¡Descarga Tema 5 - Modernisme. y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
El modernisme (1890-1910)
CONTEXT HISTÒRIC
Als últims anys del s.XIX apareixen potències econòmiques no europees com els Estats Units i Japó. Espanya perd la colònia de Cuba al 1898. Per una banda, sorgeix la 2a Revolució Industrial. En aquí la classe burgesa arriba al seu màxim poder i es consolida l’obrerisme. Amb aquesta consolidació dels obrers fa que hi hagi conflictes socials i els obrers cada cop aniran adquirint més força, fins a crear la “Solidaritat Obrera”. Per d’altre banda, Barcelona rep moltes migracions del camp i alhora els emigrants de les Amèriques anomenats indinaos retornen a Espanya amb riqueses. Els indianos van ser qui van iniciar una revolució burgesa influint en l’arquitectura i les arts decoratives del Modernisme. A nivell literari, a Espanya sorgeix la Generació del 98 amb Unamuno, Baroja, Machado…
El modernisme té diferents noms: ➢ Modernisme (Catalunya) ➢ Art Nouveau (França i Bèlgica) ➢ Modern Style (Anglasaxons) ➢ Jugendstil (Alemanya) ➢ Sezessionisme (Viena) El modernisme es situa entre l’estil Historicista i l’eclèctic. Trenca amb la reproducció historicista i aprofita els avantatges que ofereixen la tecnologia i la indústria del moment. És un moviment modern, i tal com indica el nom s’introdueix nous sistemes constructius , nous estils , nous materials ... En aquest estil importa els valors tradicionals , intenten reproduir la naturalesa , utilitzen nous materials i es vol mostrar el poder econòmic dels rics a través de les construccions que es fan. S’exalta el gust de la burgesia. No és un art complicat conceptualment (ex: no té un rerefons existencialista). Només es vol crear una arquitectura que sigui agradable per la nostra vida.
ARQUITECTURA
CARACTERÍSTIQUES FORMALS:
- Es treballa amb nous materials com el ferro. (Treballen tant amb el ferro per realçar l'art tradicional, lo artesanal).
- En la composició prefereixen la asimetria i la irregularitat en comptes de la simetria (es veu igual els dos costats). Ex: Mondrian, la seva obra amb quadrats és asimètric.
- Predomina la línia corba per sobre de la recta.
- Creen formes orgàniques* (imiten la natura, espirals, serpentinates,..)
- Hi han motius vegetals (gira-sols, papallones, flors…).
- Gust pels detalls i l’ornamentació.
- Té trets exòtics i orientals (s'inspira en altres cultures). _Formes orgàniques:_* Són formes amb un perfil i una superfície irregular. Es predomina la línia corba abans que la línia recta. Les podem observar sobretot en elements de la natura: núvols, arbres, aigua en moviment… CARACTERÍSTIQUES ESTÈTIQUES: Les formes estan lligades a la natura. Les figures humanes que apareixen són normalment femenines (aquestes poden tenir forma de fada). Donen prioritat a una estètica que no és gens grotesca sinó amable. El modernisme comença amb la obra “Casa Tassel” de l’arquitecte Víctor Horta. És considerat com el primer edifici modernista.
“Casa Tassel” – Victor Horta
Els principals materials emprats en l’edifici són: el ferro , el vidre , la fusta , la pedra i la ceràmica. La Casa Tassel és modernista perquè té formes orgàniques. Tot i que a la façana hi destaca l'estètica modernista , és en la decoració interior on es nota més aquest nou estil. Hi ha una escala amb columnes de ferro que simulen la forma dels arbres i recorden a un bosc de corbes en moviment. Aquesta mateixa idea de sinuositat i vegetació es repeteix a la barana i a les parets. _Línies sinuoses:_* Que tenen corbes, estan ondulades i són irregulars.
PREGUNTA EXAMEN : Digues les semblances i diferències que hi han entre la cadira de Guadí i la de Mackintosh. Semblances: Els dos són modernistes perquè són trencadors. Prioritzen l’estètica abans que la funció a la hora de crear-la. Són més aviat tractades com una peça escultòrica i no pas un moble. Els dos uneixen aquest concepte d’artesania i disseny. A més a més és difícil de produir aquestes cadires en massa. Diferencies: La forma és diferent, perquè un utilitza la línia recta en canvi l’altre una línia corba/orgànica./ La de Gaudí et recorda a la natura amb els seus motius florals, té més detalls, sembla més artesanal, i en canvi, la de Mackintosh és més racional, simètric i minimalista./ Addicionalment, és més útil la de Gaudí que la de Mackintosh, la de Mackintosh és purament decoratiu perquè no és gens còmode ni pràctic. 3) LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER Domènech i Montaner crea el Palau de la Música , és una de les seves obres més importants. Els seus edificis es caracteritzen per les línies corbes i la combinació del racionalisme amb una ornamentació inspirada en l’arquitectura Hispanoàrab. “Palau de la música” – Domènech i Montaner: El Palau de la música té dues façanes de maó vermell i una columnata amb motius florals. Aquestes dues façanes estan unides per un grup escultòric de la cançó popular feta per Miquel Blay. Els bustos dels compositors es tracta d’una al·legoria a l’Orfeó Català (la música popular). També veiem a una noia que representa la cançó i que està acompanyada de personatges de diferents edats i oficis que representen el poble català. Tots aquests es troben sota la protecció de Sant Jordi , el patró de Catalunya. A l’interior del Palau es veu motius arabescos i una extensa ornamentació vegetal i floral , feta principalment per mosaics. La sala de concerts és il·luminada per la llum natural que entra a través de la façana envitrallada. Al sostre de la sala hi ha una gran claraboia en forma de cúpula invertida , simbolitza el sol, creada per un munt de cristalls de varis colors i rodejada de diferents busts femenins. Aquesta claraboia no només aporta il·luminació sinó que també genera un gran efecte estètic. A darrere de l’escenari es veu un conjunt d’escultures que representen les muses de la música , cada una sosté un instrument tradicional diferent, ja que provenen de diferents països. “El banc de Casa Calvet” – Gaudí: És modernista per l’ús que fa de la fusta, de les línies corbes, imita la natura... Crida molt l’atenció els motius florals que decoren el respatller. Està fent un tractament escultòric de l’obra i està feta d’una sola peça (no pots produir en massa aquesta cadira.) És un clar exemple de la unió entre artesania i disseny.
4) JOSEP PUIG I CADAFALCH
Una de les seves obres més importants es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona, la Casa Amatller. Aquesta casa destaca per tenir un perfil escalonat a la seva part superior i al seu costat es torba la Casa Batlló de Guadí. Té un estil influenciat de l’època Medieval i l’historicisme. Puig i Cadafalch passa per tres etapes: el rosa, el blanc i el groc.
ARTS & CRAFTS
William Morris és el precursor d’aquest moviment. Volia unir les arts majors amb les arts menors, és a dir, les belles arts* amb les arts aplicades * o artesanies. Pensava que “allò útil ha de ser bell i allò bell ha de ser útil”. Creu que la industrialització va mecanitzar l’art , tots els objectes es veien igual ja que tenien la mateixa forma i estètica. L ’Arts&Crafts vol trencar això, es focalitza més en allò artesà i crea unes noves formes innovadores mai vistes. Estèticament és bell i sobretot revaloritza el treball dels artesans. _Belles arts:_* Pintura, escultura, literatura, arquitectura, dansa… _Arts aplicades:_* Impremta, ceràmica, joieria, gravat, orfebreria… “La cadira Hill House” – Mackintosh: És Art Nouveau, o sigui, modernista. És modernista perquè és trencador, s’ha dissenyat per la seva estètica i no pas per la seva funció. L’objectiu de la cadira no és funcional sinó decoratiu. És més considerada com una escultura que no pas un moble. Les influències estètiques d’aquesta cadira venen del Japó , perquè predomina la línia recta amb una quadrícula al respatller. També és minimalista , juga amb la simetria i es veu aquesta rectitud i verticalitat tan característica dels japonesos. “Casa Amatller” – Puig Cadafalch: Durant la seva etapa groga es destaca la monumentalitat i el color groc en les façanes dels seus edificis. En aquesta Casa Amatller es veu una clara influència de l’arquitectura Romana amb decoracions típiques d’Andalusia.
EGON SCHIELE
És deixeble de Klimt. Esta dins del modernisme però el seu estil no és tan modernista sinó expressivista. Per tant, se’l classifica com a expressionista. El que té de modern és que trenca amb les normes clàssiques , va en contra de tota convenció moral. Les seves obres no son pas realistes. És expressionista per l’ús que fa de la línia expressiva, les deformacions, la desproporció… Dibuixa exclusivament la figura humana (autoretrats) sense fons amb un caràcter eròtic. A més a més sovint les seves pintures van sobre ell mateix, el propi individu. “El petó” – Klimt: Està feta de pa d’or. És una obra molt ornamentada i simbòlica. Hi ha una gran càrrega sensual. La túnica de l’home està coberta per rectangles de diferents mides, en canvi, la túnica de la dona està coberta per rodones. L’home com que se’l pinta amb rectangles simbolitza la masculinitat, a diferència de la dona, pintada amb rodones i flors de varis colors simbolitza allò femení. “Medicina” – Klimt: És una pintura extremadament ornamental. Abunda l’ús del Pa d’or. Equilibra la línia corba i sensual amb la línia recta i dura. Es fa una al·legoria a la curació. “Judit” – Klimt: És simbolista perquè les figures femenines de Klimt simbolitzen la vida i la mort ( dona fatal ). Representa a una dona molt apoderada però dolenta. Té una expressió eròtica i altiva. “Dánae” – Klimt: Trenca amb les normes clàssiques de la composició. Aquesta obra té una composició circular , tancada. També utilitza elements decoratius abstractes i formes orgàniques. S’inspira en les temàtiques i en la llibertat simbolista. “Un masculí assegut (autoretrat)” – Egon Schiele: És naturalista, figuratiu (té referent a la realitat, no és abstracte ). En la obra no hi ha fons, la figura esta aïllada. Aquest aïllament ens pot recordar a la solitud de l’individu. És un art molt trencador.
TIPOGRAFIA
És molt semblant a l’arquitectura. S’utilitza línies orgàniques inspirades en la natura. Es prioritza la corba , hi han elements decoratius i s’intenta imitar les plantes. No fan servir línies extremadament rectes. Sobretot hi ha una estreta relació entre imatge i text, és a dir, la lletra està tractada exactament igual que el dibuix. “Un reciclat amb mitges verdes” – Egon Schiele: És una obra de caràcter eròtic. És cru i directa , molt honest amb l’espectador. Destaca la profunditat psicològica del personatge amb una mirada penetrant. “Mare morta” – Egon Schiele: Egon Schiele morirà degut a la grip espanyola. Primer mor la seva dona amb el seu fill recent nascut i llavors uns dies més tard mor ell també com a víctima de la pesta. Aquesta és la última obra que pinta abans de morir. “Paisatge” – Egon Schiele: Té alguns quadres de paisatge d’estil postimpressionista. L’abstracció i l’expressivitat de les formes hi és present en els seus paisatges.
