Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Tema 29 microbiologia, Apuntes de Microbiología

Tema 29 microbiologia malelties infeccioses bacteriana

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 10/05/2021

ivetpm9
ivetpm9 🇪🇸

5 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 29: MALALTIES INFECCIOSES BACTERIANES
Epidemiologia: estudi de la incidència, distribució i factors que deteminen la salut i malaltia en
un població (mode de transmissió)
Epidemia: malaltia que està afectant un nombre més elevat de lo normal del que seria habitual
en un mateix moment.
Pandemia: epidèmia generalitzada que afecta a tot el planeta
Malaltia endèmica: present en una població concreta, poca incidència.
Morbiditat: tota la quantitat d’individus que hi ha malalts, tan els que moren com els que no,
en un espai i temps determinat:
- Prevalença: nombre total de casos que hi ha
- Incidència: nombre total de casos nous en un període de temps
Mortalitat: incidència de mort en la població degut a la malaltia
Brot: aparició d’un nombre de casos en poc temps més elevat del que seria esperable
Zoonosis: malalties x patògens que afecten animals i ocasionalment a humans.
prevalencia>incidencia>mortalidad
Les malalties infeccioses ocupen la tercera posició en mortalitat a nivell mundial.
És comú que hi hagi una coevolució entre hoste i paràsit. Si el mec de transmició és hoste-
hoste hi ha una disminució de la virulència del paràsit, i un augment de la resistència de
l’hoste.
Les malalties es poden transmetre de forma directa; de hoste a hoste, a causa de aerosols,
transmissió sex... O indirecta quan la transmissió és facilitada x vectors (animals) o objectes
inanimats que s’anomenen fòmites (ex: mà). Si transmeten malalties a un gran nombre
d’individus s’anomena vehicle( ex: aigua contaminada a infectat a molta gent, pues la aigua
seria el vehicle). El paràmetre R0 és el nombre de transmissions 2aries de una malaltia esperat
a partir de cada cas. Si és<1 la malaltia desapareixerà, però si és>1 acabarà en un brot.
En la transmissió de malalties sex és molt important la immunitat de grup. El % de persones
immunes pk hi hagi immunitat de grup i aixií evitar la transmissió depèn de la virulència del
microorg i dels període de infectació.
2 patrons diferents en la transmissió: les que estan
lligades a un vehicle normalment hi ha un brot amb
pic a l’inici i desprès es va corregnt. En el cas de
transmició hoste-hoste l’augment és més suau, el
pic no és tan gran, i el numero de casos va
desapareixent gràcies a la immunitat.
Erradiació de patògens: és possible si el cicle de vida depèn de una unica sp hostedora. Si hi ha
+ d’un hoste que és un animal és impossible controlarla. Hi ha individus que poden presentar
la infecció i ser asimptomàtics.
Mesures de control: control de reservoris (lloc animat o inanimat on els agents infecciosos són
viables i des d’on poden infectar), control de vehicles de transmissió (evitar contaminació,
filtrar aigua, mascarilles...) i vigilància (observació, recoeixement i notificació de quan es
produeixen les malalties).
Malalties emergents: noves malalties infeccioses o altres que reemergen.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Tema 29 microbiologia y más Apuntes en PDF de Microbiología solo en Docsity!

TEMA 29: MALALTIES INFECCIOSES BACTERIANES

Epidemiologia : estudi de la incidència, distribució i factors que deteminen la salut i malaltia en un població (mode de transmissió) Epidemia : malaltia que està afectant un nombre més elevat de lo normal del que seria habitual en un mateix moment. Pandemia : epidèmia generalitzada que afecta a tot el planeta Malaltia endèmica: present en una població concreta, poca incidència. Morbiditat : tota la quantitat d’individus que hi ha malalts, tan els que moren com els que no, en un espai i temps determinat:

  • Prevalença: nombre total de casos que hi ha
  • Incidència: nombre total de casos nous en un període de temps Mortalitat: incidència de mort en la població degut a la malaltia Brot: aparició d’un nombre de casos en poc temps més elevat del que seria esperable Zoonosis : malalties x patògens que afecten animals i ocasionalment a humans.

prevalencia>incidencia>mortalidad

Les malalties infeccioses ocupen la tercera posició en mortalitat a nivell mundial. És comú que hi hagi una coevolució entre hoste i paràsit. Si el mec de transmició és hoste- hoste hi ha una disminució de la virulència del paràsit, i un augment de la resistència de l’hoste. Les malalties es poden transmetre de forma directa ; de hoste a hoste, a causa de aerosols, transmissió sex... O indirecta quan la transmissió és facilitada x vectors (animals) o objectes inanimats que s’anomenen fòmites (ex: mà). Si transmeten malalties a un gran nombre d’individus s’anomena vehicle( ex: aigua contaminada a infectat a molta gent, pues la aigua seria el vehicle). El paràmetre R 0 és el nombre de transmissions 2aries de una malaltia esperat a partir de cada cas. Si és<1 la malaltia desapareixerà, però si és>1 acabarà en un brot. En la transmissió de malalties sex és molt important la immunitat de grup. El % de persones immunes pk hi hagi immunitat de grup i aixií evitar la transmissió depèn de la virulència del microorg i dels període de infectació. 2 patrons diferents en la transmissió: les que estan lligades a un vehicle normalment hi ha un brot amb pic a l’inici i desprès es va corregnt. En el cas de transmició hoste-hoste l’augment és més suau, el pic no és tan gran, i el numero de casos va desapareixent gràcies a la immunitat. Erradiació de patògens: és possible si el cicle de vida depèn de una unica sp hostedora. Si hi ha

  • d’un hoste que és un animal és impossible controlarla. Hi ha individus que poden presentar la infecció i ser asimptomàtics. Mesures de control: control de reservoris (lloc animat o inanimat on els agents infecciosos són viables i des d’on poden infectar), control de vehicles de transmissió (evitar contaminació, filtrar aigua, mascarilles...) i vigilància (observació, recoeixement i notificació de quan es produeixen les malalties). Malalties emergents : noves malalties infeccioses o altres que reemergen.

Factors d’emergencia:

  • Demografia i comportament humà: ens concentrem en ciutats, estem més en contacte
  • Tecnologia i industria: ex: l’augment a la resistència dels microorg als ab.
  • Desenvolupament econòmic i usos del sòl: ex: construcció de presses ha augmentat el numero de mosquits, que poden ser vectors
  • Viatges i comerç internacional: ex: SARS-CoV
  • Adaptació microbiana: ex: els virus RNA muten molt ràpid
  • Errors en les mesures de salut pública:
  • Alteració de l’equilibri natural entre hoste- patogen. Infeccions nosocomials: infeccins locals o sistèmiques adquirides x un oacent en un centre d’atenció sanitària, a causa de baixes defenses. Tenen una elevada morbiditat i mortalitat i són difícils de controlar. S’adquireix a partir de pacients contagisos. S. Aureus pot provocarmoltes d’aquestes malalties (pneumònia, infeccions en sang...) i són soques molt virulents i resistents a la meticil·lina. Les infeccions + habituals que es contrauen en hospitals són les urinàries, i ferides quirúrgiques. I les que causen més mort són les respiratòries. TÈCNIQUES DE DIAGNÒSTIC: Poden utilitzar-se diverses mètodes x detectar i identificar microorg, x vies directes:
  • Mirar mostra al microorscopo
  • Fer un cultiu i identificar els patògens gràcies a medis selectius
  • Test bioquímics x identificar
  • Test ràpids i tècniques immunològiques
  • Test molecular del patogen x identificar o comparar x saber si tenim el mateix bacteri associat a un brot. O també via indirecta; es pot fer la ruta immunològica en la que no busquem el patogen sinó ac que ha fabricat el nostre cos
  1. Observació microscòpica: observació directa o per tinció de la morfologia cel (bacils, cocs...)
  • Microscopia de camp clar: tincions de gram (depenent de la estruct de la paret), negativa (presència de capsula, tinció xina) o la de Ziehl- Neelsen i tinció de Kinyoun (bact acid-alcohol resistents  pk tenen molts lípids a la seva paret, es fa només quan hi ha una sospita que hi ha microbacteries, les que resisteixen a la decoloració són vermelles i les que no blaves).
  • Microscopia de camp fosc: utilitza la llum reflexada envers de la transmesa. Els microorg es veuen brillants sobre un fons negre. (ex: detecció de Troponema pallidium
  • Mcroscopia de fluorescència: tinci´amb fluorocroms; hi ha una interacció entre e l fluorocrom i el component cel. S’utilitza el tronja de acridina (s’uneix als ac nucleics), auramina rodamina i calcofluor blanc. No específica.
  • M. Electrónica: no s’utilitza x detectar bacteris però si virus
  1. Cultiu de microorg : l’objectiu és aïllar i multiplicar les bactèries present en una mostra, i identificar les que poden causar malaltia, i obtenir suficient biomassa de les bactèries rellevants x identificarles, observar les diferents caract fenotípiques i determinar la susceptibilitat a antimicrobians. Tenim diferents medis de cultiu:
  • Medis nutritius general: creixen la majoria de bact., no requeriments especials
  • Medis d’enriquiment: augmenta el numero de bact en la mostra donant elshi nutrients específics xk puguin créixer.
  • Medis selsectius: tenen agents x inhibir els microorg que no interessen
  • Medis diferencials: utilitzen algun component x diferenciar determinades colònies. Identificació del org: un cop hem cultivat el microorg el podem identificar (mirant: morfologia macroscòpica, requeriments ambientals i nutricionals, propietats subcel...)Realitzem proves bioquímiques (programes electrònics que llegeixen les plaques i disminueixen el temps que
  • Taqman (sonda): utilizan sondas marcadas con un fluoróforo y un quencher o apagador de la fluorescència. La diana para esta sonda se debe localizar entre los dos cebadores, de modo que mientras está unida no hay emisión de fluorescencia. Con el fin de que haya emisión de fluorescencia, necesitamos que haya una hidrólisis de la sonda, que se consigue en cada ciclo cuando tiene lugar la extensión del amplímero a partir de los cebadores gracias a la actividad exonucleasa de la polimerasa que utilizamos. Taqman és + específic que SYBR ya que además de los 2 cebadores, hay otra diana para la sonda, así pues en total utilizan 3 diana. Anticos fluorescent permite la identificación específica de un microorganismo directamente de una biopsia de un paciente Una vez se ha terminado la reacción de PCR lo que se hace es un análisis de fusión del DNA del amplimero y se calcula la Temperatura de fusión del amplímero (melting temperature) que debería coincidir con la del control positivo. Para poder cuantificar nuestra diana se necesita una línea recta estándar, que permite cuantificar nuestro gen en función de la intensidad del señal de fluorescencia obtenido. Para ello tenemos que determinar el Ct (ciclo umbral) a partir del cual consideramos que la señal está por enzima del ruido de fondo que siempre suele haber y además esté en la región de amplificación exponencial. A partir de los Ct de cada una de las concentraciones del Standard podremos construir una recta de regresión. RAPDs: amplificacions a l’atzar utilitzant un cebador de sequencia curta dissenyat a l’atzar. S’obtenen diferents perfils (fingerprinting), i permet estudiar la variabilitat genètica entre les diferents mostres microbianes. PFGE: es basen en la digestió enzimàtica de l’ADN i la comparació dels perfils obtinguts. Puede hacerse directamente sobre el ADN (como es el caso de la electroforesis en campo pulsado), o con una amplificación previa del gen que queremos analizar la presencia/ausencia de esa diana de restricció. Els criteris que s’utilitzen x saber si estan relacionats dos cepas o no en funció de les diferencies del patró de bandes obtingut: MLST: tipificació de sequencies multilocus, x caracteritzar cepas utilitzant una combinació de gens “House keeping” que estan conservats en la evolució. Cada una de las variantes de cada gen tiene un número de alelo asignado. Y la combinación de los diferentes alelos determinan la Secuencia Tipo. Estas secuencias las encontramos en bases de datos específicas donde las diferentes variantes encontradas se van depositando.