¡Descarga Glossari de Aprenentatge Constructivista: Conceptos Clave y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!
ACTIVITAT 2, BLOC III
GLOSSARI GRUPAL
Aprenentatge escolar: procés constructiu per part del alumne en el qual aquest construeix, modifica, enriqueix y diversifica els seus esquemes de coneixements respecte els diversos continguts escolars a partir del significat i sentit que pot atribuir a aquests continguts al propi fet d’aprendre’ls.
Reptes abordables: reptes que els alumnes puguin afrontar-los gràcies a la combinació de les seves pròpies possibilitats i dels instruments i ajusts que rep del mestre.
ZDP: distància entre el desenvolupament efectiu o real y el desenvolupament pròxim o potencial. És al distància entre allò que es pot fer sense ajuda o amb ajuda. La Zona de Desenvolupament Pròxim es construeix en la interacció a l’aula i promou la utilització independent per part dels alumnes dels coneixements apresos.
Ensenyament: és un procés intencional, sistemàtic i planificat de guia i orientació en la direcció correcta dels significats culturals que es recullen al currículum. En aquest procés el mestre té el paper d’orientar i guiar l’activitat mental constructiva en la direcció dels continguts educatius.
Ensenyament recíproc: es planteja organitzar en procés d’ensenyament i aprenentatge com un diàleg entre el mestre i els alumnes i que, successivament, els alumnes assumiran el paper de mestre i poder així dirigir la discussió sobre una part del text a llegir.
Ajuda ajustada: la ajuda ajustada pretén incrementar la capacitat de comprensió i actuació autònoma per part de l’alumne a partir de una situació de realització compartida o subjectada de feines.
Concepció constructivista: des de la visió constructivista s’entén l’aprenentatge escolar com un procés actiu des del punt de vista de l’alumne, en el qual ell construeix, canvia, enriqueix i diversifica els seus esquemes de coneixement respecte els diversos continguts escolars a partir dels significats i sentits que pot atribuir a aquests continguts i al propi fet d’aprendre’ls. Aquest procés actiu, a l’escola, no es pot separar de
l’actuació externa, planificada i sistemàtica que guií i orienti cap a la direcció correcta per assolir els continguts del currículum.
Mutualitat i igualtat: les formes d’organització de les situacions cooperatives (tutoria, aprenentatge cooperatiu i col·laboració entre iguals), tenen dos dimensions bàsiques que son la mutualitat (grau de connexió, profunditat i bidireccionalitat dels intercanvis comunicatius entre els participants) i la igualtat (grau de simetria entre els rols desenvolupats pels participants a l’activitat grupal).
Controvèrsies conceptuals: suposa la voluntat de superar las discrepàncies entre les idees, creences, informacions, opinions o punts de vista divergents.
Feina de grup: aquella activitat que necessita la participació de tots les membres ja que per sí sols, no poden resoldre un problema o fer una activitat. Requereix l’ajuda dels altres i també recursos com son; la informàtica, el coneixement, materials, etc.
Processos subjacents: processos en els quals els comportaments concrets del mestre o dels alumnes es poden concretar i portar-se a terme de moltes maneres diferents. Aquests, formen part d’algunes característiques comuns entre el procés de construcció progressiva i el procés de traspàs progressiu del control del professor i l’alumne.
Rememoració col·lectiva: acció de recordar conjuntament alguna cosa que aquest grup ja havien vist junts anteriorment i que es pot verificar si es necessari.
Suscitació: intent per part de l’educador de fer que els alumnes donin alguna informació adquirida en alguna activitat escolar passada que sigui necessària per a una activitat present o futura.
Interactivitat: articulació de les actuacions del professor i dels alumnes al voltant d’un determinat contingut o feina. És la font bàsica de la creació de la ZDP. També la interactivitat entre els alumnes també fomenta el desenvolupament de la ZDP.
Zona de desenvolupament pròxim: distancia entre el nivell de resolució d’una tasca que una persona pot aconseguir actuant independentment i el nivell que pot aconseguir d’un company més competent o expert en aquella tasca.
Aprenentatge cooperatiu: és aquell que realitzen un grup d’alumnes seguint una estructura preestablerta. Es fa l’activitat o tasca prèviament determinada amb un major o menor grau de discussió o de planificació conjunta y es distribueix la responsabilitat y les tasques entre els membres del grup.
Estructura de la recompensa: és un recurs per motivar i per aconseguir que tots els membres del grup s’impliquin autènticament en el treball cooperatiu y se’n beneficiïn de la seva potencialitat.
Mecanismes interpsicológics: es donen en l’activitat conjunta entre el professor i alumnes. Tracten d’explicar com els alumnes aprenen gràcies i com a conseqüència de l’ensenyança que reben dels professors. A més també expliquen com els professors aconsegueixen ajustar l’ajuda educativa al procés de construcció del coneixement dels alumnes.
Interactivitat: articulació de les actuacions, tant del que es diu com del que es fa, del professor i dels alumnes al voltant d’uns determinats continguts o tasques.
Conflicte sociocongnitiu: confrontació entre punts de vista divergents sobre la manera d’abordar una tasca. Per una part és cognitiu perquè es dóna entre significats diferents per una mateixa tasca i per l’altra banda és social perquè aquests significats no provenen d’un únic individu, sinó que provenen de diferents participants.
Relacions psicosocials : interacció entre alumnes. S’entén com variables mediadores entre activitats i tasques a l’aula estructuralment organitzades i els efectes que aquestes produeixen en l’aprenentatge de l’alumne.
Recolzament contingent : ajudes més importants qualitativament i quantitativament a menor nivell i progressivament van perdent importància. Això implica una avaluació continua del nivell de l’alumne, a partir de les seves accions. Ajuda ajustada : són els instruments i/o suports que el mestre ha de proporcionar al alumne per tal de, facilitar a aquest el procés educatiu l’objectiu del qual és arribar a esdevenir autònom. Segons les necessitats personals de l’alumne s’ha de regular progressivament aquest tipus d’ajuda El mestre té la funció de regular aquestes ajudes segons les necessitats del alumne, les quals les haurà de percebre el propi mestre.
Aquesta ajuda, per tant a de ser variable tan en quantitat com en qualitat i també diversa per poder-se ajustar a tot tipus d’alumnes.
Controvèrsia: parlem de controvèrsia per fer referència a una discussió seguida entre dues persones o més sobre un punt de doctrina.
Andamiatge: l’andamiatge és una de les intervencions necessàries per part del professor per augmentar la probabilitat de interaccions constructives en situacions de cooperació entre alumnes. El professor incorpora regles de interacció contextualitzades.
Modelament metacognitiu: és una de les possibles coses que poden desenvolupar algunes de les intervencions del professor. Pot desenvolupar per tant, habilitats rellevants per a la regulació i la autoregulació de la interacció per part dels alumnes.
