¡Descarga roma primer parcial y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
La crisi de la República i l’inici de l’Imperi
Cronologia per a la història de Roma:
- Monarquia: c. 753-509 aC
- República (1a etapa): 509-200 aC
- República (2a etapa): 200-fi s. I aC
- Alt Imperi: fi s. I aC-250 dC
- Baix Imperi: 250-476 dC
El 509 aC la Monarquia cau a causa d’una revolta popular que s’aixeca en contra del rei. Llavors s’estableix la República. A partir d’aquí ja no se seguirà la línia successòria del rei si no que cada any s’escolliran democràticament dos cònsols qui governaran com una diarquia. Els cònsols, que anaven ocupant el govern de Roma cada any, s’apuntaven en una llista cronològica que s’inicia el 509. La República es perllongarà fins a finals del segle I aC. La República es pot dividir en dues etapes: la primera etapa es caracteritza per l’expansió territorial de Roma cap al nord d’Itàlia; comencen a haver contactes amb els grecs que habitaven al sud d’Itàlia; i la cultura passa a ser d’una cultura ramadera i agrícola a una cultura militar. Es produeixen les Guerres Púniques, sortint els romans victoriosos, convertint-se els romans en la potència naval i militar del Mediterrani.
El model republicà entra en un conflicte a finals del segle I. Això suposarà la dissolució de la República i la instauració de l’Imperi, dividit en Alt i Baix.
Brutus Capitolí. Lucius Iunius Brutus va ser el primer cònsol de la República i qui va encapçalar la revolta contra la monarquia. El seu bust en el Museu Capitolí és una peça de bronze, una de les poques que es conserven. És una escultura magnífica, amb una voluntat retratista molt marcada, amb trets naturalistes.
El final de la República es propicia primerament amb el conflicte Senat – cònsols. En moments excepcionals es permetia que un dels dos cònsols pogués restar en el poder fins que es solucionava la crisi: s’anomenava dictator. Juli Cèsar, aristòcrata militar i molt exitós entre les classes populars, va ser-ne un. Cèsar volia quedar-se en el poder més del que li tocava, i al Senat va tenir temor que esdevingués una espècie de rei perpetu. El Senat, que no volia que es repetís la monarquia, va buscar algú que s’enfrontés a Juli Cèsar: Pompeu. S’inicia una guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu. Territorialment el Senat tenia molt més poder, però en canvi Cèsar tenia un exèrcit major i el recolzament del poble. (bust Pompeius Magnus Copenhagen i Bust Cesar Museu Vaticà). En ambdós bustos hi ha una clara intenció naturalista. Pompeu era el gran enemic de Cèsar. Pompeu es feia Pompeius Magnus, el Gran. Aquest cognom no era gratuït, perquè volia equiparar-se a Alexandre Magne, el Gran. La lluita entre Pompeu i Cèsar no només tenia lloc en el camp de batalla sinó també en les seves representacions.
La Guerra Civil acabarà l’any 45 i Cèsar sortirà victoriós. Pompeu mor una mica abans de la fi de la guerra. No obstant, el 15 de març de l’any 44 Cèsar és assassinat pels membres del Senat al darrere de la plaça al costat del Teatre de Pompeu a causa que l’edifici del Senat estava en obres.
L’assassinat de Juli Cèsar obre un nou escenari. La conspiració contra el Cèsar la van encapçalar Brutus i Cassius, qui van haver de fugir. En un escenari de buit de poder,
cap de la cavalleria, i Octavi, nebot-nét del Cèsar, adoptat per ell l’any 45. Octavi va heretar tota la fortuna del Cèsar. El primer que mou fitxa per ocupar el poder és Octavi, qui s’alia amb el Senat i amb els conjurats (Brutus i Cassius) i aconsegueix que Marc Antoni fugi de la ciutat. Octavi és escollit com a cònsol amb només 19 anys.
Un cop Octavi és cònsol s’alia amb Marc Antoni i amb Lèpid per tal de fer fora els conjurats. L’any 43 s’estableix el Triumvirat per refundar la República. (escutlura octavi Louvre). Un cop establert, es produeix la Batalla de Filippi (Macedònia) l’any 42 aC , entre els triumvirat i els conjurats, els darrers vençuts i morts. Al cap de dos, anys, l’any 40 aC , el triumvirat firma la Pau de Bríndisi. Es reparteixen els territoris de Roma: el cantó occidental, Gàl·lia i Hispània, a Octavi, la part oriental a Marc Antoni, el nord de l’Àfrica a Lèpid, i Itàlia queda indivisa.
L’any 32 aC el Triumvirat arriba a la seva fi a causa de les tensions internes entre els cònsols, i l’any 31 es produeix la Batalla d’Àctium , a Grècia, on s’enfronten les tropes d’Octavi i les de Marc Antoni i Cleòpatra. Aquesta batalla serà clau perquè suposarà el punt final de la inestabilitat a Roma. En teoria, la batalla havia ser guanyada per Marc Antoni i Cleòpatra perquè mai havia perdut una batalla naval i tenia un exèrcit major. Els vaixells d’Octavi eren més petits i més ràpids. Malgrat això les tropes d’Octavi va guanyar, en gran part gràcies a la intel·ligència de Marcus Agripa , el seu futur gendre i mà dreta, conseller i principal estratega. (relleu batalla d’Àccium Còrdova) El relleu de la batalla, de finals del segle I aC, és interessant des del punt de vista del detallisme i de l’estructura; podem observar que els vaixells tenien un castell des d’on podien disparar fletxes i catapultes amb boles de foc. A la proa dels vaixells d’Octavi es van col·locar uns esperons, estructures de ferro que permetien virar el vaixell amb major celeritat i fer un forat en els vaixells enemics. Marc Antoni i Cleòpatra fugen i es suïciden.
Lèpid es queda al nord de l’Àfrica i Octavi es queda sol. L’any 31 s’inicia el Saeculum Augustum , l’època d’August, entre el 31 aC fins el 14 d.C. August va eixamplar les conquestes del seu pare. Egipte va passar de ser un protectorat a regió de Roma. Egipte era el graner de l’Imperi. (relleu August del temple de Kalabsha i bust August de Bevilacqua de Munchen) August ja es representa amb trets naturalistes sinó que és idealitzat, sovint amb la corona de llorer.
Octavi inicia una campanya de divinització de Juli Cèsar poc després de la seva mort. En el transcurs d’uns jocs a Roma va passar un cometa, i es va dir que era Juli Cèsar. El cometa va ser l’argument per divinitzar-lo. Aquest procés trigarà força, i no es concretarà fins després de la Batalla d’Àctium. Abans, però, circularen monedes amb un baix relleu del Temple del Divus Iulius, un projecte de temple a Cèsar. El temple no es farà fins el 29 aC. August es farà dir Imperator Caesar Divi Filius , també intentant consagrar-se com a ésser diví i alhora cap militar (imperator). El 27 aC Octavi es presenta al Senat i fa veure que vol marxar i renunciar per legitimar el seu poder i que el Senat li proporcioni més estatus. El Senat li donarà el títol d’August, i ja no serà emperador. Paral·lelament es va establir que s’escolliren dos cònsols per sota d’Octavi. Roma oficialment és una República. (camafeu agusut british).
Octavi August va patir diverses revoltes, i en una quasi el pelen. A partir de llavors crea la Guardia Pretoriana com el seu exèrcit privat, i el 13 aC esdevé Pontífex Maximus, cap de la religió, que fins aquest moment el càrrec l’havia ostentat Lèpid.
ocells; Ròmul va pujar al Palatinus i Rem al Aventinus, i Ròmul va veure més ocells que el seu germà, i es va guanyar el mèrit de ser el fundador de la ciutat. Ròmul va fer un solc al voltant per delimitar la ciutat, i va declarar que qualsevol persona que creués la línia sagrada sense el seu permís moriria. Rem viola la norma i Ròmul l’assassina.
El ritual de marcar els límits de la ciutat s’anomena Sulcus Primigenius. Dos bous tiren d’una arada i fan un solc al terra. D’aquesta primera ciutat de Roma, la Roma Quadrata, la del turó del Palatí, disposem de molt poques restes arqueològiques. Els vestigis més importants es troben al Palatí, i són indicis de cases de fusta funcionals. Es coneixen com les cabanes de Ròmul. Són vestigis datats imprecisament entre el 8 i el 7 aC. Cada forat indica una columna i els solcs canals per on lliscava l’aigua en cas de pluja per evitar inundacions.
Aquesta primera Roma estarà governada per reis, el primer Ròmul. El primer pont que es construí a Roma va ser el segle VI aC, en temps del rei Ancus Marcius, que va permetre travessar el Tíber i facilitar el comerç amb altres poblacions veïnes. Roma, a part del Tíber, comptava amb un rierol, avui dia subterrani, que provocava meandres entre el Capitolium i el Palatinum. Entre el 619 i 579 aC es va decidir assecar al riu per tal de poder construir a la zona. La recanalització del rierol s’anomenarà Cloaca Maxima.
On es desseca el riu serà la zona del Fòrum. El primer que es fa és aplanar la superfície. Al segle VI, en època de Servi Tuli, es decideix construir una nova muralla de fusta anomenada Mura Serviane , que marcarà els nous límits de la ciutat i que englobarà els 7 turons.
La fi de la monarquia a Roma la fixem al 509 aC fruit d’una revolta popular encapçalada per Brutus. A partir de llavors comença l’elecció anual democràtica dels cònsols. En els albors de la República, Roma té dos nuclis diferenciats: el del Capitolium i el del Palatinum. En el Capitoli es troba el Temple a la Tríada Capitolina , dedicat a Júpiter, que esdevé el símbol de la religió romana. El temple compta amb tres portes, característica que al·ludeix a la triada capitolina: Júpiter, Juno i Minerva. La fundació d’aquest temple s’ha fixat al voltant del 500 aC.
L’organització del Fòrum és d’època republicana. El perímetre de la plaça trapezoïdal del fòrum queda establert en la República. Compta amb diversos edificis, dels quals no queda res: una plaça rodona anomenada Comitium , on cada any tenien lloc els comicis, on s’escollien els dos cònsols; davant el Comitium, hi havia la Cúria , els savis que formaven el Senat i que prenien les decisions d’Estat; i iper últim la Rostra , una tarima des de la qual el cònsol feia el seu discurs. Paral·lelament, en el sector sud es trobava la Tabernae veteres , botigues. Per últim, en el costat oest s’hi trobava la Regia , que bé podia ser la residència del rei monàrquic o la residència del Rex Sacrorum, el cap de la religió romana.
A banda i banda de les Tabernae veteres, es troben el Temple de Saturn al nord i el Temple de Càstor i Pòl·lux al sud. L’any 390 aC Roma, que comença a ser una ciutat més important, comença a despertar recel als veïns. Aquest any serà saquejada per primer cop pels gals. Un tal Camilus, un cònsol, va ser qui va sufocar la revolta dels gals. Arran de superar la crisi, es va construir un temple als peus del Capitoli dedicat a la Concòrdia. Coincidint amb la victòria contra els gals es va refer la Mura Serviane. Els vestigis que es conserven de la muralla
són d’aquesta data.
Quan Roma s’enfronta amb els cartaginesos a les Guerres Púniques i els
La Roma d’August
Al 83 aC es construeix el Tabularium , una construcció que ha patit diverses modificacions al llarg del temps; avui és la seu de l’ajuntament de Roma. Tabularium prové de tabula , i era l’arxiu municipal, on es guardaven els documents oficials i administratius. Possiblement el cònsol que el va promoure fou Quintus Lutazio Catulo, i l’arquitecte Lucius Cornelius. L’edifici consisteix d’una estructura inferior, un podi, que creava un espai pla. El doble registre de finestres d’arc de mig punt estaven flanquejades per dues semicolumnes , columnes partides per la meitat enganxades a la paret. Aquesta tipologia es donarà per primer cop aquí i es repetirà moltíssimes vegades amb el temps. Les semicolumnes tenen una funció decorativa, de caràcter escenogràfic.
Juli Cèsar enderroca les basíliques AEmilia i Porcia i tota la part de la Rostra, del Comitium i de la Cúria. Cèsar les elimina perquè la plaça del Comitium havia quedat petita. Al Camp de Mart construeix la plaça Saepta Iulia , i aquí és on es faran regularment les eleccions de la ciutat. Juli Cèsar volia construir el seu propi fòrum, que portés el seu nom i que perpetués el seu record. On hi havia la Cúria, Juli Cèsar endega les obres del seu fòrum cap el 54 aC i s’acaba amb August.
Cèsar va seguir la tipologia plaça porticada per construir el seu fòrum. L’estructura: plaça rectangular triporticada (tres pòrtics a 3 costats); en un dels seus extrems té un temple, l’edifici de culte, al qual no es pot accedir perquè és un espai tancat; qualsevol tipus de culte es fa a la plaça, a l’exterior; el temple estava dedicat a Venus Genetrix (genitora, mare), postulant- se Cèsar com successor d’Eneas i per tant de Venus; El tripòrtic estava compost per una doble galeria separada per una sèrie de columnes; a l’esquerra hi ha unes portes que donaven a tabernaes.
Les columnes que queden avui dia són una anastilosi, una reconstrucció amb diferents materials restants.
Paral·lelament al fòrum del Cèsar, s’enderroca la basílica Sempronia i hi construeix la seva pròpia, la basílica Iulia. La basílica nord, la Fluvia, serà refeta amb la mateixa estructura per la iniciativa de la família AEmilia.
La basílica Iulia té planta rectangular i una nau central flanquejada per dobles col·laterals. Estava comunicada amb la plaça central del Fòrum,, i la façana seguia la estructura del Tabularium. La basílica tenia una funció de caràcter jurídic, on hi havia el tribunal del 100 jutges, dividits en 4 subtribunals. Les naus col·laterals, paral·leles a la central, servien de passadissos.
En el sector nord del Fòrum, on hi havia la Basílica Fulvia ara reconstruïda i anomenada Basílica AEmilia. Planta rectangular amb nau central rodejada de naus col·laterals. A l’exterior s’hi annexaren tabernae.
August, quan es queda sol al poder després de la Batalla d’Actium, deroga la Lex de Urbe Augenda de Juli Cèsar, que volia desviar el Tíber per tal d’eixamplar els límits de la ciutat. Fora del nucli de la Roma dels 7 turons, a l’altre cantó de la muralla, hi havia petites poblacions anomenades pagi , formades per població no romana. August incorpora els pagi a la ciutat, i delimita per sempre el perímetre de la Roma Imperial. Roma es dividirà en 14 regions. Paral·lelament a la nova definició de la Roma Imperial, August promourà una nova llei que prohibeix que dins la ciutat es fessin edificis de més de 20 metres d’alçada, va millorar la provisió d’aigua i la seguretat i va formar un cos de bombers, va netejar la ciutat, va millorar la higiene i el condicionament dels marges del Tíber, va restaurar general de les vies urbanes per formar una roma ortogonal...
August també es planteja actuar al Fòrum, i les dues principals actuacions es construiran en els costats curts de la plaça: un temple davant de la Règia i una nova tribuna al cantó contrari de la plaça.
A la Rostra o tribuna s’hi encastaven els esperons dels vaixells que havien anat a les guerres. D’aquí ve el seu nom, perquè els esperons en llatí es deien rostra.
El temple és del Divus Iulis , un edifici religiós per consagrar la figura divina del Cèsar en la zona més important de la ciutat. Del temple no s’ha conservat gairebé res. El temple es construí sobre un pòdium, i el seu accés era el d’una escalinata lateral ja que davant hi havia un axis on es va cremar el Cèsar.
La Cúria , destruïda per Cèsar, va ser construïda al cantó de la Basílica Aemilia i es va passar a dir Cúria Iulia. A la part de davant possiblement hi hauria un pòrtic, avui insinuat en els forats que resten.
Roma Caput Mundi – La capital de les dinasties Juli-Clàudia i Flàvia
Roma havia de ser la gran capital del món, i s’havia de dotar d’infraestructures i arquitectura que ho demostressin.
El Forum Augusti és de planta rectangular, bipòrtic, amb quatre exedres, dos de grans i dos de petits. La disposició del temple de Mars Ultor és peculiar perquè està dins la plaça completament, ja que al darrera hi havia un barri residencial. La idea era que el temple estigués fora de la plaça, però això hauria impicat expropiar i destruir les cases, que eren propietat de gent adinerada. Per tal d’estalviar-se les enemistats que hauria provocat això, el temple s’avança uns metres i queda dins la plaça.
Segons les fonts, August va restaura fins a 80 temples a tota la ciutat. En molts casos revestia de marbre els edificis.
Camp de Mart , zona plana de la ciutat. El Camp de Mart estava dividit en dos: cantó nord, sense urbanitzat, cantó sud, construït. La part nord era una esplanada sense edificis perquè era on les legions romanes feien entrenaments. En el cantó sud hi havia també dos sectors: el més a prop del Tíber, barris residencials humils propietat de Marcus Agrippa, l’almirall de la
flota naval romana que va ser figura clau de la victòria de la batalla d’Àctium i gendre
d’August. Va ser Agrippa qui, en nom d’August, promogué la urbanització del sector amb infraestructures lúdiques i institucionals. En el sector sud hi havia un petit estany que Agrippa el va definir rectangularment; davant hi havia una plaça porticada, un quatripòrtic, anomenada Saepta Iulia , inacabada i finalitzada per Agrippa, qui hi afegeix el Diribitorium , un edifici destinat a fer el recompte de vots. Entre l’estany i la Saepta Iulia hi quedava un solar on s’hi va construir el Pantheon , en el lloc on segons la llegenda Ròmul va desaparèixer. El Pantheon és un temple dedicat a tots els déus. Aquest temple es construeix a finals del segle I aC, a finals del segle I dC queda destruït i se’n construeix un altre, arquitectònicament diferent. Al costat del Pantheon, Agrippa hi construeix la Basílica de Neptú , i per últim hi va construir la Thermae Agrippae , els primers banys públics de Roma.
Al sector nord, en l’esplanada sense urbanitzar destinada a les maniobres de l’exèrcit, era on estava situat un dels principals accessos de la ciutat, la Via Flaminia. August vol erigir tres grans monuments: el mausoleu, un rellotge solar i un altar a la Pau, l’Ara Pacis.
El Mausoleu d’August va ser el més gran que es va construir en el seu govern. Per justificar el seu mausoleu, que podria tenir interpretacions monàrquiques, August va convocar el poble de Roma i va llegir el testament de Marc Antoni, un testament fals, que deia que quan morís es volia fer enterrar a Alexandria. A les orelles d’un romà, que el seu presumpte governant es volgués enterrar a Egipte suposava una traïció. Així, August es justifica com a fidel a la pàtria volent-se enterrar a Roma.
L’ Horologium Augusti era un obelisc que feia la funció de gnomon, de pal de rellotge solar. El 23 de setembre, l’ombra que projectava el gnòmon coincidia amb l’entrada de l’Ara Pacis, el mateix dia del naixement d’August.
August va designar diferents successors a la seva mort. Després d’un batibull de successors que morien un rere l’altre, és Tiberi qui finalment és successor definitiu, i ho serà del 14 dC i el 37 dC. Quan Tiberi mor el succeeix Calígula , nebot-net. Calígula va ser assassinat per un complot del senadors, i el va succeir el seu tiet Claudi , assassinat per la seva dona Agripina amb una truita de bolets. Després el succeirà Neró , qui serà l’últim de la dinastia juliclàudia.
L’urbanisme amb la dinastia Juli-Clàudia
Tiberi va endegar restauracions dels temples, sense alteracions volumètriques sinó reparacions. Va construir un temple fora del Fòrum. Domus Tiberiana : el primer gran palau imperial de Roma. En coneixem molt poc, perquè en el Renaixement es va decidir fer uns jardins. Palau compacte de grans dimensions que ocupava una mica més d’una quarta part del turó del Palatí.
Vespasià desmuntarà la Domus Aurea i retorna el sòl privat a sòl públic, i al bell mig de la Domus Aurea farà construir el Colisseu. Des del punt de vista urbanístic, allò més important que es fa ver en la seva època va ser el Templum Pacis , d’estructura semblant a un fòrum. El Fòrum de la Pau és va fer en commemoració de la victòria de la revolta de Judea. És tripòrtic, el quart costat simula un pòrtic, planta quadrada. A un extrem de la plaça es va construir el Temple de la Pau. Al la plaça hi ha un altar i zones enjardinades amb canals d’aigua ( euripos ).
La culminació d’un llarg procés
Les darreres actuacions flàvies i el for de Trajà
A partir de la mort de Neró, els romans no volen sentir res més de la dinastia
julio-clàudia, i entra al poder la família Flàvia. Vespasià es succeït per Titus, qui va estar
al govern durant dos anys, i a continuació va accedir al poder Domicià.
Domicià torna a agafar els costums de August: Roma és la capital del món, i se
l’ha de dotar d’espais i construccions que li donin l’estatus. Entre les actuacions
urbanístiques i arquitectòniques més destacades de Dominicià està d’una banda la
finalització de projectes del seu pare i avi; en el fòrum romà, durà a terme un temple
dedicat al diví Vespasià i al diví Titus. També Domicià va fer obres al Forum Iulium,
una reconstrucció d’una part danyada per un incendi al 80 dC. Rabirius va ser
l’arquitecte que per encàrrec de Domicià va fer el Forum Transitorium i el Palau
Imperial.
Temple de Vespasià. al Forum Romanum. Només queden un parell de columnes que
corresponen a un angle de la façana del temple. A l’entaulament hi havia una inscripció
coneguda parcialment.
Camp de Mart. Domicià expropia un gran solar al Camp de
Mart per construir-hi edificacions de caràcter lúdic. D’una banda va
construir l’ Odeon , un teatre cobert, i l’ Estadi de Domicià , on s’hi
feien jocs atlètics. Avui dia s’hi troba la Piazza Nabona.
L’home de confiança de Domicià en el tema de l’urbanisme
i arquitectura era Rabirius. Les grans empreses dutes a terme en el
seu govern les va fer ell. Sabem de dues obres que sabem amb
certesa que les va dissenyar ell. Entre el Fòrum d’August i el Fòrum
de la Pau hi havia un espai pendent d’urbanitzar, perquè hi havia
cases republicanes a expropiar i perquè servia de passatge entre el
barri de la Subura i el Fòrum de Cèsar, i perquè hi passava la Cloaca Màxima.
El projecte d’urbanització d’aquest espai era molt complicat perquè era molt
estret, amb els problemes citats abans, i perquè a més les exedres del fòrum d’August
sobresortien. Una de les dues exedres petites es tira a terra.
El Fòrum Transitorium (84-98 aC) o Fòrum de Nerva (el successor de Domicià
que acabà les obres). Parts:
a Temple a Minerva , a l’espai nord. Queda encaixat entre la gran exedra.
b Porticus absidata, pòrtic de perfil semicircular, en forma de absis,
monumental, encarat cap al barri de la Subura.
c Argiletum, entrada sud al fòrum.
d Propylon
e Temple de Janus , a l’extrem sud.
f Colonacce , dues columnes ornamentals, amb capitell i fris del mite
d’Aracne. Al damunt, una personificació d’un poble sotmès o d’una
província romana.
g Seguit de columnes exemptes a tocar dels murs, per donar sensació
d’amplitud i monumentalitat.
Nimfeu
Lararium Aula Regia
Domus Augustana. Just davant del Circus Maximus. Rabinius es va adaptar als
desnivells del turó.
A Domicià li van fer un Damnatio Memoria quan el van assassinar. El va succeir
Nerva, que va durar dos anys, i el va succeir Trajà , el primer emperador no romà.
Si Rabinius és l’arquitecte de Domicià, Apol·lodor és de Trajà. Trajà duu a
terme el seu Fòrum, el més gran i monumental de la Roma Imperial.
El turó on s’havia de
construir el fòrum va ser
rebaixat fins a zero i convertit
en esplanada. Vol que el
fòrum destil·li la seva
personalitat militar. Es va
construir després de la
Batalla de Dàcia, i el fòrum
seria un gran monument a la
victòria de Trajà sobre els
dacis.
A Propilon , que
comunicava amb el camp de
Mart.
B Biblioteques , tot i que s’ha proposat que fossin dos temples, un dedicat a
Trajà, i l’altre dedicat a Plotina, la seva esposa.
C Plaça amb la columna trajana.
D Basílica Ulpia
E Escultura eqüestre de Trajà
F Exedres petites
G Pòrtics
H Exedres
I Entrada amb àtic decorat amb una quadriga i escultures dels dacis vençuts
i soldats romans.
Aquesta plaça foral canvia l’estructura que havia quedat establerta, està interrompuda
