¡Descarga temari complert h.medieval y más Apuntes en PDF de Historia antigua solo en Docsity!
BLOC 1 – LES MIGRACIONS: L’OSMOSI POLÍTICA I CULTURAL
1. EL BAIX IMPERI, EL DECLIVI DE ROMA
Etapa que transcorre entre la crisis del s.III i la caiguda de l’emperador Ròmul Aufust (476) 1.1 Moviments dels pobles a la fi de l’imperi La crisis del s.III Una crisis social i econòmica · Les classes socials mitjanes i pobles s’empobreixen i les riques milloren ja que especulen amb els recursos, provocant una inflació de preus · S’augmenta la tributació provocant que masses de gent perdi la llibertat i passin a ser esclaus · Baixa la producció i el consum provocant epidèmies ja que parts de la població no es pot alimentar · Es passa d’una societat esclavista a una societat pre-feudal, a un colonat La gent passa a ser propietats de grans latifundistes (tots els seus drets passen a ser propietat d’un terratinent) és a dir, gent que havia nascut lliure, passa a ser propietat d’altre gent · Gran ruralització, la gent va a viure al camp ja que és molt més barat, a més a més es poden protegir dels recaptadors d’impostos ja que a certs llocs del camp és mes difícil accedir-hi. Aquestes evasions, les solien fer classes socials més altes La crisis de l’estat L’anarquia militar · L’any 238 és l’any dels 6 emperadors · El poble comença a ser pagat pels generals que vigilen les fronteres i la lleialtat del poble canvia, els generals (durant uns 50 anys) lluiten entre ells i es van proclamant emperadors durant un temps curt Dioclecià puja al poder (284-305) · Crea les diòcesis (noves divisions provincials més fàcils de controlar) · Puja els impostos Constantí puja al poder (306-337) · Permet el culte cristià i es publica l’edicte de Milà – es creu que Constantí va permetre aquests canvis religiosos degut a la influència de la seva mare · Teodosi (379-395) Divideix l’imperi en 2: Occident, on regnava Honori era una zona rural on hi havia molts pobles germànics Orient on regnava Accadi era una zona urbana, on el comerç funcionava. Aquesta zona s’acabarà convertint en l’imperi de Bizanci. Canvis morals, religiosos, de mentalitat i de creences Comencen a haver-hi execucions per màgia, per ser heretge (no eres fidel al dogma de la religió oficial, en aquest cas, catòlica), hi ha un aboliment públic del paganisme, es celebren els darrers jocs olímpics, el darrer combat de gladiadors, es provoca l’assassinat d’Hipàtia, es crema contra els cristians de Porfiri 1.2 Els pobles germànics definició i característiques · S’utilitzava la paraula bàrbar que significava estranger tot i que dins la cultura grega també significava salvatge, algú que no tenia cultura Bàrbars (berbers, uns,...) i germànics (visigots, gals,...) no era el mateix · Els germànics provenien del centre d’Europa, del mar del nord o de l’est (zones com Alemanya o Dinamarca) · Les fonts dels pobles germànics no son gaire fiables ja que la seva cultura era de transmissió oral · Els romans els tractaven heterogèniament La situació dels pobles germànics abans d’arribar l’imperi Podem parlar de dos models diferents de vida:
a. Pobles semi-sedentaris: economia agrícola i ramadera, comunitats en vies de sedentarització, itinenarització basada en l’agricultura d’arriatge b. Pobles nòmades: economia ramadera i d’aprofitament, feien ràtzies contra l’imperi Tot i així, tots dos tipus de pobles, utilitzaven el comerç, es basaven amb l’exportació d’esclaus, orfebreria i metal·lúrgia, a canvi de productes de prestigi romans. L’organització social · La peça base de la societat patriarcal que tenien aquests pobles era la FAMÍLIA MONONUCLEAR · Seguida per la SIPPE que era una federació voluntària de famílies lligades per un avantpassat comú (que podia ser real o fictici) Aquestes famílies s’ajuntaven amb l’objectiu d’ajudar-se i protegir-se. Solia ser dirigida per una assembla d’homes lliures. · La TRIBU era una confederació de sippes lligades per la fidelitat i per protegir-se d’amenaces majors. Sovint sorgien reis o cabdills temporals en moments de guerra. Aquests cabdills solien fossilitzar-se, la constant amenaça de l’imperi romà va ajudar a que es produís aquest fet. Cultura i religió · Cada poble tenia la seva pròpia religió Tot i així podem assegurar que molts eren arrians, és a dir, que creien que Crist era una mena d’intermediari superior als homes, però inferior a Déu. · El bisbe d’Ufila (s.IV) va propagar aquesta creença entre els pobles germànics i va traduir els evangelis a llengua goda creant alhora una manera d’escriure aquesta llengua ja que fins aquell moment només s’havia escrit. · Hi havia pobles pagans, com els francs, alamans, angles o saxons. Moviments dels pobles a la fi de l’imperi a. Causes de l’arribada
- Millora de les condicions climàtiques (durant el s.IV hi va haver una baixada de les temperatures)
- Augment de la població degut a condicions climàtiques
- Necessitat de terres
- Efecte dominó que es va produir, uns pobles empenyien als altes b. Les invasions i els pactes
- Es tria la data del 406 ja que a partir d’aquesta data els pobles no es tornen a moure gaire. Això és degut a que Roma va convidar-los dins l’imperi
- Roma va establir pactes amb aquest pobles que portaven més temps vivint dins les fronteres. A canvi de l’entrada al territori romà, els pobles germànics havien d’oferir protecció a l’imperi Aquest pacte és conegut amb el nom de foedus
- A canvi de protecció els germànics rebien la llei d’hospitalitat d’Accadi i Honori (398) Roma va començar a trencar tractes de pactes federats amb els gots, produint que els pobles germànics es comencin a moure lliurement dins l’imperi. c. Germanitzar Roma i romanitzar els pobles germànics
- Els germànics nomenen el seu primer rei: Alaric. Alaric va ser un rei electiu. Aquest rei tenia com objectiu procurar un territori pel seu poble, i va escollir la península itàlica. Per això es va produir el “saqueig” de Roma al 410. Van decidir assaltar també el nord d’Àfrica, després de raptar a Gal·la Plàcida, per fer-se amb el dipòsit de gra. No ho van aconseguir. Alaric va morir prop de Sicília al 410. (no s’ha trobat mai la seva tomba)
- Ataüf, el cunyat d’Alaric, puja al poder i es casa amb Gal·la, per poder establir una dinastia visigot-romana. S’estableixen al regne visigot de Narbona, ja que els visigots amb poder no els hi agrada el gust romà d’Ataüf.
- Un cop mor Atalüfmor, Gal·la es torna a Roma on es torna a casar. d. Conclusió
- A finals del s.V l’imperi romà d’occident s’ha acabat trencant totalment convertint-se en els regnes germànics (ostrogots, visigots, sueus, francs, saxons,...)
c. A nivell legislatiu · Lenta tendència a la fusió entre els pobles d’un mateix territori Podem utilitzar d’exemple els visigots quan el rei Leovigild (572-586) va legalitzar els matrimonis mixtos. A més a més, Leovigild volia que tothom adaptés la religió arriant. Un dels seus fills es va convertir en que va acabar amb la seva mort. Finalment, Recared (l’altre fill de Leovigild), un cop és rei, rebutja l’arrianisme i es converteix al catolicisme. Finalment, Recesvind, al 654 fa la primera legislació territorial, el Liber Ludiciorum, unificant legislativament el territori. · Al segle VII s’aconsegueix finalment, la unificació definitiva dels dos pobles La concepció del poder · Desapareix el concepte del bé públic, de la res publica - el que abans era de tots, ara és propietat del monarca. (durant l’època de les heretgies (pecats contra el rei de reis, Déu) tot allò confiscat passa a ser directament propietat del rei) El rei te “el dret de Bann” un dret que permet que el rei tingui potestat absoluta sota la seva jurisdicció: poden ordenar, jutjar,... Aquest dret va acompanyat de la necessitat d’una aristocràcia que de manera voluntària doni suport a la monarquia. (podem veure la influència de la monarquia electiva d’època tribal) Els francs son aquells qui comencen a desenvolupar aquest dret. · Restricció de les assemblees germàniques ja que s’incorporen els bisbes que son els representants de la societat romana. · Perviu la idea de la monarquia electiva, en aquesta primera fase la successió del tron no és automàtica com hi serà després La situació social i econòmica · Ruralització de la societat, les ciutats entren en un declivi que no recuperaran fins al s.XIII. Les ciutats només seran centres episcopals · Decau l’ús de la moneda degut a l’afebliment del poder de l’estat · Increment dels vincles de fidelitat entre homes lliures. Sorgeix l’aclientelatge en que un home lliure amb menys poder que un altre es sotmet a l’altre. De l’aclientelatge acabaran sorgint els milles, els cavallers, que protegeixen un senyor físicament Les esglésies nacionals · L’església catòlica no perd mai el seu poder ja que continuarà governant els temes de dogma · Les esglésies de cada regne evolucionen de manera independent, cada rei te la seva església. Totes les esglésies mantenen el llatí, però cada una desenvolupa les seves tradicions, musiques,... · Juguen un important paper en la política dels diferents regnes La cultura romana s’acapta i preval · Molts pobles germànics es romanitzaren del tot Hispania es un dels focus mes importants d’Europa en que la romanització és exemplar · Segueixen havent-hi grans figures intel·lectuals de l’origen romà, es parla dels pares de l’edat mitjana, gracies a les seves investigacions hem heretat molta informació de l’edat mitjana. a. Boeci (470-525) una de les seves obres més importants és Consolació de la filosofia b. Cassiodor (490-580) un monjo que funda un monestir on hi compila totes les obres d’època greco-romana c. Venaci Fortunat (540-600) filòleg, es considera el primer poeta medieval d. Gregori de Tours (538-594) religiós que va escriure unes cròniques que ens han donat molta informació de la època e. Sant Isidor de Sevilla (560-636) pensador i científic f. Beda el Venerable (672-735) figura influent a nivell científic
3. LA CONSOLIDACIÓ I TRIOMF DE L’ESGLÈSIA CATÒLICA, EL PAPAT I EL MONCAT
3 .1 El provés d’institucionalització del Cristianisme (s.I-V) · Els cristians passen a ser els perseguits a ser els perseguidors El primer cristianisme i la seva lenta penetració dins l’imperi romà (c.33-313) · Escissió del judaisme que atrau les classes més humils ja que la religió cristiana predica que després de la mort, tots som iguals (tema que preocupava molt a les classes baixes)
Poc a poc però, un cop l’església veu que necessita el suport de la monarquia, es canvia el dogma per ser més inclusius per les classes més altes. Els jueus veuen els cristians com una secta · Configuració del dogma i teologia cristiana S’havien de posar d’acord en aspectes teològics com l’arribada de l’esperit sant, la trinitat,... Això provoca heretgies ja que hi havia parts de l’església que creuen diferents corrents. (en aquesta primera fase però, encara no hi ha persecucions violentes) · Períodes de persecució intermitents Primerament no es centrarà en aquestes persecucions ja que els interessa convertir al major nombre de persones amb el menor temps possible. Segons fons com la Carta de Jaume, la religió cristiana era entesa com alguna cosa extremisme i dura, per això es van haver de publicar textos més lleus com sobre les bones obres i les almoines de Cebrià de Cartago. L’Edicte de Milà del 313, el cristianisme esdevé una religió permesa · El cristianisme s’iguala al paganisme, guanyant beneficis com: a. Llibertat de culte b. Protecció imperial: l’estat dona excepcions fiscals al culte, la legislació romana comença a ser modificada segons el dogma cristià c. L’emperador es converteix en àrbitre de la fe cristiana, ell estarà davant dels concilis religiosos. · Eusebi de Ceserea, és un bisbe que es convertirà en un dels principals promotors del cristianisme i escriu una teologia. Dient que l’imperi romà és una representació del cel a la terra i que l’emperador és un representant de crist. El credo de Nicea (325) vs. El credo de Constantinoble (381) · Una manifestació del que creia la comunitat cristiana. Aquest credo es modifica a través dels segles (un dels exemples més rellevants és que el credo solia començar amb creiem i ara actualment comença amb primera persona crec ) · Eusebi de Ceserea és un gran promotor del credo · El credo servia per unificar postures dins de tota la comunitat cristiana d’una manera didàctica per a tothom (ja que hi havia molta gent que era analfabeta) · El credo de Constantinoble és escrit un any després de l’Edicte de Tessalònica. L’edicte de Tessalònica del 380 i la culminació de la institucionalització del Cristianisme · El cristianisme i catolicisme esdevé la única religió oficial de l’Imperi. Es cremen temples pagans d’arreu de l’imperi, s’apaga l’ara de la victòria del senat romà (que celebra des del s.I, la victòria d’August contra Marc Antoni i Cleòpatra), s’apaga la flama eterna de Vesita, es crema la biblioteca d’Alexandria – es carreguen tot allò pagà · Període de gran proselitisme cristià: a. Persecució del paganisme, sobretot a partir del 392 b. Es busca la conversió generalitzada de la població El cristianisme s’adapta a la societat: construeix esglésies allà on havia enderrocat un temple pagà. · Es condemna d’heretgia a Teodosi I 3 .2 L’organització jeràrquica de l’església i la primacia del Papat La jerarquització de l’església secular · A la base de la jerarquia, o fora d’ella, hi ha les esglésies privades o locals regides per un PREVERE. Eren esglésies que al llarg del s.XIII-IX es converteixen en parròquies. · La unitat base de l’organització eclesiàstica trobem els BISBES, que regien les diòcesis. Que tenien la funció de decidir el dogma a partir de concilis. Eren els encarregats de defensar el dogma, de perseguir els heretges, decidien els preveres i controlaven els bens de les catedrals i de les seves diòcesis. · Els METROPOLITANS (o arquebisbe), tenien la mateixa funció dels bisbes, però la seva diòcesis solien ser capital de la província romana. Per exemple, el bisbe de Tarragona (tarraconenses) era un metropolita.
Alhora apareix el califat islàmic, que es fa amb gran part de l’imperi d’Orient i arriba a la península Iberica. L’imperi d’Orient queda reduït a Grècia i l’occident de l’actual Turquia. 4 .1 L’imperi romà oriental o imperi bizantí Creació de l’imperi romà oriental · La seva capital és Constantinoble, fundada per l’emperador Constantí el 11 de maig de 330. · El nom de l’assentament que hi havia on Constantí funda la ciutat portava el nom de Bizanci. · La ciutat va ser fundada amb la intenció de ser la nova Roma. El nom complert de la ciutat era nea roma constantinopolis. Geogràficament fins i tot estava situada en un lloc amb 7 turons. Ell reprodueix tot el que hi havia a roma a la nova ciutat · Esdevé la capital de l’imperi romà oriental arran la divisió del 395 · La ciutat sobreviu a la caiguda de l’imperi romà occidental del 476: no pateix atacs exteriors, problemes econòmics ja que es una zona metropolitana,... Justinià I (527-565) i la renovatio imperii Durant el seu mandat podem parlar de l’última vegada d’esplendor de l’imperi romà · La renovatio imperii es una idea mítica en el que es vol aconseguir l’imperi que hi havia en època romana. (la idea arriba a ser vigent fins el s.XX) · Justinià I fou fill adoptiu, era el seu nebot, de l’emperador de Justí I (un senyor que en els seus inicis era criador de porcs) · Justinià puja al poder amb 44 anys, ja es una persona amb aliances, amb ideologia,... és molt bon emperador. Per això s’emmiralla amb l’imperi d’Octavi August · Justinià arribarà fins a Hispania, reconquesta el nord d’Europa i la península itàlica · Porta a terme una gran tasca legisladora i escriu una compilació de dret romà: el Corpus Iuris Civilis. Aquesta legislació és el codi civil (molt semblant al que tenim ara), és el mateix codi que es recupera al s.XIII per basar-hi el dret de l’època. Aquest codi arriba, a l’edat mitjana, a ser molt positiu per les dones · Durant el seu mandat es viu un període de verdader esplendor cultural · Justinià es casa amb Teodora, una actiu (i una mica puta) – es converteix en una moda ja que molts emperadors després d’aquest es casen amb dones que vivien fora de l’aristocràcia Teodora te un paper polític molt important i va morir de molt jove. · La pesta bubònica apareix a Europa per primera vegada al s.VI amb el nom de la pesta de Justinià. Ell agafa la pesta i la sobreviu. · La tomba de justinià serà saquejada pels croats, robaran totes les riqueses i llançaran les reves restes al mar. Bizanci després de Justinià I · Mor sense descendència i el seu nebot (Justi II) heretà el poder, i te moltes enemistats: occident, els musulmans, esclaus, perses... · L’imperi s’hel·lenitza, Justinià és l’últim emperador en anomenar-se August, a partir d’aquest, els emperadors es comencen a anomenar Basileus. · Lleó III al s.VIII tradueix el codi civil al grec. · L’església oriental s’allunya cada vegada més de l’occidental · Moments de relativa bonança Hi ha crisis com la crisi iconoclasta Evolució territorial de l’imperi oriental En 1000 anys, l’imperi oriental desapareix sota la invasió turca El llegat bizantí
- El dret: el codi de justinià
- L’herència clàssica – tots els documents grecs es conserven gracies a l’imperi mantenint la cultura viva
- L’art 4.2 Origen i expansió d’una nova potència: l’Islam El període preislàmic ( jahiliyya ): Aràbia abans de Muhammad La península Aràbiga del s.VI:
· Territori molt heterogeni · Sistema d’organització social tribal (enllaçada segons els avantpassats) amb un patriarca com a líder (forma vertical, no com la germànica que és horitzontal i no només amb pocs casos vertical) en la que es practicava la poligàmia. Entre aquestes tribus hi ha guerres. · Població nòmada o seminòmada. Economia ramadera i comercial · La zona centre i nord, el clima desèrtic dificultava molt l’agricultura Al sud de la península es dedicaven al tràfic de caravanes i també al transit comercial marítima. · No era territori aïllat tenien relacions amb l’imperi roma oriental, imperi persa i regne cristià · Algunes ciutats comercials com la Meca i Medina Religió politeista amb panteó molt ampli · També trobem col·lectius monoteistes de jueus i cristians provocant una forta pluralitat religiosa · La Meca, controlada per la tribu dels Quraix és un important centre religiós i comercial. A la Meca, ja s’hi adorava la Kaaba des de temps immemorials. Muhammad i el naixement de l’Islam Els orígens de Muhammad (c.570-632), Mahoma^1 a Occident, són confusos: La seva primera dona Jadiya era 40 anys més gran, i era la única que li va donar descendència. Mahoma parlava de Jadiya com al seu gran suport. · El 610 te la primer revelació en que l’arcàngel Gabriel li diu que és l’elegit per Déu. Ell s’espanta i corre cap a casa seva, la seva dona el porta a un nebot cristià que l’ajuda a entendre que Déu l’ha triat · No li fa arribar tot el contingut de la revelació divina de cop · Mahoma intentarà convertir la Meca en centre de la nova religió monoteista i acaba exiliant-se a Hègira al 622 Hègira i la creació de la Ummah L’Hègira, l’exili a Medina després de l’expulsió de la Meca (16 de juliol del 622), marca l’any 0 de l’Islam · Mahoma esdevé un líder polític: organitza la comunitat musulmana per evitar les antigues rivalitats clàniques i tribals. La gent es pot unir a la tribu sense ser musulmana · Creà a Ummah una comunitat politicoreligiosa supratribal en la que reconeixen a Muhammad com el seu profeta i líder politico-militar Mahoma mor el 632, dos anys després d’haver pres la Meca militarment. Mor sense descendència masculina, només te una filla, Fàtima. · Pràcticament totes les tribus àrabs adopten l’Islam com a religió · L’islam acceptava també la presència de les altres religions del llibre: cristianisme i judaisme Com l’església cristiana hereta l’estructura de l’imperi romà, la religió musulmana, hereta l’estructura de les tribus dels pobles àrabs i a més a més hi crea una estructura supratribal i política: l’Ummah La successió de Muhammad: els califes “ben guiats” (632-661) Mahoma mor sense fills mascles i provoca una discussió sobre la successió al capdavant de la ummah. Mahoma va tenir 13 dones (les mares dels creients) en totals, però només te fills amb 2 d’elles: Khadija (2 fills i 4 filles) i Maria la Copta (1 fill). Els fills mascles no sobreviuen i les filles no compten com a descendència. 10 anys després del punt àlgic de l’Islam, arriba la primera crisi · Les diferents branques de l’Islam tenen opinions diferents amb qui havia de succeir Mahoma. a. Xiïtes: Creien que Mahoma abans de morir havia triat Alí (el seu cosí que s’havia casat amb Fàtima) per succeir-lo. Les altres branques no ho compren perquè, com a tot arreu, les primeres fonts, canvien molt depèn de qui t’expliqui el que passa. Aquesta teoria, estava reforsada que els amics de Mahoma havien jurat leieltat a Ali, però van canviar d’opinió un cop Mahoma mor. (^1) En alguns llocs li deien Bafumet (perquè no sabien pronunciar el seu nom) i també anomenaven així al diable
- Musulmans àrabs
- Musulmans no àrabs
- Dhimmis: jueus i cristians
- Esclaus Hi havia una tolerància per la “gent del llibre”, és a dir, pels jueus i cristians, ja que els consideraven que havien rebut part de la revelació, per això eren respectats · A canvi d’aquesta protecció havien de: a. Pagar dos impostos particulars, un de capitació ( jizya ) i un de territorial ( kharaj ) b. No practicar el politeisme públicament c. En cas d’atac, posicionar-se al costat dels musulmans El respecte envers els dhimmi facilità que els musulmans pactessin amb la població preexistent, cosa que ajuda a explicar la rapidesa amb la qual que es propaguen per la zona euro-cèntrica Aquesta conclusió la podem basar amb el pacte de Tudmir (713) en el que el líder musulmà pactà amb el líder visigot la ocupació del terreny i la llibertat de culte. És simplement un canvi de pago d’impostos, en comptes de pagar impostos a uns, els paguen a uns altres. La dinastia dels Abbassís (750-1258) · Al 750 hi ha una revolta encapçalada per l’árab Abú-I-Abbas contra els omeies i l’arabització de l’Imperi. Abbas rep el suport de les minories ètniques Abbas instaurà una nova dinastia, l’Abbassí, i també fa diverses reformes: a. Trasllada la capital a Bagdad (la ciutat de la pau) b. Obrí les institucions de l’Estat a musulmans no àrabs c. Es desenvolupa l’administració imperial Sobreviu un dels Omeies, Abderaman I que s’instaura a la Península Iberica i funda el califat de Córdoba. Li permeten això i Córdoba es converteix en un Emirat. És un moment d’expansió i gran desenvolupament per par de la dinastia Abbassí. a. Econòmicament: hi ha un augment del comerç i una revolució agrària
- Perfeccionament pràctiques agrícoles romanes
- Difusió i disseny de noves tècniques d’irrigació b. Urbanístic: desenvolupament d’una notable xarxa de ciutats, un pla urbanístic molt particular c. Cultural: els anys daurats de la cultura i la intel·lectualitat islàmica.
- S’incorporen elements perses, bizantins, grecs i hindús proporcionades pels nous califes
- Moment àlgic de la llengua àrab La dinastia dels Abbassís (750-1258) L’imperi musulmà es fragmenta en múltiples realitats polítiques diferents.
- Dificultats per governar un imperi tant gran
- Progressiva pèrdua de poder dels califes i a partir dels segles IX-X els emirs i visirs es converteixes els seus càrrecs en hereditaris i releguen els califes a un paper merament religiós i simbòlic Conclusió: la nova realitat mediterrània del segle VII El mediterrani, al segle VII, esdevingué una frontera. Ara bé, una frontera molt permeable, cosa que permeté a tots els actors que s’hi donaren trobada participar d’una realitat molt més rica i complexa, amb profunds contactes entre ells i evidents influències mútues.
BLOC 2 – VERS L’EUROPA FEUDAL
1. l’IMPERI CAROLINGI, AUGE I CAIGUDA D’UN PRIMER PROJECTE EUROPEU
Ascens de la dinastia carolíngia Dels merovingis als carolingis Un dels motius de l’èxit de la dinastia, és la seva línia dinàstica que es mate fàcilment des de molt enrere. · La dinastia merovíngia era una monarquia hereditària, la qual va ser · El poder real era en mans dels majordoms de palau (que eren un càrrec hereditari): la Dinastia Pipínida, havia aconseguit que el seu càrrec fos hereditari. Això ho havien aconseguit:
- via una important xarxa d’aliances matrimonials
- gràcies a ells s’havia frenat l’avanç musulmà a la batalla de Poitiers/Tours (732-734), Carles Martell (714-741) fou qui liderà aquesta batalla pel bàndol merovingi.
- El papa els veia com a únic suport possible davant els llombards Pipí el breu Al 751, Pipí el Breu substitueix el rei merovingi Xilderic III i es corona rei dels Francs, que acabarà tenint problemes de legitimitat. Ja que els seus nebots li posaran moltes treves. Entre 754 i 756 Pipí ajuda al papa Esteve II quan Itàlia estava sent assetjada pels llombards Pipí va ser ungit pel Papa, l’anomena imatge de rei per la gràcia de Déu, l’anomena Patricius Romanorum. Ara és rei ‘per la gràcia de déu’. I d’aquesta manera el Papa te dret a refugiar-se amb els francs El Papa també rebé els territoris conquerits a Itàlia: es creen els Estats Pontificis (el Papa passa de ser, no només un líder espiritual sinó que també un monarca) La formació dels Estats Pontificis Es torna a seguir la donació de Constantí en la que s’exposa que el Papa esdevé successor legal de Constantí (l’hereu de l’imperi romà) Aquesta donació del s.VIII és falsa, demostrat per Lorenzo Valla (exposa que el llatí amb el que està escrit el document no respon al llatí del s.IV) Aquest document serveix per justificar el que Pipí estava fent, l’església es protegia a que tenia dret als territoris. La construcció de l’imperi de Carlemany Carlemany mai va ser majordom, ell hereta al 768 (quan mor al seu pare) el tro juntament amb el seu germà (que també mor al mateix temps)
- La expansió territorial: · Farà moltes campanyes militars contra els saxons (722-782 i 792-804) · Conquesta el Regne Llombard (la versió oficial explica que els llombards estaven atacant el Papa, i aquest li van demanar ajuda), una altre versió explica, que la dona i el fill del seu germà estaven refugiats allà i va decidir acabar amb ells. (773) · Conquesta de la Marca Hispànica. Fa dos intents: 778, la batalla de Roncesvalles (font de la Chanson de Roland ) i 785-801. A partir d’aquesta conquesta es delimita la ‘Catalunya Vella’ i la ‘Catalunya Nova’ · Ocupació del Ducat de Baviera (787)
- La construcció teòrica de la Renovatio Imperii Romanorum Carlemany actua com a el príncep cristià per excel·lència, defensor de la Fe Cristiana i adopta atribucions i llenguatge propi dels emperadors bizantins – els últims emperadors que queden El 794 celebra el concili de Frankfurt El 25 de desembre del 800 es coronat emperador a Roma pel papa Lleó Carlemany i el renaixement polític i cultural Reformes polítiques i culturals · Reforç de la figura de l’emperador a través d’una cort itinerant
Com que la gran majoria de feus eren terres, hem acabat associant-ho amb això · Base econòmica del sistema · Majoritàriament grans propietats territorials · Conjunts de terres agrícoles on viuen i treballen els pagesos · Teòricament els feus havien de ser autosuficients (pel senyor i per tots els pagesos que hi vivien) El feu esta format per: La reserva del senyor: son les terres explotades directament pel senyor. Tot i ser explotada a través de serfs, tots els beneficis eren pels senyors Tinences o masos: lots de terra que es repartien entre les famílies pageses a canvi de pagaments pactats, alguns fixos i alguns no, alguns en diners i alguns en espècie (la més famosa era el cens), els serfs havien de treballar un nombe de dies determinats a les terres de la reserva senyorial Es solia plantar cereals, vinya, fruiters, boscos,... La senyoria banal o jurisdiccional · És el poder que té el senyor sobre persones i no sobre la terra · Deriva de l’antiga autoritat pública. Apareix en fusionar-se poder polític i propietat de la terra Serf: ell i tota la seva família estan adscrits a la terra. L’únic que els diferencia dels esclaus és que (legalment en un document) son lliures i que no poden ser venuts i comprats pels senyors El seu origen ve dels colons. Algunes de lleis que havien de complir: a. No poden casar-se amb qui volien ja que el senyor ho havia d’aprovar b. Intestia: si mors sense fer testament la teva riquesa passa a ser del senyor c. Eixorquia: si mors fent testament però sense fills, la teva riquesa passa a ser del senyor d. Cugucia: si la teva dona t’enganya, la meitat de la seves possessions passen a ser del senyor. Si el marit estava al corrent que l’estaven enganyant, el senyor es quedava amb tots els béns de la dona e. Àrsia: Si se’t cremava la casa, tots els teus béns passaven a ser del senyor f. Ferma d’espoli forçada: si et casaves (o casaves a les teves filles), part del teu adob havien d’anar passar a ser del senyor g. Remença: si volies marxar de la terra havies de pagar un import La societat feudal Basada en la teoria dels tres ordres (la justificació que fa l’església l’any 1000 perquè el 90% de la població viu en tan pèssimes condicions) Es basa en l’equilibri, l’ajuda mútua i la solidaritat · Bellatores: Ens manen i defensen la societat · Oratoris: Uns resen per salvar la cristiandat · Laboratoris: Uns treballen per alimentar tota la societat D’aquí sorgeix la idea de senyoria territorial El sistema feudal en teoria és l’antítesi del capitalisme (que en teoría esta basat en el lliure mercat) ja que el valor dels diners en el feudalisme el trobem a les terres. (tenir terres = tenir poder econòmic) En el sistema feudal, els beneficis que els senyors adquireixen bens de luxe. Aquests mercaders comencen a guanyar diners unilateralment que inverteixen Aquesta fuita de diners (el diner ja no només es troba a la terra) és la base i el naixement de la burgesia que alhora és el naixement del capitalisme Els mals usos 1202
BLOC 3 - ELS CANVIS BAIXMEDIEVALS
1. LA ESPIRITUALITATS MEDIEVALS
Les peregrinacions Especialment importants per l’Europa medieval Viatge que es fa a un lloc molt concreta que es fa relacionada amb la religió. (ex. el mur de les lamentacions o la mecca) Peregrinacions cristianes Podem distingir entre grans rutes de Peregrinació i santuaris locals (Santuari de Rocamador, França) a. Santiago de Compostela: la tomba de l’apòstol El rei Alfons II (791-842aC) decideix construir Santiago de Compostela ja que es van trobar “les restes de Sant Jaume” – normalment les relíquies es solien trobar en moments complicats pel cap d’estat. b. Roma: on hi ha el papat c. Jerusalem: els llocs de la vida de Jesús – terra santa Era un camí difícil d’arribar, era molt car d. Canterbury: on va morir Sant Tomàs Peregrinaven homes i dones sovint per la indulgencia (la recerca del perdó, curar-se d’una malaltia, turisme religiós per buscar relíquies) Això va provocar un moviment de gent per Europa. La reforma monàstica: l’ordre de Cluny i l’ordre de Císter Les reformes segueixen els ideals dels monjos Benedictins, es reformen uns als altres La reforma de Cluny: el retorn de Sant Benet · Al 910 es funda del monestir de Cluny – un monestir que no depèn de cap poder nobiliari. · Principals trets: a. Volien retornar a l’esperit de la regla de sant benet b. Es dedicaven pràcticament exclusivament a la pregària i a l’ofici diví c. Dependència directa de la Santa Seu d. No volen participar en el sistema feudal · L’abat del monestí de Cluny acabarà sent conegut com ‘el papa negre’ – degut al color negre de l’hàbit dels benedictins L’abat més important va ser Pere el Venerable (1092-1156) qui va instruir els monjos · La reforma te una gran acceptació: arreu monestirs es posaran sota la dependència de Cluny L’ordre de Císter, la reforma de la Reforma · Cluny s’allunya de l’austeritat de la Regla · Nous moviment de reforma reclamen tornar al model monàstic més auster, solitari i rigorós (també hi ha cartoixans, premonstratencs...) · Al 1098 es funda el monestir de Cîteaux un lloc de solitud i l’exaltació d’un esperit d’austeritat. Qui dona forma a aquest ordre i qui el funden son: Robert de Molesme, Sant Alberic de Cîteaux i Sant Esteve Harding Les innovacions de l’Ordre Cistercenc · Bernat de Claravall (1090-1153) funda diferents monestirs cistercencs per tota la Cristiandat i regula el funcionament com un vertader ordre monàstic, dona justificació als templers · El císter tindrà un paper molt important a l’expansió agrària del moment – es construeix, a Iberia per exemple, a la zona musulmana Les croades i el naixement dels ordres militars Croada: campanya militar contra infidels (qualsevol que no el Papa digui que no es cristià) promoguda per l’església a canvi d’indulgències i altres prebendes més terrenals. El papa és l’únic que pot cridar a croada
- Valdesos Tenen com a líder a Valdés, un mercader de Lyon que decideix vendre tot el que te i viure una vida religiosa – amb els diners que fa, es decideix traduir els evangelis a llengua vernacle.
- Moviment de vida apostòlica i pobresa voluntària al voltant de Valdès, ric mercader de Lió. El naixement dels ordres mendicants - franciscans i dominics L’ordre dels frares menors o Ordre Franciscà
- L’ordre dels Frares menors, nascut a principis del s.XIII al voltant de la figura de Francesc d’Assís
- La diferencia amb altres moviments de vidaevengèlica i pobresa voluntària son: a. Sant francses sembre buscarà l’aprovació papal b. El papa Innocenci III, per la seva banda, era conscient que havia de donar una resposta a les espiracions religioses del laïcat. c. Suport institucional i conjuntura!
- Entre els seus postulats hi havia dur una vida de pobresa, prèdica i de dedicació als altres. L’ordre dels predicadors o Ordre Dominic
- A diferencia dels franciscans que tenen de centre la pobresa, els dominics tenen de centre la predicació
- L’Orde dels Predicadors va néixer a principis del segle XIII, entre el 1203 i el 1207, en el context de la lluita contra l’heretgia càtara à predicació contra l’heretgia.
- Reconegut per la Santa Seu el 1216, quan es va estructurar com a orde i va adoptar la Regla de Sant Agustí
- Notable difusió per tot Europa i, sobretot, gran poder en els ambients universitaris. Els ordres mendicants, una visió de conjunt
- Moviments de vida apostòlica que responen a noves inquietuds espirituals dels segles XII i XII: pobresa voluntària, apostolat (prèdica i evangelització) i pràctica de la caritat
- Connecten molt ràpidament amb les noves classes urbanes: convents en les principals ciutats europees i a les universitats.
- A nivell organitzatiu, tots adoptaren una estructura piramidal
- Utilitzats com a predicadors per la jerarquia eclesiàstica i com a inquisidors encarregats de jutjar-les dissidències religioses.
2. LA CRISIS BAIX-MEDIEVAL
Crisis econòmica i demogràfica: Fam, pesta i guerra La pesta
- Van morir 25 milions de persones, gairebé la meitat de la població europea.
- A partir del comerç naval, en els vaixells, arriba fins a Europa al s.XIV – era una malaltia que va arribar molt ràpid a Europa i va provocar una mort molt rapida a totes les persones que van ser infectades
- La població creu que era la fi del món
- La població jueva va ser menys afectada deguda als seus hàbits de neteja La “mort negra”, un mal persistent i amb grans conseqüències culturals La pesta i el gran terror passà a formar part de la vida quotidiana, això es mostra amb expressions culturals macabres centrades en la mor:
- ars moriendi – llibres on s’explica com morir bé
- les danses de la mort o les danses macabres
- els enterraments dramatitzats – al testament es comença a escriure com es vol que sigui el seu enterrament
- les tombes monumentals La guerra, el tercer flagell Hi va haver diversos conflictes bèl·lics de caràcter “internacional”:
- la guerra dels cent anys (1337-1453) Una guerra dinàstica entre França i Anglaterra per el tron del França Anglaterra intermitentment ocupa i desocupa França
- 1a guerra civil castellana (1351-1369) Acaba amb la dinastia dels trastámara a Castella: la guerra “dels dos Pedros”
- La lluita pel Mediterrani (1302-1409) Les diverses guerres van contribuir a desestabilitzar encara més la situació del camperola Hi ha una reducció de les rendes cobreades per la noblesa Els camperols s’empipen i comencen les revoltes camperoles
