¡Descarga treball summerhill y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Pedagogía solo en Docsity!
SUMMERHILL
SÍNTESI
Per començar, primer trobarem una mica quina és la naturalesa del text, seguidament una breu referència a l’autor on es podrà contemplar l’època, ubicació espai temporal i contextualització del text, i ja per acabar la síntesi, seguint l’índex del llibre trobarem una breu explicació dels aspectes que són tractats en l'obra de Neill amb una breu síntesi de cadascuna.
NATURALESA DEL TEXT
Amb la lectura del llibre pots veure que és un text històric i literari. És un text de caràcter subjectiu, en aquest cas, surt directament de la trajectòria personal de l’autor, on recull i dóna testimoni de la realitat social del moment. En general, l’autor explica el funcionament de la seva escola i com és vista des de la societat, a més a més d'explicar diferents casos en què s’ha trobat.
L'AUTOR
Alexander Sutherland Neill (A.S. Neill) va néixer a Escòcia el 1883. La seva mare es dedicava a criar els 13 fills mentre que el seu pare era professor d’una escola rural. Neill va rebre una educació calvinista tancada.
Va tenir dificultats amb els estudis i el seu pare va decidir posar-lo a treballar, feines que li van durar poc temps, fins que al final el seu pare el va fer ajudant de mestre a l’escola on ell treballava. Allà va començar la seva motivació per a l’ensenyament.
Al 1903 va realitzar les proves per accedir a una Formació de Mestres, però el resultat no va ser gaire bo, va quedar a la posició 103 de 104. A partir d’aquí va començar a realitzar substitucions en diferents escoles, i això li va servir per conèixer a fons el sistema educatiu. Finalment va obtenir el certificat de mestre i va entrar a la Universitat, branca de Llatí i Física.
Va començar a treballar com a periodista a Edinburgh i al 1912 es va llicenciar d'anglès amb uns resultats millors dels esperats.
Al 1913 va marxar a Londres, on va seguir treballant en tasques editorials i va augmentar la seva preocupació pels temes de justícia social.
En el moment que va esclatar la guerra no va ser cridat a l'exèrcit ja que tenia una cama malmesa i el van destinar director d'urna escola a Gretna, on va decidir instaurar un sistema pedagògic força lliure.
Al 1917 finalment va ser cridat per anar a l'exèrcit, on va ser nombrat tinent segon, però degut a la mala salut el van allunyar del camp de batalla. La guerra no va tardar en acabar.
Al 1917 Neill va conèixer al pedagog que el va Influenciar més, Hemer Lane, pioner d'una comunitat de joves anomenada Little Commonwealth.
Va tenir l'oportunitat de fer un tast de les idees de Maria Montessori, les quals va titllar de repel·lents per manca d'espontaneïtat emocional, per ser massa ordenades, massa científiques i massa didàctiques.
Al 1921 va anar a treballar a l'escola Dalcroze a Helleu, fet que li va obrir molts horitzons.
Quan va treballar a Lyme Regis, a la costa sud d'Anglaterra, l'autor va instal·lar una <>. Es pot considerar que aquí, va començar Summerhill.
Així doncs, al 1921 fundà Summerhill a Lyme Regis, més tard però, es va traslladar a Leiston i durant la segona guerra mundial, Summerhill es va traslladar a Gales, per evitar el bombardejos d'Alemanya.
Durant l’estància a Gales el nombre d'alumnat va augmentar considerablement, els pares enviaven els fills al centre perquè allà estarien protegits, un cop finalitzada la segona guerra mundial el nombre d'alumnes va tornar a disminuir i Summerhill es va traslladar a Leiston.
Durant aquesta època Neill es va casar amb l'Ena Wood i al 1946 va néixer la seva filla Zoè (actual directora de l'escola Sumerhill).
Al 1957 es va fundar l'associació de pares d'alumnes <> i al 1960 va escriure el llibre << Sumerhill >>.
SUMERHILL
Tots els aspectes tractats al llibre estan agrupats en sis blocs:
I. L'escola de Sumerhill.
II. L'educació dels infants.
III. El sexe.
IV. La religió i la moral.
V. Els problemes dels infants.
VI. Els problemes dels pares.
Dins de cada bloc hi ha un seguit de temes que l'autor, es podria fer un resum de cadascun però per no allargar-ho molt, seguidament trobarem un resum general de cadascun dels blocs nombrats anteriorment.
I. L'ESCOLA DE SUMERHILL.
L'autor comença explicant l'escola, així el lector es pot fer una idea del centre i la lectura del llibre serà més fàcil.
En aquest bloc, Neill explica que l'escola està formada per 35 nois i 35 noies agrupats per edats (petits, mitjans i grans) i dormen en grups de 3 o 4, nois per una banda i noies per una altre.
Ja d'entrada es pot veure la gran influència de Jean-Jacques Rousseau amb la idea que l'infant és bo per naturalesa, Neill explica que els infants viuen en llibertat, estudien el que volen i no tenen exàmens.
A Summerhill tots són iguals, no hi ha una estructura jeràrquica a l’hora de decidir les normes i els càstigs, es decideixen entre tots a l’assemblea general on professors i alumnes tenen el mateix vot.
Segons explica l’autor l’infant ha de viure la seva vida, no la que marquen els pares o l’educador, les interferències i orientacions dels adults creen generacions d’individus dòcils que s’adapten a un horari i treball.
L’assistència a classe no és obligatòria però en el moment que un alumne decideix assistir a classes hi ha d’anar, si falta a moltes classes són els propis companys els que el poden excloure, ja que retarda al grup.
La jornada a Summerhill comença amb l’esmorzar a les 8:15. A les 9:30 se suposa que els llits estan fets i pels que volen comencen les classes, fins a la 13:00.
Els grups més petits dinen a les 12:30 i els més grans a la 13:30, després tenen temps lliure fins a les 16:00, que és l’hora del te.
A les 17:00 comencen diverses activitats, per exemple els petits se’ls llegeix un conte, el grup dels mitjans van al taller de pintura i els grans treballen al taller mecànic.
Aquest horari no és fix, està a l’abast de tothom però els alumnes el segueixen si volen.
Al vespre sempre hi ha alguna activitat a fer, el dilluns van al cinema (pagant els pares), dimarts els mestres i els alumnes grans escolten les xerrades de psicologia d’en Neill, el dimecres hi ha ball, els mateixos alumnes trien la música, el dijous tornen anar al cinema els que poden i volen. Divendres es reserva per fer diferents coses (obres de teatre...) i el dissabte hi ha l’assemblea general de l’escola, un cop finalitzada hi ha ball.
Els alumnes es tracten amb llibertat, igualtat i respecte perquè segons Neill, l’objectiu de la vida és la felicitat i l’escola és el camí per assolir-ho.
Sumerhill, tot i no funcionar com una escola tradicional ha tingut alumnes que han accedit a la universitat i s’han tret una carrera, com per exemple matemàtiques, també han sortit músics, artistes...
Quan arriba un nen nou a Summerhill se li deixa un període d’adaptació, el que el nen necessita, segons Neill, com més tarda a integrar-se més gran és l’aversió que se li ha aplicat a l’escola de la qual ve. Per això Neill ofereix classes particulars, com diu l’autor són una atenció psicològica per a una adaptació més ràpida a la llibertat.
Neill considera que hi ha dos raons que porten la mentida: la por al pare i la copia del pare. En aquesta última el pare pot mentir perquè el nen es porti bé o perquè el nen quedi impressionat de la perfecció del pare, ja que no sap que és mentida.
Els infants educats amb llibertat no necessiten mentir, però utilitza mentides fantasioses.
Per altra banda Neill explica que un nen no pot rebre responsabilitats que no li toquen, que no està preparat per assumir o per prendre decisions que no li corresponen.
Una educació basada amb la disciplina porta a tenir un nen antisocial, l’obediència ha de sortir de dins, no imposar-se, els càstigs són actes d’odi i les recompenses només serveixen per cridar l’atenció de l’infant perquè faci alguna cosa que en el fons no vol fer però sap que si ho fa tindrà allò que li ha cridat l’atenció.
La defecació, la netedat, l’alimentació, la roba... la salut són temes importants per a Neill i creu que la societat els reprimeix, s’intenta adaptar, s’imposa, etc. La salut és conseqüència de la llibertat, és gràcies a una bona alimentació i de l’aire lliure.
Els infants han de descobrir com funciona una joguina tots sols, això ajuda a desenvolupar el seu esperit creador. Els infants si fan soroll és perquè juguen.
A Summerhill tenir bones maneres significa tenir sentiments per als altres i consciència de grup.
III. EL SEXE
El sexe és un tema de repressió social, això fa que el nen desenvolupi covardia i aversió enfront el sexe.
Segons Neill els infants han de tenir llibertat per tocar-se qualsevol part del cos, els jocs heterosexuals dels infants aporten una vida sexual sana i equilibrada.
Així doncs la masturbació és un tema totalment normal par a l’autor i que defensa, si no és tabú no tenen interès, així com la nuesa, la pornografia, l’homosexualitat, que té a veure amb la masturbació, la promiscuïtat, l’avortament...
IV. LA RELIGIÓ I LA MORAL
A Summerhill no s’ensenya religió, els nens aprenen a viure la vida a base de viure la seva i no aprenent com la viscut o diu que la visqui Déu.
La religió s’utilitza per imposar restriccions i suprimir la llibertat, provoca guerres, inculca valors del que està bé i del que està malament i quan l’infant fa aquest últim rep un càstig...
El renecs són normals, poden ser sexuals, religiosos (a Summerhill no, ja que no s’ensenya religió) i relatius als excrements.
A l’escola no es censura ja que si es fa dona més desig.
V. ELS PROBLEMES DELS INFANTS.
En els infants lliures no existeix la crueltat, la crueltat és amor pervertit. La manera d’expressar la crueltat és amb la criminalitat, el robatori que pot ser normal (per satisfer un desig) o per un nen neuròtic (lligat a la falta d’amor), a la delinqüència...
Tots aquests problemes es poden guarir amb amor, comprensió i llibertat, però sempre depèn més del “pacient” que del “metge”.
VI. ELS PROBLEMES DELS PARES.
Neill ens parla de l’amor i l’odi, explica que no són contraris, el contrari d’amor és indiferència, l’odi és condicionat per la por de perdre l’amor.
La gelosia, el divorci, l’angoixa paternal... cal resoldre tots aquests problemes per tal de donar tot l’amor que l’infant necessita.
Consciència = ser lliure de prejudicis i actituds infantils = LLIURE.
QÜESTIONS
- A. S. Neill insisteix en diverses ocasions en la seva idea de la llibertat. Tracta d’explicar què entén l’autor per llibertat i justifica en quines parts de l’obra t’has basat per plantejar la teva resposta.
A. S. Neill al llarg de l’obra remarca molt la idea de llibertat, la llibertat de Neill es basa en una llibertat que suposa l’absència de normes, els infants decideixen què i quant volen estudiar, defensa la llibertat individual. Cadascú és lliure de prendre les seves pròpies decisions però mai pot prendre decisions per als altres, llavors pren la llibertat de l’altre. No hi pot haver-hi una llibertat social, cal respectar els drets dels altres. Neill considera que s’ha d’excloure l’autoritarisme, els càstigs, la por, la culpabilitat, la censura, els tabús... per assolir la llibertat, base primordial de l’educació, per assolir l’objectiu final, la felicitat. Per a respondre aquesta pregunta m’he basat sobretot en l’apartat del llibre en què l’autor parla dels infants sense llibertat i els infants lliures, però crec que és un tema que està present durant la lectura de tot el llibre. També m’ha ajudat a respondre la pregunta l’entrevista a Neill que hi ha al final del llibre amb preguntes relacionades amb els temes tractats al llibre.
- L’autor ens comenta en algunes parts de l’obra que li és igual quins són els cims acadèmics que assoliran els seus alumnes. Ell, el que vol, és que siguin feliços. Penses que aquest és un bon propòsit pedagògic? Justifica la teva resposta.
Primerament crec que cal entendre la felicitat tal i com ho veu l’autor, durant l’entrevista, com he dit a la pregunta anterior està al final del llibre, l’autor parla sobre la felicitat i respon: si el mot felicitat significa res, representa un sentiment íntim de benestar, una sensació d’equilibri, un sentiment d’estar satisfet de la vida. Totes aquestes coses només són possibles quan un se sent lliure.
Si per a Neill la felicitat engloba benestar, equilibri, satisfacció... doncs crec que si que és un bon propòsit pedagògic ja que en el fons és voler que l’infant estigui bé, que tingui salut.
Com diu la OMS la salut és l'estat de complet benestar físic, mental i social , i no sols l'absència d'afeccions o malalties. La salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguin cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals, i segons Neill amb la felicitat s’assoleix. Així doncs personalment crec que la felicitat és un bon propòsit pedagògic.
- Summerhill encara existeix. Busca informació al respecte (ara sí es pot emprar Internet) i explica si penses que hi ha diferències entre el que has vist i el que planteja l’autor en la seva obra. Per dir-ho d’una altra manera, tracta d’explicar si l’essència de Neill continua estant present en el projecte actual.
Un cop consultades diferents fonts d’internet considero que Summerhill actualment conserva l’essència que va deixar el seu fundador, A. S. Neill. Actualment l’escola conserva com a política general els objectius i les finalitats que va marcar Neill. Persisteix el compromís amb la llibertat i la igualtat dels infants i segueix sent una escola on es pot jugar tot el dia, on et pots enfilar-te pels arbres, etc. En comptes d’anar a classe. Summerhill s’ha obert al món, actualment té uns 95 alumnes rebuts de diferents parts del món i finalment el govern va reconèixer oficialment les idees educatives de A. S. Neill i això va facilitar molt a l’escola. Avui en dia la filosofia de Summerhill continua intacta, és la base de tot i l’estil de vida dels components de l’escola. Clarament hi ha hagut alguns canvis, la humanitat va evolucionant i Summerhill també, per exemple actualment hi ha nens internats i d’altres que no, però tot i això Summerhill manté la seva essència.
CONCLUSIONS
Com a conclusions vull destacar el punts que crec més importants de l’obra de Neill, la llibertat que es dóna als infants, l’assemblea general i el funcionament de l’escola.
Des del meu punt de vista no trobo tant malament el funcionament de l’escola, evidentment no tot és perfecte, però s’ha de tenir present el context històric en que es troba.
Crec que no és gens dolent no etiquetar als infants, tenir en compte el temps que necessita un infant per aprendre, per adaptar-se i integrar-se, aprendre a conviure amb els altres, a respectar, entendre als altres...
Summerhill no utilitza la mateixa metodologia de treball tradicional que els altres centres però aquests infants aprenen els principis educatius igual que els nens i nenes de les altres escoles (principi d’individualització, de socialització, d’autonomia, de joc, d’activitat i de creativitat) i poden arribar al mateix nivell que els altres, tant alguns alumnes de Summerhill com els de les altres escoles han arribat a la universitat i s’han tret els estudis sense problemes.
Amb la lectura del llibre i la realització d’aquest treball he aprofundit amb aquesta metodologia d’educació i he recordat una escola que hi ha al Bages, l’Escola Ítaca.
L’Escola Ítaca no funciona exactament igual que Summerhill, però hi ha coses d’una que crec que són similars a les de l’altre.
Un cop documentada sobre l’Escola Ítaca, com a similituds vaig trobar que en aquesta escola l’assemblea també hi és present, tractada de manera diferent, però al igual que Summerhill és una part important de l’escola. Cada quinze dies i en divendres celebren l’assemblea de la comunitat. Els nens de 5 anys hi ha d’assistir, mentre que els altres l’assistència és voluntària. Tracten temes que els preocupen, aporten idees, problemes i solucions, és un temps per sentir la comunitat.
Un altre tema que crec que té similar a Summerhill és amb els valors, a l’Escola Ítica els valors no s’aprenen a base de repetir-los sinó, com a Summerhill, els valors s’aprenen a partir de l’experiència del dia a dia.
L’educació de l’Escola Ítaca es basa en “aprendre a ser, aprendre a conviure, aprendre a fer i aprendre a conèixer” tot a partir d’objectius comuns.
Els infants d’aquesta escola no aprenen a base d’anar a classe a seguir un horari on dilluns toqui una hora de matemàtiques, una d’anglès, pati... sinó que els infants tenen un horari obert, per exemple en el cas d’infantil, van a l’aula però treballen amb espais oberts, cada infant va a l’espai que li ve més de gust, per exemple un infant pot anar a fer un joc de xapes, l’infant amb aquest joc indirectament està aprenent a fer arrels quadrades, ell no ho coneixerà per aquest nom sinó que és el joc de xapes que li agrada. A la primera estona els petits poden estar acompanyats del pare o la mare fins que es sentin segurs i puguin començar a experimentar i aprendre per ells sols, tenen un període d’adaptació igual que a Summerhill, però treballat diferent.
Els grans treballen les competències bàsiques, marcades pel departament, però ho fan de manera diferent, si han de treballar geografia, matemàtiques... ho poden treballar mentre organitzen ells sols el viatge de final de curs, buscant un lloc, una casa rural, calculant quant surt per alumne, organitzant esdeveniments per recollir diners...
A l’Escola Ítaca no hi ha normes, els infants saben per ells mateixos fins on poden arribar, si un infant s’enfila a un arbre és perquè està preparat per fer-ho, no se l’ajuda, sinó sempre dependrà de l’adult. Tenen una zona on hi ha coixins, matalassos... on poden jugar a picar-se, fora d’allà saben que no es poden picar, així que si un infant té ganes de picar va allà, es desfoga i torna amb la resta.
Una cosa que té l’Escola Ítaca i que crec que li falta a Summerhill, és la gran implicació de la família, per exemple els nens per esmorzar tots porten una peça de fruita i hi ha uns pares voluntaris que la pelen, la tallen a trossos, ho posen amb safates i ho reparteixen per les aules i els nens quant tinguin gana si volen aniran agafant.
Uns altres exemples són pels aniversaris , l’últim divendres del més es celebren tots els aniversaris d’aquell mes i els pares ajuden a preparar la festa, el menjar... i per les actuacions externes , els amics i les famílies que tenen habilitats artístiques fan aportacions i mostren els seus sabers. Junts aprenen a mirar, escoltar i a participar.
BIBLIOGRAFIA
LLIBRE:
Neill, A. S. (1985). Sumerhill. Vic: Eumo editorial.
ARTICLES:
Pich, Olga; Monell, Fina (setembre/octubre 2012). <>. In-fàn-ci-a (núm.188), p.28-31.
Uztarroz, Josu (1 d’Abril de 2011). <>. EUDEC [article en línia] (p.1) [data de consulta: 14 de Gener de 2014].
ENTREVISTA: Freire, Heike (Setembre de 2003). <>. [data de consulta: 14 de Gener de 2014].
FOTOGRAFIA:
