¡Descarga Teoría de la Identidad Social: Relaciones Intergrupales de Henry Tajfel y más Apuntes en PDF de Psicología de los Grupos solo en Docsity!
TEMA 6. RELACIONS
INTERGRUPALS
6.1 Relacions intergrupals i variables socioestructurals
HENRY TAJFEL - TEORIA DE LA IDENTITAT
SOCIAL
Context històric de la teoria: desprès de la segona GM, desprès del nazisme, l’extermini “racional” de grups socials amb la justificació de la inferioritat. La societat estava realment sacsejada per la dominància d’uns grups socials sobre d’altres. No només sobre la comunicat jueva, sinò també a gitanos, eslaus.. i abans s’havien carregat als comunistes. A part del nazime, també existien altres feixismes .. per tant era el moviment predominant a tot Europa. Hi havia teories sobre l’eugenèsia (teories precursores al nazisme). Aqusta teoria va estar creada just desprès de tot això.
Hi ha dos conceptes importants:
- Continuum de comportament : el contínuum té dos pols: quan les persones es comporten de
forma
intepersonal i quan es comporten de forma intergrupal. Una sola persona pot actuar des de la relació interpersonal (com un sol individu) i també com a membre d’un grup (intergrupal).
Exemple: una persona catalana se’n va fora de Catalunya, a un cogrés per Espanya (p.ex: Madrid). Pren una copa. “Qui ha pagat? La catalana?”. Aquestes preguntes van d’acord amb el prototip dels catalans (de rates). Aixó es una relació intergrupal: s’inclou aquesta dona dins del grup, i s’otorguen les seves catagories prototípiques. Així, doncs, malgrat només hi hagi una sola persona (com en aquest cas), es relaciona amb el grup.
- Definició de grup: les persones necessiten els grups perquè els grups els dónen definició
social, i s’afilien a grups que milloren la pròpia autoestima positiva. Aquesta és la principal motivació d’estar en un grup. L’autoestima de les persones també té a veure amb el grup social de pertenença, amb la identitat social. Si millora l’estatus del grup social, millorarà l’autoestima.
Tajfel defineix el grup com un conjunt de persones que comparteixen una categoria social (des del punt de vista de la Tª de la identitat social). Els grups tenen 3 components:
• Cognitiu: el grup dóna als seus components certes característiques, que formaran part de
la forma de ser de les persones.
• Avaluatiu: component avaluatiu perquè aquestes categories tenen un valor social (positiu
o negatiu)
• Emocional: perquè la valoració d’aquesta categoria té conseqüències emocionals: amor,
estigma, ansietat…
El grup proporciona una identitat social protegida per la diferenciació inter-grupal i la uniformitat intra- grupal. Els grups socials el que fan es veure què tenen un comú els membres de DINS el grup, i que tenen de diferent amb els ALTRES grups. Això produeix una desvalorització exogrupal (quan es parla de l’exogrup, es parla de les característiques negatives) i favoritisme endogrupal (quan es parla de l’endogrup es parla de característiques positives). Pot haver menys favoritisme grupal: el grup està disposat a perdre recursos si així augmenta la distància/les diferències amb l’exogrup. Predomina doncs, la preferència a la diferenciació.
Quan els grups consideren la justícia d’un acte (sí és just o no): admetran perdre ser favoritisme endogrupal per ser justos.
Experiment del grup mínim Experiments on no hi ha interacció cara a cara entre els subjectes. I es pregunta sí està a favor o en desacord amb alguna afirmació. Més tard, quan s’han de repartir recursos, els subjectes sempre afavoreixen a l’endogrup (aquells que han respòs el mateix).
Estratègies de canvi social
Quan hi ha amenaces de disminució d’estatus, els membres dels grups o els grups com a tals, generen canvis:
- Mobilitat social (individual): estretègia individual. Canvi de grup social d’estatus diferent:
ascens social
(passar d’un grup de baix estatus a alt estatus) i de descens social (passar d’un alt estatus a un baix estatus: sovint es produeix per conflicte de valors). Als anys 60 o 70, va haver un gran ascens social: persones de classe mitja passen a ser alta, gent del camp gràcies a estudis universitaris ascendeixen… Quan una persona sola canvia de grup social no se l’estimatitza, però si ascendeix una famíla sencera (per exemple: anant a la universitat) acostumen a tenir problemes amb el grup del que provenen.
També hi ha gent de classes altes que han estat expulsades per haver-se anat a grups comunistes, sindicats…
- Creativitat social (grupal): enlloc de ser una sola persona qui es mou, es tot el grup qui
promou un augment del seu estatus, a travès de l’estratègia de creativitat social. Ho fan posat-li valor a alguna activitat creativa.
- Canvi social (grupal): tot el grup sencer canvia d’estatus (superior o inferior)
Status social
Permeabilita t
+ Mobilitat social^ Canvi social
- Mobilitat social^ Creativitat social
6.2 Conflictes inter-grupals i mesures de reducció
Relacions intergrupals
1. Tipus de relacions grupals: Diferenciació: entre grups Discriminació: valoració negativa
Conflicte: condicions de competició
2. Teories sobre el conflicte intergrupal (document a part)
Teoria dels jocs Teoria realista del conflicte Teoria de la identitat social
3. Condicions d’aparició i manfestacions del conflicte Condicions d’aparició
