2.3. Intercanvi genètic en
procariotes
L’intercanvi genètic en bacteris es pot donar a
través de 3 casos:
•Transformació: Incorporació de DNA lliure:
es produeix lisi
en un bacteri i s’allibera el DNA. Un bacteri
receptor capta
aquest ADN.
•Conjugació: Transferència mitjançant un
plasmidi.
•Transducció: Transferència mitjançant un virus.
Transformació
Incorporació de DNA lliure en el medi a la cèl·lula receptora i posterior recombinació
amb el genoma del receptor.
Descobriment essencial en genètica: griffith 1928, transformació de Streptococcus
pneumoniae en ratolins, posteriorment reproduït per Avery, McLeod i McCarthy (1944)
in vitro.
1. S’injecten bacteris encapsulats al ratolí. El ratolí mor.
Es van aïllar colònies de bacteris encapsulats del
ratolí mort.
2. S’injecten bacteris sense càpsula al ratolí. El ratolí
es va mantenir sa. S’observen unes poques colònies
de bacteris no encapsulats aïllats. Els fagòcits van
destruir els bacteris
3. Bacteris encapsulats morts per calor s’injecten al ratolí.
Es manté sa. No hi havia colònies aïllades de ratolí.
4. S’injecten bacteris sense càpsula vius, i bacteris amb càpsules morts per calor.
El ratolí mor. S’aïllencolònies amb càpsules del ratolí mort.
•Conclusió: quan els bacteris morts per calor, s’administraven juntament amb
bacteris sense càpsula, aquests eren capaços d’assimilar l’ADN alliberat dels
bacteris amb càpsula. D’aquesta manera incorporaven els gens per a la
formació de càpsula i en produïen, tornant-se més resistents.
