¡Descarga Apuntes de Joan Maragall y más Apuntes en PDF de Literatura catalana solo en Docsity!
JOAN MARAGALL
burgés de Barcelona ➜ classe que té el poder, intenten conservar-ho modernista catalanista intelectual ➜ escriu articles al diari de Barcelona tot i que no necessita viure d’això, interés d’una idea elitista de les ments preclares, han d’ajudar a guiar a les societats. Les idees poden ajudar a que les coses siguin diferents. vitalisme ➜ derivada del modernisme. es va modulant amb la vida. poeta ➜ En vida Maragall és un intelectual, opinador (en Castellà), traductor, persona que escriu poemes i articles. En l’època la consideració de Maragall com escriptor d’articles és més important que la poesia. El que ocupa més espai de la seva obra, son els seus articles. Ell es veia a ell mateix com a poeta, la poesia es esencial en la seva mirada ➜ te ha veure amb el modernisme. Rusiñol no tenia aquesta capacitat literaria. En l'imaginari modernista s'entén que la poesia sigui central. Un determinat vitalisme individualista lligat a la idea de que és un intel·lectual ➜ mirada particular que va més enllà dels manuals d'instruccions. Capaços de dir una cosa diferent del que diu tothom. ex. els seus articles sobre la setmana santa. Hi ha un punt d’ego de creador, escriptor, intelectual ➜ persona que mira la realitat i diu coses independentment del que li han dit que digui. El seu vitalisme lliga malament amb la cultura al voltant seu ➜ imitació barata de França. el conjunt d’educació, idees, que circulen és una mica caspòs a Barcelona. Gent, a partir d'això, és capaç de canviar-ho i moure’l. Serà considerat altament, farà la vida del intelectual-artista d’aquest anys. Rusiñol ➜ art per l’art, la bohèmia Maragall ➜ interés en el treball intel·lectual.
Maragall acabarà sent convertint en una referència del catalanisme. Determinats escriptors han estat importants per la construcció de les cultures nacionals. Virolai ➜ ha funcionat en moments de persecució de Catalunya, de prohibició del català, etc. Franquisme ➜ reivindica un cert Maragall. Camp de la Senyera, Maragall ➜ prohibit, es converteix un himne. Maragall busca l’essència, l’ànima de les coses. ELOGI DE LA POESIA Ajuda a entendre que és la poesia per Maragall. Algunes idees son d’ell i altres son idees de l’època. Es relativament tardà a la vida de Maragall. Les idees les ha donat moltes voltes i han anat evolucionat. ➜ les idees son importants per ell. Poesia es l'art de la paraula ➜ idea d’art que ens remet al modernisme SOLEIADA explica la història que ell ha sentit d’una noia verge fascinada pel sol i els matins es posa davant de la finestra pel que el cos l’escalfi i entri dintre d’ella. Es deixa preñar pel sol i dona a llum a algú que ve a acostar el cel a la terra. Poc convencional de l'època ➜ perque no te apedrean t’has de posar l’etiqueta d’artista. idea de Maragall o ell que escriu una cançó que ha escoltat d’algú que ha escoltat d’una llegenda? ODA A ESPANYA 1898 ➜ la data és important. comença declarant-se fill d’Espanya també diu Adéu espanya les diu en veu d’un burgés dandista de Barcelona a 1898 que ha viscut l’atemptat del Liceu però no la setmana tràgica ➜ important en quin moment parla.
que els farà més triomfants. Au, companys, enarborem-la en senyal de germandat! Au, germans, al vent desfem-la en senyal de llibertat. Que volei! Contemplem-la en sa dolça majestat! idea de germandat, llibertat ➜ la defensa, somia, imagina, Maragall Oh bandera catalana!, nostre cor t'és ben fidel: volaràs com au galana pel damunt del nostre anhel: per mirar-te sobirana alçarem els ulls al cel. I et durem arreu enlaire, et durem, i tu ens duràs: voleiant al grat de l'aire, el camí assanyalaràs. Dóna veu al teu cantaire, llum als ulls i força al braç. En moments de persecució s’ha convertit en un himne, quan no es podia cantar els segadors. Hi ha la idea de la nació (no aquí, en general desde la època) que s’imagina amb el tronc central de la llengua que és molt important pels escriptors, que treballen amb la llengua Cant Espiritual ➜ final de la vida de Maragall, 1911. complexitat i subtilesa amb el que diu - experiencia escrivint lectura teológica del poema - mor en l'església catòlica i neix. algunes de les coses que diu no corresponen amb el cànon del que diu l'església catòlica
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre, què més ens podeu dar en una altra vida? ➜ si la vida aquí està bé, que pots oferir més enllà que estigui millor Perxò estic tan gelós dels ulls, i el rostre, i el cos que m’he donat, Senyor, i el cor que s’hi mou sempre... i temo tant la mort! ¿Amb quins altres sentits me’l fareu veure aquest cel blau damunt de les muntanyes, i el mar immens, i el sol que pertot brilla? Deu-me en aquests sentits l’eterna pau i no voldré més cel que aquest cel blau. Aquell que a cap moment li digué «─Atura’t» sinó al mateix que li dugué la mort, jo no l’entenc, Senyor; ➜ Goethe com a inspiració jo, que voldria aturar a tants moments de cada dia per fé’ls eterns a dintre del meu cor!... O és que aquest «fer etern» és ja la mort? Mes llavores, la vida, què seria? ¿Fóra només l’ombra del temps que passa, i la il·lusió del lluny i de l’a prop, i el compte de lo molt, i el poc, i el massa, enganyador, perquè ja tot ho és tot? Tant se val! Aquest món, sia com sia, tan divers, tan extens, tan temporal; aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria, és ma pàtria, Senyor: i ¿no podria esser també una pàtria celestial? Home só i és humana ma mesura per tot quant puga creure i esperar: si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
