que sigui únicament en format de paper; pot ser electrònicament. La realitat admet altres possibilitats...admet la possibilitat dels actes administratius orals (per gestos o mímica). 2- En tots els actes administratius hi ha d'haver el PRESSUPÒSIT DE FET (que ha generat el procediment), els FONAMENTS JURÍDICS i la RESOLUCIÓ.

3- Tot acte administratiu té un EXPEDIENT (art. 70): és el conjunt ordenat de documents que serveixen d' antecedents i de fonaments en la resolució administrativa. art. 70 de la L 39/2015: " 1. Se entiende por expediente administrativo el conjunto ordenado de documentos y actuaciones que sirven de antecedente y fundamento a la resolución administrativa, así como las diligencias encaminadas a ejecutarla "

La llei demana, en determinats supòsits, que existeixi la MOTIVACIÓ (és a dir, determinats actes administratius han d'estar motivats).
La motivació vol dir que l'Administració li ha d' explicar a l'interessat la raó per la qual ha emès aquella resolució administrativa.
A vegades, l'Administració, malgrat estar obligada a motivar, no motiva: quan no resol, a on hi hagi silenci administratiu.
La no motivació dóna una indefensió total al ciutadà. Ex. He demanat una subvenció o he detentat una reclamació de responsabilitat...La llei diu: passats 6 mesos hi ha silenci desestimatori. - Hi ha una evolució jurisprudencial important. La jurisprudència, cada vegada més, demana que hi hagi explicació; que no es poden donar RAONS GENERALS (que no tenen cap tipus de possibilitat per part de l'interessat d'impugnar).
Què passa quan s'ha de motivar i no es motiva? És motiu de nul·litat? La jurisprudència ha dit que és motiu d'anul·labilitat. CASOS EN QUÈ S'HA DE MOTIVAR I QUINA ÉS LA FINALITAT DE LA MOTIVACIÓ. Art. 35 de la L 39/2015: determina quins són els supòsits de necessitat de motivació: 1- S'han de motivar aquells actes administratius que limitin drets subjectius o interessos legítims dels interessats, és a dir, tots els actes desfavorables o que limitin drets dels interessats. Per tant, qualsevol acte que li suposa a l'interessat la sostracció o restricció de drets s'ha de motivar (una explicació clara i concisa). 2- Quan l'administració es separa de l'antecedent administratiu (quan l'Administració repeteix reiteradament una mateixa resolució li genera una expectativa al ciutadà). 3- L'Administració ha de motivar quan decideix o resol sota una potestat discrecional. 4- En els supòsits en què s'acordi la suspensió de l'execució d'un acte administratiu. 5- En els casos en què l'Administració prengui la decisió de tramitar un procediment urgent (declaració d'urgència). 6- Els actes que acordin l'acabament d'un procediment per impossibilitat de continuar-lo per una causa sobrevinguda. Una causa que impossibilita la seva continuació (quasi tots els casos de necessitat de motivació). " 1. Serán motivados, con sucinta referencia de hechos y fundamentos de derecho: a) Los actos que limiten derechos subjetivos o intereses legítimos.

TEMA 1 ACTES ADMINISTRATIUS, Apuntes de Derecho Administrativo

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga TEMA 1 ACTES ADMINISTRATIUS y más Apuntes en PDF de Derecho Administrativo solo en Docsity!