Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Treball de la religió, Apuntes de Cultura Clásica

Treball de la religió del món clàssic

Tipo: Apuntes

2022/2023

Subido el 20/05/2024

judit-nicolau-gonzalez
judit-nicolau-gonzalez 🇪🇸

3 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Treball de religió
Els noms dels déus:
nom
llatí
competències
representació i atributs
Zeus
Júpiter
déu del cel i dels fenòmens
atmosfèrics, de la justícia,
déu suprem
barbut, assegut en un tron, amb
un llamp o el ceptre a la mà,
àguila
Hera
Juno
deessa del matrimoni
diadema, asseguda en un tron,
paó
Posidó
Neptú
déu del mar i dels
terratrèmols
barbut, trident, peix, cavall i carro
Hades
Plutó
déu dels inferns que regna
sobre els morts
barbut, assegut en un tron o
conduint un carro, sostenint un
ceptre, una cornucòpia o una
forca bident, acompanyat del ca
Cèrber
Demèter
Ceres
deessa de l'agricultura,
donà el blat i les lleis als
homes
espigues de blat, falç, torxa, serp
Hèstia
Vesta
deessa de la llar familiar i
pàtria
flama, ase
Afrodita
Venus
de l'amor, de la sexualitat i
de la bellesa
normalment nua, sobre una
petxina, amb una poma, coloms,
pardals
Ares
Mart
déu de la guerra
sense barba, cuirassa, casc, escut,
llança, gall
Hefest
Vulcà
déu del foc i dels ferrers
lleig, coix i brut, tors nu, tenalles,
martell i enclusa
Atena
Minerva
deessa de la guerra, de la
saviesa, la intel·ligència i
dels artesans.
ègida, casc, llança, escut, olivera,
òliba
Àrtemis
Diana
deessa de la caça i els
boscos, la virginitat i els
parts, lluna
arc i carcaix, mitja lluna, cérvol,
gos, acompanyada de les nimfes
Apol·lo
Apol·lo
déu de la bellesa, la
música, les arts, la raó,
l'endevinació i el sol
jove bell i sense barba, amb lira o
arc i carcaix, corona de llorer,
corb
Hermes
Mercuri
missatger dels déus, déu
del comerç i dels lladres,
guia els morts als inferns
sense barba, amb sandàlies i
barret amb ales, caduceu i capa
Eros
Cupido
déu de l'amor
jove o nen nu, amb arc, fletxes i
ales a l'esquena
Dionís
Bacus
déu del vi, de l'irracional i
del teatre
copa, vinya, pàmpols, tirs,
pantera, acompanyat dels sàtirs i
de les bacants
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Treball de la religió y más Apuntes en PDF de Cultura Clásica solo en Docsity!

Treball de religió Els noms dels déus:

nom

llatí

competències representació i atributs

Zeus Júpiter déu del cel i dels fenòmens

atmosfèrics, de la justícia,

déu suprem

barbut, assegut en un tron, amb

un llamp o el ceptre a la mà,

àguila

Hera Juno deessa del matrimoni diadema, asseguda en un tron,

paó

Posidó Neptú déu del mar i dels

terratrèmols

barbut, trident, peix, cavall i carro

Hades Plutó déu dels inferns que regna

sobre els morts

barbut, assegut en un tron o

conduint un carro, sostenint un

ceptre, una cornucòpia o una

forca bident, acompanyat del ca

Cèrber

Demèter Ceres deessa de l'agricultura,

donà el blat i les lleis als

homes

espigues de blat, falç, torxa, serp

Hèstia Vesta deessa de la llar familiar i

pàtria

flama, ase

Afrodita Venus de l'amor, de la sexualitat i

de la bellesa

normalment nua, sobre una

petxina, amb una poma, coloms,

pardals

Ares Mart déu de la guerra sense barba, cuirassa, casc, escut,

llança, gall

Hefest Vulcà déu del foc i dels ferrers lleig, coix i brut, tors nu, tenalles,

martell i enclusa

Atena Minerva deessa de la guerra, de la

saviesa, la intel·ligència i

dels artesans.

ègida, casc, llança, escut, olivera,

òliba

Àrtemis Diana deessa de la caça i els

boscos, la virginitat i els

parts, lluna

arc i carcaix, mitja lluna, cérvol,

gos, acompanyada de les nimfes

Apol·lo Apol·lo déu de la bellesa, la

música, les arts, la raó,

l'endevinació i el sol

jove bell i sense barba, amb lira o

arc i carcaix, corona de llorer,

corb

Hermes Mercuri missatger dels déus, déu

del comerç i dels lladres,

guia els morts als inferns

sense barba, amb sandàlies i

barret amb ales, caduceu i capa

Eros Cupido déu de l'amor jove o nen nu, amb arc, fletxes i

ales a l'esquena

Dionís Bacus déu del vi, de l'irracional i

del teatre

copa, vinya, pàmpols, tirs,

pantera, acompanyat dels sàtirs i

de les bacants

1. Busca paraules derivades dels noms dels déus i explica la relació del significat: Neptú, Posidó, Atenea, Ceres, Venus, Afrodita, Mart, Apol·lo, Mercuri, Hermes, Eros, Dionís. Neptú: - Neptúnic: usat antigament a geologia per a referir-se a les roques amb un origen aquàtic o marí. Es relaciona amb Neptú perquè era el Déu romà del mar. - Neptuni: Element químic de la taula periòdica dels elements. Anomenat pel planeta Neptú, que ve del déu romà dels mars. Posidó : - Posidònia: alga dels vidriers (planta aquàtica). Deriva de Posidó, Déu grec dels mars. Atenea : - Ateneu: Lloc on es reuneixen associacions científiques i literàries, és a dir, com una reunió de savis, el qual es una condició que destacava en la deessa Atenea. Ceres : - Cereal: blat, ordi, arròs, sègol etc. És una planta gramínia. Es relaciona amb Ceres, deessa de l’agricultura i el blat, ella s’associava amb la idea de fertilitat i abundància. - Cervesa: Beguda que és producte de la fermentació dels cereals, especialment l’ordi. La paraula també deriva de la deessa de l’agricultura. - Cerealicultura : conreu dels cereals. Venus: - Veneri: relatiu a l’acte sexual. El terme fa referència a Venus perquè ella era la deessa romana de l’amor, la bellesa i la sexualitat. També s’utilitza per a referir-se a la malaltia contagiosa que es transmet a través de l’acte sexual. Venus, a més de ser deessa de l’amor i la sexualitat, també ho era de la prostitució. Aleshores, veneri també designa les malalties per transmissió sexual. Afrodita: - Afrodisíac: Que excita als desitjos sexuals, per això es relaciona amb Afrodita, atès que era la deessa de l’amor, la sexualitat i la bellesa. - Hermafrodita: Que té els òrgans reproductors propis dels dos sexes. Mart : - Marcial: que té un caràcter guerrer. El seu significat és relacionat amb Mart, Déu de les guerres. - Marcià: Habitant de Mart, planeta que rep el nom del déu romà Mart.

Flora:

  • Flora: en la mitologia romana era la deessa de les flors, els jardins i la primavera. La flora és el conjunt d’espècies vegetals que creixen en una regió.
  • Floral: relatiu o pertanyent a les flors. Pomona:
  • Pomona: deessa romana encarregada de protegir la fruita i els fruiters, així com dels jardins i horts. És un terme obsolet que s’utilitzava per descriure els fruits d’una comarca.
  • Pomologia: branca de la botànica dedicada a l’estudi, descripció, identificació i classificació de les fruites. 3. Els planetes reben el nom dels déus; els seus satèl·lits reben noms relacionats amb els déus que els donen nom. Busca el nom dels satèl·lits i relaciona’ls amb el déu. (Saturn queda al marge). Terra: Deessa Mare Terra del panteó romà.
  • Lluna: Deessa romana que representa el poder femení. En la mitologia grega se l’anomenava Selene, i era la tità que personificava la lluna. Mart: Déu de la guerra
  • Fobos i Deimos: eren uns bessons de la mitologia grega i fills d’Afrodita (Venus en la mitologia romana) i Ares (Mart en la mitologia romana). Fobos era el déu de la por i Deimos era el déu del pànic. Urà: Déu grec primordial, Déu del cel. Té 27 satèl.lits coneguts però a diferència de la majoria de satèl.lits del sistema solar, els seus noms no provenen de la mitologia sinó que prenen el nom dels personatges de les obres de William Shakespeare i Alexander Pope.
  • Miranda, Ariel, Umbriel, Titània, Oberó són els més grans. Neptú: Déu dels mars i terratrèmols. Els seus 14 satèl·lits són deïtats aquàtiques menors de la mitologia grega.
  • Tritó, Nereida, Halimedes, Sao, Laomedeia, Psàmate, Proteu, Larissa, Nàiade, Talassa, Despina, Galatea, Hipocamp, Neso Júpiter: Déu principal de la mitologia romana, pare de Déus i homes. Té 95 satèl.lits. Els 4 més grans són els següents, i la relació que tenen amb Júpiter és que es va enamorar d’ells:
  • Ganímedes: heroi diví en la mitologia grega, que fou raptat per Zeus (Júpiter en la mitologia romana)
  • Cal.listo: nimfa del bosc de qui Júpiter es va enamorar
  • Io: nimfa del bosc
  • Europe: princesa fenícia Mercuri i Venus no tenen satèl.lits.

4. Vocabulari divers: troba paraules derivades i la relació de significat: hieron: Les paraules derivades de "hieron" estan relacionades amb el concepte de temple o l'àmbit sagrat - Hieràtic: es refereix a les coses sagrada. - Hierarquia (variant en desús de jerarquia): fa referència a l'organització jeràrquica en el context religiós. - Hieròglif (variant en desús de jeroglífic): són els símbols pictogràfics utilitzats en algunes formes d'escriptura jeroglífica. - Hierofanta: sacerdot, especialment el que iniciava en els misteris sagrats. Theos: Les paraules derivades de "theos" estan relacionades amb el concepte de déu o deïtat. - Teologia: estudi sistemàtic de les creences i doctrines religioses - Teocràcia: sistema de govern en què Déu o les deïtats són reconegudes com a autoritat suprema. - Politeisme: creença en mols déus. - Monoteisme: creença en un sol déu. Manteia: paraules acabades en - mancia provenen d’aquest terme grec, que significa endevinació. - Quiromància: art d’endevinar el futur mirant les mans. - Cartomància: art d’endevinar el futur mirant les cartes. - Ornitomància: art d’endevinar el futur segons el vol i el cant dels ocells. - Geomància: art d’endevinar interpretant figures fetes a la terra. Pitó: Les paraules derivades de "Pitó" estan relacionades amb el santuari de Delfos i el seu oracle. - Pitonissa: antigament era la sacerdotessa d’Apol·lo que pronunciava els oracles en el temple de Delfos. Ara ens referim a la dona que té poders màgics per endevinar coses. - Pitó: actualment és un gènere de serp. Antigament, el Pitó era una serp enorme que vivia amagada en una cova i vigilava l’Oracle de Delfos. 5. Explica la història dels mots: Hecatombe: prové del grec hekatombe i està format per hekatom, que significa ‘cent’ i be , ‘bou’. En l’Antiga Grècia, l’hecatombe era un sacrifici en el qual es mataven 100 bous com una ofrena als déus. Actualment, el significat fa referència a una gran matança o destrucció. Holocaust: prové del grec holokauston i està format per holos, que significa ‘tot’i kaustos , ‘cremat’, doncs antigament s’utilitzava el terme per descriurea un sacrifici en el que es cremava la víctima. A partir de la Segona Guerra Mundial, el terme es va referir a l’extermini dels jueus en l’Alemanya nazi.