¡Descarga TEMA 3 - La valoració comptable y más Apuntes en PDF de Contabilidad solo en Docsity!
TEMA 3. LA VALORACIÓ COMPTABLE
3.1 El marc conceptual
El marc conceptual de la comptabilitat, correspon a la primera part del Pla General de comptabilitat. Es el conjunt de fonaments, principis i conceptes bàsics on el seu compliment condueix, en un procés lògic deductiu al reconeixement i valoració dels elements dels comptes anuals.
Els comptes anuals han de redactar-se amb claredat, de forma que la informació donada sigui comprensible i ú til pels usuaris al prendre decisions econòmiques, havent de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa, de conformitat amb les disposicions legals.
L’aplicació sistemàtica i regular dels requisits, principis i criteris comptables inclosos en els apartats següents haurà de conduir a que els comptes anuals mostrin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa.
A tal efecte, en la comptabilització de les operacions s’atendrà a la seva realitat econòmica i no només a la seva forma jurídica.
La informació dels comptes anuals ha de ser rellevant i fiable.
Rellevant que sigui ú til per la pressa de decisions econòmiques, é s a dir, quan ajuda a avaluar els fets passats, presents i futurs o bé a confirmar o corregir avaluacions realitzades anteriorment.
En particular, per complir amb aquest requisit, els comptes anuals han de mostrar adequadament els riscos als que s’enfronta l’empresa.
La informació es fiable quan està lliure d’errors materials i es neutral, é s a dir, lliure de biaixos i els usuaris poden confiar en que es la imatge fidel del que es pretén
presentar.
Una qualitat derivada de la fiabilitat es la integritat, que s’aconsegueix quan la informació financera conté, de forma complerta, totes les dades que poden influir en la pressa de decisions, sense cap omissió d’informació significativa. Addicionalment la informació financera ha de complir amb la qualitat de comparabilitat , que s’ha d’estendre tant als comptes anuals d’una empresa en el temps com a les diferents parts de l’empresa en el mateix temps i pel mateix període de temps, ha de permetre contrastar la situació i rendibilitat de les empreses i implica un tractament similar per a les transaccions i demés successos econòmics que es produeixin en circumstàncies semblants.
3.2 Els principis comptables
La comptabilitat de l’empresa i, en especial, el registre i la valoració dels elements dels comptes anuals es desenvolupen aplicant obligatòriament els principis comptables que s’indiquen a continuació:
1- Empresa en funcionament 2- Data del fet o meritació 3- Uniformitat 4- Prudència 5- No compensació 6- Importància relativa
1- Empresa en funcionament : Hom considerarà, llevat del contrari, que la gestió de l’empresa continuarà en un futur previsible, per al qual cosa, l’aplicació dels principis i criteris comptables no té la finalitat de determinar el valor del patrimoni net per a la seva transmissió global o parcial, ni l’import que resultaria en cas de liquidació.
2- Data del fet o meritació : Els efectes de les transaccions o dels fets econòmics seran registrats quan succeeixin i, a l’exercici al qual es refereixin els comptes anuals li seran imputats les despeses i els ingressos que l’afectin, amb independència de la data del seu pagament o cobrament.
3- Uniformitat : Una vegada escollit un criteri d’entre diferents alternatives permeses en cada cas, caldrà mantenir-lo en el temps i aplicar-lo de manera uniforme a totes les transaccions, esdeveniments i condicions que siguin similars mentre no s’alterin els supòsits que en motivaren l’elecció.
4- Prudència : Caldrà ser prudent en les estimacions i valoracions fetes en condicions d’incertesa. La prudència no justifica que la valoració dels elements patrimonials no respongui a la imatge fidel que han de reflectir els comptes anuals. Així mateix, sens perjudici d’allò que disposa l’article 38 bis del Codi de Comerç, únicament seran comptabilitzats els beneficis obtinguts fins a la data de tancament de l’exercici.
5- Tempestivitat : Cal establir adequadament la relació existent entre el moment que s’efectua una valoració i el moment al qual es refereix aquesta valoració.
6- Manteniment del criteri de valoració : s’han de mantenir els criteris en el temps.
7- Prudència valorativa : en presencia de dos criteris valoratius diferents es seleccionarà el que menys risc de sobrevaloració comporti.
La valoració es el procés pel qual s’assigna un valor monetari a cadascun dels elements integrants dels comptes anuals, d’acord amb el que disposen les normes de valoració relatives a cadascun d’ells, que estan incloses en la segona part del Pla General de Comptabilitat. A aquest efecte, es tindran en compte els següents criteris de valoració i les definicions següents:
1- Cost històric 2- Valor raonable 3- Valor net realitzable 4- Valor actual 5- Valor d’ús 6- Costos de venda 7- Cost Amortitzat 8- Costos de transacció atribuïbles a un actiu o passiu financer 9- Valor comptable o en els llibres 10- Valor residual
1- Cost històric
a) El cost històric d’un actiu. É s el seu preu d’adquisició o cost de producció.
El preu d’adquisició. é s l’import en efectiu o el d’altres partides equivalents pagades, o pendents de pagament, més, si es cau, el valor raonable de les altres contraprestacions compromeses derivades de l’adquisició que hi estiguin directament relacionades i siguin necessàries per a posar a l’actiu en condicions operatives. Ex: transport, assegurances de transport, muntatge....
El cost de producció. É s preu d’adquisició de les matèries primes i altres matèries consumibles i el cost dels factors de producció directament imputables a l’actiu, més la fracció que raonablement correspongui als costos de producció indirectament relacionats amb l’actiu.
b) El cost històric d’un passiu. É s el valor que correspon a la contrapartida rebuda a canvi de contraure el deute o, en algun casos, la quantitat d’efectiu i d’altres actius líquids equivalents que hom espera entregar per liquidar un deute en el decurs normal del negoci.
2- El valor raonable
Es l’import pel qual pot ser intercanviat un actiu o liquidat un passiu en una transacció realitzada entre parts interessades i degudament informades, en condicions d’independència mútua. El valor raonable serà determinat sense deduir-ne els costos de la transacció en els quals es pot incórrer en la seva alienació. En cap cas no tindrà el caràcter de valor raonable el valor resultant d’una transacció forçada, urgent o que provingui d’una situació de liquidació involuntària.
Amb caràcter general, el valor raonable serà calculat amb referència a un valor de mercat fiable. En aquest sentit, el preu de cotització en un mercat actiu serà la millor referència pel valor raonable. Un mercat é s actiu quan reuneix les condicions següents:
a) Els béns o serveis que s’hi intercanvien són homogenis. b) En tot moment es poden trobar compradors o venedors per a un determinat bé o servei. c) Els preus són coneguts i fàcilment accessibles al públic. Aquests preus, a més, reflecteixen transaccions de mercat reals, actuals i produïdes amb regularitat.
Si no hi ha un mercat actiu s’obtindrà mitjançant l’aplicació de models i tècniques de valoració. Quan els elements no puguin ser valorats de manera fiable, ni per referència a un valor de mercat ni mitjançant l’aplicació dels models i tècniques de valoració abans esmentats, seran valorats d’acord amb el seu cost amortitzat o el seu preu d’adquisició o cost de producció minorat.
3- El valor net realitzable
L’import que la empresa pot obtenir de las seva alineació en el mercat en el desenvolupament normal del negoci, deduint-ne els costos estimats necessaris per dur-la a terme , així com, en el cas de les matèries primeres i els productes en curs, els costos estimats necessaris per acabar la seva producció, construcció o fabricació.
4- Valor actual
L’import dels fluxos d’efectiu a rebre o pagar en el curs normal del negoci, sego s es tracti d’un passiu o un actiu, actualitzats a un tipus de descompte adequat.
VA = valor futur/(1+n)^n
5- Valor d’ús
El valor en ú s d’un actiu o d’una unitat generadora d’efectiu es el valor actual dels fluxos d’efectiu futurs esperats mitjançant la seva utilització en el curs normal del negoci, i si s’escau, de la seva alineació actualitzats a un tipus d’interès de mercat sense risc. Es un concepte similar al del valor actual, però aplicat a béns que s’estan utilitzant.
