Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Temari complert Freud, Apuntes de Sociología Económica

Apunts del temari complert de Sigmund Freud

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 14/01/2019

ricjudiv
ricjudiv 🇪🇸

4.2

(11)

8 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
SIGMUND FREUD (1858-1939)
15-4-16
Neix en una família jueva a l’antiga Àustria
Neuròleg, Doctor en Medicina
Pioner en investigar els efectes positius de la cocaïna en medicina
1886: es casa i obre una clínica privada on tracta especialment la histèria i la neurosi, a
través de la hipnosi i el mètode catàrtic
Defensors i detractors
Psicoanalistes més freudians que Freud
Centralitat de la sexualitat: Sexualitat infantil, origen sexual de la nostra conducta
ANNA O. (1859- 1936) Pacient de Joseph Breuer /Primera treballadora social, persona
prominent/Primera en utilitzar el mètode catàrtic
MÈTODE CATÀRTIC: A TRAVÉS D’UN ESTAT HIPNÒTIC ES FAN RECORDAR
LES ESCENES OBLIDADES PERÒ FORTAMENT SIGNIFICATIVES (TRAUMES)
EN LES QUE ES FUNDAVEN ELS SÍMPTOMES DELS PACIENTS. PER A TENIR
UN PODER TERAPÈUTIC CAL QUE HI HAGI UNA CÀRREGA EMOTIVA. ES
DESCOBREIX COM EXPLICANT ELS SÍMPTOMES POTS ANAR A
IDENTFICAR LES CAUSES.
PARTS DE L’APARELL PSÍQUIC
PRIMERA TÒPICA SEGONA TÒPICA
CONSCIENT JO
SISTEMES PRECONSCIENT INSTÀNCIES SÚPER-JO
INCONSCIENT ELLO
PRIMERA TÒPICA
[...]
Diferenciació entre inconscient i pre-conscient: El pre-conscient és la part psíquica on
es troben guardats tots els nostres records però que no estan presents en el nostre
conscient ja que hem de fer un esforç per recordar-los. L’inconscient no el podem
recordar ja que per Freud es troba reprimit. L’inconscient pot superar la barrera al
conscient en els somnis i en els acudits.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Temari complert Freud y más Apuntes en PDF de Sociología Económica solo en Docsity!

SIGMUND FREUD (1858-1939)

  • Neix en una família jueva a l’antiga Àustria
  • (^) Neuròleg, Doctor en Medicina
  • Pioner en investigar els efectes positius de la cocaïna en medicina
  • 1886: es casa i obre una clínica privada on tracta especialment la histèria i la neurosi, a través de la hipnosi i el mètode catàrtic
  • Defensors i detractors
  • (^) Psicoanalistes més freudians que Freud
  • Centralitat de la sexualitat: Sexualitat infantil, origen sexual de la nostra conducta

ANNA O. (1859- 1936) Pacient de Joseph Breuer /Primera treballadora social, persona prominent/Primera en utilitzar el mètode catàrtic

• MÈTODE CATÀRTIC: A TRAVÉS D’UN ESTAT HIPNÒTIC ES FAN RECORDAR

LES ESCENES OBLIDADES PERÒ FORTAMENT SIGNIFICATIVES (TRAUMES)

EN LES QUE ES FUNDAVEN ELS SÍMPTOMES DELS PACIENTS. PER A TENIR

UN PODER TERAPÈUTIC CAL QUE HI HAGI UNA CÀRREGA EMOTIVA. ES

DESCOBREIX COM EXPLICANT ELS SÍMPTOMES POTS ANAR A

IDENTFICAR LES CAUSES.

PARTS DE L’APARELL PSÍQUIC

PRIMERA TÒPICA SEGONA TÒPICA

CONSCIENT JO

SISTEMES PRECONSCIENT INSTÀNCIES SÚPER-JO

INCONSCIENT ELLO

PRIMERA TÒPICA

[...]

  • Diferenciació entre inconscient i pre-conscient: El pre-conscient és la part psíquica on es troben guardats tots els nostres records però que no estan presents en el nostre conscient ja que hem de fer un esforç per recordar-los. L’inconscient no el podem recordar ja que per Freud es troba reprimit. L’inconscient pot superar la barrera al conscient en els somnis i en els acudits.

LA REPRESSIÓ

  • A través del mètode de l’associació lliure s’adona que els pacients presenten certa desgana a parlar dels fets dolorosos. Ho anomena resistència. La resistència fa que el pacient vagi divagant i que no vulgui abordar la causa dels símptomes.
  • (^) La repressió es entesa com la substitució dels records dolorosos pels símptomes, però no només records sinó també desitjos que ni tu mateix vols reconèixer.

REPRIMIT I INCONSCIENT

  • Tot allò reprimit és inconscient, però no tot allò inconscient és reprimit.
  • (^) El procés de la repressió no consisteix a suprimir i destruir una idea que representa l’instint, sinó en impedir fer-se conscient.
  • Tot allò reprimit ha de romandre inconscient però no forma tot el contingut de l’inconscient. El reprimit és, per tant, només una part de l’inconscient.

LA INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS (1900)- UNA DE LES PRIMERES OBRES

  • Presenta la primera tòpica; conscient, pre-conscient i inconscient
  • Tres grans humiliacions: Galileu, Darwin i la seva aportació
  • Utilitza els propis somnis, de pacients o exemples de la literatura
  • Parla per primer cop del complex d’Edip, estar enamorat de ton pare, tendeixes a odiar a la mare, al contrari del complex d’Electra.

EL CHISTE Y SU RELACIÓN CON LO INCONSCIENTE (1905)

  • Menys citats, per seva dificultat.
  • L’acudit molt poc estudiat però quan s’estudia sempre és en relació allò còmic.
  • (^) Freud es planteja la necessitat d’analitzar la importància social de l’acudit, com també la fascinació que genera.
  • Analitza els mecanismes psicològics preferentment psicològics que entrenen en joc en l’enginy i l’humor a través dels acudits.
  • El que dius en un acudit, no ho diries moralment en la societat, és a dir, aflores l’inconscient i passa la barrera.
  • Tesi principal: els acudits (igual que els lapsus) són actes una distorsió del llenguatge, només que en aquest cas és una distorsió voluntària, pretesa, intencionada i no involuntària com en els actes fallits.
  • (^) Males traduccions inicials, més tard rectificades
  • 1905: En els “ Tres assajos per una teoria sexual” explica ja clarament la diferència entre instint i pulsió: instint designa a l’impuls provocat davant una excitació i una tensió corporal, tensió que tendeix a objectes específics i que si accedeix a ells es descarrega momentàniament ( per exemple: passant per davant d’una pastisseria, vols tots els croissants, focalitzes el teu instint en un objecte que pots aconseguir.
  • La pulsió ens apareix com un concepte frontaner entre lo anímic i lo somàtic. Impuls irrefrenable i perenne i no fixat en un comportament determinat. L’elecció del objecte i del fi concret de cada pulsió dependrà de la teva història infantil, reconeix que tot i l’origen biològic de les conductes humanes, aquestes tenen un alt grau de plasticitat i de flexibilitat, gràcies a les quals poden canviar molt fàcilment l’objecte i la finalitat.
  • Les pulsions venen determinades per l’entorn vital, en canvi l’impuls és quelcom genètic.

TIPUS DE PULSIONS

  • (^) Prova de que Freud no era un monista sexual: va considerar que les pulsions sexuals i les d’autoconservació.
  • Elabora la teoria general de les pulsions a partir de les de sexualitat, i per tant, no sempre quadra amb les d’autoconservació. - PRIMER: Pulsió sexual / Pulsió d’autoconservació, lluita per no morir ( del jo ) - SEGON: Pulsió sexual narcisista ( del jo) i Pulsió sexual de l’objecte - TERCER: Pulsió de l’Eros ( amor que inclou sexuals i autoconservació)/ Pulsió del Thanatos (mort)

Inicialment Freud parla de la pulsió de vida on aglutina la canalització del plaer, la libido, la satisfacció del desig sexual, però es mou pel principi del Plaer. PULSIONS D’AUTOCONSERVACIÓ

  • Gairebé no les menciona
  • Pertanyen a la coordenada de la dinàmica de la tòpica
  • (^) També anomenades “Pulsacions del Jo “, es regeixen pel principi de la realitat. PULSIONS EROS / THANATOS
  • Al final de l’obra, Freud reconeix que en tots organismes vius hi ha una lluita entre la vida i la mort i que amor i odi, construcció i destrucció son inseparables.
  • La vida consisteix en la interacció sigui cooperació o lluita entre aquestes dues pulsions, tot i que sempre acaba triomfant la mort.
  • En totes les nostres vivències es donen les dues. PULSIÓ DE MORT ( 1915 )
  • Els fons pulsional NO desapareix mai, sempre pugna per a sortir.
  • (^) La guerra com el somni permet a l’home de desfer-se de la seva moralitat i per molt horrible que sigui la regressió cap a estadis més primitius sempre és possible.
  • No va ser acceptat per gran part dels seus seguidors, i encara ara és el més debatut. LA SEGONA TÒPICA
  • A patir de l’any 1910 analitza el procés de Narcicisme, d’aquí en comença a definir la importància del Jo
  • Anàlisis dels processos de regressió infantil, importància de les experiències de la infantesa.
  • Parla d’instàncies

L’ALLÒ : Expressió psíquica de les pulsions i desitjos. EL SUPER-JO : Instància moral. Internalització de les normes, regles i prohibicions parentals. EL JO :

  • Instància psíquica actuant i que apareix com a mediadora entre les altres dues.
  • Intenta conciliar les exigències normatives i punitives del super-jo, com també les demandes de la realitat, amb interessos de l’allò per a satisfer desitjos inconscients.
  • És la instància encarregada de desenvolupar mecanisme que permetin obtenir el major plaer possible, però dins dels marcs que la realitat permeti.

EL PORVENIR D EUNA ILUSIÓN ( 1927)

  • (^) Fruit de la correspondència amb Oskar Pfister (pastor protestant suïs).
  • Pfister es va fer seguidor de Freud i va tenir dificultats amb l’església per la seva pràctica pel psicoanàlisi, en va ser un gran divulgador.
  • Aquest llibre resumeix les idees que havien anat intercanviant sobre la religió(no estaven d’acord).

Molta de les seves obres les desenvolupa en cartes, les seves idees les desenvolupa en format carta. Bàsicament, plasma tots els diàlegs que ha tingut amb Pfister. Ell cita directament els diàlegs i les cartes que s’enviaven. Debat intel·lectual sobre la religió.

  • (^) Pfister defensa la seva posició religiosa en aquest article, retreu a Freud la seva consideració exclusiva de la religió com a derivat psicopatològic, com una defensa, el que Pfister li sembla reduccionista i estret. El fenomen religiós pres en el seu conjunt és una mica més complex.
  • Freud s’oposa a la religió, mentre que Pfister veu precisament en la psicoanàlisi la possibilitat per al creient de depurar la seva neurosi i religiosa.
  • Progressivament, la funció principal és la tercera vetllar pels mals complerts preceptes morals, atribuir-los un origen diví, situant-los per sobre de la societat humana i fent-los part d’una llei natural i universal.
  • És així com es s’institucionalitza la religió : la vida en aquest món serveix a un designi més elevat que implica un perfeccionament de la persona, una providència que vetlla per nosaltres i que només es severa en aparença, la mort com a inici d’una nova vida, etc.