Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


La construcción de significados en el aprendizaje escolar según la teoría constructivista , Apuntes de Psicología Educacional

Este texto explica el nivel iii de la concepción constructivista de la enseñanza y el aprendizaje escolar, que se centra en el papel del alumno, la construcción de significados y la atribución de sentidos a estos significados. La construcción de significados se produce cuando hay aprendizaje significativo, que es la base del aprendizaje escolar. Para que se produzca esta construcción de significados es necesario el triangle interactivo, que es la interacción entre el alumne, el maestro y los contenidos. El alumne tiene dos funciones: metacognición y estrategias de aprendizaje. El maestro realiza la influencia educativa en tres contenidos: conceptuales, procedimentales y actitudinales.

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 09/05/2013

franksinanthrax
franksinanthrax 🇪🇸

4

(62)

30 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Text explicatiu bloc 2:
Partint del bloc anterior, la concepció constructivista de l’ensenyament i
l’aprenentatge escolar, seguint amb la jerarquia d’aquesta, que està dividida en
tres nivells:
1. Educació escolar (com a pràctica social i socialitzadora)
2. Construcció del coneixement a l’escola (triangle interactiu)
3. Processos de construcció de coneixement i els mecanisme
d’influència educativa.
Ens centrem en el tercer nivell que es centra en el paper de l’alumne, en la
construcció de significats i l’atribució de sentits a aquests significats.
La construcció de significats es produeix quan hi ha aprenentatge significatiu,
que és la base de l’aprenentatge escolar.
Per a que es produeixi aquesta construcció de significats és necessari el
triangle interactiu, que és la interacció entre l’alumne, el mestre i els continguts.
En primer lloc, l’alumne dues funcions, d’una banda relacionar els nous
significats amb l’esquema de coneixements previs i d’altra banda realitzar
l’autoregulació del seu aprenentatge, que és aprendre a aprendre, i que es
basa en dos passos:
1. Metacognició: que pot ser declarativa (l’alumne és conscient del que sap
fer i del que no sap fer. Es produeix fora del procés d’aprenentatge.) I
procedimental ( l’alumne ha de ser conscient de com està aprenent
durant el procés d’aprenentatge).
2. Estratègies d’aprenentatge: es basa en un pla d’aprenentatge d’acord a
uns objectius i unes condicions específiques situacionals.
Per realitzar l’autoregulació, l’alumne ha de ser capaç d’elaborar ell sol, unes
estratègies d’aprenentatge i monitoritzar metacognitivament l’estratègia i la
participació en el procés d’aprenentatge. No obstant el mestre, pot ajudar als
alumnes a que facin la seva pròpia autoregulació seguint els passos esmentats
anteriorment.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga La construcción de significados en el aprendizaje escolar según la teoría constructivista y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!

Text explicatiu bloc 2:

Partint del bloc anterior, la concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge escolar, seguint amb la jerarquia d’aquesta, que està dividida en tres nivells:

  1. Educació escolar (com a pràctica social i socialitzadora)
  2. Construcció del coneixement a l’escola (triangle interactiu)
  3. Processos de construcció de coneixement i els mecanisme d’influència educativa.

Ens centrem en el tercer nivell que es centra en el paper de l’alumne, en la construcció de significats i l’atribució de sentits a aquests significats.

La construcció de significats es produeix quan hi ha aprenentatge significatiu, que és la base de l’aprenentatge escolar.

Per a que es produeixi aquesta construcció de significats és necessari el triangle interactiu, que és la interacció entre l’alumne, el mestre i els continguts. En primer lloc, l’alumne té dues funcions, d’una banda relacionar els nous significats amb l’esquema de coneixements previs i d’altra banda realitzar l’autoregulació del seu aprenentatge, que és aprendre a aprendre, i que es basa en dos passos:

  1. Metacognició: que pot ser declarativa (l’alumne és conscient del que sap fer i del que no sap fer. Es produeix fora del procés d’aprenentatge.) I procedimental ( l’alumne ha de ser conscient de com està aprenent durant el procés d’aprenentatge).
  2. Estratègies d’aprenentatge: es basa en un pla d’aprenentatge d’acord a uns objectius i unes condicions específiques situacionals. Per realitzar l’autoregulació, l’alumne ha de ser capaç d’elaborar ell sol, unes estratègies d’aprenentatge i monitoritzar metacognitivament l’estratègia i la participació en el procés d’aprenentatge. No obstant el mestre, pot ajudar als alumnes a que facin la seva pròpia autoregulació seguint els passos esmentats anteriorment.

En segon lloc, el paper del mestre és realitzar la influència educativa. Actua en tots tres continguts:

  1. Continguts conceptuals: Implica establir un grau inicial de intersubjectivitat, considerant inclusors i organitzador previs. Els organitzadors previs són les estratègies que el mestre utilitza per tal de facilitar les relacions entre el nou contingut i els coneixements previs de l’alumne i els inclusors són els elements que s’utilitzen com a punt de referència per relacionar el nou contingut amb els teus esquemes de coneixement previs.
  2. Continguts procedimentals: S’estableix la relació entre un nou procediment i procediments que ja es dominen. El nou procediment s’entén com una complexificació del previs. Es realitza la seqüenciació del nou procediment en passos més simples que ja coneixes. Finalment és fa la repetició del nou procediment, de manera supervisada, fins a arribar a l’automatització.
  3. Continguts actitudinals: es treballen factors afectius, motivacionals i cognitius. Quan funcionen tots tres elements s’anomena competència. La competència és l’ús de continguts en relació a una tasca o un objecte. Aquests continguts són una combinació d’habilitats pràctiques i cognitives relacionades entre sí, per actuar de manera eficaç en un context particular.

Tot i així, per a que es realitzi aquest aprenentatge significatiu es necessiten tres condicions:

  1. Significativitat psicològica: ha de ser possible la relació entre els coneixements previs i el nou contingut.
  2. (^) Significativitat lògica: naturalesa de nou significat. El nou significat ha de ser coherent, ha de millorar els coneixements previs i ha de tenir sentit per l’alumne.
  3. Disposició: implica l’aplicació de l’aprenent, ha d’estar disposat a enriquir les noves estructures del coneixement previ, amb esforç i voluntat.