¡Descarga Treball filosofia y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Filosofía solo en Docsity!
PROBLEMES FILOSÒFICS II: Pràctiques de filosofia pràctica
John Rawls i la Justícia
com a Equitat
La ficció objectivadora del contractualisme
Josep Marcet Bartra (Grup B1) NIUB: 1609490 10/01/
L'intent de Rawls de dur a un ordre superior i més general la teoria del contracte social buscant una justícia com a equitat que no parteixi d'una concepció determinada del Bé i que, per tant, respecti el pluralisme ètic, incorre en una fal làcia de petició de principi que invalida, almenys formalment, algunes de les seves pretensions.
Resum:
Paraules clau : contracte social, equitat, pluralisme ètic, vel d'ignorància, determinació social.
1
Índex.
2
El plantejament de Rawls s'emmarca dins la tradició del positivisme jurídic. Aquesta tradició s'oposa al iusnaturalisme, que busca un fonament heterònom per a la llei humana (ja sigui la llei divina o natural o la pròpia natura humana) i considera el caràcter formal del Dret la seva característica fonamental. Aquest Dret és així doncs autònom i depèn exclusivament de la codificació sistemàtica de lleis positives. El problemes de la filosofia pràctica, com la justícia o la llibertat han de ser tinguts en compte però no com a fonament del Dret sinó com a part del seu caràcter formal.
Això és important en Rawls, ja que la teoria de la justícia que elabora no busca en cap moment una justícia que hagi d'esdevenir el fonament d'un sistema legal sinó quelcom intrínsec a les lleis positives. La justícia de la qual s'ocupa en la seva reflexió fa referència, sobretot, a la distribució dels bens produïts per la cooperació social, és a dir, es tracta d'un anàlisi de la justícia distributiva, que va aparellat necessàriament amb els seus determinants socials, polítics i econòmics. La justícia que interessa a Rawls és aquella que s'ocupa de l'estructura bàsica de la societat, de la distribució dels béns i dels drets i deures. En això està d'acord amb un altre dels més eminents teòrics del Dret, Hans Kelsen 1 , que considera que la justícia és una qualitat possible, però no necessària, d'un ordre social que regula les relacions mútues entre els homes i només secundàriament una virtut humana.
Un altre punt interessant és que la seva teoria és, tal com ell l'anomena, una teoria de compliment estricte , és a dir, que s'ocupa dels principis de justícia, en oposició a una teoria de compliment parcial , que tractaria sobre la manera d'abordar la injustícia.
3. El contracte social en Rawls
Donat que Rawls s'ocupa de la justícia distributiva, és important destacar alguns conceptes en relació amb la seva visió de la cooperació social. Citarem, per començar la seva definició de societat:
"una societat és una associació més o menys autosuficient de persones que en les seves relacions reconeixen que certes regles de conducta els obliguen i que, en general, actuen d'acord amb elles."
1 Kelsen H., ¿Qué es justícia? Barcelona: Ariel;2008.
Així doncs, tota societat ha de tenir un codi de conducta més o menys fixat i compartit, encara que no sigui estrictament legal. Aquesta societat persegueix el benefici mutu dels seus integrants i és a fi de garantir aquest benefici que s'han de tenir en compte les regles de conducta. L'esquema doncs, és el següent: la cooperació dels individus que integren una societat produeix una sèrie de beneficis de tal manera que tots ells viuen millor de com viurien en un suposat estat de natura. Aquests individus, per tant, tenen els mateixos interessos però això pot desembocar amb relativa facilitat en un conflicte quan arriba l'hora de repartir els beneficis resultants de la cooperació.
Per resoldre aquest conflicte sorgeixen multitud d'arranjaments socials que determinen la correcta distribució dels béns. Per escollir entre aquests diferents arranjaments, Rawls diu que necessitem uns principis, uns principis de justícia. D'aquesta manera, una societat està ben ordenada quan no només produeix beneficis cooperativament sinó que es troba regulada per una concepció pública de la justícia. Això implica que els individus que en formen part accepten en general uns principis de justícia i que les institucions principals satisfan (i aquest fet és públic) aquests principis.
Per tal de cercar uns principis de justícia adequats, Rawls s'ubica dins la tradició contractualista (amb pares tan il·lustres com Hobbes, Locke, Rosseau o Kant) amb l'objectiu d'ampliar aquesta teoria i portar-la a un ordre superior i més general. Rebutja l'objectiu de crear un ideal social complet i per això limita la seva tasca al disseny d'una situació de contracte social (l'anomenada posició original , que en cap cas s'ha d'interpretar com una situació en què literalment es signi un contracte) en la qual fos racional escollir uns principis de justícia adequats.
Ara bé, quins són els requisits que Rawls exigeix a uns bons principis de justícia i al procés ideal en què aquests serien escollits? En primer lloc, s'ha d'evitar caure en al·legacions a l'autoevidència i a concepcions morals úniques o absolutes al a manera del Bé platònic. La tolerància és una peça fonamental: recordem que aquesta justícia no es busca com a fonament pel sistema legal sinó com a eix vertebrador d'unes lleis positives que determinin l'estructura bàsica de la societat. En segon lloc, Han de ser uns principis pactats lliure i racionalment 2 , convencionals però en cap cas arbitraris. Per això és absolutament imprescindible la descripció acurada de la posició original, que vindria a equivaldre a l'estat de natura en la teoria tradicional del contracte social.
2 Rawls especifica que utilitza un sentit restringit de racionalitat: adoptar els mitjans més efectius per a uns fins determinats.
b) En una situació com la descrita s'escollirien uns principis de justícia concrets.
c) La caracterització de la posició original garanteix l'objectivitat dels principis escollits i que aquests són previs a una concepció ètica determinada degut al vel d'ignorància.
a) Pel que fa a la primera de les tesis, jo diria que l'autor és una mica massa ambiciós quan pondera la capacitat reflexiva i d'abstracció de la ment humana. En efecte, el fet d'imposar el vel d'ignorància reconeix que els individus ens trobem determinats per circumstàncies socials, culturals i econòmiques més o menys contingents i que això limita o esbiaixa la nostra apreciació de les nocions més abstractes de la filosofia política. Ara bé, donat que estem efectivament determinats per aquestes circumstàncies contingents, és impossible fer una abstracció completa de la nostra situació i imaginar què podríem arribar a pensar a priori sobre la justícia social. Crec que aquesta objecció quedarà reforçada quan discuteixi la següent tesi.
b) Com ja he argumentat, raonar de forma que ignorem temporalment tos els nostres determinants socioculturals i econòmics contingents és extremadament difícil, si no impossible per a la majoria dels éssers humans. Anant a buscar una noció intuïtiva de la idea que em proposa transmetre proposo el següent experiment mental: imaginar que el text de Rawls pogués ser llegit per: un egipci de l'època dels faraons, un pagès feudal, un burgès del segle XVIII i un indi mohicà. Es fa estrany suposar que tots aquests individus poguessin pensar que els principis de justícia que Rawls extreu de la caracterització de la posició original són els únics possibles. Encara es fa més palès si imaginem que no mostrem les conclusions de Rawls a aquests individus i els demanem que n'extreguin quins dos principis de justícia s'escollirien en la situació descrita. És absurd pretendre que les seves respostes no estarien esbiaixades per les seves conceptualitzacions socioculturals i ètica prèvies a l'exercici deliberatiu. I encara més pensar que poguessin unànimement suggerir els mateixos principis que l'autor.
c) Havent argumentat ja els dos punts anteriors, la pretensió d'objectivitat dels principis de justícia de Rawls queda notablement afeblida. En el fons, però, podríem pensar, el vel d'ignorància no és quelcom que literalment estigui pensar per posar-se'l un mateix sinó que la idea fos més aviat, la d'intentar empatitzar i imaginar com actuaria algú que realment hi estigués sotmès. Potser és suficient tendir a raonar d'aquesta manera.
No obstant, la impossibilitat de raonar d'aquesta manera no és l'únic element que debilita les conclusions de Rawls. En la pròpia situació original, tal i com està descrita
hi ha un altre element que resta objectivitat a la proposta. Em refereixo a la posició exactament igual que ocupen els participants i el seu dret igual d'expressió i decisió. Evidentment, aquest és un bon punt de partida per a l'especulació i la discussió filosòfico-política, però no deixa de mostrar el propi biaix liberal de l'autor. D' on pot sorgir el seu dret igual i el seu dret d'expressió, etc si suposem que la seva deliberació és prèvia al fet fundacional de la societat? Quin fonament poden tenir? No seria ja l'agrupació d'éssers humans que deliberen en la posició original, en algun sentit, una societat o, si més no, l'esbós d'una societat?
D'altra banda, la importància que dóna a la posició equitativa de tots els participants de la reflexió anticipa ja el primer principi de justícia, segons el qual cadascú ha de tenir dret a l'esquema de llibertats bàsiques iguals més gran possible que sigui equivalent amb un esquema similar de llibertats per als altres. Moltes de les llibertats que Rawls considera bàsiques ja es troben presents en la "presocietat" de la posició original: llibertat de pensament, de reunió, d'expressió, de vot,...
5. Conclusions
Així doncs, resulta fàcil pensar que només trobarem raonable la descripció de la posició original si ja acceptem d'entrada tots aquests drets, de manera que necessitem acceptar les conclusions del raonament de Rawls per acceptar-ne les premisses. Evidentment, acceptar aquests drets és perfectament raonable per a tot demòcrata i per a la majoria de filòsofs polítics moderns, però això no evita que la ficció contractualista proposada per l'autor sigui una espècie de cicle viciós en el qual es posa de manifest el seu biaix liberal-democràtic.
Aquest fet no és en si un obstacle insalvable. Hans Kelsen, des d'una posició relativista proposa una justícia de la tolerància i de la democràcia basada en unes lliberats semblants. El problema per a Rawls és que intenta fonamentar una justícia objectiva que sigui prèvia a tota convicció ètica i aquesta mateixa pretensió de respectar el pluralisme ètic parteix ja de la seva moral subjectiva.
6. Bibliografia - Kelsen H., ¿Qué es justícia? Barcelona: Ariel; 2008.
