Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts del Modernisme, Resúmenes de Historia del Arte

Apunts fonaments de les arts segon batx

Tipo: Resúmenes

2019/2020

Subido el 13/05/2020

nuria-puig
nuria-puig 🇪🇸

1 documento

1 / 51

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Fonaments de les arts. 2n Batxillerat
s. XIX
Modernisme
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27
pf28
pf29
pf2a
pf2b
pf2c
pf2d
pf2e
pf2f
pf30
pf31
pf32
pf33

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts del Modernisme y más Resúmenes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

Fonaments de les arts. 2n Batxillerat

s. XIX

Modernisme

Modernisme

El moviment de les Arts and Crafts és l’antecedent directe del Modernisme.

Modernisme és el nom que rep al nostre país un moviment d’abast europeu que es va iniciar al

final del segle XIX i que va durar fins a principis del XX. A França i Bèlgica s’anomena Art

Nouveau ; a la Gran Bretanya, Modern Style ; a Alemanya, Jugendstil ; a Itàlia, Liberty Style o

Floreale , i a Àustria, Sezessionstil.

Es poden distingir dos corrents principals dins el Modernisme:

● Un més organicista , on predomina la línia corba i la decoració de formes orgàniques

inspirades en la natura (Bèlgica, França i Catalunya).

En aquest corrent destaquen Victor Horta a Bèlgica i Hector Guimard a França.

● Un més geomètric (Regne Unit i Austria).

En aquest corrent destaquen Charles Rennie Mackintosh al Regne Unit i Otto Wagner i

Joseph Maria Olbrich a Austria.

A Catalunya els arquitectes més importants dels Modernisme són:

● Lluís Domenech i Montaner

● Josep Puig i Cadafalch

● Antoni Gaudí

● Josep Maria Jujol

L’estil modernista es va aplicar a qualsevol tipus d’objecte, des d’una cadira, un fanal, un llum, una

finestra o el pom d’una porta.

Vitrall de Ch. R. Mackintosh Làmpada de V. Horta Làmpada de saló Pom de porta d’A. Gaudí

Casa Batlló d’A. Gaudí Casa Wagner d’O. Wagner

Confident d’A. Gaudí. 1904-06 (^) Làmpada de taula de G. Gurschner

El Modernisme integra diverses disciplines:

arquitectura, pintura, metall, vidre, ceràmica,

estampació, orfebreria…

Artistes i arquitectes dissenyen des de

vidrieres fins a paviments, i artesans de tota

mena – ebenistes, tapissers, orfebres,

forjadors, ceramistes, vitrallers, etc.– treballen

en una arquitectura que busca una nova

harmonia de les arts i els oficis.

Donzella asseguda al jardí de G. Taula d’H. Guimard Homar

Fragment de trencadís del Park Güell

Victor Horta 1861-

Museu Horta 1898-

El Museu Horta està situat en la que va ser la casa i l'estudi privat de l'arquitecte Víctor Horta a Brussel·les. L'interior es caracteritza per estar dissenyat fins al seu darrer detall per crear un conjunt en perfecta harmonia. Aquest interior inclou decoracions en mosaics, cristalls tintats, detalls a les parets, en el mobiliari, etc.

Hector Guimard 1867-

Metro de París

Mitjançant aquest projecte Guimard va donar a conèixer al gran públic l'estil Art Nouveau amb el que fins aleshores només la classe benestant estava familiaritzada.

L'entrada del metro d’Hector Guimard compleix una doble funció. D'una banda emmarca l'accés i alhora serveix de reclam d'aquest nou sistema de transport. Per a això Guimard va utilitzar formes florals per delimitar l'entrada i il·luminar-la amb llums, disposades simètricament, en forma de flors. El projecte es un exemple de l'estil modernista, en el que l'arquitectura, el disseny i la publicitat s'uneixen en un sol objecte o forma.

Charles Rennie Mackintosh

The Glasgow School of Art. 1896-

Malgrat que se'l considera adscrit al moviment Art Nouveau, la seva obra no té la riquesa ornamental dels arquitectes francesos o catalans. No obstant això, va influir en la secessió vienesa i a l’exposició de 1900 va tenir un gran reconeixement internacional.

La seva obra va tenir una gran influència en el desenvolupament de l’arquitectura moderna, gràcies al seu estil de formes senzilles i racionalistes.

Mackintosh va deixar l'arquitectura i va morir a Londres, oblidat, el 1928. Ha estat temps després de la seva mort que se l’ha reconegut com una de les figures fonamentals del disseny i l'arquitectura del segle XX.

Glasgow School of Art. 1897-1909 Glasgow School of Art. 1897-

Charles Rennie Mackintosh 1868-

The Willow Tea Room. 1903

Mackintosh va ser el responsable de projectar uns nous salons de te en un antic magatzem de quatre pisos que ocupaven un solar estret al costat sud del carrer Sauchiehall.

Mackintosh va dissenyar la distribució interna dels espais, el tractament arquitectònic exterior i fins i tot dissenyà els coberts i els vestits dels cambrers.

  • Otto Wagner 1841-
  • Edificis d'habitatges a Linke Wienzeile i en Köstlergasse 1898-
    • Wienzeile 38 – Köstlergasse

Joseph Maria Olbrich 1841-

Palau de la Secessió 1897-

La Secessió vienesa es fundà el 1897 per artistes com Gustav Klimt, Koloman Moser, Josef Hoffmann, Joseph Maria Olbrich, Max Kurzweil, Otto Wagner, i d'altres. Els artistes secessionistes, contraris al conservadorisme de la Viena Künstlerhaus (Acadèmia de Belles Arts), buscaven l’ideal de l'art total: pintura, escultura, arquitectura, música ... fins i tot caligrafia. El 1898 es va fer la 1a exposició de la Secessió. Encara que la Sezession se sol adscriure al Modernisme, presenta importants diferències: predomina la sobrietat formal, estilitzada i abstracta, i s'hi dóna molta importància a l'ordre, l'equilibri i la geometrització (el quadrat i el cub són repetits contínuament)

Joseph Maria Olbrich. Pavelló de la Secessió. 1897-

A Catalunya el Modernisme és l’estil

característic dels darrers anys del segle XIX i

dels primers del XX.

A l’Eixample de Barcelona, un cop

enderrocades les muralles a la segona meitat

del segle XIX, es van construir molts edificis

d’aquest estil.

Barcelona i els seus voltants, van ser el nucli

clau del nou estil.

La Casa Batlló de Gaudí, la Casa Amatller de

Puig i Cadafalch i la Casa Lleó i Morera de

Domènech i Montaner estan situades en una

mateixa illa de cases, coneguda com la

mansana de la discòrdia, per la varietat

d’estils. Una mica més amunt hi ha la famosa

Pedrera o Casa Milà, també de Gaudí.

La Mansana de la Discòrdia fa referència a un episodi de la mitologia grega que explica el casament de Tetis i Peleus, al que van ser convidats tots els déus excepte Eris, la deessa de la Discòrdia. Molt enfadada, Eris es va presentar al banquet deixant a la taula dels regals una poma d’or amb la inscripció Kallisti (per la més bella). La poma va ser reclamada per Hera, Atenea i Afrodita. Per evitar discussions, Zeus va proposar que es fes un judici presidit per Paris, príncep de Troia, per decidir per a qui seria la poma d’or. Les tres deesses el van intentar convèncer, però Paris la va donar a Afrodita, doncs li havia promès l'amor de la dona més bella del món: Helena, dona del rei d’Esparta. Aquest fet va provocar la Guerra de Troia.

La Casa Amatller (1898-1900) va

ser un encàrrec del xocolater

Antoni Amatller.

La casa té planta baixa, quatre

pisos i golfes, sota la teulada a

dues vessants que queda darrera

el tester esglaonat, recobert de

ceràmica polícroma. El nivell de la

planta baixa és tot de pedra. La

resta de la façana (de la primera a

la quarta planta) és recoberta

d'esgrafiats característics de

l'arquitectura catalana.

Puig i Cadafalch va plantejar aquest edifici

dins d'una línia neogòtica amb elements

autòctons i d'altres de forans, en aquest cas

dels Països Baixos (esglaonament de la línia

superior de la façana) i amb abundància de

detalls decoratius modernistes.