¡Descarga Valoració i diagnòstic y más Apuntes en PDF de Fisioterapia solo en Docsity!
Ensenyament Grau Fisioteràpia. Facultat de Ciències de la Salut i del Benestar
APUNTS DE LA MATÈRIA PRÀCTICA
Valoració i Diagnòstic
en Fisioteràpia
Professors:
Juan Pedro González Torcal
Daniel Jiménez Hernández
Roser Picas Baltanàs
Marc Vidal Falguera
Segon de Grau
Títol de Grau en Fisioteràpia
BALANÇ MUSCULAR TRONC
EXTENSIÓ DE TRONC
- Agonistes: ileocostals, dorsal llarg, espinal toràcic interespinos
- Acció: extensió del tronc a diferents nivells en contracció bilateral
- Accessoris: dorsal ample quadrat lumbar i trapezi
- Antagonistes: flexors de tronc
- Observacions: si la musculatura extensora és potent però els fixadors de pelvis (extensors de maluc) són fluixos no podrà separar el tronc de la taula d’exploració. EXPLORACIÓ DE 0 A 5
- PP: pacient en decúbit pro.
- PF: bipedestació al costat lateral a l’alçada de la regió lumbar o pelvis. La regió dorsal i lumbar es valoren per separat. Dorsal: s’aplica resistència a nivell de les primeres vertebres dorsals per 5 i 4, 3 moviment lliure, 2 el pacient desenganxa la part superior del tòrax de la taula, s’ha de fixar la part lumbar i 1 i 0, s’ha de palpar la contracció a nivell lateral de les apófisis espinoses a nivell dorsal. Lumbar: 5 - 4 s’aplica resistència a nivell dorsal baix i s’ha de fixar les cuixes, 3 moviment lliure el tòrax i la part alta del abdomen es desenganxen de la taula, 2 moviment lliure, la part baixa del tòrax no es desenganxa de la taula, 1-0 es palpa la massa paravertebral a nivell lumbar als costats de les apófisis espinoses. ELEVACIÓ DE LA PELVIS
- Agonistes: quadrat lumbar
- Acció: elevació homolateral de la pelvis
- Accessoris: dorsal ample obliquos abdominals
- Antagonista: quadrat lumbar oposat, oblic major i menor oposat
- Observacions: s’ha de vigilar que el dorsal ampla no faci de substitut del quadrat lumbar (es pot col·locar en estirament de flexió d’espatlla de 180º) EXPLORACIÓ DE 0 A 5
- PP: decúbit supí
- PF: bipedestació als peus del pacient. Per 5-4 es realitza resistència en el tormell en contra del moviment d'elevació homolateral de la pelvis. 3 aplicar discreta resistència a nivell cresta iliaca. 2 moviment complert i lliure. 1- 0 observar molt discret moviment ja que la palpació es difícil degut a la profunditat de les fibres.
BALANÇ ARTICULAR DE LA COLUMNA CERVICAL
GONIOMETRIA DE LA FLEXO – EXTENSIÓ
- PLA: Sagital
- EIX: Frontal
- AA: Flexió 45º Extensió 60º
- PP: Sedestació en una cadira amb respatller
- PF: Dret al costat del pacient.
- COMPENSACIONS que cal evitar:
- En la flexió, inclinar el tronc endavant i rotacions.
- En l’extensió, inclinar el tronc endarrera i rotacions.
- Obrir la boca (amb cinta mètrica)
- TIPUS DE GONI: a) De braços. b) cinta mètrica: En la flexió, es mesura la distància entre la barbeta i el manubri esternal, aquesta pot variar entre 1 i 4cm. Per l’extensió, allunyar la barbeta del manubri i mesurar la distància, aquesta pot variar entre 18 i 22cm.
- EIX DEL GONI: El situem en el forat auditiu de l’orella.
- BRAÇOS DEL GONI: a) Braç fix : Perpendicular al terra b) Braç mòbil: Aliniat amb la base del nas, a nivell de les fosses nassals. Norkin-White.(2006) Goniometría. Evaluación de la movilidad articular. Marban. Madrid.
Norkin-White.(2006) Goniometría. Evaluación de la movilidad articular. Marban. Madrid.
GONIOMETRIA DE LES ROTACIONS
- PLA: Horitzontal
- EIX: Vertical
- AA: 60º - 80º
- PP: Sedestació en una cadira amb respatller
- PF: Dret al costat del pacient
- COMPENSACIONS que cal evitar:
- TIPUS DE GONI: a) De braços. b) cinta mètrica : Mesurar la distància entre la barbeta i l’acromi
- EIX DEL GONI: El situem al punt mig de la part superior del crani (coincideix amb C3)
- BRAÇOS DEL GONI: a) Braç fix : Segueix l’eix sagital b) Braç mòbil: Aliniat amb la punta del nas. Norkin-White.(2006) Goniometría. Evaluación de la movilidad articular. Marban. Madrid.
PROVES ESPECIALS DE LA COLUMNA CERVICAL
PROVA DE DISTRACCIÓ
Consisteix en comprovar l’efecte que pot tenir una tracció cervical per alleugerir el dolor produït per un estrenyiment de l’orifici neural amb la consegüent afectació de les arrels nervioses. Per tant eixamplem l’orifici i disminuïm la pressió de les caretes articulars. L’estrenyiment, pot ser degut a una hèrnia discal, artrosis de les vertebres amb osteofits, i/o tumoracions. Si al fer la tracció disminueix el dolor, ens indicarà una patología compressiva a nivell de l’orifici neural. Per fer la distracció, col·loquem una mà sota la barbeta i l’altra a nivell occipital i aixequem gradualment el cap en direcció al sostre, aguantem aquesta posició durant uns 6”. La prova és + si disminueix el dolor. Stanley Hoppenfeld (1979). Exploracion fisica de la columna vertebral y las extremidades. Edit. manual moderno. Antonio Jurado Bueno, Ivan Medina Porqueres.(2007). Manual de pruebas diagnosticas. Traumatologia y ortopedia. Barcelona. Editorial Paidotribo
PROVA DE LA DEGLUCIÓ
A vegades al deglutir es noten molèsties o dolor a nivell cervical, pot ser degut a lesions patològiques, com ara osteofits ossis, subluxacions vertebrals, tumefaccions dels teixits tous per hematomes, infecció al coll o tumors en la part anterior de la columna cervical.
BALANÇ ARTICULAR DE LA COLUMNA DORSAL
En la columna dorsal hi trobem les costelles, que ens limitaran el moviment en aquesta zona. Per valorar la mobilitat de la columna dorsal, farem la medició del perímetre toràcic. Aquest permet valorar la mobilitat de la caixa toràcica en la seva globalitat. La medició es realitza a nivell mamari en els homes i submamari en les dones, i la fem en el moment de màxima inspiració i després en el moment de màxima espiració. La diferència de les dues mesures ha de ser: En els homes de 6cm i en les dones de 5cm, si la diferència és més gran, ens indica molta mobilitat. Si la diferència és més petita, pot indicar rigidesa en la caixa toràcica i això pot ser degut a una possible patologia. Patologies que indiquen una disminució de la mobilitat:
- Hipercifosis: És un excés de convexitat dorsal, les costelles de la part anterior estan més deprimides i això pot fer que la persona hagi d’adoptar un altre tipus de respiració. La diferència entre inspiració i espiració serà mínima.
- Malaltia de Schewermann: És un tipus de cifosis especial, afecta a gent jove. La zona dorsal té una gran cifosis que es compensa amb una hiperlordosis cervical i lumbar. Les vèrtebres tenen forma de cunya
- Tòrax en quilla (pectus carinatum): El diàmetre ant-post és major que el lateral o transversal. Dóna rigidesa a la mobilitat de les costelles amb una disminució del perímetre.
- Pectus excavatum: El diàmetre transversal és més gran que el antpost.
- Escoliosis: La columna presentarà una part còncava on les costelles estan més juntes i una part convexa on les costelles estaran separades. Això comporta que un hemicos tingui la musculatura en tensió i escurçada, i en l’altre presenti debilitat. Stanley Hoppenfeld (1979). Exploracion fisica de la columna vertebral y las extremidades. Edit. manual moderno.
BALANÇ ARTICULAR DE LA COLUMNA LUMBAR
VALORACIÓ DE LA FLEXIÓ (amb cinta mètrica) El pacient col·locat en bipedestació amb els peus una mica separats i descalços, i li demanem que intenti tocar amb la punta del dit del mig d’ambdues mans al terra. Mesurem la distància entre el dit i el terra i ho anotarem en graus negatius. Si el pacient arriba a tocar el terra bé, concretarem si toca amb la punta del dit amb la mà plana etc. VALORACIÓ DE L’EXTENSIÓ (amb cinta mètrica) Tot i que és un moviment que hem d’evitar, pel risc de pinçament que puposa si l’hem de valorar, ho podem fer de la següent manera: El pacient en bipedestació de cara a la paret i li demanem que intenti fer una extensió de tronc tirant cap enrera. Mesurarem la distància entre la paret i el manubri esternal. Stanley Hoppenfeld (1979). Exploracion fisica de la columna vertebral y las extremidades. Edit. manual moderno. Stanley Hoppenfeld (1979). Exploracion fisica de la columna vertebral y las extremidades. Edit. manual moderno.
PROVES ESPECIALS DE LA COLUMNA LUMBAR
PROVA DE LASSEGUE
L’examinador flexionarà el maluc del pacient mantenint el genoll en extensió, fins aproximadament els 70º si apareix dolor, indicarà que la prova és positiva doncs el dolor és degut a l’existència de patología compressiva a nivell de les arrels nervioses lumbars, ja que al flexionar la cama s’estiren les arrels del nervi ciàtic. Hem de vigilar de no confondre el dolor produït per la tensió de la musculatura isquiotibial això seria degut a una falta de flexibilitat. Per confirmar-ho podem explorar el costat contralateral. El dolor també pot augmentar al fer la flexió del cap o la dorsiflexió del turmell. Nivell neurològic afectat segons el dolor:
- S’irradia la cara anterior de la cuixa, serà un pinçament de L
- S’irradia la cara lateral i externa de la cuixa el pinçament serà a L
- S’irradia en la cara posterior de la cuixa el nivell serà S1. Stanley Hoppenfeld (1979). Exploracion fisica de la columna vertebral y las extremidades. Edit. manual moderno. Antonio Jurado Bueno, Ivan Medina Porqueres.(2007). Manual de pruebas diagnosticas. Traumatologia y ortopedia. Barcelona. Editorial Paidotribo
PROVA DE VALSALVA LUMBAR
Reprodueix qualsevol patologia de compressió Lumbar, demanarem que el pacient faci al mateix temps, una inspiració + una Apnea + tensió com si volgués defecar, i la prova serà positiva si apareix dolor a nivell lumbar o irradiat en l’EEII. PROVA DE HOOVER Serveix per detectar simuladors, persones que ens volen enganyar fent veure que pateixen una lesió lumbar. El pacient està en decúbit supí, nosaltres li agafem ambdós peus per sota els talons i aixequem les cames de la camilla, i li demanem al pacient que intenti fer una flexió de maluc amb extensió de genoll de la cama a valorar. Si el pacient vertaderament no pot aixecar la cama degut al dolor, notarem una pressió del taló de la cama contrària que ens indica que està fent l’esforç de voler aixecar-la, però si no notem aquesta pressió del taló de la cama contrària sobre la nostra mà, ens està falsejant la prova. Stanley Hoppenfeld (1979). Exploracion fisica de la columna vertebral y las extremidades. Edit. manual moderno. Stanley Hoppenfeld (1979). Exploracion fisica de la columna vertebral y las extremidades. Edit. manual moderno. Antonio Jurado Bueno, Ivan Medina Porqueres.(2007). Manual de pruebas diagnosticas. Traumatologia y ortopedia. Barcelona. Editorial Paidotribo
BALANÇ MUSCULAR ESCAPULA
ABDUCCIÓ I ROTACIÓ SUPERIOR DE L´ESCÂPULA
- Múscul: serrator major
- Origen: superfície externa de les primeres 8 costelles
- Inserció: angle superior de l´escàpula
- Inervació: nervi del serrator major C5-C6-C
- Acció: abducció i rotació externa de l´escàpula, recorregut aprox. 12-15 cm de la línea mitja.
- Accessoris: trapeci sup. i inferior, pectoral menor.
- Antagonistes: romboides i trapeci mig. Reconeixement previ a l’exploració:
- Posició i simetria de l´escàpula en repos. La posició anormal més freqüent és l’escàpula “alada” on la vora vertebral es separa de la caixa toràcica, senyal inaquívoca de lessió del serrator major.
- El serrator sempre s´ha d´explorar amb l´espatlla flexionada a 90º
- Si l´escàpula en repos està en aducció o alada, segurament el pacient no podrà flexionar el braç més de 90º. EXPLORACIÓ Graus 5 (normal) , 4 (bé) i 3 (regular) Posició del pacient: assegut a l´extrem de la taula o al costat. Els braços sobre els genolls. Posició del fisioterapeuta: a peu dret, al costat de la zona a explorar. Col.locarem la ma que realitzarà la resistència per sobre al colze. L´altre es col.loca a la vora interna i externa al angle inferior de l´escàpula. Test: el pacient flexiona el braç fins a 130º amb el colze amb extensió. L´escàpula ha de rotar i separar-se sense aletejar. (El braç es pot aixecar fins als 60º sense fer servir el serrator) Instruccions al pacient: aixequi el braç amb el colze recta fins a l´alçada del cap. Aguanti´l i no permeti que li baixi. Grau 5: l´escàpula mantè la posició separada i en rotació davant de la resistència que apliquem en direcció avall. Grau 4: l´escàpula cedeix davant de la resistència màxima que apliquem. L´articulació glenohumeral es manté ferma gràcies al deltoides. L´escàpula s´aproxima a les vèrtebres i rota cap avall.. Grau 3: l´escàpula realitza el moviment complert però no tolera cap resistència a excepció del pes del braç. Grau 2 (malament) Posició del pacient: igual que l´anterior però el braç aguantat per l´examinador. Posició del fisioterapeuta: a peu dret, al costat a explorar, una ma agafa el colze del pacient mantenint-lo en un pla horitzontal. L´altre es posa al angle inferior de l´escàpula amb el polze a la vora axial i els dits a la vora vertebral. Test: es detecta el moviment escapular a l´angle inferior. Instruccions al pacient:: intenti mantenir el braç en aquesta posició, relaxi´l, mantingui´l, relaxi´l. Grau 2: l´escàpula no es separa correctament , s´aixeca i no rota suficientment.
Grau 1 (escas) i grau 0 (nul) Posició del pacient i del fisioterapeuta. Igual que el grau 2. Test: el pacient intenta aguantar el braç en la posició d´inici. Instruccions al pacient: intenti mantenir la posició del braç. Grau 1: s´observa discreta contractibilitat muscular. Grau 0: no s´observa activitat contràctil. ELEVACIÓ DE L´ESCÀPULA
- Músculs: trepeci fibres superiors i angular del omòplat
- Origen i inserció: Trepeci fibres superior. inerv.: XI nervi espinal O: Protuberancia occipital i lligament cervical posterior I: Clavicula, terç extern del vora posterior i terç lateral del acrómion. Angular del omòplat. iner.: nervi del angular i del. romb.C3-C4-C O: Apòfisis transverses de les 4 primeres cervicals. I: vora interna de l´escàpula.
- Acció: Elevació de l´escàpula i cooperació amb la rotació externa.
- Accessoris: Romboides
- Antagonistes: trapeci fibres inferiors i romboides. Observacions previ a l´exploració: 1. Oservar si el pacient presenta cap assimetria escapular o diferencies de volum o alçada EXPLORACIÓ Graus 5 (normal), 4 (be) i 3 (regular) Posició del pacient: Asegut a l´extrem o vora de la taula. Mans relaxades a sobre el genolls. Posició del fisioterapeuta: De peu per darrera del pacient. Col.loca les mans sobre les espatlles per realitzar la resistencia. Test: El pacient ha de aixecar les espatlles simultaneament. Instruccions al pacient: Aixequi les espatlles direcció a les orelles. Aguanti o mantingui´s-hi així. No permeti que li baixi les espatlles. Grau 5: El pacient eleva les espatlles, realitzant el moviment complert i mantenint-se amb la màxima resistència. Grau 4: El pacient aixeca les espatlles i es manté davant d’una força forta o moderada, però a la màxima resistència els músculs poden cedir. Grau 3: El pacient realitza tot el moviment complert sense resistència. Grau 2(malament) , 1 (escas) i 0 (nul) Posició pacient: Decúbit supí o pró, en supí el cap en equilibri i en pró lateralitzat. Posició fisioterapeuta: de peu dret al costat a examinar. Col.loquem el palmell de la ma a l´espatlla per aguantar-la i l´altre palpa el trapeci superior, a nivell de l´inserció per sobre la clavicula.
Posició del fisioterapeuta: de peu, al costat del braç a explorar, pasem la ma per sota el braç per col.locar-la a la cara anterior de l´espatlla i així aguantar el pes del braç, l´altre ma es col.loca sobre les fibres a explorar. Test: el mateix que als altres graus. Instruccions al pacient: intenti aixecar el colze en direcció al sostre. Grau 2: el pacient realitza el moviment amb amplitud limitada, sense soportar el pes del braç. Graus 1 i 0: en grau 1 s´observa certa activitat contràctil i en grau 0 no es detecta cap tipus d´activitat. DEPRESIÓ I ADUCCIÓ DE L´ESCÀPULA
- Múscul: trapeci fibres inferiors.
- Origen: en les apòfisis espinoses de D7 a D
- Inserció: tubèrcul trapezoideo de la vora posterior de l´espina de l´escàpula
- Inervació: XI par craneal (nervi espinal)
- Acció: descens i aducció de l´escàpula
- Accesoris: trapeci fibres mitjes
- Antagonistes: trapeci fibres superiors, angular del omòplat. EXPLORACIÓ Grau 5, 4 i 3. Posició del pacient: decúbit pró, braç en abducció de 145º (alineat amb les fibres del trapeci inferior), colze en extensió, el avantbraç en posició mitja amb el polze senyalant el sostre. El cap col.locat de forma còmode, lateralitzat. Posició del fisioterapeuta: de peu al costat a la zona a explorar. La ma que farà la resistència es col.loca sobre l´húmer a nivell distal. La resistència es farà en direcció a terra. Els dits de la ma contraria han de palpar la contracció muscular, que tira l´escàpula avall i cap a dins. Test: El pacient aixeca el braç de la taula fins el pla de l´orella, l´agunta així davant d´una màxima resistència.Tambe podem col.locar el braç en posició i demanar que l´aguanti davant dúna màxima resistència. Instruccions al pacient: Aixequi el braç de la taula tant amunt com pogui. Mantingui´l aixi. No deixi que el tiri avall. Grau 5: El pacient realitza el moviment complert i manté la posició davant de la resistència màxima que apliquem. Grau 4: El pacient aguanta una resistència moderada. Grau3: El pacient es capaç de realitzar el moviment però no aguanta cap tipus de resistència. Graus 2,1 i 0 Posició del pacient: la mateixa que per les dels altres graus. Posició del fisioterapeuta: De peu, al costat a la zona a explorar. S´agafa el braç del pacient per sota el colze. Test: El pacient intenta aixecar el braç de la taula. El fisioterapeuta pot aguantar el pes del braç per facilitar el moviment (afectació del deltoides posterior i mig).
Instruccions al pacient: Intenti aixecar el braç de la taula, mes amunt de l´orella. Grau 2: El pacient realitza el moviment del braç, desplaçant l´escàpula, de forma desgravada, aguantant el pes del braç el fisioterapeuta. Grau 1: S´observa discreta activitat muscular a nivell dorsal baix. Grau 0:No hi ha activitat contràctil. ADUCCIÓ I ROTACIÓ INTERNA DE L´ESCÀPULA
- Múscul: romboide major i romboide menor
- Origen i Inserció: Rombiode major: Inervació: nervi de l´angular i el . romboide, C5.
- Origen: de T2 a T5 (apòfisis espinoses)
- Inserció: escàpula, vora interna., desde l´arrel de l´espina fins a l´angle inferior.
- Romboide menor: Inerv.: Nervi de l´angular i del. romboides. C5.
- Origen: vertebres de C7 a T1 (apòfisis espinoses) i
- lligament cervical posterior
- Inserció: Escàpula , a nivell de la vora interna a l´arrel de l´espina.
- Acció: Aducció i rotació interna de l´escàpula.
- Accesoris: trapeci fibres del mig.
- Antagonistes: serrator major. EXPLORACIÓ Graus 5, 4, 3. Posició del pacient: Decúbit pró, cap lateralitzat en la posició més còmode, espatlla en rotació interna, avantbraç darrera l´esquena (add. i darrera a l´esquena) amb el colze lleugerament flexionat. Posició del fisioterapeuta: De peu al costat a examinar, col.loquem la mà que farà la resistència en l’humer per sobre el colze, aplicant la resistència cap avall i cap a fora. L’altra mà la col.loquem a la vora vertebral de l’escapula per palpar la contracció muscular. Test: demanem l’extensió i aducció de l’espatlla. Observarem que l’angle inferior de l’escapula s’aproxima a la línia mitja. Instruccions al pacient: aixequi la mà i tiri el braç cap endins. Aguanti i no deixi que li baixi el braç. Grau 5: El pacient realitza el moviment complert correctament amb la màxima resistància. Els dits que palpen el múscul s’aixecaran per sobre la vora de l’escàpula. Grau 4: El pacient realitza el moviment correctament davant una resistència moderada. Els dits detecten perfectament la contracció muscular. Grau 3: El pacient realitza el moviment complert però no tolera la resistència manual. Grau 2, 1i 0. Posició del pacient: assegut amb l’espatlla en rotació interna, braç amb extensió i aducció.
