¡Descarga tonteries varies y más Apuntes en PDF de Arqueología solo en Docsity!
Administracio i explotació de províncies
El nombre de províncies creix paulatinament:
231 corsega i cerdenya
197 hispania
167 Il·líria......
-Que es regeixen per una Lex Provinciae (“constitució”) propia, la qual determina el regim general del territori, i la posa en practica el Governador de cada provincia.
-Tribut bàsic (stipendium), cobrat directament per l’administració romana; la resta de tributs es deixen a societats de Publicans (mal vistos per la societat, perquè a voltes es quedaven un tant).
-Al principi només hi havia un pretor, però es multiplicarà el nombre degut a l’augment de províncies, com també es multiplicarà el nombre de la resta de magistrats.
-El governador, PRETOR té funcions civils i judicials, està per sota del Consulat. Està ajudat per un QÜESTOR.
-PROROGATIONES IMPERII (pròrrogues del poder) en cas que no hi hagi mes remei es podia fer mes de un any (que era lo establert) de govern.
-Ex de corrupció: 149, Sulpici Galba, es passà tant amb els abusos de poder i s’enriquí tant i tant il·legalment que es creà la Lex Calpurnia de Repetundis, un tribunal per controlar la corrupció i les ganes d’enriquirse dels governadors, els quals realment no cobraven per fer la fenya que feien.
LA ROMANITZACIÓ
-Procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma arreu de l’Imperi Romà.
-Roma controla l’espai que envolta el Mare Nostrum.
-Romanització més accentuada a l’Occident de la Mediterrània. Aquesta zona potser al principi oposà forta resistència bèl·lica, però no cultural, no té una cultura forta la qual pugui perdurar sota la cultura romana.
-Justicia, exèrcit, colònies que fundin veterans de guerra, comerç, tot en llatí.
-Emerita Augusta, ciutat dels Emèrits (llicenciats, jubilats de l’exèrcit). Ciutat fundada per l’emperador i habitada per veterans.
-El territori oriental té una cultura potent (grecs, egipcis...) la qual conviu amb la cultura romana.
-Es construeixen grans monuments “copiant roma, petites romes distribuïdes per tot el territori.
L’HELENITZACIÓ DE ROMA
-Després de la conquesta de la Mediterrània oriental, Roma comença a “Helinitzar-se”.
-Responsables: Grecs arribats a Roma, de vegades com a OSTATGES.
-Alguns cercles com els Cornelis i els Escipions, simpatitzen amb aquestes noves tendències. (acullen ostatges, els patrocinen... consideren que aquesta influencia grega es quelcom positiu).
-Els més conservadors (Cató) s’hi posen en contre. Creu que és una invasió cultural i que cal consevar pur l’esperit llatí. Als 80 anys comença a estudiar grec amb mala llet, per poder llegir les obres en el seu idioma original i poder arrebatre-les millor.
-La gent ja no creu massa en les ritus tradicionals. Senten atracció per allò que és nou, els deus i rituals nous orientals (tant els grecs com els egipcis, isis). S’introdueixen les bacanals per exemple, que provenen de les dionisianes. Finalment els deus llatins s’acaben identificant amb els grecs (Júpiter-Zeus, Juno-Hera, Bacus-Dionis, ...)
-REACCIÓ DELS CONSERVADORS
-Prohibició de les Bacanals pel senat (186 aC). Les bacanals eren festes per iniciats, amagades, rituals misterics durant la nit. Com que el poder romà no podia controlar aquestes festes, i corrien rumors de que s’hi feien conjures i complots contra el poder, s’acabaren prohibint.
-Expulsió dels filòsofs (161 i 154 aC).
-Prohibició de construir a Roma un teatre permanent (154 aC). Els teatres a roma es feien de fusta o materials desmuntables, ja que estava prohibit fer-ne de permanents. Els nobles i polítics pagaven obres i teatres desmuntables pel poble. El 154 aC s’intentà construir un teatre permanent i s’aturaren i demoliren les obres, “per risc d’incendi”, però realment fou per la por de tenir un lloc de reunió on la gent pogués expressar les seves idees en públic. No fou fins molt mes tard que amb l’excusa de construir un temple de venus s’alçà un teatre, però sense grades amb seients. No fou fins l’època d’August que es construiren obertament teatres públics.
·S’arriba a un punt que a les famílies nobles trobem bilingüisme, i que es compren esclaus grecs perquè ensenyin grec als fills de la família. Plaute i Tarenci adapten obres literaries gregues al Llatí.
LA CRISI DE LA REPÚBLICA (133-27 aC)
133, tribunat de la Plebs de Tiberi Sempronigrag,
27, August, IMPERI
Època de guerres civils, Mari i Sula, Cèsar i Pompeu, Octavi i Marc Antoni.
Grans discussions per desigualtat en repartiment de terres.
-La resta es divideix en parcel·les de 30 iugera (7’5ha) i es reparteixen per els ciutadans romans mes pobres.
-La llei és aprovada malgrat l’oposició dels senadors que utilitzen al tribú Marc Octavi ( intercessio) el qual es comprat perquè VETI la llei. Llavors Tiberi Grac reacciona fent destituir Octavi, convencent al poble que un tribú de la Plebs no pot defensar els interessos dels senadors, sinó que ha de defensar el del poble. Es crea llavors un triumvirat entre Tiberi, Gai i un altre familiar.
-Roma hereta el regne de Pèrgam (testament d’Altal III). Se l’arriba a acusar d’abús de poder.
-Tiberi es vol presentar a la reelecció però és assassinat durant els Comicis, i passem al Tribunat de Gai Semproni Grac. Complot promogut pel seu cosí, de la família dels Cornelis Escipions.
-La llei no s’anula, queda en una mena de limbo, perquè de moment tampoc s’aplica.
EL TRIBUNAT DE GAI SEMPRONI GRAC (123 aC)
-Gai Semproni es presenta per les eleccions de Tribú de la Plebs i guanya, i durà a terme tot un programa polític molt mes enllà del del seu germà. Tot un conjunt de lleis conegut com a Leges Semproniae (plural de Lex Sempronia). Lobjectiu es acabar amb la corrupció política, i protegir més als plebeus, amés de continuar amb la reforma agrària començada pel seu germà.
-LEGES SEMPRONIAES:
-Vendre el blat al poble a un preu inferior al preu de mercat, cosa que causa la sensació al poble de que “és mantingut”. Precedent molt amb pinces del blat gratuït que fa August.
-Crea tribunals formats per 600 membres (meitat senadors, meitat caballers) cosa que és un cop dur pels senadors, els quals abans eren els únics jutges.
-Lots de terra, els quals es repartiran en blocs en forma de Colònies, i els governants de cada colònia repartiran els lots de terres. (Tàrent, Squillace, Càpua i Cartago=> Lex Rubria) Aquesta lex rubria portara problemes per part del senat, perquè cartago s’havia destruït i esterilitzat els camps, com a forma de maledicció perquè no es tornes a habitar.
-El Senat utilitza un altre tribú per frenar el programa de Gai Semproni Grac, Marc Livi (utilitza un programa mes pel poble, però tant que és irreal i no complirà).
-REELECCIÓ per un any més
-Intenció de concedir la ciutadania romana a tots els llatins, i la llatina a tots els Itàlics (quan la presenta fracassa per l’acció del Cònsol Fanni el qual havia persuadit als
ciutadans romans dientelsi: Com més ciutadans romans sigueu, menys blat i menys terres, i excitats per l’egoisme, els ciutadans romans voten en contra)
-L’arma principal per atacar a Gai Grac es CartagoLloc Maleït
-Supressió de la llei Rubria Tribú Minuci
-Enfrontament entre els partidaris de Gai Grac i els dels senadors: milers de morts. (Senatus Consultus Ultimum). Té lloc la batalla al Turó dels plebeus (l’Aventí, on es fan forts) i té un total de més de 3000 morts.
-Mort dels tribuns Gai Grac (fugint, ordena al seu esclau que el mati perquè no l’agafin en vida), i Fulvi Flac (121 aC).
-Es comença a veure que roma ja posseeix un territori massa gran per poder ser governat de forma republicana, i es comença a creure que cal un home fort a roma que ho mani tot. Cal trobar qui.
LA GUERRA DELS ALIATS ( Bellum sociale) (els itàlics que no els concedien la ciutadania Romana)
-Marc Livi Drus (fill del anterior) agafa una postura molt més populista (devaluació de la moneda per exemple).
-Malestar entre els aliats, que Marc Livi Drus soluciona prometent la ciutadania als aliats a canvi d’ajuda econòmica
-Marc Livi Drus apareix assassinat el 91aC.
-Els aliats al veure que el senat suda d’ells i ha matat l’unic que els defensava, es revolten i fan esclatar la GUERRA (Bellum Sociale) Guerra dels Aliats/Asociats (90-88aC)
-Creen una confederació itàlica (encunyen moneda pròpia i tot, i canvien l’alfabet i l’animal, canvien el llop, símbol de roma, pel Brau).
-Roma guanya la guerra, però mentre dura encara, va fent concessions per aveure si els itàlics afluixen:
-Concessió e la ciutadania romana als itàlics fidels, aquells que no s’havien revoltat (90aC).
-Concessió de la ciutadania a tots els Itàlics (89aC) només calia anar al registre del Pretor i inscriure’s
-ELS ITÀLICS NO GUANYEN LA GUERRA BÈLICAMENT, PERÒ SÍ QUE OBTENEN EL QUE VOLIEN.
La Guerra Civil entre Mari i Sul·la
-Quan Sul·la torna, Mari ha mort de vell i entra a la ciutat amb l’exèrcit (primera vegada que passa a Roma) i entra al senat amb l’exercit també, fa un discurs mentre executa tots els partidaris de Mari.
-Sul·la controla Roma (83aC)
-Retorn al senat la seva antiga preponderància:
-Més magistratures pels senadors (600 un altre cop)
-Retira el dret a VET dels tribuns de la plebs, lo que els converteix quasi en una figura simbòlica.
-El tribú de la plebs = final de la promoció política. És a dir, si arribes a tribú de la plebs, no podràs feri res de bo i se t’acabarà la carrera política. CONVERTEIX EL TRIBÚ DE LA PLEBS EN UNA FIGURA TOTALMENT INATRACTIVA, NINGU S’HI PRESENTA.
-Lleis presentades a l’assemblea popular, primer han de passar pel senat, per tant si el senat no les vol, no es faran.
-Quan l’any 79 aC acaba la dictadura, es retira a una vil·la a la Campània com a ciutadà normal retirat de la política.
Els Successors polítics de Sul·la
-Cras , exageradament ric, partit dels Populares. Haver vençut a Espartac l’any 71(el qual l’unic que volia era tornar a casa seva, sortir d’itàlia, per la qual cosa necessita alliberar mes esclaus i agafar força).
-Pompeu , partit dels optimates. Mentre passa lo d’Espàrtac, està a Hispania, on va a esclafar a Sertori, un antic seguidor de Mari Rebel.
Els dos son molt populars i l’any 71 arriben a Roma com a generals victoriosos, i son elegits com a Cònsols l’any 70 aC. En aquesta primera aliança, Cras posava la seva fortuna i Pompeu el seu prestigi militar. Desfan totes les reformes reaccionaries de Sul·la. (Tribuns de la plebs recuperen vet, no cal que passin els progectes de llei pel senat...etc.)
A aquesta aliança, s’hi afegeix ràpidament un tercer:
-Juli Cèsar: una de les famílies aristocràtiques més antigues de Roma, es deien descendents de la deessa Venus, i Aeneas. Família Júlia. Aconsegueix ser elegit Pontifex Màxim, força estimat pel poble.
El primer Triunvirat (60aC)
-Pacte polític sense fonament legal.
-Gràcies a aquest pacte , Cèsar , l’any seguent (59) aconsegueix el Consulat , i l’any seguent (58aC) se l’hi permet marxar a una provincia a governar-la. Aquesta província
és La Gàlia, la qual conquereix una immensitud de territori, ja que abans d’ell Roma només en dominava la part costanera.
el seu regne (el qual encara era un protectorat de Roma), però Octavi no accepta cap tracte, i Cleòpatra se suïcida.
-Inici de la primacia política d’Octavià = concentració de poders. S’havia quedat sol, ja que Marc Antoni era mort i Lèpid estava reduït a ciutadà ras. Comença a desmantellar els esquemes de la republica i a transformar-los en l’imperi, el model que sobreviurà durant 5 segles mes.
CRONOLOGIA de l’IMPERI ROMÀ
- Alt Imperi: 27 aC-235 dC (Principat). (des d’August fins assassinat de Sever Alexandre). Principat perquè l’emperador és considerat el Principe, el Primer d’entre tots els ciutadans. El primer entre tots els iguals.
-Crisis del segle III: 235-284 dC. (fins que Dioclacià arriba al poder i reforma l’imperi). No és que hi hagués una crisi de 50 anys, però hi ha molts moments puntuals que l’imperi està apunt de desaparèixer.
-Baix Imperi: 284-476 dC. (Dominat). Dominos, que vol dir amo. Passem de el princep, primer entre iguals, a l’Amo, cosa que ens enfoca quelcom mes absolutista.
L’ALT IMPERI ROMÀ (27 aC. – 235 dC.)
La Supremacia d’August
-Necessitat de crear un càrrec nou, ja que triumvirat ja no ho és:
-S’evita el títol de rex (rei) o de dictator.
-31-28 aC: va tenint el consolat i deixa l’altre cònsol totalment arraconat.
-27 aC: Octavià juga un paper de voler marxar, i el senat perquè no s’aparti del poder l’hi comencen a concedir títols perquè es quedi (es el que octavià buscava). Se l’hi atorga el títol de Princeps i d’August. I l’hi regalen moltes províncies.
-27 aC: Inici del Principat (o Alt Imperi).
El Principat d’August
-Teòricament:
1)El Princeps és un magistrat.
2)El seu càrrec és una concessió del Senat. “Ell no s’ha apropiat de res”
-El Princeps acumula poders molt diversos.
-30 aC. Potestat tribunícia
-27 aC: Princeps i augustus
-19 aC: Censor
-12 aC: Pontífex Màxim
-2 aC: Pare de la pàtria.
LIMITACIÓ DE PODERS DEL SENAT :
-Reducció de senadors de 1.000 a 600.
-Govern provincial retallat, es reordena el nombre de províncies, reparteix les províncies entre Senatorials i Imperials. Senat, províncies que ja estan completament pacificades, sense problemes ni conflictes. Imperials, províncies que requereixen de l’exèrcit.
-Retirada del control de l’exèrcit
-Reduït a Òrgan consultiu.
-Reintroducció de moneda de bronze, a les monedes posa S C (senatus consultum) es a dir, per decisió del senat s’ha fet aquesta moneda.
-Investeix els emperadors, però no els escull.
*Legati Augusti (senadors, que son delegats d’august)
*Pro Praetore
*Procònsols
-MAGISTRATURES tradicionals republicanes es redueixen en nombre i en competències, les magistratures queden quasi com a testimonials, simbòliques (pretors, edils, questors).
-Cònsols: conserven el seu poder i atribucions.
Altres ORGANS DE PODER:
- Consilium principis : amics i familiars de l’emperador i alts funcionaris i senadors, gent de màxima confiança que l’hi serveix de Consell.
-El prefecte del pretori: cap de la guardia pretoriana. Té competències administratives i judicials, quan l’emperador no hi és ocupa el seu lloc (Exemple: Tiberi i la seva “ma dreta” Sejà). Acostuma a ser cavaller.
-Creada per Caracal·la (211-217) l’any 212: concedeix la ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi. (menys als Dediticii, que s’especula que podien ser gent de zones poc romanitzades, que no s’havien “integrat” bé).
-Finalitat: augmentar la recaptació d’impostos. Com? Tots els ciutadans han de pagar l’impost sobre l’herència, que és un 5% d’aquesta. Caracal·la va doblar l’impost a un 10%, i concedeix la ciutadania a tothom, cosa que comporta un gran increment d’ingressos. Perque ho fa? Questions militars.
PIRÀMIDE SOCIAL ROMANA
-Societat força oberta, es pot canviar de categoria.
1)EMPERADOR
2) SENADORS Aristocràcia romana (nomes a Roma) ( ordo senatorius , categoria heredtària 1.000.000 de sestercis com a mínim per pertànyer a aquesta classe)
3) CAVALLERS o EQÜESTRES Aristocràia romana i provincial ( ordo equester , no hereditari, l’emperador treu i posa. Mínim 400.000 sestercis gent de negocis enriquida, exèrcit, procuradors=procuren, dirigeixen l’estat en nom de l’emperador)
4) DECURIONS Aristocracia municipal ( ordo decurionum )(Només províncies) Ha de tenir terres al puesto on governa. Recordem que el senat de cada ciutat es diu CÚRIA
5) PLEBS Ciutadania romana o Itàlica
LLIURES LLIBERTS ESCLAUS
LA DONA ROMANA
- Labor matronalis. “Feina de la matrona” queda totalment destinada a feines domèstiques.
-Virtuts més valorades: modèstia, castedat i pietat.
-Finalitat de la dona: matrimoni, procreació i cura dels fills.
-No pot ocupar càrrecs polítics.
En resum, una societat TOTALMENT PATRIARCAL.
ECONOMIA
-Províncies explotades racionalment (abans es feia de forma irracional, nomes buscant el benefici de roma) es busca potenciar la vida, comerç local, intercanvis regionals (que no tot vagi cap a roma), artesanat... això s’aconsegueix també gràcies a la... -MILLORA DE LA XARXA VIÀRIA.
-El sòl d’Itàlia es veu esgotat, i es troba a faltar gent per conrear la terra. Gran empobriment de la gent que tenia terres.
CRISI POLÍTIC-MILITAR
1) Efimeritat dels emperadors
-Regnat màxim 6 anys
-Mor per assassinat o al camp de batalla
- Debilitat de la frontera
Degut als enfrontaments entre legions per posar el seu general al poder, es deixen fronteres desprotegides, les quals es converteixen en un coladero.
- Imperi militarista: gran importància de l’exèrcit.
Producció cau en picat (metall, camps..) es devalua la moneda, perquè tot està destinat a l’exèrcit. Caracal·la ha de crear una nova moneda d’argent (anomenada Antoninià) perquè l’anterior no té ja quasi argent, però aquesta, amb 5 anys canvia de ser d’argent amb una mica de coure, a tenir sols un 5% d’argent. S’ha de passar a pagar una part del sou en moneda i una part en nona (especies).
La qüestió religiosa
-Religió tradicional romana: pragmàtica ( do ut des , uotum ). Preguen demanant favors pagant-los amb sacrificis o ofrenes.
-Segle III: angoixa existencial i crisi de valors degut a aquesta inestabilitat
-Floració de religions orientals de tipus mistèric (Cíbele, d’Anatolia; Isis, d’Egipte; Mitra, que neix el 25 de desembre; Crist...)
-Prometen una vida futura; tenen rituals i cerimònies alienadors, perd la consciencia individual per agafar una consciencia col·lectiva; fomenten la solidaritat i la caritat; són religions exclusivistes (normalment per iniciats, bautisme, etc.). Món on hem vingut a patir, i on després si ens hem comportat, tindrem una altra vida millor al més enllà. Isis resucità, Crist també...
-Hi ha quatre emperadors, però l’imperi és un. concòrdia augustorum. S’intenta donar propaganda de bona avinença (Grup de Tetràrques, escultura dels quatre emperadors abraçant-se) Bona entesa entre emperadors.
Roma perd la capitalitat
Cada emperador posa una capital a la zona que controla. Normalment en zones frontereres, per poder-les defensar bé.
Maximià: Milà
Constanci Clor: Treveris (nord de les gàlies)
Galeri: Sírmium i Tesalonica
Dioclecià: Nicomèdia
DIVINITZACIÓ IMPERIAL
Filació simbòlica divina:
OCCIDENT: Hèrcules Orient: Júpiter
Maximià Herculius Dioclecià Iouius Augustus Iunior Augustus Senior
Constanci Clor Herculius Galeri Iouius Caesar Iunior Caesar Senior
CONCEPCIÓ ABSOLUTISTA DEL PODER
S’adopten rituals de les monarquies hel·lenístiques i de la monarquia persa: proskynesis (genuflexió) i adoratio. Els havien de besar la túnica, etc. total adoració.
-Nous títols i epítets: dominus noster (el nostre senyor/amo. Apareixien a les monedes com a D N, i tantes D i N com emperadors hi havia, en el cas dels quatre, apareixia DDDD NNNN) , felix, uictor, inuictus, sacer i domus sacra.
-Símbols de poder: Diadema radiada, corona solar (imita rajos de sol).
LES REFORMES DE DIOCLECIÀ
-Reforma territorial:
-Provincies: consulares (de rang senatorial, governen províncies mes importants), praesidies (de rang eqüestre (caballers) governen províncies de rang més baix), c orrectore s (governen les províncies d’itàlia)
-Diòcesis: Són les noves unitats territorials que agrupen les províncies. N’hi ha 12, i són governades pels Vicaris.
-Si tirem mes endavant, amb Constantí: PREFECTURES DEL PRETORI. N’hi ha 4, de les quals dependran les 12 Diòcesis, i de les quals dependran les 100 províncies.
REFORMES EXÈRCIT
DUX DUCES, nous comandants suprems de l’exèrcit. Per sobre seu només hi haurà l’emperador.
Incrementa el nombre de soldats fins a 500.000. Incrementa el nombre de legions, de 39 a 60.
L’ofici passa a ser hereditari. Per exemple un Limitanei (soldat que rep terres a les fronteres)
Els Comitatus són l’exèrcit que acompanya l’emperador, (Comes, companys) exèrcit de gran mobilitat, cavalleria.
I
