¡Descarga La sociología i la pretensió científica y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!
BLOC 0: INTRODUCCIÓ
·Què fa? La sociologia estudia els fets amb pretensió científica ·Per què? Per intentar comprendre la societat
La sociologia : -Estudia grups de persones -Té interès per costums, tradicions, valors... del col·lectiu humà -Mira com es veu afectada la vida col·lectiva -Mira com aquests individus interactuen i es relacionen
Durkheim diu: Fet social F 0E 0 Fet que esdevé generalitzat Weber diu: Situació social F 0E 0Aquella en que les persones orienten recíprocament llurs accions ·(aquests fets i situacions socials s’emmarquen en un espai i temps determinat)·
P. Berger: Les 3 lliçons de la sociologia:
- Les coses són com són (no com voldriem que fossin)
- Les coses no són sempre el que semblen (no hem d’autoenganyar-nos)
- Les coses poden ser diferents (i si volem les podem canviar) 5 punts de la sociologia:
- Entendre: la realitat (es posa des de dins però sense perdre l’objectivitat)
- Qüestiona: les suposades veritats de la realitat (no es toleren afirmacions absolutes)
- Estadístic: Tot i que la sociologia no és només una ciència d’anàlisis sinó tb d’interpertació
- Metodològic: Ha d’acceptar com a ciència que juga amb premisses mesurables i verificables
- Objectiva: Per allunyar-se de la objectivitat Sociologia com a forma de consciencia: (Mills li diu “imaginació sociològica”) -Irrespectuosa: no es respecta cap resposta, s’ha de comprovar qualsevol definició inicial. -Desemmascara: desvetlla allò que hi ha darrera els fets socials, mirar allò que s’amaga -Relativa: En relació a la liquositat del postmodernisme
Craig Colhoun: La S explica com les persones estan connectades entre elles No connexions = no societat “La societat és un conglomerat de connex. tant a nivell microS, mesoS i macroS.”
Comunicació: allò que es comparteix, allò comú XIX: associada al transport de bens i serveis “Societat Industrial” XX: rel amb la transmissió d’informació “Societat Global” A. Giddens: Intenta recollir 160 anys d’Hº de la S 1950: gran canvi pel cable transoceànic USA-Londres
Definicions de Com.: -Pt vista lingüístic: transmissió d’info entre emissor i receptor -Pt vista sociològic: forma de coneixement compartit dins d’una relació social. Comunicació com a base de tota acció social. -Definició consensuada: conjunt d’habilitats (tecnologia) i símbols (llenguatge) pk la gent es reconegui ell mateix en la seva relació amb els altres
Criteris per definir comunicació: Sentits humans F 0E 0 visual, tàctil, olfactiu, auditiu... tecnologia Tecnologia d’emissor-receptor F 0E 0 parla, escriptura, ràdio, inet... Relació social que esdevé en l’intercanvi d’informació societat comunicació Dicotomia: societat del coneixement vs Societat de la info. -La societat s’organitza segons les formes de com que hi ha.
-Els conflictes es generen per temes mediàtics que potser encara no estan establerts. -La comunicació é la base de tota relació personal
Weber: Interaccionisme simbòlic F 0E 0 No hi ha estructures que no siguin individuals Mead H.: Comunicació simbòlica F 0E 0 “l’altre significatiu”: persona amb una inflència més alta durant la primera etapa de la socialització ·El llenguatge ens fa ser autoconscients: -“Jo”: aquell que només expressa necessitats. No te consciència de si mateix. -“Jo social”: aquell que pren consciència de si mateix a través de la societat Ariel Hoschild: Interaccionisme simbòlic F 0E 0 De la mateixa manera que al món laboral no incremento la plantilla sinó que subcontracto a gent, també a l’entorn familiar subcontractem a gent (neteja, babysiters...) que ens treguin de l’entorn familiar. ·Analitza el comportament de com les hostesses de vol havien de reprimir les seves emocions perquè els que tenien por de volar no s’alteressin. Veu que com més l’occident depenen més dels serveis, més cal adequar les emocions a les condicions de treball. Els nous sociolegs diuen que per conèixer la nova societat cal analitzar a nivell microsociològic. -La com. (radio/tv) fa que les relacions microS passen a ser universalitzades.
Tecnologia 2 tendències que donen importància al component tecnològic (triangle anterior)
- Deterministes tecnològics: Prioritzen un protagonisme de la tecnologia en les formes de comunicació social, que són alhora les responsables de les noves relacions socials. ex: (^) Impremta: revoluciona i crea noves classes socials com la burgesia ·Les tecnologies obren pas cada vegada a una comunicació més sofisticada ·Les persones hem millorat les formes de captació, emmagatzament i emissió de la info. ·S’intenten superar els límits de l’espai i el temps ·Craig Calhoun: L’aparició de nous mitjans de com. fa aparèixer noves classes cosmopolites Autors -Raymond Williams: ·Intel·lectual danès, membre grup Birmingham ·Autor més important ·La tecno. té un paper fonamental, el paper de la informació: Qualsevol canvi/evolució tecnològica comporta una necessitat *·Distingeix 2 tipus de comunicació:
- L’organitzada a partir dels mitjans físics inherents al cos humà
- L’organitzada amb mitjans externs al cos. ·Mitjans amplificadors: la potència dels físics (telf) ·Mitjans emmagatzemadors: textos reproduïts (llibres) ·Mitjans alternatius: promouen formes de com impossibles amb els mitjans inherents al cos humà -Umberto Eco: ·Estudiós de la comunicació humana *·Estableix 2 tipus de comunicació: 1. Analògica: hi ha una similitud entre realitat i representació 2. Digital: relacions arbitraries entre realitat i representació. és necessari acord entre emissor i receptor ·La tecno ajuda més a fer la realitat analògica PERO la tecno ha portat a la digitalització de l’analogia Ex:^ El PC simula un complex tecnològic -Mark McLuhan: ·Els mitjans de com fan un paper important en l’evolució de la societat ·Els mitjans tenen un impacte tant elevat en l’emissor que va més enllà del missatge que es transmet *·Qualsevol acte de comunicació és diferent segons el canal que s’utilitza
BLOC 1: LA COMUNICACIÓ DE MASSES
Amb l’aparició de la radiodifusió i la tv, comença la com de masses Conseqüència del procés de modernització de la societat Societat massificada amb “ de la nova transmissió d’informació nou coneixement
Característiques ·Homogeni: El mateix discurs per tothom ·No presencial ·Discursos difosos en l’espai i el temps ·Paral·lel a la societat de masses ·Es rebaixa el nivell d’exigència intelectual ·Nombre de persones amb coneixements molt més elevat
Denis McQuail : cita característiques de cada element de la com. ·Font: institucions formals i legalitzades ·Emissor: són comunicadors professionals i formats actitud distant. és neutre i objectiu ·Receptor: reacciona davant el sms de manera previsible ·Missatge: el producte és (1) manufacturat, (2) estandaritzat i (3) multiplicat. ·Relació emissor – receptor: unidireccional ·Distància física entre emisor i receptor Fa una piràmide de la hª de la com: Com de masses Com institucional (entre les institucions) Com intergrupal (entre grups) Com. intragrupal (dins del grup) Com. interpersonal (entre les persones) Com. intrapersonal (a si mateix)
Comunicació mediàtica ·Gràcies a la digitalització i el nou context postmodern ·Creixent mediatizació i fragmentació del contingut ·No presencialitat
- Digitalització: treballa amb un únic suport tecnològic (digital) Tres nivells: automatització de la info -E passa a R ràpid gestionar bases de dades -E + info sobre R interacció de la info i coneixement entre E-R F 0E 0F 0E 0F 0E 0 -consum personalitzat
- Postmodernitat: Lyotard marca l’inici d’aquesta època amb “la condició postmoderna” desapareixen els grans relats l’individu torna a emergir per sobre del grup ·Giddens: autobiografia, cadascú se la construeix de manera reflexiva ·U. Beck: provoca que vincles socials siguin més trencadissos les relacions socials s’organitzen amb els mitjans de com. ·Característiques de la com mediàtica -Entramat institucional/empresarial i lugratiu: sms especialitzat pk no públic homogeni -Comunicació espectacular: no copresencialitat, ergo necessari element seductor -Comunicació sincrètica* (*fusió de coses): un canal de molts mitjans ex:^ Inet = video+txt+audio -Comunicació assimètrica: no interactivitat recíproca ex:^ puc trucar a en Cuní però no seré ell. Democràcia i MCM Democràcia El context sociopolític de l’emergència de la com de masses és un triangle:
Sense opinió pública no hi ha democràcia, i sense demo, no hi ha MCM. MCM Economia La llibertat d’expressió és l’altra cara de la democràcia: ·Tocqueville: 1. Hi ha d’haver un sistema legal que controli la democràcia
- No es pot avansar si no hi ha distribució de: €, poder i igualtat d’oportunitats
- Necessaria la opinió pública i els partits polítics. Per veure la qualitat de la democràcia en cada pais cal fixar-se en: -Com es garanteixen els drets de les persones -La separació de poders -Sistema electoral que permeti representar cada individu Només en societats democràtiques i amb llibertat d’opinió s’aprofiten els mitjans i tecnologies que faciliten la info a la gent, i aquesta llibertat d’expressió és la que impusal totes les tecnologies i MCM. Els MCM són la conseq. De les formes/societats occidentals avançades. Els MCM garanteixen el pluralisme: ens ajuden a escollir qualsevol camp de la nostra vida ·Pluralisme social té conseq. Positives (tocqueville) però tb riscos: -cada vegada més dificl la forma de cohesió social -cada vegada són menys importants algunes formes de cohesió social ex:^ Nacionalisme -sorgeix un pensament dèbil Els MCM fan paper de mediadors entre les institucions que busquen X i les persones. Això converteix els MCM en un element d’atenció social important en les societats avançades. No obstant, no vol dir que els MCM siguin poderosos
Economia de mercat i MCM Conseq. de l’emergència de l’economia de mercat: ·Fa útils els MCM a les empreses: plataforma perfecte per competir ·Permet entrar el sector privat dins dels MCM: competeixen entre ells per € Això fa que la cultura passi a ser una activitat industrial, no només lúdica: Cultura de masses. Cultura de masses: les obres no es caracteritzen per la seva sublimitat sinó per si són mediàtiques ·Banalització de la cultura ·Comporta que tot estigui determinat, no per l’exercici més eficaç, sinó per la seva capacitat de ser mediàtiques i treure diners F 0E 0 això perverteix els MCM Les institucions al final fan de mediadors entre uns i altres: ·creen i fan visible la societat ·ens proporcionen uns codis per integrar-nos en la societat ex:^ socialitzem en funció de gustos...
Socialització i mediació social Socialització: procés en que les persones s’integren en les societats. L’autonomia de l’individu està dividida en 3 parts: ·Interpersonal: plà d’igualtat entre 2 persones. Ningú pot imposar l’opinió. ·Institucional: l’autonomia de la gent està condicionada per les normes institucionals ·Mediàtic: l’autonomia de la gent es manté intacte. ex:^ ningú t’obliga a veure TV, ho fas pk vols Com actuen els MCM en la construcció de la realitat? ·Tota institució de mediació social és una forma de representació de la realitat. -una part de la realitat social només es coneix pels MCM ex:^ Coneixem la guerra x la TV ·La comunicació mediàtica obre portes a formes de relació virtual. Es sumen a les presencials. ·La representació mediàtica té un caràcter descontextualitzat: supera barreres de l’espai i temps -el txt és important pk és l’únic que té en comú E-R. -com a E, cal saber la forma/imatge + adient /// -com a R, estas obligat a confiar amb E.
Prové del conductivisme i utilitza tècniques quantitatives Es pregunten: qui diu què amb quins mitjans i quines conseqüències porta? És la tradició hegemònica en la investigació de la com de masses en la ½ meitat del S.XX
Talcott Parsons (1902-1972): Capacitat d’adaptació de la societat als canvis -Defensa que ♀ han de desenvolupar els rols expressius. ex:^ cuidar al nen, etc. ♂ han de desenvolupar els rols de subsistència. ex:^ portar €, perpetuació d’espècie -Cada persona té una f(x) harmònica però quan ♀ s’incorpora al treball, es desajusten els rols! -MCM: Han de reproduir els valors del sistema i transmetre’ls: ha de cohesionar i regular. -CONTRAS: No té en compte que, tot i això, al llarg de l’Hª hi ha canvis que els MCM no han pogut controlar. ex:^ Ningú va preveure la caiguda de Berlín o la crisi del petroli El funcionalisme no permet veure els canvis que es produeixen fora dels MCM, sinó que només es pot controlar allò que va bé. Idea útil al MK, Publi, Eco, etc, per això sempre ha estat ben funcionada.
Harold Laswell: Tª de l’agulla hipodèrmica -1ª aportació funcionalista important en els MCM que marcarà les posteriors investigacions soc. -Propaganda: És més convincent, barata i eficient per crear una cohesió política. Els MCM ataca personal i individualment la societat, i els hi introdueix el sms. És un mitjà per un fi: “el propòsit es conduir a la gent a realitzar les seves tasques sense que es qüestionin res” Hitler. -Els MCM són instruments indispensables per la gestió governamental de les opinions. 4 f(x): ·Vigilància d’entorn: revelen tot allò que pot amenaçar el sistema ·Organització de la societat per respondre amenaces de l’entorn: la com. activa els organismes. ·Tenen un paper important com a transmissors d’una herència ·Creen vincles nacionals.
Paul Lazarsfeld: Tª dels 2 esglaons de la comunicació -Posa en dubte la tª de Laswell: els MCM no actuen de manera directe en l’individu, el context també té un paper important -Menciona 2 funcions dels MCM: ·Reafirma les normes socials vigents ·Serveixen com a narcòtics, que tenen efectes secundaris imprevisibles. -Tª dels esglaons de la comunicació: ·Els sms electorals tenen una influencia a doble nivell:
- Influeixen els líders d’opinió
- Influeixen la resta de la societat: Aquests no reben la info políticament bruta, sinó la info depurada dels interessats (líders d’opinió) sobre el tema. ·Aquests sms depenen d’unes variables -Grau d’exposició als mitjans -Caràcter diferencial dels mitjans -Tipus de continguts -La predisposició psicològica de l’audiència.
Blumer i McQuail: Tª dels usos i gratificacions -Diuen el contrari de l’agulla hipodèrmica -Els MCM no imposen cap sms, la gent és qui imposa el sms.
Niklas Luhman: Tª de la tematització -En un món tant complex fan falta processos que ens facilitin la vida. -Els MCM són instruments que ens ajuden a simplificar-la:
·Seleccionen els continguts ·Estableixen l’ordre d’importància dels continguts seleccionats ·Simplifiquen els temes i la informació -L’opinió pública només tindrà opinió dels temes que s’hagin seleccionat -Els MCM generen confiança i ens donen pts. de coincidència (tothom els comparteix) -Ens permeten accedir a mons que sinó estarien lluny de la gent (administració, militar, etc)
Teoría Crítica dels MCM Prové de l’arrel marxista Es proposa analitzar de manera crítica la societat capitalista Com la tª marxista: -Infraestructura: com s’organitza l’economia, política, etc. depenent d’aquests 2, els -Supraestructura: com s’organitzen la cultura, els valors, etc. MCM s’organitzaràn millor.
Escola de Frankfurt: -Es crea al 1923, tots són intel·lectuals alemanys del S.XX, procedència jueva -Crítica de la ideologia capitalista a partir de la indústria de la cultura. ex: (^) Adorno diu que la massa no participa en la cultura de masses, sinó que uns pocs la creen. -Aquest model de societat crea un model conformista. -Perills:
- La cultura comporta la homogeneïtzació Això esdevé com a instrument de
- Limita les possibilitats creatives de la societat dominació simbòlica en la massa
- Walter Benjamin : Amb els MCM es trenca l’aura L’aura només es pot percebre quan la tenim en directe Revolució sensorial: es per l’autenticitat de les obres d’art al reproduir-se
- Henry Marcuse : L’home unidimensional crea la societat unidimensional Tot s’adapta a la lògica del mercat. Els MCM no alliberen l’individu sinó que limita les seves possibilitats
Schiller i Mattelart: Imperialisme Cultural -Schiller: Al 1969 mira en qui són els propietaris dels mitjans. Internet = militars -Mattelart: diu que la publi de les multinacionals controlen el contingut dels MCM. ex: (^) UNESCO encarrega un estudi de com s’analitza el flux d’info, constata que el 80% d’info mundial estava en mans de 5 empreses. -Imperialisme Cultural: Tota la cultura es conduïda a respondre una única visió.
Glasgow Media Group: Es fan dos estudis importants
- Bad News : Analitzen els continguts informatius de la BBC i veuen que sempre tendeixen a donar més credibilitat a les versions oficials. Això no és només manipulació governamental sinó que també per comoditat se’n van a les fonts estables.
- Moe Bad News : Als serials televisius predominen més els grups dominants. També els anuncis els actors són d’origen local.
Estructuralisme als MCM Busca les estructures/lleis que s’amaguen dins de la societat i determinen aquesta, permeten entendre-la. ex:^ Gràcies a patrons comuns, 2 tius diferents entenen el mateix al veure TVnotícies.
Fonts d’on prové:
Car acte rísti que s del cam p peri odís tic
aquests ex:^ Cuní no diu el que vol, sinó el que ha de dir -No sempre és fàcil delimitar les fronteres entre els camps ex: (^) El camp polític també depèn del periodístic -Els camps evolucionen al llarg del temps ex: (^) La TV és hegemònica ara, però abans ho era la premsa -Cada camp té unes lleis pròpies perquè funcioni -Dins de cada camp hi ha una manera de fer pròpia i un coneixement especialitzat
-Habermas: ·Forma part de la segona generació de l’escola de Frankfurt. ·Es centra en factors menys econòmics i més en valors, cultura, coneixement, etc. ·A finals dels 80’ no es tradueix la seva obra i comença a tenir importància ·Analitza com al S.XVIII es crea un nou àmbit que promou el coneix. la cultura i el debat: l’esfera pública (la formen teatres, cafès, biblioteques, diaris, etc). ·Aquesta esfera pública es lliure i democràtica ·Proposa tornar a crear aquest espai de racionalitat comunicativa, lliures i no supeditats. ·Internet es presenta com aquesta esfera lliure. -Noam Chomsky: “La fabricació del consentiment ·Visió crítica als MCM: són instruments a disposició del govern per fer propaganda ·MCM són fàbriques de consentiment : fa que la gent doni suport al discurs oficial i hegemònic ·Qualsevol pensament diferent és difícil de dir, i si són expressats la gent castiga el mitjà. ·Hi ha 5 sistemes de control:
- Econòmic: digues el que s’ha de dir o no vendràs
- Publicitat: digues el que s’ha de dir i tindràs publi i et coneixeran
- Presumpció de veracitat de les fonts oficials: si no dius el que diu la massa no et creuran.
- Càstig: ves contra el govern o empresaris i no tindràs ex^ exclusives o altres
- La gent només accepta opinions conservadores -Noelle Newmann: “L’espiral de silenci” ·Parteix de que tothom té una idea de les opinions dels demés respecte a qualsevol tema. ·Això determina la manera que la gent expressa les seves opinions ·Els MCM influeixen de manera subtil en l’opinió pública: Espai on la gent busca info sobre tot ·Això fa que si algú opina diferent, es sent marginat i calla = Espiral de silenci -Tot i que la nostra opinió minoritària sigui més sensata -No obstant, també hi ha persones que poden no seguir aquest patró. ·Als MCM també passa que si un fet no és mediàtic, no se’n parla
BLOC 3: ELS NOUS MEDIADORS SOCIALS
Els MCM com a nous actors socials Ens aproximem als MCM per dos perspectives: -Quina funció desenvolupen en la societat -Quins rols hi ha dins de les institucions
Va costar més d’un segle reconèixer els MCM com a institucions socials. -Abans eren actors vinculats a altres institucions socials ex:^ Partits polítics -En el 3/3 del s. XX són institucions econòmiques que obtenen beneficis i busquen audiència. -Ara són teòricament independents, però hi ha institucions que busquen lucrar-se amb els MCM. ·No obstant, s’intenta impedir que els continguts estiguin controlats. Fan falta institucions que gestionin i rendibilitzin tot el sistema. ·rendibilitzar tant el programa com també l’inversió tecnològica
Estructura interna dels MCM Distingim 3 tipus de rols: -Propietaris: Aporten capital -Professionals: Aporten creativitat -Públics: Aporten capacitat de consumir
Propietaris: Sense propietaris no hi hauria MCM, però ells esperen beneficis És difícil delimitar els propietaris quan el MCM és públic (de l’estat) El Marxisme diu que els propietaris determinen tots els continguts Professionals: És la força de treball que es ven als propietaris Creen i organitzen continguts que capten l’audiència Venen la seva capacitat creativa per capturar audiències Públics: Abans els actors eren passius, ara es permeten diverses formes d’interactuació. La interactuació aporta coneixement als professionals per fer millor la seva feina. No només són participants sinó que tb s’estan convertint en protagonistes.
El poder i els MCM Funcionalista: Institució molt independent a diferència de les altres. els MCM són el 4t poder (després del legislatiu, executiu i judicial) Marxista: Són hiperdependents de les altres institucions
El poder polític sempre intenta controlar els MCM. Si juguen al seu favor, PP ben parat. No hi ha una total independència dels MCM respecte el PP, sinó que hi ha graus de dependència. La política fa servir els MCM per: -Legislació: posa límits a la gent per evitar ex:^ monopolis -Control de propietat: -Control publicitari:
L’economia i els MCM El poder econòmic té dues mesures per influenciar els MCM -Publicitat: Les empreses a canvi de patrocinar-se oferexen diners -Propietat: Les empreses inverteixen en el MCM per obtenir un benefici (Godó, Prisa, etc). El grau d’influència varia segons la rendibilitat del mitjà: si el MCM té €, no necessita empreses.
Tot i que l’economia pugui controlar un MCM, sempre dependrà de l’audiència.
Podem classificar en funció de diferents criteris: -Tipus de propietat: ·Pública: municipal, estatal, etc. ·Privada: accionistes i tal. -Àmbit d’actuació: ·Transnacionals: CNN, BBC, etc. ·Estatals: dins de les fronteres. TV ·Regionals: TV3, Canal9, etc ·Locals: BTV, L’H, etc. -Estructura de difusió (segons el número de suports que controlen) ·Multimèdia: institucions amb més d’un suport. ·Monomèdia: institicions amb un únic suport.
BLOC 4: El discurs mediatic
Construcció Mediàtica L’element mediàtic no és només el txt F 0E 0 Existeix un conjunt dinàmic El receptor també fa una interpretació del txt que reb
EMISSOR TXT RECEPTOR
REALITAT INTERPRETACIÓ
SENTIT SIGNIFICAT
RECEPTOR:
-Umberto Eco: Hi ha tantes interpretacions com receptors. Això no és cert: hi ha variables que permeten que molts receptors ho interpretin igual (variables com ètnia, gènere, edat, etc) TXT: Al parlar de text parlem de: 1. Paraula Escrita Aquests tres valors són sincretics, és a
- Paraula Verbal dir, que estan en diversos suports.
- Imatge EMISSOR: Sentit mediàtic: Allò que volen donar els emissors. Els textos es creen pk tinguin sentit mediàtic.
- Blumer McQuail diu que “el sentit mediàtic és molt intuïtiu”
- Si sentit mediatic = Audiència = Diners = Objectiu ppal dels MCM
Reflexions sobre la construcció mediàtica
- l’activitat dels creadors de txt no la poden separar del context social en que es troba -En la nostra societat plural, el discurs que es projecta prové de visions i origens molt diversos. ex: (^) La TV la mira tothom, per tant el discurs ha de ser per tothom.
Gèneres de creació i interpretació Tot discurs mediàtic té unes bases Els gèneres poden ser aquestes bases que actuen com a normes. -Permeten organitzar la feina dels autors ex:^ Telenovela, esperes trobar X característiques -Facilita la feina tant d’emissors com receptors ex:^ productes més facils de crear i treure €.
Tipus de gèneres: -Actualitat: 2 tipus -Actualitat d’informació: parla sobre l’actualitat (noticia de nena italiana que vol morir) -Actualitat de divulgació: parla sobre temes transcendents (l’eutanàsia) -Entreteniment: 3 tipus -Drama: la vida d’algu -Competició: concursos -Espectacles: Futbol Els sociòlegs vinculen la seva existència pq la gent necessita desconnectar del treball Espectacularitat perquè si -Comunicació empresarial: (la publicitat) Neix de la necessitat dels MCM de tenir € i de les empreses de fer-se veure
Anàlisi de continguts: contextos de producció -R mai sap en quein sentit fan les coses els E -E no sap si el txt arribarà igual a R -Per analitzar el txt, sempre cal veure el seu context.
BLOC FINAL: Últimes reflexions
La sociologia busca:
