¡Descarga TEORIA DE L'EDUCACIÓ. PAC 1 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
PAC 1. Conceptualització i
sentit de l’educació
Nom: Ariadna Folch Pujol Professor col·laborador: Richi Giménez Martret Assignatura: Teoria de l’educació
- Síntesi del documental
El documental realitzat per Juan Antonio Negrete, professor de Filosofia, ens fa una visió de les quatre concepcions filosòfiques sobre educació.
Partim primer de la base que deia Sòcrates; no sabrem que ens pateix si no sabem realment que som. Kant, però, resumia totes les preguntes sobre la vida amb una sola: que és l’home? O sigui, l’antropologia? D’acord amb el que creiem que som,
contestarem a com hem de viure. Per respondre aquestes qüestions, hi ha quatre concepcions filosòfiques de l’home, per veure que es dedueix sobre l’educació. Per classificar-les utilitzarem l’esquema antropològic de Plató on l’home consta de tres parts principals: l’intel·lecte, la força de la voluntat i els desitjos, que queden ubicades al cap, al tòrax i al abdomen. On parlarem de sentiments, de la voluntat i del intel·lecte (funcions del psique) i que totes han d’anar relacionades entre sí.
La primera que parlarem és tot el contrari al que acabem de veure sobre l’essència i l’estructura de l’home, ja que ens diu que l’home no té cap d’aquests conceptes i que és l’educació qui ho hauria de evolucionar. Doncs, a la pregunta: que és l’home i perquè està? Aquesta antropologia contesta no és res i està per a res, no tenim essència ni una finalitat prescrita sinó que som una existència completament oberta. Així doncs, com hauríem de viure? No hi ha una resposta a aquesta pregunta, però veient la cara d’aquesta concepció Nihilista , som el resultat de les nostres decisions espontànies. Sobre aquestes teories neixen moltes pedagogies, per exemple, per a Nietzsche, l’educació seria per els molt pocs que tenen la valentia d’admetre que l’existència no té en ella mateixa valor, que no hi ha res bo ni dolent més del que qualsevol persona decideixi en cada moment. També es pot veure des de una perspectiva budista, on darrere les aparences no hi ha res i nosaltres no som res i que ha de ser la pedagogia qui ens demostri aquest res.
La pedagogia que contempla aquesta concepció és una pedagogia radical, segons la qual tota educació és manipulació on intenten formar l’individu en el res. L’educació pensada per aquesta concepció seria la no educació o dit d’una altra manera, la no intervenció, deixant al nen en un joc lliure i espontani, sense regles ni finalitats.
Negrete ens comenta al documental, que aquesta concepció no es gaire admirada per ningú o per quasi ningú a causa de la seva radicalitat, ja no per la teoria sinó per la posada en pràctica que seria impossible. Els aspectes positius serien que el protagonista primer i últim de la educació és un mateix i per tant, una educació on la persona es senti restringida és molt difícil que estigui justificada, encara que tots som de la mateixa espècie i això ens permet suposar que tenim molt en comú. L’educació ha de ser un joc el més lliure possible, sense més finalitats que el mateix lloc en el mateix instant si creiem que l’individu té una naturalesa lliure.
La segona concepció, aquesta si, completament relacionada amb l’esquema antropològic de Plató, és la dels sentiments i les emocions. On ens diu que la nostra
de les coses, o sigui, com a comprensió. El que comprenc, ho vull i el que vull em fa feliç.
La pedagogia d’aquesta concepció ens diu que l’educació és l’aspecte més essencial de la vida. Plató deia que pensar és dialogar en un mateix. Cap educació mecànica i repetitiva pot ensenyar res. La finalitat de l’educador ha de ser ajudar a que cada persona descobreixi aquest coneixement essencial que posseeix. S’ha d’entendre que cadascú actuarà com ho vegi millor i que si vols canviar les actuacions has de canviar abans les seves conviccions, els sentiments estaran en harmonia amb la raó. Des d’aquesta visió es pot fonamentar una pedagogia que sigui respectuosa amb els alumnes i racional, valorant el mal en la ignorància i que dipositi tota la confiança en l’educació.
Aquesta última concepció és la preferida per el professor Negrete i per el que he estat llegint particularment, per part meva també ja que com diu l’últim paràgraf del text, aquesta concepció es fonamenta des d’una perspectiva respectuosa amb els alumnes que són els principals protagonistes de l’educació sense cap discriminació ni retret, però també estic molt a favor que actualment s’ha d’incloure en el nostre sistema educatiu una educació emocional on tothom sàpiga gestionar els seus sentiments per gaudir d’una vida feliç. Parlant vulgarment, sinó sabem controlar ni expressar els sentiments que se’ns creen dins nostre, estarem sempre en un continuo de “mala llet” amb el món per no saber canalitzar bé aquesta ira o aquesta injustícia (si fos el cas).
- Comentari crític
El text escollit per la realització del comentari crític és el Rebeca Will dins de l’antropologia emotivista. “Entender significa inventar”, sorgeix d’un dels principis de l’obra de Jean Piaget. Aquesta obra, s’ha convertit en una referència d’una importància decisiva per els fonaments de l’escola primària, com també una comprensió per els educadors de l’etapa preescolar. Piaget, com a psicòleg, estudiava el desenvolupament del pensament infantil i va arribar a la conclusió de que els nens ja vénen al món amb unes estructures mentals semblants a la dels adults. Exposa en aquesta obra, que la lògica tal i com l’entenem els adults, els infants no la comencen a desenvolupar fins als 11, 12 anys. Amb això entenem, que el nen i l’adult són intel·lectualment (estructura) diferents però s’assemblen el sentit de les seves funcions més importants.
Piaget insisteix, en que l’educació és molt més el fet d’assimilar coneixements, escoltar- los i obeir-los, sinó que serveix per formar instruments que són valuosos per actuar i pensar intel·ligentment. Sospita que en el sistema educatiu actual, on ens fan aprendre
uns coneixements i unes normes comunes fa crear una societat estàndard on tots actuem de la mateixa manera, defensa que l’educació hauria de perseguir el ple desenvolupament de la personalitat humana.
Les escoles tradicionals ens fan aprendre uns coneixements que progressivament es van oblidant. Amb la visió del aprenentatge de Piaget, senyala que es impossible educar a les persones per a que pensin èticament si, en el seu aprenentatge intel·lectual, no se’ls hi permeti que descobreixin per si mateixes les veritats. Només a través de la influència lliure i espontània que es dóna entre persones iguals, l’individu pot veure el costat dels altres i amb això sortir d’un estat egocèntric.
Piaget es va mostrar partidari d’un estructuralisme vital, on en comptes d’investigar l’objecte d’estudi amb la ajuda d’una disciplina científica, va combinar els elements aparentment més dispersos i no relacionats entre sí, i amb això va obtenir una espècie de mètode interdisciplinari.
Un dels coneixements més importants i que cal destacar és el de la integritat del nen, les seves experiències i la forma que té de captar el món són dignes de ser respectades. Aquesta unió, passa per contínues transformacions entre l’individu en creixement i l’entorn (on tots dos canvien constantment).
El nen passa per diferents etapes per aconseguir el seu intel·lecte. La primera, la etapa “preoperativa” (de 2 als 7 anys), es distingeix per la creixent utilització del llenguatge i per la creació de símbols nous. El joc lliure, junt amb les seves fantasies, arriba al seu màxim esplendor. L’egocentrisme està molt present en aquesta etapa per la falta encara de capacitat per generalitzar mostres de comportament. La segona etapa, la operativa, (dels 7 anys fins als 13 o 14), coincideix amb l’etapa de l’educació primària i comencen a entendre situacions i objectes però només si ho veuen o ho han viscut amb anterioritat. També aprenen a adaptar el seu comportament a les diferents situacions, però la seva capacitat per treure conclusions encara estarà limitada.
Aquest postulat de Piaget, ens porta a tenir una educació activa on l’element més important és l’aprenentatge operatiu que es realitza a través d’activitats espontànies, experimentals i en una contínua renovació. En l’educació o escola activa, un segon aprenentatge és el figuratiu on estan presents la imitació, la memorització, la llengua, els costums i el hàbits (però que només es podrà donar sentit si es té una bona base de l’aprenentatge operatiu). I per últim el tercer tipus d’aprenentatge que ens presenta
BIBLIOGAFIA
✓ Les quatre filosofies de l’educació
http://psicocuadernos.blogspot.com.es/2015/10/cuatro-filofofias-de-la-educacion.html
✓ Vilafranca, I. (2010). [Mòdul didàctic 1]. Conceptualització de l'educació ✓ Prats, E. (2010). [Mòdul didàctic 2]. El sentit de la Teoria de l’Educació. ✓ Cuatro filosofías de la educación (2013). Juan Antonio Negrete
https://www.youtube.com/watch?v=WD0qi2CebPA&t=2079s
✓ (^) Wild, R. (2011). Entender significa inventar. En Rebeca Wild. Educar para ser. Vivencias de una escuela activa (p. 95-113). Barcelona: Herder.
