PATERNAL
Aquesta composició poètica, està formada per tres estrofes: la primera té quatre versos, la
segona en té cinc i la tercera en té quatre.
La rima és encreuada i alterna l'art major amb l'art menor: A-B-b-a, C-C-d-c-d i e-F-f-e. Està
dividida en dues parts: la primera part està constituïda per el primer quartet més els tres
primers versos de la segona estrofa, i els dos darrers versos de la segona estrofa més el segon
quartet, fan la segona part.
Pel que fa al tema, Joan Maragall fa referència a la situació social en la que es troba, la
inseguretat dels carrers i la incertesa de saber quan tot tornarà a la normalitat. Directament es
refereix a l'atemptat del Liceu, i fa una introducció a una família determinada.
En quant a les figures retòriques, per començar, amb el primer quartet, s'hi pot apreciar un
epítet a “Furient va esclatant l'odi per la terra”, ja que Joan Maragall el que vol es remarcar la
fúria que veu pels carrers. També hi ha un hipèrbaton, simplement fer donar més importància
a la pròpia paraula Furient. També hi ha una paradoxa, ja que l'odi no pot esclatar literalment,
perquè es un sentiment, però és així tal i com ell ho sent. Amb “colltorçades testes” es pot
apreciar una metàfora de persones mortes; amb “regalen sang” una personificació i amb el
vers sencer, un hipèrbaton, per ressaltar la sang i el dolor que ell sent. Amb les paraules:
“festa” i “guerra”, Joan Maragall ha fet una antítesi, ja que el que va passar al Liceu la nit del
1893, es pot considerar una antítesi: la gent, mudada, anava a gaudir d'una nit esplèndida de
luxe i amb el que es van trobar, va ser amb la mort als nassos. Amb el vers: “amb pit ben
esforçat com a la guerra” fa una comparació del Liceu amb la guerra, ja que talment en aquell
moment eren dos termes perfectament comparables.
A la segona estrofa, fa l'ús d'un guionet que li permet concretar amb exactitud les rimes, per
introduir una explicació i per donar-li musicalitat als versos.
Amb les paraules “avança” i “enretira” fa una antítesi. “la por que s'enretira”, hi ha una
personificació i una metàfora de que la gent va morint. “se van partint el món” és una
hipèrbole i una metàfora de que la gent innocent al morir deixa lloc a una terra de terroristes.
A partir d'aquí, Joan Maragall no utilitza figures retòriques ja que utilitza l'espontaneïtat que el
caracteritzava. Fa referència a una família, la qual ell està observant, i hi veu una mare i un
pare angoixats de veure el seu nadó innocent i dèbil en un món tant pervers com en el que li
tocarà viure i enfrontar-se. Però ell encara és massa petit per adonar-se de la realitat, i satisfet
d'haver-se atipat, riu “bàrbarament”.
Joan Maragall, en aquest poema, es presenta amb una actitud nacionalista i preocupat pels
problemes de la seva societat, i és que no podia amagar l'apreci cap a la seva ciutat de
Barcelona; ciutat amb la que bategà al llarg de tota la seva vida, a l'uníson.
Paternal és un poema de Joan Maragall escrit el 1893 i inclòs dins del recull "Poesies"
publicat el 1895, on aquest poema figurava dins del bloc Claror.
Joan Maragall era un burgès del seu temps: freqüentava lAteneu Barcelonès,
estiuejava a Caldetes i era un assidu del Gran Teatre del Liceu. Però al tombant de
segle, la burgesia viu desquena a una societat barcelonina complexa i marcada pels
atemptats anarquistes. El 7 de novembre de 1893, el Liceu era ple de gom a gom.
Maragall també hi era. Des del quart pis, lanarquista Santiago Salvador llençà dues
bombes orsini la platea. Només nesclata una, però causa vint morts. Maragall queda
molt impressionat i en tornar a casa escriu Paternal.
Joan Maragall, És, sens dubte, el poeta més emblemàtic del Modernisme. Maragall
