

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
textos para hacer comentarios de textos
Tipo: Monografías, Ensayos
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


A continuació presentem uns fragments filosòfics, corresponents a la temàtica del trimestre, com a mostra representativa dels exemples que podrien eixir en l'examen. El que en un començament va llançar als homes a la reflexió filosòfica va ser l'admiració; al principi, admirats pels fenòmens més comuns; després, avançant a poc a poc i plantejant-se problemes majors van intentar explicar-se els canvis de la Lluna i els relatius al Sol i a les estreles, finalment a la formació de l'univers. Però el que es planteja un problema o s'admira, reconeix la seua ignorància. Per tant, si van filosofar per a fugir de la ignorància, és clar que buscaven el saber en vista del coneixement i no per alguna utilitat. Un fet el prova: aquesta disciplina va començar a buscar-se quan ja existien quasi totes les tècniques que estaven relacionades amb les necessitats, el benestar o el plaer. És, doncs, evident, que no la busquem per cap altra utilitat, sinó que la considerem l'única ciència lliure, perquè només l'estudiem per ella mateixa. Així doncs, totes les ciències són més necessàries que aquesta; però millor, cap. Metafísica (ca. 350 a. C.), Aristòtil (384-322 a. C.). La veritat científica, la veritat física, posseeix l'admirable qualitat de ser exacta, però és incompleta i penúltima. No es basta a si mateixa. El seu objecte és parcial, és només un tros del món i a més part de molts supòsits que dona sense més per bons; per tant no es recolza en si mateixa, no té en si mateixa el seu fonament i arrel, no és una veritat radical. Per això postula, exigeix integrar-se en altres veritats no físiques ni científiques que siguen completes i veritablement últimes. On acaba la física no acaba el problema; l'home que hi ha darrere del científic necessita una veritat integral, i, vulga o no, per la constitució mateixa de la seua vida, es forma una concepció completa de l'univers. Veiem ací en clara contraposició dos tipus de veritat: la científica i la filosòfica. Aquella és exacta però insuficient; aquesta és suficient però inexacta. Què és filosofia (1929), Ortega y Gasset (1883 – 1955).
En relació amb tots els sentits en general ha d'entendre's que «sentit» és la facultat capaç de rebre les formes sensibles sense la matèria a la manera en la cera rep la marca de l'anell sense el ferro ni l'or: i és que rep la marca d'or o de bronze però no en tant que és d'or o de bronze. Al seu torn i de manera similar, el sentit pateix també l'influx de qualsevol realitat individual que tinga color, sabor o so, però no en tant que es tracta d'una realitat individual, sinó en tant que és de tal qualitat i quant a la seua forma. L'òrgan primari és, per part seua, aquell en el qual resideix semblant potència [«facultat»]. Sobre l'ànima (ca. 350 a. C.), Aristòtil (384-322 a. C.). § 15. Els passos pels quals la ment aconsegueix diferents veritats. Inicialment els sentits donen entrada a idees particulars i omplin el receptacle fins llavors buit, i la ment, familiaritzant-se a poc a poc amb algunes d'aqueixes idees, les allotja en la memòria i els dona noms. Després, procedint més endavant, la ment les abstrau, i a poc a poc aprén l'ús dels noms generals. D'aquesta manera, la ment arriba a assortir-se d'idees i de llenguatge, els materials propis per a exercitar la seua facultat discursiva [lògica, racional], i l'ús de la raó apareix diàriament més visible, a mesura que aqueixos materials, que l'ocupen, augmenten. Però encara que habitualment l'adquisició d'idees generals, l'ús de paraules generals i l'ús de la raó tinguen un desenvolupament simultani, no veig que de cap manera es prove per això que aqueixes idees siguen innates. Assaig sobre l'enteniment humà (1690), J. Locke 1632 – 1704). Heus ací, doncs, que podem dividir totes les percepcions de la ment en dues classes o espècies, que es distingeixen pels seus diferents graus de força o vivacitat. Les menys fortes i intenses comunament són anomenades pensaments o idees; l'altra espècie manca d'un nom en el nostre idioma, com en la majoria dels altres, segons crec, perquè solament amb finalitats filosòfiques era necessari enquadrar-los sota un terme o denominació general. Concedim-nos, doncs, a nosaltres mateixos una mica de llibertat, i anomenem-les impressions, emprant aquest terme en una accepció una mica diferent de la usual. Amb el terme impressió, doncs, vull denotar les nostres percepcions més intenses: quan sentim, o veiem, o sentim, o estimem, o odiem, o desitgem, o volem. I les impressions es distingeixen de les idees, que són percepcions menys