TREBALL PWP DIALECTES CATALANS, Guías, Proyectos, Investigaciones de Ciencias de la Educación

¡Descarga TREBALL PWP DIALECTES CATALANS y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

DIALECTES: EL

VALENCIÀ

Mar García Caules

Miquel Arguimbau Melià

Jesús Gaimundi Marqués

Francesc Sastre Bosch

Nasi Cortès Pons

ÍNDEX

• ● Àrea d’influència → Diap.
• ● Característiques generals → Diap.
• ● Subdialectes → Diap.
• ● Exemples → Diap.
• ● Bibliografía i webgrafía → Diap.

ÀREA D’INFLUÈNCIA

ÀREA D’INFLUÈNCIA

→ Situació de sustitució llingüística → Valencià pel castellà

→ Situació de diglòsia → Valencià per a ús informal

→ Castellà exclusiu i ús formal

→ + immigració d’altres països i des d’altres ciutats espanyoles.

sobretot a

Alacant està en perill Ciutat deValència

afavorida per

ÀREA D’INFLUÈNCIA

Extensió del predomini llingüístic oficial del valencià (verd fosc), i del castellà (verd clar).

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

a) Fonètica. Comparteix les característiques del català occidental i a més hi ha algunes específiques: → Caiguda(no pronunciació) de la -d- intervocàlica en els sufixos -ada, -ador: es pronuncia / kansá/, /baiòá/, /mokaor/, /lauraor/. → Es manté la diferència fonològica entre /b/ i /v/. → Se sol pronunciar la /r/ final de paraula, així com tots els sons oclusius en posició final darrere de consonant: /portar/, /vizitar/, /kozir/, /punt/, /kontent/, /kamp/, /lamp/, /tart/, /kurt/, /fank/, /blank/. (^8)

→ Els verbs incoatius adopten les formes en «-ix»: jo patisc, tu patixes, ell patix, ells patixen.

→ Els possessius femenins no tranformen en «-v-» la «-u-» intervocàlica: meua, teua, seua.

→ La combinació de pronoms febles segueix l'ordre CI + CD: li la, els el, li'n, els ho,…

→ Confusió de les preposicions «amb» i «en» de manera que «en» sol usar-se tant indicant lloc com companyia, mitjà i instrument.

→ El pronom feble no s'usa pràcticament, només en els verbs haver-hi i veure-s'hi: hi havia, no m'hi veig.

c) Lèxic.

El valencià és el dialecte català que presenta més arabismes en la parla quotidiana. Són paraules d'origen àrab d'ús habitual entre els valencians però desconegudes en els altres dialectes catalans: dacsa, bacora, atzucac o tramús. A més, també presenta mossarabismes desconeguts en altres dialectes com: clòtxina, colombaire, fardatxo, orxata,…

→ Com a integrant del català occidental, comparteix amb el nord-occidental moltes paraules (xic, granera, espill…),

Valencià alacantí

-Es parla a les Comarques del Sud

-Menys a la Marina Baixa, la Torre de les Maçanes i l’Alcoià

-Característiques:

• La caiguda de la -d- intervocàlica -Pas del diftong [ɔw] a [aw] -Com al meridional, l'article plural, tant masculí com femení, esdevé "es" davant paraula començada per consonant -La caiguda de la -s- intervocàlica en paraules terminades en -esa

Valencià apitxat

-El valencià apitxat o central es parla a les

comarques del Camp de Morvedre, L'Horta, el Camp

de Túria i la Ribera Alta.

-Característica principal:

L'ensordiment de les alveolars i palatals sonores, com ara encasa, tretze imetge ['kasa, 'tretse, 'metʃe].

Valencià Castellonenc

-Compren la comarca antiga de la Plana, el Pla de l'Arc i l'Alcalatén històric excepte Xodos.

-Característiques: -Articulació de la -r final a la zona costanera, el·lisió a la zona interior -Elisió de la /d/ intervocàlica -Presència de la /v/ labiodental, fusió amb /b/ -Desinència -e a la 1a persona del present d'indicatiu. -Els pronoms febles són plens: em, te, se > me, te, se. -Vacil·lació entre [a] i [e] en la pronunciació de la -a final en verbs -Els articles definits són el, els -Elisió de les -r dels infinitius quan hi ha pronoms febles

-Es parla a la Safor, la Costera, la Vall d'Albaida, el Comtat, la Marina Baixa, La Torre de les Maçanes, la Marina Alta..

-Característiques: -Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: jo aní > jo vaig anar. -L'article plural masculí esdevé "es" davant substantiu començat per consonant; però davant vocal segueix sent els -Conservació dels grups geminats "l·l/tl" o "nn/tn". Ametla > [(a)·'mel·la] o cotna > [con·na] -Utilitza el verb “ser” en comptes de l'ús del verb "estar" -Els pronoms febles es mantenen reforçats. -Les "-r" finals solen mantindre's.. -La desinència de la 1a persona del singular del present d'indicatiu és -e, hi ha una excepció.

Valencià meridional

BIBLIOGRAFÍA I WEBGRAFÍA

http://www.idiomavalenciano.com/

http://www.lenguavalenciana.com/

http://es.wikipedia.org/wiki/Valenciano