¡Descarga Tema 4 - Emocions y más Apuntes en PDF de Psicología Fisiológica solo en Docsity!
TEMA 4. LES EMOCIONS: PREGUNTES DE DOCÈNCIA TUTORITZADA
1) Què són les emocions?
Les emocions són funcions biològiques del sistema nerviós que han evolucionat com a respostes conductuals i fisiològiques especialitzades per a facilitar la supervivència de les espècies. Es tracta de respostes adaptatives (part del sistema homeostàtic general) que permeten l’afrontament dels organismes a objectes i situacions que són potencialment perilloses o avantatjoses. Les emocions són respostes filogenèticament antigues i bàsicament inconscients.
COMPONENTS D’UNA EMOCIÓ
Una resposta emocional està constituïda per 4 components:
1. CONDUCTUAL (ACCIONS) (El que nosaltres podem observar en els altres: conductes d’evitació
i conductes de fugida...) Moviments musculars típics de l’espècie i apropiats a la situació: reaccions de por, agressives o afectives. En el cas dels humans l’expressió facial (resposta conductual) és crítica per identificar les emocions. És un element crític en la comunicació humana. Element comunicatiu de les emocions.
2. ACTIVACIÓ FISIOLÒGICA: SISTEMA SIMPÀTIC -La resposta autonòmica (SNA) és un component molt important de les emocions. - Pretén predisposar a l’individu amb una energia diferent per a cada emoció. - L’ arousal emocional està provocat pel SN Simpàtic i fa: augmentar la freqüència cardíaca, augmentar la pressió arterial, augmentar l’aportament sanguini als músculs, augmentar la freqüència respiratòria, augmentar l’alliberació d’Adrenalina i Noradrenalina per part de la
Una emoció és una resposta, que en el seu origen, és adaptativa la seva finalitat és adaptar- se millor a les situacions del medi. Una resposta emocional activa una sèrie de mecanismes de l’organisme que ens fa més forts, més hàbils… Resposta biològicament molt predeterminada que ha evolucionat cap a respostes conductuals i fisiològiques. Són filogenèticament molt antigues (al menys algunes molt bàsiques). Són compartides aquestes amb la resta d’animals. Moltes d’elles, en una primera instancia, són inconscients. Després li afegim lo conscient.
mèdul·la espinal, augmentar el metabolisme de la glucosa en fase de dejú, augmentar l’alliberació d’àcids grassos, etc. Per què passa això? Per tal que es pugui reaccionar (per tal que la sang hi arribi ben ràpid a on ho necessiti).
- L’arousal emocional NO és igual en totes les emocions. Hi ha patrons més o menys específics per les diferents respostes emocionals. El SN de les persones també auto-percep les cares pròpies. Això pot modular el propi patró de resposta. (Ex.: Si poso cara d’enfadada sense estar- ho, el meu SN auto-percep la cara que estic posant, i es va modificant el patró de resposta per l’arousal emocional. Realment se m’està activant aquella emoció).
- Disminució de l’activitat del SN Parasimpàtic : disminució de la funció digestiva, etc.
3. ACTIVACIÓ FISIOLÒGICA: SISTEMA ENDOCRÍ
-Hi ha una activació hormonal/endocrina relacionada amb l’eix dels glucocorticoides ( Activació de l’eix Hipotalàmic-hipofisari-suprarenal Alliberació de Glucocorticoides – cortisol - ). -Hormones són lentes, triguen en activar-se, però duren més, allarguen més la resposta emocional. Tenen un component immunosupressor. -Les hormones glucocorticoides s’activen en senyal de l’hipotàlem. HIPOTÀLEM ALLIBERA FACTORS ALLIBERADORS (CORTICOTROPINES/CRF) VAN A PARAR A LA HIPÒFISI LA HIPÒFISI PRODUEIX LA HORMONA ADRENOCORTICOTROPA (ACTH) ACTH VIATGEN A LES GLÀNDULES SUPRARENALS
4. ELS SENTIMENTS
- En l’ésser humà, les emocions tenen un component subjectiu i privat que fa referència a SENTIMENTS positius o negatius produïts per situacions concretes: por, tristesa, alegria, fàstic, enuig, sorpresa... -Els sentiments són les representacions mentals dels canvis fisiològics emocionals. Són el component conscient de les emocions que proporcionen un estat d’alerta mental.
- La consciència i l’autoconsciència de les emocions: Modula les nostres pròpies emocions. Genera les “emocions socials”. És la base de l’empatia. 5. PROGRAMA MOTIVACIONAL Sobre el programa motivacional cal dir que el cervell té múltiples sistemes adaptats per a propòsits específics: la motivació sexual, la gana i la set, la comunicació social, etc. Els estats motivacionals dirigeixen l’organisme a buscar els estímuls que els assegurin la seva supervivència bàsica. La conducta motivada es posa en marxa amb la percepció dels estímuls ambientals i generen estats afectius específics (emocions negatives i positives), mantenidors de la conducta. Estem motivats per a buscar el plaer i evitar el dolor.
TEORIES DE LES EMOCIONS
Tenim por perquè tremolem, o tremolem perquè tenim por?
Segons la teoria de James-Lange (1884, 1887) els sentiments emocionals s’originen quan tenim percepció conscient de l’activació emocional perifèrica del nostre organisme. L’estímul emocional provoca una resposta automàtica de “lluita i fugida” que ens prepara per a actuar ràpidament. La percepció conscient d’aquesta activació genera les emocions.
ESTÍMUL CANVI FISIOLÒGIC EMOCIÓ
Segons la teoria de Cannon-Bard (1928) l’estímul emocional genera una emoció conscient i aquesta experiència activa la resposta emocional perifèrica paral.lelament. És a dir, primer s’interpreta l’estímul i després l’activació fisiològica i l’experimentació concreta de l’emoció es donen simultàniament.
Segons la teoria de Schachter l’autopercepció de la resposta emocional contribueix als sentiments (interocepció, o estat intern de l’organisme, i propiocepció de expressió facial). És a dir, les respostes autonòmiques contribuirien a la intensitat de l’experiència emocional. La interpretació cognitiva dels
ESTÍMUL EMOCIÓ + CANVI FISIOLÒGIC
-En les espècies de primats hi ha una clara correlació entre el tamany de determinades àrees cerebrals., el tamany del grup social i el volum relatiu de la neoescorça (especialment escorces prefrontals).
- HIPÒTESI DEL CERVELL SOCIAL: Implica el desenvolupament d’una comunicació afectiva entre individus i de la capacitat de les persones d’atribuir estats mentals als altres (no només referent als pensaments, sinó també a les emocions). Això es diu “TEORIA DE LA MENT” / “CERVELL EMPÂTIC”. Escorces prefrontals del cervell ens permeten fer tot això. Viure en grups complexes implica una comunicació efectiva entre individus, tant sobre el context com sobre els events INTERNS.
3) Expressió i reconeixement de les emocions. EXPRESSIÓ I RECONEIXEMENT DE LES EMOCIONS: L’EXPRESSIÓ FACIAL CHARLES DARWIN (1872) – THE EXPRESSION OF EMOTIONS IN MAN AND ANIMALS
- L’estudi de l’expressió de les emocions ca ser iniciada per Charles Darwin.
- El component conductual de les emocions té una continuïtat en l’escala filogenètica.
- En primats i humans és molt important l’expressió facial.
-Existeix un lligam entre les expressions facials i les conductes a les que anticipen.
Existeix un lligam entreles expressions facials i les conductes a les queanticipen 1
2 3
1. ENFADAT per atemoritzar l’altre: mirada fixa, 2. SUMISSIÓ, POR baixa : mirada 3. AGRESSIU boca oberta per: com 1, més mossegar (sense sons) 4. LAMENT, TRIST
4
L’animal corva els
músculs…
Els primats i els humans solen compartir la mateixa estructura
dels músculs facials, tot i que al contraure aquests músculs
l’expressió facial pot variar una mica.
-Charles Darwin va proposar que les expressions facial són respostes innates, no apreses, controlades per músculs facials. -Els primats no humans tenen els mateixos músculs facials que els éssers humans. Els ximpanzés tenen una complexitat facial muscular molt idèntica a la nostra. Charles Darwin (1872) The Expression of Emotions in Man and Animals.
Emocions
positives
Emocions necessàries per tal de sobreviure en els grups humans (vergonya, etc.). Per fer front a les tasques quotidianes de la vida que són més que les que té un lleó a la sabana, per això tenim una subdivisió gran de les emocions.
Associades a unes emocions determinades.
- Vídeo on es veu a 2 nois de similar edat, condició, etc. Un és del Japó i l’altre dels EEUU. Se’ls presenten vídeos diferents (sang...). Quan estan sols fan les mateixes expressions emocionals. Quan estan amb l’investigador el noi dels EEUU fa les mateixes carotes, però el japonès somriu cordialment. Per això els factors moduladors poden emmascarar, disminuís o augmentar les emocions (MODULACIÓ CULTURAL DE L’EXPRESSIÓ FACIAL).
Certament tenim uns programes motors facials que ens permeten reconèixer I expressar les emocions. Però les emocions estan modulades per altres factors també : FACTORS GENÈTICS FACTORS EDUCATIUS/D’EXPE RIÈNCIA (“els homes no poden plorar”) FACTORS CULTURALS (normes de manifestació) MICROEXPRESSIONS expressions molt ràpides de les emocions.
-Els 2 hemisferis no són equivalents en les emocions. Hi ha un més ràpid a l’hora d’expressar i percebre emocions. També és més intens (HEMISFERI DRET - PART ESQUERRA DE LA CARA).
-ANOSOGNÒSIA= no tenir consciència de la seva situació.
CONTRIBUCIÓ DE
L’EXPRESSIÓ FACIAL A
LA GENERACIÓ DE
SENTIMENTS
-Les expressions simulades alteren l’activitat del SN (pel fet de simular un somriure, ens sentim més feliços). Diferents expressions facials produeixen patrons d’activitat perifèrica diferents i sentiments emocionals diferents. Probablement per condicionament clàssic o de manera innata la retroalimentació dels moviments facials genera activació autonòmica i canvis en l’emoció percebuda.
D’altra banda la capacitat d’imitar les expressions facials emocionals que veiem en les altres persones sembla ser innata i podria contribuir a generar empatia. Per exemple, quan veiem una persona trista ens
posem tristos nosaltres mateixos. La retroalimentació de la nostra expressió facial de tristesa ens ajuda a posar-nos a la pell de l’altre (i, per exemple, oferir-li ajut).
LECTURA EL CERVELL EMPÀTIC (“EL DESCUBRIMIENTO DEL OTRO”)
Les “mirror neurons” (“neurones mirall”) van ser descobertes a l’escorça premotora d’una cria de mico. Les neurones no només s’excitaven quan l’animal agarrava un objecte, sinó que també quan contemplava com ho feia un altre individu. Els neurofisiòlegs sospiten que les neurones mirall permeten a l’individu simular les accions d’altres i reproduir les intencions alienes. L’empatia humana comporta l’activació de regions cerebrals que també participen en les vivències emocionals pròpies. Encara no està clar si aquest fenòmen es deu a una simulació extensa de les neurones especulars.
Aunque su estudio se inició hace tan solo diez años, desde mucho antes se sospechaba que el cerebro tenía algún mecanismo que nos permitía conocer lo que otros seres sentían. Este grupo que más tarde se llamó “neuronas espejo” descubiertas por el equipo de Giacomo Rizzolatti en 1.996 en una investigación con primates. Según sus palabras en una entrevista:
Las células cerebrales no sólo se encendían cuando el animal ejecutaba ciertos movimientos sino que, simplemente con contemplar a otros hacerlo, también se activaban. Se les llamó neuronas espejo o especulares. En un principio se pensó que simplemente se trataba de un sistema de imitación. Sin embargo, los múltiples trabajos que se han hecho desde su descubrimiento, el último de los cuales se publicó en Science la semana pasada, indican que las implicaciones trascienden, y mucho, el campo de la neurofisiología pura. El sistema de espejo permite hacer propias las acciones, sensaciones y emociones de los demás. Su potencial trascendencia para la ciencia es tanta que el especialista Vilayanur Ramachandran ha llegado a afirmar: "El descubrimiento de las neuronas espejo hará por la psicología lo que el ADN por la biología".
En la serie de documentales de la BBC “la mente humana” el capítulo dedicado a la interacción entre las personas “conecta”, se realiza un experimento muy importante a la hora de comprender una particularidad de las neuronas espejo muy útil a la hora del aprendizaje técnico. En el experimento en cuestión dos actores por separado se entrevistan con voluntarios, uno de los actores se hace el
-Capacitat del bebè de reaccionar a les cares de la mare. -Mirror neurons (escorça prefrontal de planificació motora) s’activen en la imitació dels actes motors. -Ens comuniquem a través de les emocions i de la empatia sistema evolucionat filogenèticament.
4) Paper de l’Amígdala en les emocions.
El circuit de Papez (descobert el 1937) està format pels cossos mamil.lars de l’hipotàlem, el tàlem anterior, l’escorça cingulada, l’hipocamp i el fòrnix. McLean, el 1949, hi ha incloure l’ amígdala i altres regions, i tot el conjunt va rebre el nom de sistema límbic.
La lesió bilateral del lòbul temporal (en mones rhesus) rep el nom de Síndrome de Klüver-Bucy (1937). Provoca hiperoralitat, hipersexualitat, agnòsia visual i aplanament de la conducta emocional (no mostren por ni agressivitat es tornaven “happies”). Amb aquesta experiència i amb d’altres, L.Weiskrantz (1956) va determinar que els efectes emocionals són deguts a la lesió de l’amígdala.
De fet l’estimulació elèctrica o química de l’amígdala produeix una resposta de por i agitació. La lesió de l’amígdala redueix un ampli rang de conductes emocionals i de respostes fisiològiques (la por, les hormones induïdes per l’estrés, etc).
Els diferents tipus d’emocions són mediats per diferents sistemes neurals, que a més a més són comuns en la majoria d’espècies animals. Com veurem més endavant hi ha implicades les escorces pre-frontals orbitofrontal, ventromedial i dorsolateral, l’amígdala i l’escorça cingulada anterior. L’amígdala és la responsable del processament de les emocions de caire negatiu (com la por), mentre que els altres sistemes processen emocions positives i valoracions socials complexes.
- És a dir, l’amígdala està en el lòbul temporal (tot i que també implica l’hipocamp…). Quan es
lesiona l’amígdala sense tocar res més del lòbul temporal, o quan s’estimula, produeix unes
conductes determinades emocionals.
- L’amígdala és un nucli central en la resposta emocional.
L’AMÍGDALA: AFERÈNCIES i EFERÈNCIES
L’ amígdala o complex amigdaloide té forma d’ametlla i està localitzat al lòbul temporal medial , just per davant de l’hipocamp. Disposa d’un nucli lateral , un nucli basal i un nucli basolateral. La seva funció és la integració dels components de la resposta emocional. La informació sobre estímuls amb significat emocional de l’escorça, el tàlem i l’hipocamp entra per aquests tres nuclis de l’amígdala (basal, lateral i basolateral), viatja fins el nucli central i es divideix en dues vies: Una va a l’hipotàlem ( via estria terminal i l’altra cap al tronc de l’encèfal (via amigdalofugal ventral ), Ambdues, per a produir els components conductuals i l’activació fisiològica, autonòmica i hormonal.
- NUCLI LATERAL I BASOLATERAL Molt importants perquè reben la informació de tot el
món (bé sigui d’un estímul concret o bé d’una situació social complexa). Ho fa a través de les
seves connexions cerebrals amb les ESCORCES. En definitiva, el TÀLEM envia informació a
l’amígdala (fins i tot abans d’enviar informació a les escorces). També l’HIPOCAMP envia
informació a l’amígdala.
-El nucli lateral i basolateral envia informació al nucli central de l’amígdala, i aquest coordina
els diferents components (fisiològic, endocrí…) de la resposta emocional.
- Les connexions de l’amígdala canvien amb l’experiència (aprenentatge). A l’amígdala es dóna un condicionament. -Hi ha una doble via.: Les emocions són respostes molt bàsiques, molt adaptatives, molt ràpides. El condicionament és inconscient (no passa per les escorces d’associació) VIA RÀPIDA/DIRECTA/AUTOMÀTICA/INCONSCIENT (el soroll va de l’oïda al tàlem auditiu; i la descàrrega elèctrica va de la pell al tàlem somatosensorial). VIA LENTA/INDIRECTA/CONSCIENT/NO AUTOMÀTICA (de les escorces) : Soroll va del tàlem auditiu a l’escorça auditiva. Descàrrega elèctrica va del tàlem somatosensorial a l’escorça somatosensorial. Les informacions viatgen al nucli lateral de l’amígdala, i si coincideixen, es reforça la sinapsi que les vincula.
Una de les lesions de l’amígdala és la SÍNDROME D’URBACH-WIETHE , la qual provoca en els pacients que la pateixen una abolició del condicionament de resposta de la por. La resposta electrodermal (canvis en la conductància de la pell), no es modifica davant de la presència de l’estímul condicionat (quadrat blau). No tenen problema per a reconèixer l’expressió facial de felicitat, però sí la de por. Per tant afecta el judici d’emocions en expressions facials, el record de fotos positives i negatives (absència de memòries emocionals) i emocions aplanades.
Síndrome d’URBACH-WIETHE Degeneració bilateral amígdala: Dèficit en emocionabilitat:
- Judici d’emocions en expressions facials
- (^) Record de fotos positives i negatives (no presenten memòries emocionals)
- Emocions aplanades
Síndrome d’URBACH-WIETHE Degeneració bilateral amígdala: Dèficit en emocionabilitat:
- Judici d’emocions en expressions facials
- Record de fotos positives i negatives (no presenten memòries emocionals)
- Emocions aplanades
Lesions de l’amígdala: la síndrome d’Urbach-Wiethe
Els malalts d’Urbach Wiethe poden indicar el grau de felicitat que expressa una cara però mostren dificultats quan es tracte d’emocions negatives. --> NO LI GENERA CAP EMPATIA DE LA MATEIXA EMOCIÓ / NO HI HA REACTIVITAT EMOCIONAL.
Dificultat en reconèixer expressions emocionals dels altres (expressions facials), emocionsmolt disminuides, etc.
-Els malalts d’Urbach-Wiethe no mostren condicionament de la resposta de por. -La resposta electrodermal (canvis en la conductància de la pell) no es modifica davant la presència de l’EC.
PROCESSAMENT EMOCIONAL A L’AMÍGDALA
L’amígdala s’activa: Condicionament de la resposta de POR. Reconeixement d’expressions facials de POR. Cares d’altres races. Cares d’agressivitat-ira. Paraules d’amenaça (no és exclusiu d’una modalitat sensorial: activació de l’amígdala quan els subjectes miren o senten paraules amenaçadores). Estímuls Visuals Cridaner i Positius (HEMISFERI ESQUERRE). En humans, també s’activa quan s’avalua el grau de confiança que una cara ens inspira. Davant la bellesa també s’activa l’amígdala i el nucli accumbens (en funció de la personalitat dels individus).
AMÍGDALA: Regió central d’una xarxa de regions cerebrals que senyalen diferencialment emocions bàsiques (POR, IRA, FELICITAT, TRISTOR), però sobretot en relació a la seva relació amb potencialitat d’AMENAÇA. Implicació en reaccions de vigilància davant estímuls ambigus. Independentment de la modalitat sensorial (visual i auditiva). AMÍGDALA= Instint que ens inspira confiança. Amígdala necessària per fer judicis socials complexes Les persones amb lesions a les amígdales a vegades fan que no es pugui reconèixer emocionalment certes escenes, sobretot si no es veuen les cares. Les lesions bilaterals de l’amígdala impedeixen el reconeixement d’emocions de les escenes només si contenen espressions facials. No és necessària la consciència per percebre emocions.
