Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Características de los Virus: Estructura, Clasificación y Ciclos Virales - Prof. Borrego, Apuntes de Microbiología

Una detallada descripción de los virus, sus características estructurales, la clasificación de diferentes tipos de virus y los ciclos virales. Se abordan aspectos como la composición, mida, morfología, genoma, estrategias de replicación y rangos de huéspedes. Además, se explica la diversidad de genomas virales y sus características especiales.

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 18/03/2019

msorolla16
msorolla16 🇪🇸

5

(1)

20 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
2.4 virus: característiques estructurals,
classificació i cicles virals
Definició: els virus són elements genètics de DNA o RNA que
es poden replicar independentment dels cromosomes d’una
cèl·lula però no independentment d’aquesta. Amés es
caracteritzen per posseir un estat madur infecciós
extracel·lular: el virió (Brock, 2003).
Composició molt simple
-Virus: és l’àcid nucleic d’ADN o ARN, és a dir els gens codificants.
-Virió: virus+ coberta de proteïnes
En alguns virions apareix una envolta de lípids (de l’hoste) i enzims diversos.
Mida
20 a 300 nm (10-9
m). Un bacteri és, de mitjana, entre 10 i 500 vegades més gran.
Morfologia: simple, poc diversa:
Icosaèdriques.
Helicoïdals (filamentoses).
Característiques del genoma:
Poden ser de DNA o RNA.
Haploides (amb excepcions)
De poques kb, pocs gens, poques funcions.
Dos tipus de gens:
-Gens estructurals: codifiquen per proteïnes de la càpsida i d’altres
elements estructurals. La seva síntesi és massiva.
-Gens no estructurals: codifiquen per enzims relacionats amb els
processos de replicació i transcripció del genoma. Síntesi en poca
quantitat.
Criteris de classificació:
Tipus de simetria.
Presència d’envolta.
Tipus d’àcid nucleic i estructura.
Estratègies de replicació.
Rang d’hostes.
Diversitat de genomes virals (4 tipus)
ssRNA (single stranger)
dsRNA( doble strand)
ssDNA / dsDNA
-Més petits (menys gens, menys prot).
ssRNA ( 3-18 kb).
dsRNA (18-30 kb).
-estructura secundària.
-Més grans (de 3 a 300kb). Alguns superen
les 600kb.
-Amb introns i seqüències repetitives.
-Molts són lineals (poden ser circulars).
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Características de los Virus: Estructura, Clasificación y Ciclos Virales - Prof. Borrego y más Apuntes en PDF de Microbiología solo en Docsity!

2.4 virus: característiques estructurals,

classificació i cicles virals

Definició: els virus són elements genètics de DNA o RNA que es poden replicar independentment dels cromosomes d’una cèl·lula però no independentment d’aquesta. Amés es caracteritzen per posseir un estat madur infecciós extracel·lular: el virió (Brock, 2003).

Composició molt simple

-Virus: és l’àcid nucleic d’ADN o ARN, és a dir els gens codificants.

-Virió: virus+ coberta de proteïnes

En alguns virions apareix una envolta de lípids (de l’hoste) i enzims diversos.

Mida

20 a 300 nm (10 -9m). Un bacteri és, de mitjana, entre 10 i 500 vegades més gran.

Morfologia : simple, poc diversa:

  • Icosaèdriques.
  • Helicoïdals (filamentoses).

Característiques del genoma:

  • Poden ser de DNA o RNA.
  • Haploides (amb excepcions)
  • De poques kb, pocs gens, poques funcions.
  • Dos tipus de gens: -Gens estructurals: codifiquen per proteïnes de la càpsida i d’altres elements estructurals. La seva síntesi és massiva.

-Gens no estructurals: codifiquen per enzims relacionats amb els processos de replicació i transcripció del genoma. Síntesi en poca quantitat.

Criteris de classificació:

  • Tipus de simetria.
  • Presència d’envolta.
  • Tipus d’àcid nucleic i estructura.
  • Estratègies de replicació.
  • (^) Rang d’hostes.

Diversitat de genomes virals (4 tipus)

ssRNA (single stranger) dsRNA( doble strand)

ssDNA / dsDNA

-Més petits (menys gens, menys prot).

  • ssRNA ( 3-18 kb).
  • dsRNA (18-30 kb). -estructura secundària.

- Més grans (de 3 a 300kb). Alguns superen

les 600kb.

- Amb introns i seqüències repetitives.

- Molts són lineals (poden ser circulars).

-segmentats o no. -ssRNA polaritat + o -.

  • Mimetisme (sobretot mRNA)
  • ssRNA polaritat + o -. Estratègia d’adaptació i expressió gènica. Si els extrems del genoma no queden lliures, no poden ser degradats. Incorporen sucres per tal de no ser identificats. Un dels objectius de l’expressió dels gens és la producció de virions. Quan són de cadena doble, sempre hi ha una de positiva i una de negativa.

Característiques especials dels genomes virals:

  • Es dóna per una cinètica de multiplicació en esglaó (One Step Growth).

-En el moment inicial, quan s’infecta una cèl·lula no és visible, entra en fase d’eclipsi o latència. Es sintetitzen enzims, àcids nucleics, proteïnes, per començar a replicar el genoma. Després hi ha una fase de maduració i s’inicia l’auto assemblatge i alliberació.

5 fases:

  1. Adsorció (infecció).
  2. Penetració:
  • Àcid nucleic en bacteriòfags.
  • Nucleocàpsida en virus d’eucariotes.
  1. Expressió, regulació i síntesi: inclou tots els processos de control i expressió gènica, síntesi de proteïnes virals i replicació del genoma.
  2. Acoblament i maduració dels virions
  3. Alliberament de la progènie viral: per diferents mecanismes que depenen del virus.

Mida de l’explosió

Cicle lisogènic : l’ADN del virus recombina amb l’ADN del bacteri. Aquesta forma del virus es denomina profago, es troba en una fase d’eclipsi. La cèl·lula s’anomena cèl·lula lisogènica. El virus es trobarà inactiu fins a trobar l’oportunitat optima (condicions ambientals) que indueix al cicle lític.

Cicle lític : és la fase on el bacteri infectat mor per lisi i allibera al medi les còpies virals.

Rang d’hostes: el rang d’hostes és determinat pel requeriment del virus per realitzar un enllaç específic en la cèl·lula hoste, la superfície ha de contenir receptors perquè puguin interaccionar químicament. Cal disponibilitat de factors cel·lulars per la multiplicació viral.

Virus/Virió, Hoste , Rang d’hostes , Bacteriòfag (fag) , Lisi , Clapa de lisi , Mida

d’explosió (rendiment) , Progènie

Cultius de virus

Primer s’ha de aïllar el virus, que es replicaran sobre cèl·lules vives

susceptibles.

-Animals de laboratori

-Ous embrionaris

-Cultiu de cèl·lules ( teixits + tipisna-> separar cèl·lula, cèl·lules+ suports de

creixement en cultius (en botelles planes)-> cultiu en monocapa

Las línies primàries es deriven del teixit desprès del tractament amb tripsina

(limitat 5-20 divisions)

Les línies cel·lulars continues són cèl·lules immortals derivades de tumors o

mutagènesi de cel·lules primaries.

Les línies cel·lulars diploides població homogènia d’un sol tipus (cel

fibroblàstica). Normalment derivats de tumors (100 divisions)

Desavantatges: pot no semblarse a la cel original, característiques

morfològiques i bioquímiques menys diferenciades, poden ser tumorigen.

-Efectes citopatics (CPE pot adoptar diferents formes): lisi cel·lular,

arrodoniment, formació de sincitio , formació de cossos d’inclusió