¡Descarga AME tema 4: EMOCIONS y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
TEMA 4: EMOCIONS
1. DEFINICIÓ I TIPUS D’EMOCIÓ
Emoció : resposta afectiva relativament curta i intensa que normalment involucra un nombre de sub-components o dimensions (sentiments subjectius, activació fisiològica, expressió, tendència a l’acció i regulació) més o menys sincronitzats. L’emoció s’orienta cap “objectes” específics i pot durar des de minuts fins a hores. Juslin i Sloboda, 2010
És una resposta molt complexa que implica molts aspectes diferents. Emoció: parlem del moment intens.
Origen evolutiu L’origen de les emocions es troba en patrons de comportament instintiu (reflexes) ajustats a situacions d’especial rellevància.
Finalitat Respondre de forma eficaç a aquestes situacions d’especial rellevància: Supervivència; Reproducció… (respondre de manera eficaç a les situacions)
2. COMPONENTS DE L’EMOCIÓ
L’emoció està formada per diversos components:
▲ Components cognitius:
Experiència amb un significat personal. L’emoció es “sent” (sentiment) de forma autoreferencial, tant en intensitat com en qualitat. “Com em sento”. Interpretar què m’està passant (estic molt content...).
▲ Component fisiològic-biològic:
Activació d’una sèrie de sistemes. Afectació dels Sistemes nerviosos, endocrins, hormonals, neuronals…. Regula l’organisme per afrontar conductualment la situació.
▲ Components conductuals (expressius, socials):
L’expressió facial, conductes no verbals (postura, to de veu…) i afrontament.
Subjectiva: autoinforme. Ho puc comunicar.
Exemple pràctic: video juego de tronos
Situació molt violenta: reacció de la gent molt semblant.
PERSPECTIVA FUNCIONAL
Taula: Perspectiva funcional de les emocions:
Per què s’han mantingut?
Amenaça: protecció- lligat a la emoció de la por
Obstacle en els meus objectius- mossegar- destruir-ira
Fastig- evitar ingerir substàncies contaminades
DIFERÈNCIA ENTRE EMOCIÓ I ESTAT D’ÀNIM
Tres aspectes fonamentals:
- Durada: emocions duren poc temps. Els estats d’ànim poden durar molt. (ex: no estaré una setmana alegre, amb por, en el sentit emocional. Però si nerviós..)
- Causa: en l’emoció la causa és clara. Estic trist per tal, o content... en l’estat d’ànim no és tant clar
- Funció: canviar el comportamet per fer una conducta adequada- emoció. Estat d‘ànim: cambiar la cognició..
Les emocions són poc freqüents , no passen contínuament en el nostre dia a dia (pocs moments d’emocions pures com alegria, por, ràbia…). Però la gent en el seu dia a dia experimenta (sent) alguna cosa contínuament (estat d’ànim positiu, baix…). Les emocions son moments intensos, deguts a alguna cosa.
El sistema límbic:
PERSPECTIVA COGNITIVA
L’activitat cognitiva és un prerequisit necessari per l’emoció. Si s’elimina l’element cognitiu, l’emoció desapareix.
Si jo no entenc que es el que esta passant, no podré tenir emocions. Aspectes cognitius son basics per tenir emocions. Sinó interpreto correctament la situació, no hi haurà emocions.
Sense una valoració (appraisal) del significat d’un succés i de com afecta al benestar de la persona, no hi motiu per una reacció emocional (Lazarus). La valoració cognitiva posa les bases per a que es pugui donar l’experiència emocional.
Es pot processar informació sense experimentar emocions (Scherer).
Les emocions s’entenen millor en un context social i/o cultural (Averil).
LA VISIÓ DELS DOS SISTEMES: PERSPECTIVA BIOLÒGICA + COGNITIVA
Buck (1984): hi ha dos sistemes sincronitzats que activen i regulen les emocions. Buck proposa una fusió dels dos sistemes. Cada cop que hi ha una emoció s’activen els 2 sistemes, fisiològic i cognitiu(+cultural).
▲ Sistema fisiològic (biològic): innat, espontani, reacciona involuntàriament a un estímul emocional.
▲ Sistema cognitiu: reacciona interpretativament i socialment
2 persones davant la mateixa situació podrien reaccionar de maneres totalment diferents.
El sistema fisiològic va aparèixer abans en l’evolució humana (sistema límbic) mentre que el segon sistema va aparéixer posteriorment quan els humans varen ser més “cerebrals” i socials (neocórtex).
MODEL MULTISISTEMA DE IZARD
Les emocions són un fenomen complex. Izard (1993) proposa un model multisistema per explicar l’activació de les emocions. Les emocions impliquen altres sistemes:
Sistemes neuronals
- Canvis en neurotransmissors (p.ex. Disminució serotonina Depressió)
- Estimulació elèctrica cerebral (estimulació hipotàlan Ira)
Sistemes sensorimotors
- Feedback de les expressions facials
- Feedback de la postura corporal
Sistemes motivacionals
- Gust, olor (p. ex. Gust dolç interés)
- Dolor (estímul dolorós ira)
Sistemes cognitius
- Appraisal, avaluació, atribució (ex. Jutjar un mal com a injust ira)
- Memòria (recordar una experiència pasada…)
Sistemes “socials” (no apareix en la teoria d’Izard, proposta de Reeve)
_- Contagi social (vídeo noi ballant a la gespa)
En les emocions tenen un paper social important. Ex: partit de futbol. Es viu diferent.
Tindríem un sistema format per diferents tipus d’activacions (motores socials..)
Les emocions serien sistemes complexos.
Per tant:
Perspectiva biològica forta: emocions, activacions fortes de tipus cerebral
Persp. Cognitiva: sistemes mes senzills o complexos
COMPONENTS COGNITIUS
Components responsables de l’aparició de les emocions secundàries.
Ekman (1994) 6 emocions que corresponen a expressions facials universals Izard (1991) 10 emocions …
Ens centrarem en la teoria d’Ekman. Es la mes coneguda.
♦ EMOCIONS PRIMÀRIES
Teoria d’Ekman les emocions primàries: (ira, por, repugnància, tristesa, alegria, sorpresa)
Segons Eckman com podem identificar una emoció primaria:
- Són innates (no adquirides, no s’aprenen)
- Apareixen sempre en les mateixes circumstàncies, de manera similar per tothom (una pèrdua personal fa que tothom estigui trist, independentment de la seva edat, cultura…)
- S’expressen d’una forma única i indistintiva (expressió facial). S’expressen sempre de la mateixa manera en totes les cultures.
- Evoquen diferents respostes fisiològiques. Cada tipus d’emoció evoca una resposta determinada.
6 emocions bàsiques que proposa (que compleixen aquestes condicions):
IRA, POR, REPUGNÀNCIA, TRSITESA, ALEGRIA, SORPRESA.
Per demostrar això va anar a una tribu de Guinea. Gent que no havia tingut contacte amb la cultura occidental, presentava emocions similars. En alegria reien...
En base en això va proposar que les expressions facials eren universals.
Apareix quan hi ha una situació que no em permet complir els meus objectius. La meva reacció és agressiva. Porta a la violència, la destrucció. Afrontament primari seria agredir.
Com s’identifica facialment:
Celles tancades, boca tancada...
Apareix davant de situacions d’amenaça. Afrontament que porta la por: fugida.
En els adults ja no es dona nomes en aspectes d’aliments, o contaminats.... es pot extendre a nivells més complexos.
• TRISTESA
♦ TEORIA 1: dos eixos, un de valencia efectiva (+ i -) i l’altre eix de Arousal (alta activació, baixa activació). No hi ha cap emoció primària ni secundària sinó que directament es posen sitats als eixos. UNA DE LES TEORIES MÉS DOMINANTS.
Emocions situades en aquests eixos.
Valencià positiva negativa (agradable-desagradable), i arousal (activació o desactivació).
APROXIMACIÓ DIMENSIONAL (Russell, Watson, Tellegen)
Dues dimensions (model circumplex )
- València (plaer -no plaer )
- Activació (Arousal , activat -calmat )
▲ Valencia:
Els estats emocionals s’experimenten com positius o negatius, bons o dolents (animals: atracció cap estímuls agradables, evitació negatius).
▲ Activació o Excitació :
Component fisiològic. Per exemple, agitació que acompanya a emocions com ira o alegria; falta d’impuls que aompanya la tristesa.
Altres propostes:
♦ TEORIA 2:
Proposta en 3 DIMENSIONS: emocions situades en eixos de València x Arousal x Potència (tensió-relaxació) (Osgood, May, & Miron, 1975)
♦ TEORIA 3:
Proposta de 4 DIMENSIONS: València x Arousal x Potència x Predictabilitat (Fontaine et al.
3. CATEGORIES CONDUCTUALS DE L’EMOCIÓ
MÈTODES D’INDUCCIÓ EMOCIONAL: EVOCANT EMOCIONS
Per poder estudiar emocions en un laboratori, s’han d’induir. Hi ha diferents maneres:
Manipulació de Variables cognitives
- Lectura de frases autoreferencials. Fer llegir frases que es refereixin a aspectes de la teva vida
- Record d’esdeveniments afectius passats
- Càlcul aritmètic com inductor d’estrès (fer càlculs difícil pq no pugui resoldre-ho.. aixo pot fer-me induir certes emocions).
- Modificació autoestima
Manipulació de variables fisiològiques
- Injecció de substàncies com d’adrenalina
- Estimulació elèctrica intracranial
Manipulació de variables conductuals
- Manipulació musculatura facial
Altres mètodes
- Modificació artificial de l’expressió facial. Teories que diuen que l’expressió facial ajuda a generar certes emocions. Si et forço a somriure: farà que el teu estat d’ànim sigui positiu. S’utilitza per
TEORIES CLÀSSIQUES
■ Teoria de James-Lange (1881) Les emocions s’han d’entendre com un tipus especial de sensació. La percepció d’una sèrie d’estats fisiològics interns (batecs, suor…) és allò que fa trobar una certa emoció. “No plorem perquè estem tristos, estem tristos perquè plorem”.
Pensava que l’emoció no era més que una sensació. Quan veig un estímul emocional es produeixen una sèrie de sensacions fisiològiques en el cos. El cervell identifica quins son els sistemes fisiològics que s’han activat.
Emoció;: identificació per part del cervell d’un estat fisiològic que prové d’un estímul. (Ex: tens taquicàrdia... tens por)
Informació negativa: entra. Ploro. Estàs plorant; estàs trist.
Teoria molt influent.
Teoria de Cannon-Bard(1927) Primer es percep estímul, s’activa el tàlem i es provoquem dos efectes simultanis: a) activació músculs i vísceres; b) feedback informatiu al còrtex i es produeix experiència emocional. Emoció i canvis corporals es donen alhora i no hi ha relació causal entre ells.
Hi ha un estímul, el processo, aquesta infor mació s’envia al cervell. El cervell proce ssa l’estimul, fa les reaccions adeq uades, i es dona tot el tema expressiu. (podr ia ser el contrari de la de James). Processo estímul- dono les respostes expressives, fisiològiques corresponents amb aquella emoció.
TEORIES COGNITIVES
■ Teoria bifactorial de Schachter-Singer Marañon (1927)(METGE) : quan s’injecta adrenalina a persones sanes, ¼ informen, a més dels símptomes típis (agitació, tremolor de mans…) una emoció. En aquestes persones: activació fisiològica + records, imatges mentals i pensaments. Experiment: adrenalina + placebo i informació sobre els efectes (o no informació o mala informació). Emocions en aquells participants amb adrenalina i no informació o mala informació sobre els efectes de l’adrenalina. Emoció requereix aparició d’un
impacte fisiològic al cos a causa de l’activació del sistema nerviós simpàtic i que el cervell en serà informat. Aleshores cervell posa en marxa mecanismes per explicar (què ha provocat l’impacte). Si no explicació immediata, cercar en present o en experiències del passat. Dues emocions diferents poden compartir el mateix substrat fisiològic, però el cervell les explica de formes diferents.
Injectava adrenalina i estudiava les reaccions de la gent. En general, la gent notava taquicàrdia... però un tant per cent de la gent, a més d’expressar sensacions fisiològiques, expressava emocions (por, alteració, sensació d’urgència..), amb una simple activació fisiològica.
■ A partir d’aquests i altres estudis, van concloure:
L’emoció requereix d’un impacte fisiològic, una activació fisiològica. Això seria una manera de generar emoció. Intentem buscar explicacions al perquè de l’activació. Però en tots els casos necessito aquest impacte previ.
A més d’un impacte, li dono una explicació. Depenent d’aquesta, interpretaré allò d’una manera determinada. També hi ha un aspecte cognitiu, i els dos son necessaris.
Activació fisiològica+ cognició= emoció. (diferencia amb James).
RESUM TRES TEORIES:
Comparació de les 3 teories clàssiques:
(imatge) senyor que veu un gos
- James : gos provoca una resposta fisiològica. Cervell l’analitza, i interpreta que hi ha por. Pq analitza la resposta.
- Cannon Bbard: veig al gos, analitzo la resposta, això em provoca por, sorpresa...
Partir d’aqui sorgeixen altres tipus de models.
■ Model de Fridja i model de Lang
Fridja: Hi ha dos tipus de senyals fisiològics bàsics: plaer i dolor. Aquests senyals informen de la
Por es presenta en 2 fases, q hi ha 2 sistemes cerebrals involucrats: (Ledoux) Dos sistemes o rutes neurobiològiques:
- Passa pel còrtex cerebral. 1ª. passa pel còrtex cerebral valoració amígdala judici sobre bondat o perillositat de l’estímul.
- Via extralemniscal: molt rapida. Veig, passa a amígdala i fa un anàlisi, i produeixo una resposta molt ràpida. Via molt primaria. De talem a amígdala. Amígdala integració. Papaer d’activacio emocional. 2ª via extralemniscal, més curta i filogenèticament més antiga, uneix directament tàlem amb amígdala i fa un anàlisis ràpid, poc elaborat (útil si perill).
■ (^) Damasio la hipòtesis del marcador somàtic
Treballa amb pacients lesionats, sobretot amb els lesionats a nivell orbitofrontal. Tenen problemes per integrar les histories emocionals, el record emocional de les coses que li estan passant. Presa de decisions no depèn únicament de processos racionals, sinó que aquests es troben assistits per processos de tipus irracional que faciliten la presa de decisions. Escorça prefrontal del cervell sistema que integra la informació emocional amb la presa de decisions. Davant diferents opcions el còrtex prefrontal crea una representació de la reacció emocional que la situació desencadenarà marcador somàtic, que simplifica la presa de decisions.
TEORIA DEL PROCÈS OPONENT (Solomon & Corbit)
És una teoria homeostàtica: la finalitat del procès oponent és mantenir l’equilibri de l’organisme.
- Les reaccions emocionals son bifàsiques. Participació de dos procesos: primari (A) i oposat (B)
- La reacció (resposta emocional) primària es debilita amb l’estimulació repetida.
- Aquest debilitament va acompanyat de l’enfortiment de la reacció (emocional) oposada.
Quan tinc molta por em quedo tranquil.
Sempre hi haurà una reacció primaria i una reacció oposada a la primaria, que es donara mes tard, i que d’entrada serà mes petita.
