¡Descarga Transició democràtica y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!
Unitat 15: Transició, democràcia i autonomia
1. La transició cap a la democràcia (1975-1978)
1.1. De l’immobilisme al reformisme El 22 de novembre del 1975 Joan Carles de Borbó va ser proclamat rei d’Espanya i va disposar que Carlos Arias Navarro seguís al capdavant del govern. S’esperava un programa reformador que portés a un democratització, però Arias Navarro es va limitar a proposar petits canvis.
L’oposició va prendre iniciativa i va definir un programa comú, les dues plataformes de l’oposició es van fusionar en Coordinación Democráctica. A Catalunya es va crear el Consell de Forces Polítiques de Catalunya (11 partits) i l’Assemblea de Catalunya. Aquestes forces antifranquistes van promoure mobilitzacions populars que reclamaven llibertats democràtiques, amnistia i Estatut d’Autonomia.
Durant aquells anys augmenta la conflictivitat laboral, la qual es trobava molt polititzada, per això a les reivindicacions laborals o salarials s’hi afegia la demanda de la democràcia i la llibertat. Les manifestacions de l’hivern del 1975-1976 van ser molt importants a Catalunya, al País Basc i a Madrid. Tot això desacreditava el projecte de reforma d’Arias Navarro.
El polítics franquistes, per altra banda, demanaven la continuïtat del règim i exigien més repressió policíaca. El 30 de juny de 1976 el rei i els seus col·laboradors van forçar la dimissió d’Arias Navarro. Van imposar Adolfo Suárez.
1.2. La reforma política d’Adolfo Suárez El nou govern va proposar fer la Llei de Reforma Política:
- Reconeixia els drets fonamentals de les persones
- Donava el poder legislatiu en exclusiva a la representació popular
- Establia un sistema bicameral (Congrés i Senat) elegit per sufragi universal
Per imposar la proposat calia neutralitzar la resistència dels immobilistes.
Suárez va aconseguir que les Corts l’aprovés presentant-la, enlloc de com una ruptura, com un canvi d’una legalitat a una altra. Però establia unes garanties:
- No era negociable la monarquia
- No era negociable la sobirania única
- No s’exigirien responsabilitats polítiques
Es va fer un referèndum sobre la llei el 15 de desembre de 1976 i va ser aprovada (81%).
Suárez va fer desaparèixer les institucions del franquisme i va negociar amb l’oposició unes eleccions democràtiques. L’abril del 1977 Suárez va legalitzar el partit comunista i això va suposar una crisi de govern i l’enfrontament amb els militars.
Es va configurar un panorama polític.
- Partits de l’esquerra. Oposats al règim franquista: PSUC-PCE, PSC-PSOE.
- Dretes. Nou partit: Alianza Popular, liderada per Fraga Iribarne i exministres franquistes.
- Des del govern: Unión de Centro Democrático (UCD), sota la direcció d’Adolfo Suárez.
El procés de Transició es va accelerar, ja que es desenvolupava en unes circumstàncies difícils:
- Crisi econòmica
- Onada de mobilitzacions socials
- Brots de violència
- Actes terroristes (ETA, GRAPO)
- Resistència dels sectors més ultres del franquisme
Finalment, els reformistes exfranquistes van pactar amb l’oposició democràtica.
1.3. Les eleccions democràtiques del 1977 Les eleccions generals del 15 de juny del 1977 van donar com a resultat un sistema polític bipartidista:
- UCD va aconseguir 166 diputats
- PSOE va aconseguir 168 diputats
- PCE i Alianza Popular van quedar molt per sota
A Catalunya el triomf va ser per a les esquerres: PSC i PSUC.
Tot i no tenir majoria absoluta, Adolfo Suárez (UCD) va formar el primer govern democràtic després de la Guerra Civil. La missió principal era elaborar una nova Constitució, s’iniciava també una etapa de consens polític.
2. La Constitució del 1978 i l’Estat de les Autonomies
La Constitució del 1978:
- Va començar la política de consens.
- Va ser el resultat d’un acord entre diverses forces polítiques.
Tenia un caire progressista i presentava certa ambigüitat, ja que hauria de ser acceptada tant per la dreta com per l’esquerra. Va ser sotmesa a referèndum el 6 de desembre de 1978 i es va aprovar.
Defineix Espanya com:
- Un “Estat social i democràtic de dret”
- Amb una monarquia parlamentària en què la corona té una funció representativa
- Les forces armades estan sotmeses al poder civil
- Regula la separació de poders
- Instaura el Tribunal Constitucional com a instància suprema
- Declaració de drets fonamentals i llibertats civils i polítiques
Es va iniciar la descentralització, amb la creació de comunitats autònomes, totes regulades mitjançant estatuts que inclouen:
- Òrgans legislatius, elegits per sufragi universal (parlament)
- Executius (govern)
- Fixar les competències
- Dret civil català
- Turisme
- Cultura
- Investigació
Les compartides:
- Treball
- (^) Justícia
- Ports i aeroports
Es creava també una policia autonòmica: Mossos d’Esquadra.
El finançament provenia de
- Transferències de l’Estat
- Recursos propis generats per la generalitat
- Impostos cedits totalment o parcialment per l’Estat
4. L’etapa del consens polític (1978-1982)
La política de consens consistia en buscar un ampli acord entre partit polítics en les qüestions
més important per construir un nova democràcia i tractar els problemes econòmics i socials
urgents.
1.6. Crisi econòmica i Pactes de la Moncloa La Transició va coincidir amb la crisi econòmica internacional provocada per la pujada de preu del petroli. A Espanya es van reduir les exportacions, les inversions estrangeres, els ingressos per turisme i es va produir la tornada dels emigrants d’Europa. La crisi energètica va dur a una crisi industrial i va augmentar la inflació.
En l’economia catalana, va aturar-se el creixement, va caure l’activitat econòmica i va augmentar l’atur. També es va alterar l’estructura, el sector tèxtil i agrari, la producció de maquinària i la construcció van perdre més del 25% de llocs de treball. Les comarques industrials van ser molt afectades.
Per fer front a la crisi es va arribar a un consens polític i social: signatura dels Pactes de la Moncloa (octubre del 1977). Aquests contenien:
- acords per a la reforma i el sanejament de l’economia
- programa de modificacions jurídiques i polítiques
Els objectius fonamentals eren:
- Reduir la inflació
- Repartir equitativament els costos de la crisi
Per això:
- Ordenació del transport
- Medi ambient
- Es va devaluar la pesseta
- Es va dissenyar una estratègia per a controlar la despesa pública
- Es va acordar un programa per racionalitzar el consum d’energia
- Es va pactar una moderació salarial
La reforma tributària havia de permetre a l’Estat recaptar molt més i de manera justa. Es basava en: Impost Extraordinari sobre el Patrimoni (1977) i l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) (1978). Tot això donava a Espanya més recursos per pagar els costos de la crisi i crear les bases de l’Estat del Benestar. Es va reformar també la Seguretat Social augmentant el finançament públic.
1.7. El segon govern de Suárez (1979-1981) Les eleccions del 1979 van tenir com a resultat el triomf de la UCD de nou. En aquest segon mandat es va generar una crisi dins el partit. A les eleccions municipals de l’abril de 1979 en la majoria de grans ciutats es van formar ajuntaments d’esquerra. A les eleccions autonòmiques del País Basc i de Catalunya la UCD va perdre la meitat dels vots.
L’oposició guanyava força i es beneficiava de la inestabilitat. Al maig de 1980 el PSOE va presentar una moció de censura, però va fracassar. El gener del 1981 Suárez va dimitir com a president del govern i del partit, ja que a més rebia pressió per part d’empresaris, militars...
1.8. (^) El cop d’Estat del 23-F El 23 de febrer de 1981 al Congrés dels Diputats es votava la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo. Un grup de guàrdies civils, comandats per Antonio Tejero, van irrompre per la força, mantenint detinguts els diputats. També Milans del Bosch es va revoltar a València per imposar un cop d’Estat militar.
Es volia paralitzar el procés democràtic i fer guanyar importància a l’exèrcit. El rei per televisió aquella mateixa nit va censurar l’activitat dels revoltats i va donar suport al règim constitucional.
