¡Descarga Temes B2 a E7; Primer parcial y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
ROMA 1/10/
B2: LA URBANITZACIÓ DE LA ROMA AUGUSTEA
Curia hostilia- Seu del senat. Era Tul·li Hostili qui va promoure la seva construcció.
80aC- Es va construir el Tabularium aprofitant la pendent del Capitoli. Estructura amb un pòdium i a sobre hi havia una doble renglera de finestres en dos registres (inferior i superior) que servien per custodiar escultures. Servia de fons d’escena, per completar l’escenografia del for. La seva cronologia s’ha pogut fer gràcies a les inscripcions trobades que el relacionaven amb el cònsol del moment (83 aC). Es coneix l’artista, l’arquitecte de l’obra malgrat ser una hipòtesi- Lucius Cornelius. Tabularium ve de Tabula, taula d’argila per a escriure i les Tabulae eren el document administratiu de Roma. Era l’arxiu oficial.
Final de la república- Alçament de Juli Cèsar. Dintre de la seva funció de Dictator decideix fer una actuació del for que trenca amb una part d’aquest perquè en el seu plànol pretenia fer-ne un altre al costat. La construcció d’aquest nou for suposa la destrucció de la zona de la Basílica Porcia, la opimia, de la curia, de la plaça del comitium i de la rostra. La nova cúria rep el nom de Curia Iulia.
El fòrum iulium es disposa en diagonal, en contraposició de l’antic for que estava disposat d’esquerra a dreta. Respon a un plànol dissenyat, la construcció no és arbitrària. El model que tria és el que havia imperat durant tota la república: grans places envoltades per galeries cobertes i s’obrien a les places mitjançant una sèrie de columnes, aquestes galeries s’anomenen pòrtics. Si en té dos = bipòrtic, tres= tripòrtic...Crea un prototip de for que es seguirà posteriorment. S’organitza a partir d’una plaça, flanquejada per un tripòrtic dividit en dues naus laterals separades per columnes. En un dels seus extrems s’hi col·loca un temple dedicat a Venus Genetrix (Venus genitora). Insisteix en la idea dels orígens divins de Cèsar.
carrer i s’hi havia d’adaptar.
LA ROMA D’AUGUST, LA ROMA IMPERIAL
S’ha de tenir en compte el següent:
-Poques restes arqueològiques. Allò que es conserva és fruit de restauracions posteriors, no ens ha arribat de manera original.
-Ideologia canviant, ambigüitat. Canvis constants en la seva manera de fer. Aquestes reformes es realitzen a partir del 27 aC, quan passa a ser August. Era prínceps, no emperador. Tiberi va ser el primer emperador.
-Deroga la lex de urbe augendra de Juli cèsar, la qual volia proposar una nova organització de la ciutat per fer una ciutat de base ortogonal. August pensa que és una despesa inútil i deixa que segueixi sent una ciutat anàrquica però proposa dues remodelacions importants.
-Eixampla els límits de la capital, englobant les vil·les (Pagi) dels altres turons a la ciutat de Roma. No suposa la construcció d’una muralla, es marcava amb algun tipus d’indicació que marcava els límits de la ciutats però sense cap construcció defensiva.
-Aquesta administració de zones les anomena XIV regiones i queden subdividides en 265 vici.
-Lexiulia de modo edificorum urbis. Manera en la que s’ha d’edificar la ciutat. Per exemple, els edificis no podien tenir més de 20 metres perquè era més pràctic i per lluitar contra els incendis. Hi havia centenars d’incendis a Roma.
- Millores en la provisió d’aigua i la seguretat. Noves canalitzacions i de captació d’aigua. Cobreix la cloaca màxima d’època monàrquica.
-Símbol de la pax augustea.
- Se’l va anomenar aedium sacrarum et operum publicorum. Se sap per les Res Gestae, 21 ; Suetoni, August, 28. Ell mateix ho impulsa. Document oficial, en el número 21 s’hi registren tots els canvis arquitectònics de la ciutat de Roma.
El primer que fa August és tancar el que havia començat Juli Cèsar. Acaba el fòrum Iulium, les dues basíliques, la construcció de la nova cúria Iulia (pràcticament en el lloc de l’antiga), però la seva preocupació és com monumentalitzar els costats estrets del fòrum. Fins aquell moment tenia el capitoli a una banda i la regia a l’altra. Impulsa la construcció d’una Rostra i un temple dedicat al diví Juli Cèsar.
Rostra: En la façana hi ha una sèrie d’incisions que servien per a col·locar-hi els esperons dels vaixells de Marc Antoni i Cleòpatra que van ser enfonsats en la batalla
Presidia un pòrtic amb una monumentalització de la façana i amb una funció pràctica acollidora de la pluja.
Fori mpleriali. Fa el mateix que Cèsar i copia la idea del seu pare. En aquests fors imperials s’engloba també el d’August. Hi ha moltes incògnites perquè no s’ha pogut excavar. Aquests fors s’adapten a l’orientació del for de Juli Cèsar. Planta de l’any
- Es desconeix com estaven comunicats els fors de Cèsar i d’August.
For d’August - Gran plaça rectangular, flanquejada per un bipòrtic, no es pot descartar un tripòrtic. A banda i banda s’afegeixen unes exedres (absis monumentals) que li atorguen una modulació diferent al for. Primera vegada que s’incorporen aquestes construccions. Dues grans i dues petites (aquestes últimes no es coneixien fins el 2007). Les petites es van haver d’enderrocar. A l’extrem de la plaça hi ha un temple. Aquest temple estava dedicat a Mart, de la mateixa manera que el de Cèsar estava dedicat a Venus. S’anomena Mars Ultor (Mart venjador). Dedicat al deu que havia ajudat a August a venjar la mort del seu pare. Tant el temple com el for el pensa després de la batalla contra els assassins de Juli Cèsar. Per commemorar aquesta victòria construeix aquest edifici dedicat al Mart venjador. La posició del temple és diferent de la de l’altre for, el temple queda dintre de la plaça pròpiament dita. El normal és que la façana no estigués dintre, sinó fora, al marge. Això es produeix perquè torna a ser un reflex de la manera de fer d’August. Fora d’aquest for es trobava la subura i construir allà suposava un enfrontament amb la gent d’allà i el desplaça dintre de la plaça. Es relaciona amb la realitat del moment i del pensament d’August.
B3: ROMA CAPUT MUNDI: Capital amb les dinasties Juli-Clàudia i Flàvia Camp de Mart – Gran esplanada que quedava fora de la ciutat mítica de Roma, però integrada dintre de la Roma Augustea. Delimitat per un meandre del riu Tevere i pels pendents del capitolium, quirinalius i pinicius. L’actual Roma encara manté organització de la Roma imperial com la Via del Corso, la qual anteriorment era la via flaminia. Zona de l’esquerra d’aquesta via.
-El mausoleum augusti - Edifici més gran construït en l’època augustea. Finalitat de contenir les cendres dels difunts d’August. Monument funerari, als afores de la ciutat. Memòria d’August garantida.
-Gran plaça pavimentada en la qual es van marcar una sèrie de marques per construir un rellotge de sol ( Horologium Augusti ). També es va importar un obelisc com a gnòmon (indicador solar) per marcar les hores d’una manera purament simbòlica, no hi havia cap seguiment clar del pas horari.
-Al cantó oest de la plaça construeix un altar, l’Ara pacis. Seguia insistint en la idea pacificadora de la seva persona, dedicada a la pau.
Es conserva el mausoleu augustí de mala manera.
Cada 23 de setembre era l’únic dia de l’any en el que la projecció del Gnòmon donava just a l’interior de l’Ara pacis. Tot l’horologium queda destruït, només es conserva l’obelisc egipci però desplaçat uns metres més al sud, just davant del parlament italià. També es conserva un testimoni del paviment del solàrium molt mínim.
El que sí es conserva és l’Ara pacis.
August mor el 14 aC i al llarg d’aquests anys es planteja el problema de la seva successió, no volia que passés com amb Juli Cèsar però va haver diversos successors que van anar morint fins que Tiberi va fer fortuna. August es va casar amb Llívia (que va estar casada amb Tiberi Claudi Neró) i formava part de la família Claudia. L’única condició que es posava era que es pogués justificar un vincle amb la família Claudia o la família Júlia. Al final August va adoptar a Tiberi (fill de l’anterior matrimoni de Llívia) de manera que quan August mor, Tiberi el succeeix. Tiberi és el primer emperador. Quan August mor el prínceps desapareix. Imperator passa a ser el seu títol entre el 14 aC i el 37 dC i va buscant possibilitats de successió. Un dels aspirants era el seu nebot però va morir a la guerra de manera que finalment el va succeir Calígula, fill de Germanicus (el mort en batalla). Va tenir un govern desastrós, entre el 37 i el 41 i el maten. A la seva mort designen com a nou emperador al tiet de Calígula, Claudi, qui va acabar funcionant com a governador malgrat les principals reserves. Sabia pensar i li agradaven les dones. Es va casar amb una nimfòmana, que va morir. Finalment es va casar amb Agrippina que va enverinar el seu marit però va aconseguir que abans de morir adoptés al seu fill Neró, que puja al poder amb descendència Júlia i descendència Claudia. Neró és emperador del 54 al 68,sempre ha estat estigmatitzat i es va suïcidar. Amb la seva mort s’extingeix la dinastia Juli Claudia. De Juli Cèsar a Neró.
Actuacions urbanístiques:
Tiberi (14 al 37 dC). És el que millor exemplifica la continuïtat del model augusteu. Segueix les bases d’August. Intenta perpetuar la idea del seu pare. Impulsa el procés d’embelliment i enriquiment del fòrum romanum. Impulsa la pràctica dels arcs honorífics/ commemoratius (referència a Roma). Potser per commemorar o com a referent per a orientar-se com a punt de referència.
Zona del palatinus- Domus Tiberiana
Forum- Inicia un temple pel diví August.
Després de la seva mort s’impulsa la seva divinització, Tiberi i Claudi. No se sap si els vestigis arqueològics del temple d’August són del moment.
Domus Tiberiana - Primera gran residència en la que viurà el governant de Roma. August també vivia en el palatí però estructuralment parlant eren un conjunt de cases sense organització compacte. Tiberi proposa la construcció d’un edifici ex nouo, d’un palau imperial. El nom del turó palatinus dóna peu al nom de “palau”. La domus tiberiana correspon a l’àrea nord-est. Actualment és un orti farnesiani, un jardí de l’època del Renaixement i per això no s’ha pogut excavar. Es tenen moltes llacunes sobre la domus tiberiana. Se sap l’aspecte- Gran edifici de planta rectangular, de grans
Temple dedicat al diví August: Situat a la plaça del fòrum romanum. Es van trobar unes restes que es van concebre com un apèndix però actualment es posa en dubte que sigui el temple real. A dia d’avui l’afirmació absoluta no s’ha fet.
Caius Caligula (37-41 dC). Ampliació i acabament de la domus tiberiana, les restes pertanyen a l’època de Caligula, no de Tiberi. Inicia la construcció d’un circ al Vaticanus, un turó dels que quedaven fora de la Roma imperial. Ocupava una gran part de la façana de Sant Pere del Vaticà. El va acabar Neró i se li atribueix majoritàriament a ell. En el circ s’hi trobava un obelisc romà que actualment es situa al bell mig de la plaça de St. Pere, no al lloc original, sinó que es va desplaçar.
Claudi (41-54 dC). Va impulsar una sèrie d’actuacions que buscaven una sèrie de reformes de benestar social, higiènic...
Neró (54-68 dC). Per guanyar-se el favor de la població s’inicia un gran temple al diví Claudi (Claudianum). Atura les obres que no s’acaben fins més tard però dóna un impuls a la divinització de Claudi. Pons Nerorianus- es conserven restes. Les seves dues intervencions més importants són la Domus Transitoria i la Domus Aurea.
Claudi- Prioritats- Salubritat, higiene...Construcció d’aqüeductes, canals, sènies... Impulsa l’Aqua Claudia i l’Anio Novus, dos aqüeductes per regular el volum d’aigua que entrava a la ciutat. Venien de llocs diferents però entraven per una mateixa canalització a la ciutat. Aqua Claudia (38-52 dC): Restaurat per Vespasià. Obres extraordinàriament complexes perquè l’aigua ha de fluir degut a la petita inclinació que ha de tenir (problemes d’estancació d’aigua). Exigien manteniment i restauració d’èpoques posteriors. El punt on confluïen era la Porta Maggiore (c. 52 dC). Feia la funció de porta més tardanament, no hi havia muralla en el moment en què es va aixecar. Era un aqüeducte que posteriorment es va adaptar com a porta. Resolució dels carreus de pedra- pràctica característica de l’època de Claudi, elements que semblen malament acabats. El mur ja no es diu mur, es diu Àtic, on va la inscripció commemorativa. No solament servia per això sinó que està perforat i pel forat era per on fluïa l’aigua cap a dues direccions diferents.
Neró (54- 68 dC). Mala fama, mal assessorat. Va fer una sèrie d’actuacions que li van donar mala fama. Va decidir fer un nou palau molt més acord a ell i promou unir la domus tiberiana (palatinus) amb una sèrie de propietats particulars que tenia en l’esquilinus. Era una Domus Transitoria que el permetia passar d’un lloc a l’altre. Va quedar completament destruïda l’any 64 per un incendi. Quan es va propagar sembla que Neró no va fer tot el que havia de fer per resoldre’l. Estava a l’onzena regió, on estava el circ i on hi havia comerços dedicats als cavalls i pel motiu del greix per engreixar les rodes dels cavalls, l’incendi va cremar tres regions completament i set altres van quedar afectades. Neró aprofita aquest incendi per iniciar una privatització del sòl. Es planteja la construcció d’un palau que ocupi tota la ciutat. Domus Aurea. Complex, conjunt d’edificis que eren de titularitat pública però que converteix en propietat privada. La domus tenia dintre de la propietat el circus maximus, els fòrums iulium, augustium...Es va fer un estany central en el que s’organitzaven les diverses estances. Caràcter lúdic, públic, institucional...L’únic que queda és la part més monumental, al nord oest. Destaca la zona de la sala de l’octògon on hi havia les
dependències disposades de manera radial. Projecte en el que Neró està mal assessorat per fer una macro domus rica pel seu gaudi personal.
Es conserva la pintura de la domus. Neró inicia un procés de col·lecció d’obres d’Egipte, Grècia...
Neró es suïcida i no volen sentir a parlar mai més dels Juli Claudis i s’inicia una altra guerra civil que dura un any (68 -69). 4 emperadors en un sol any- inestabilitat notable per la voluntat popular de renuncia a una dinastia.
A la fi del període bèl·lic puja al poder un emperador que prové de l’exèrcit- dinastia flàvia.
Vespasià (69-79).
Titus (79-81). Fill de Vespasià.
Domicià (81-96). Germà petit de Titus. Fill de Vespasià. A la fi de Domicià torna el canvi de dinastia.
Des del punt de vista urbanístic, giren al voltant d’una política excessivament demagògica. Desmantellen la domus aurea. Inicia un procés invers del de Neró. Vespasià finalitza el Claudianium, millora l’organització de la ciutat, construeix l’amphiteatrum flavium (Colisseu). I el templum pacis. Titus construeix unes termes i el temple del diví Vespasià.
Templum pacis - Per la seva magnitud i la seva estructura s’assembla més a un for, se’l coneix amb el nom del fòrum pacis, en realitat és un temple. Construït a la zona dels fori mperiali, al costat del fòrum augusto. Va haver de lidiar amb una revolta amb els palestins i els judeus però Vespasià va ser capaç de solucionar-ho i ho commemora amb aquest edifici de la pau. Hi ha una gran plaça quadriporticada i en un extrem es troba la zona de culte, el temple pròpiament dit dedicat a la pau. L’altar es troba fora del temple.
A la zona dels fors imperials , una de les coses que fa Domicià és reformar el fòrum iulium. Hi fa afegir dues exedres a banda i banda (en principi actuació de Domicià). També reforma el temple de venus genetrix, qüestió visual més que estructural. L’actuació més important és la de resoldre urbanísticament un espai que ningú havia resolt entre el for d’August i el temple de la pau. Aquest espai s’havia deixat perquè aquest espai feia la funció de comunicació entre els barris residencials i el fòrum romanum, si s’urbanitzava havia de resoldre com podien accedir d’una banda a l’altra. A més a més, per allà passava la cloaca màxima que malgrat estar coberta podia generar dificultats per construir sobre ella. Domicià li diu a Rabirius que això s’ha de resoldre de manera monumental, sabent que l’espai era limitat.
Fòrum transitorium - > Se’n diu així per permetre el passatge entre la subura i el fòrum romanum. Quan va morir Domicià el fòrum no estava acabat i se l’anomena amb el nom del seu successor, fòrum de Nerva. El fòrum Augusti tenia 4 exedres, dues donaven al costat del fòrum transitorium però només una donava al solar sobre el que s’havia de construir i la van poder enderrocar. L’altra exedra l’ha de deixar tal com era per això la dissimula. El primer que fa és col·locar el temple al costat del perfil de l’exedra, temple dedicat a la deessa protectora de Domicià, Minerva. El temple queda adossat tangencialment a l’exedra. Per resoldre la comunicació amb el barri de la Subura, Rabirius construeix un pòrtic de forma semi oval, seguint la curvatura d’un semicercle. També s’havia d’habilitar un passadís annex per poder travessar sense passar pel temple. Al cantó sud estava situada la basílica aemilia, el fòrum iulium i la cúria júlia. A més a més hi havia un carreró estret que permetia accedir al fòrum, no es podia tapar (carrer Argiletum). No hi havia espai per fer una gran porta d’accés per la part sud, per això es va quedar amb una porta modesta, encaixonada a les formes del que hi havia. És molt probable que l’orientació del for estigués canviada de costat abans de la construcció degut a les restes trobades d’un temple en la zona sud. El que sí es va col·locar en aquest punt és un templet, monument commemoratiu, dedicat al Déu Janus, un dels deus de la guerra. El templet devia consistir en 4 columnes que tancaven un espai quadrat, es podia passar per sota horitzontal o verticalment. Així és
com es representen els temples dedicats a Janus. Aquest templet tenia 4 portes i sempre estaven obertes però només es tancaven quan hi havia guerra. Rabirius adossa a la zona de tancament unes columnes que no servien per a res més que per a articular el mur, perquè es veiés un pòrtic, funció visual. L’efecte era més agradable que no el de paret llisa sense res més. Les restes que queden s’anomenen Colonnacce. En l’entaulament del fals pòrtic es pot veure un fris decorat amb relleus en els quals es representa el mite d’Aracne. La iconologia ens diu que el centre de la imatge és Minerva però també fa referència a la política conservadora de Domicià, que insistia en la conducta que havien de tenir les dones. La tria dels temes de caràcter quotidià insisteix en aquesta idea vinculada en la seva política. La cornisa està resolta amb els motius ornamentals clàssics; cinta de daus, cinta d’oves, mènsules per crear el voladís de la cornisa (de caràcter vegetal). Damunt de l’entaulament tenim l’àtic que coronava tots els murs de tancament amb relleus. El que es conserva és una dona amb un elm, es creu que és una personificació d’algun dels pobles que es va revoltar contra Roma i que Domicià va guanyar. És una representació dels enemics derrotats. Coronació de l’àtic torna a ser una repetició de cintes i damunt d’aquest es troba una sèries de grapes de ferro per subjectar escultures exemptes.
Palatinus. El principal protagonista continua sent Rabirius. Domicià promou la construcció d’un nou palau que substitueix la domus tiberiana i que es converteix en el nou palau de per vida. El palatinus havia sigut la zona d’habitatge des de l’època d’August. Es tracta d’un palau imperial compacte, és un bloc a diferència del que havia intentat construir Neró. Dóna resposta a les necessitats privades i institucionals de l’emperador. El palau es divideix en dues grans zones; institucional (domus flàvia) i la
Domus augustana:
Es situa just sobre la pendent del palatí. S’han de crear diversos nivells d’alçada que dificulten la construcció de la domus. A través de la terrassa amb forma d’exedra, l’emperador podia veure les curses de cavalls del circ. Idea aproximada de la successió dels patis i pous com a resultat de l’adaptació al terreny. Diàleg entre la natura i l’arquitectura que es manté des del templus pacis. Es veu un peristil en el que un dels braços del pòrtic és corbat (les corbes comencen a obtenir protagonisme), una bassa i una illeta artificial on hi va col·locar un arbre. Intenció de recrear la naturalesa. S’aprofitaven les terrasses esglaonades per construir fonts, com la dels quatre pètals. Adossat a la domus, hi ha un estadi-hipòdrom, pensat per curses privades per l’emperador i la seva família. Envoltat per un quadripòrtic. És un palau que s’adapta en una superfície tridimensional, en diferents alçades. Una exedra feia la funció de pòdium.
L’any 96 maten a Domicià i no es va promoure la seva divinització. Acaba la dinastia flàvia. Per succeir a Domicià designen una persona per ser emperador, Nerva, un senador dels més antics del senat per assegurar-se de que no durés gaire. Primer senador en ser emperador. A nivell urbanístic acaba el fòrum transitorium i a la seva mort el succeeix Trajà. Es produeix un altre fet excepcional, Trajà és un general i el primer emperador de províncies, nascut a Itàlica, a la Hispania. El seu arquitecte de capçalera és Apollodoros de Damasc. Es troba davant l’encàrrec de fer el for més gran de tots, el for de Trajà. En aquest cas disposa d’una superfície que era un turó de 40 metres d’alçada que es va aplanar tot. Per tal de disposar d’una certa superfície s’expropiava i a més es modelava el desnivell. L’únic que arribava a fer-li ombra era el de Tàrraco. Diverses coses a remarcar:
-Es segueix posant la corba, agafant protagonisme.
- Trajà volia que el seu for fos un reflex de l’exèrcit de Roma. El principal conflicte de Trajà va ser contra els Dacis de Dàcia (actual romania). Els Dacis no volien pagar impostos, el conflicte es resol el 107 i per commemorar la victòria contra els Dacis construeix aquest for. Trajà volia que a l’entrar al for tot destil·lés exèrcit. Fa una plaça porticada però en l’extrem no fa un temple sinó que fa una gran basílica que tancava el for. Rep el nom de basílica ulpia (Trajà es deia Marcus Ulpius Trajanus, dinastia ulpia). Al mig de la plaça hi havia una gran escultura eqüestre de Trajà a cavall, simbolitzava la plaça de qualsevol campament romà. A diferència del que havia fet August amb les escultures dels pòrtics, Trajà col·loca soldats romans i Dacis als que havia derrotat. El cor de Roma es l’exèrcit, no hi ha espai per a la divinitat.
Evolució de la interpretació planimètrica: a partir de 2007. Abans es pensava que l’entrada es feia per l’extrem oriental, en una entrada monumental, en la zona corba. A l’altre costat de la basílica ulpia es trobava la columna trajana i un temple dedicat a Trajà. S’ha excavat i el temple no ha aparegut. També se sap que l’entrada al for no es feia pel cantó oriental i s’entrava per l’extrem nord-occidental, mirant cap el camp de mart. Després de l’entrada es trobava la columna Trajana que marcava l’alçada que tenia el turó que van rebaixar, a continuació estava la basílica ulpia i que obria a la plaça.
