Vista previa parcial del texto
¡Descarga Tema 1 Codificacio y más Apuntes en PDF de Historia Social y Económica solo en Docsity!
2 Limiversitat Oberta de Catalunya * 02100268 41 1. La história del constituciomalisme 2.2, El període preconstitueat i les corts de Cadis Els orígens d'un ordenament jurídic o d'un sistema institucio- nal expliquen i determinen alhora la seva evohució ulterior i la seva problemática actual. En aquest sentit Estat constitucio- nal espanyol actual, regit per la Constitució del 1978, troba la seva última explicació genética en els fets que es van produir a Espanya a partir del 1807 i en el primer text constitucional a qué van donar Hoc: la Constitució de Cadis del 1812. La política d'amistat amb la Franca de Napoleó impulsada pel privat de Carles EV, Godoy, es va plasmar en el Miurament a Napoleó de catorze mil soldats espar:yols comandats pel marqués de ía Romana, per a luitar a Alemanya ia Dinamarca com a allats de Viraperi (1807). El mateix any se signava el tractat de Fontainebleau entre Franga i Espa» nya. Per aquest tractat es preveia la partició i el repartiment de Portugal i es concedía autontzació als exércits impertals per a introduir-se a Espanya per tal d'executar la conquesta de Portugal. De fet, la signatura aquest tractat va ser una pura formalitat pergué Napoleó va introduir les seves tropes a la Peninsula sense esperar la con- ió i ratificació del tractat. cius Mentrestant, a la cort es produeix una corispiració contra el privat Godoy, encapcalada pel príncep d'Astúries, que fracassa. Amb les tropes imperials dins d'Espanya, Godoy i el partit del priíncep d'Astáries rivalitzen per obtenir el suport i el favor de Napoleó, que es converteix en árbitre de les dissensions internes d'una monarquia espanyola decadent, Els fets Aranjuez del marc de 1808 provoquen la caiguda de Godoy i Vabdicació de Carles TV a favor del princep d'Astúries, és a dir, el seu Hi Ferran WIL Pstat constitucional espanyol Portacia de la Constitució det 1812 2 Universitat Objerta de Cat hariya + P2/06268 12 LEstat constitucional espanol No cbstant aixo, Napoleó crida a Bai Ferran VI i Carles IV i els abdicar a favor seu. Ell, a continuació, cedeix els seus drets sobre la Cozo- na espanyola al seu germá Josep. Ferran Vil, abans de marxar cap a Franca, va deixar una Junta de Govern de la monarquia controlada pei general frances Murat. Per a aconseguir una degitimació més ámplia de la nova dinastia, Napoleó a] convoca corts a Baiona (25-05-1808). Es preveu que 150 individus hanrar de presentar-se a Baiona el 15 de juny de 1808. Pero, de fet, es produeix una resisténcia deis convocats a assistir-hi i també deis adversaris a la celebració C'aquesta assemblea perque consideren illícites les abdicacions que no es feren acord amb les corts, tal cora establien les lleis fonamentals del regne (Partidas). Es creen entorn d'aquest rebuig uns grups d'opinió partidaris de retornar el tron a Ferran VII sense alterar el seu region absolutista TEstatut dóna un gran poder al reli a Vemperador, atés que es preveu V'e- xisténcia d'una allanga ofensiva i defensiva perpétua entre Franca i Espa- nya. Al mateix temps, s'accepten tímidament els principis liberals áe la Revolució Francesa (inviolabilita+ del demicili, abolició del turraent, Mi- bertat futura Vimpremta...). l/Estatut de Baiona no es va aplicar com a llej constitucional perque els aixecamenis populars ho van fer impossibie. De totes maneres, va donar ños a la formació d'un sigrúficatiu grup de partidaris de les retormes fran- E Universitat Oberia de Catalan; a e P2/00268 14 EEstat constitucional espanyol Les juntes esraven formades per persones pertanyents a diversos esta- ments (petita noblesa, burgesia, clergat), peró que tenien en comú el ca- rácter iLlustrat. Els seus objectius polítics es dirigien a organitzar la defen- si Pexpu militar de Veremic, ia aconseg revolució de lordenarnent jurídic per a donar entrada a les noves idees liberals. En tot cas, a falta d'un poder coordinador o centralitzador no es pren cap ll iciativa política seriosa dirigida a executar institue aques projectes. A més a més, la victoria de Bailén feia pensar que la guerra S'acabaria ben aviat amb la retirada francesa. Napoleó, peró, na es va donar per vencut, sinó que ben aviat (novembre » , e hi 1808) es fará cárrec personalment de les operacions militars fem venir ía Grande Armée i reinstatrant Josep i en el seu tron de Mad: 12-1808), d'or. havia hagut de fugir precipitadament. A la junta Cenfral és on es comencen a presentar iniciatives progremáti- ques sobre la forma del nou govern. Jovellanos, vocal per Astúries, pre- serta un dictamen sobre aguesta qiiestió amb ocasió de Velaboració del reglament que s'havia de Conar a la Junta Central. Segons Jovellanos, les a Venemic juntes provinciais eren legítimes pergué es van aixecar co: quen hi havia un buit de poder per abséncia del monarca legítim. La Junta Central, que ha rebut els poders per concessió de les juntes prov: cials, no té per missió alterar la constitució del regne, no pot derogar les seves lleis fonamentals. La junta Central no és titular de la sobirania, de manera que 10 pot legis- lar. Únicament li correspon exercir les funcions de govern del regne en abséncia del monarca. d% $ Universitat Oberta de Catalunya > P2/00268 15 LEstat constitucional espanyol Precisament per a observar la constitució histórica de la monarquia cal convocar les corts, per tal com són “única institució que pot nomenar un consell de la Regéncia en cas de minoria o Vincapacitai del rel. Natural- ment, es tracta de les corts castellanes regulades per les Partidas. Amb 2ix0 apareix per primera vegada la idea de convocar corts, si bé aquestes corts eren per als partidaris de l'absolutisme les antigues i tradicionals corts cas- tellanes de Vedat mitjana. Per als revolucionaris, la idea de convocar corts s'interpreta en el sentit de convocar corts constituents, reformadores i representatives de la nació. les corts elegi Per als absolutistes, la nació no té entitat política, ja que és el monarca quí encarna la unitat política de la comunitat i és I'ínic a qui correspon convocar les corts. Per tant, són contraris a la convocatória de les corts per part de la Junta. Arab tot aixó, la Junta Central, empesa pels francesos, es trasllada a Sevi- ila, on mor el president Floridablanca, que era totalment cortrari a la convocatoria de corts (abril de 1809). En consegúéncia, el camí queda obert Les proposa convocar corts per a posar fi a la carrupció de Pantic régim i per a endegar les reformes necessáries que exigeix el poble. Pel decret de la junta Central del 22-05-1809 es restableix la representa- ció legal i coneguda de la monarquia en les seves artigues corts, que 9 Lmiversitas Oberta de Catalunya + P2/00268 a 17 LFstas constitucional espanyol La monarquía castellana és la monarquia espanyola comuna. Ranz la qua- lifica de monarquia moderada i reconeix que, malgrat que la de la Corona d'Aragó i la de Navarra encara ho eren més, no ha inclós les seves Hleis en aquest apiec de leis fonamentals de la monarquia, atés el seu carácter par- ticular, A més a més, la clausula afegida pels reis castellans a les seves pragmátiques segons la qual valien com si haguessin estat atorgades en corts, el fa arribar a la coriclusió que aixoó significa que a Castella el poder legislatiu resideix en les corts, quan en la realitat histórica alió que va sue ceir fou totalment diferent: el poder legislatin residia a Castella en el rei, amb les corts o sense, i aquesta cláusula de les pragrmnátiques era l'exponent del seu absolutisme i del frac: a Castella del principi de l'imperi del dret. Com veiem, els principis fonamentals que es van anar establint en aques- ta Junta depenien més de les opiniens i interpretacions personals dels seus membres que no pas de la realitat histórica, maigrat que s'empares- sin en textos jurídics histórics per a justificar-les. Així, per exemple, la Junta de Legislació adoptará ac ds que condicionaran els principis rec- tors dels textos constitucionals posteriors. En aquest sentit, el día 05-11-1809 van resoldre com a máxima fonamental del sistema de reforma que havia d'establir-se per la constitució que “no habrá en adelante sino una constitución única y uriforme para todos los Dominios que comprende la Monarquía Españo. la, cesando desde el momento de su sanción todos los fueros particulares de Provincias y Rey- nos que hacían varia y desigual la forma del anterior gobierno”. Tomás y Valiente (1995, pág. 109). També es va acordar el restabliment de les corts a les quals s'atribuña la tepresentació nacional, Per a Pelecció dels procuradors en corts s'havía de prendre per base la població absoluta i total del regne sense tenir en compte els estaments privilegiats (noblesa 1 eclesiástics). +) No obstant aixó, i després d'un procés ple d'incidencies i de conflictes, la Junta Central va convocar el 29-01-1810 les corts generals i exteaor- dináries per a reunir-se a Cadis. Es preveien dos estaments: un de popu- lar i un de dignitats. 9 Universitat Dperta de Crtalunga + P2/00268 l 18 LEstat cor cional espanyol $ Corts e: partidaris de la revolució liberal van fer sentir el seu pes ii van reunir finalment el setembre de 1810 ea una sola cambra. La majoria del territori espanyol estava ocupat pel francés, de manera que una bona part dels diputais no van ser elegits, sinó sortejats com a suplents dels de les províncies ocupades o d'América, que no Y pogut ser elegits, La constitució que sorgirá finalment d'aquestes corts, que també van legislar entretant sobre matéries que calía reformar, es va promulgar el 19-03-1812, El seu contingut és un refiex de les tendéncies absolutistes, liberals moderades i liberals revolucionáries que intervingueren en la seva formació i ki infiuiren 7) Els principis ideológics que recull són els de la sobirania nacional que es contraposa a la sobirania régia de l'antic regirn. Ára e: monarca rep els seus poders de la constitució que ha de jurar observar. Peró aquesta sobirania nacional no al serve: 'uns drets un poder discrecional, sinó que es subjecrius básics, com els de la Mibertat personal, el de la propietat priva- da i els altres drets legítims de tots els individus que componen la nació. Vantropocentrisme polític radical queda mitigat per la confessionalitat católica de la nació, la quel cosa no deixa de constituir un entrebane a potestat constituent de la nació sol rana, La concepció unitaria, uniforme i centralitzada de la nació espanyola es tradueix en el camp jurídic en el triomf del principi G'unitat de codis i de y les comunitats basques que mantenier la seva constitució política i el seu isdiccions, la qual cosa sigrúfica ja una amenaca per a Navarza i per a E Umiversiter Oberta sle Catalenya > P2/00268 20 Tarmateix, Vevofució posterior determinará una arapliació d'aquests drets indivicuals que obligará a uma transfor: S de VEstat, de les seves institucions i de les seves competéncies i responsabilitats. De totes mane- 6 més aviat sincopada í amb res, aquesta evolu no va ser lineal, si: grans períodes d'involució. 1,2, De PEstat constitucional liberal a PEstat constitucional liberal. democrátic i social isteix la história de /'Estat constitucional a veure ara en qu partir del 1812. 1.2.1. Les primeres coustitucions La vigencia de la Constitució del 1812 va ser efímera. £l 16-04-1814 sei- xentanou diputats de 4 rts de Cadis de teridencia absot a van pie- sentar a Ferran. VE un manifest (conegut com el manifest de los persas) amb el qual li demanaven Yanullació de la constitució de Cadis i de tota Tobra legislativa produida per les corts (1810-1813). A continuació, el quatre de maig de 1814, Ferran Vil promulga un decret pel qual declara nulla i sense cap valor ni efecte ia constitució de Cadis i tots els decrets emanats de les corts de Cad: “como si no Hubiesen pasado jainás tales actos y 5e quitasen de cn medio del tiempo, y sin obligación en inás pueblos y súbditos de cualquiera clase y condición a cumplirlos má guar- darlos”. Garcia-Galio (1975, pág. 1.095, núm. 1.218, 20). Cadi ván invocar Vañtiga ¿ democrátics de dá Teis fonamentals, que E El restabliment de la monarquia absoluta va durar Ens al promanciament de Riego del 1820, que provoci el restabliment de la constitució de Cadis 1 cit de les poténcies absolutistes europees va permetre reinstaurar per sego- ¿el 1812 durant el trienni liberal, el qual es va cloure el 1823, quan Vexér- Ltstat constitucional espanyol Ferran Vi... a declará nul-la la que s'havien vuinerat la la sobirania al monarca. consiitució de Cadis, adduint constitució i les lleis cie la monarquia que atorgaver: 
