INTRODUCCIÓ
Anomenem procariotes ( del grec πρό, pro= abans de i κάρυον, Carrión = nucli) a les
cèl·lules sense nucli cel·lular diferenciat, es a dir, que l’ADN no el trobem dins d’un
compartiment limitat per membranes, sinó que esta lliurement en el citoplasma.
Procariont es un organisme format per cèl·lules procariotes, que cada vegada se
simplifiquen com sinònims de procariota.
Les cèl·lules que si tenen un nucli s’anomenen eucariotes. Les formes de vida mes
conegudes i complexes, les que formen l’imperi o domini Eukarya, son eucariòtiques.
Se pot dir que casi sense excepció els organismes basats en cèl·lules procariotes son
unicel·lulars, formats per una sola cèl·lula. A més a més, el termini procariota fa
referència als organismes de l’imperi Prokaryota, amb el qual aquest concepte
coincideix amb el regne Monera de les classificacions de Copeland o Whittaker. Es
reparteixen entre els dominis Bactèria i Archaea.
Dins de les característiques de les cèl·lules procariotes que les diferencien de les
eucariotes podem anomenar: l’ADN principal nu (sense un dens acompanyament de
proteïnes) i el més abundant en forma de una sola hebra circular; divisió cel·lular per
fusió binaria sense un mecanisme complexe de repartiment comparable a la mitosis de
les eucariotes; la falta de orgànuls membranosos al citoplasma, que forma un sol
compartiment; existència, en alguns casos paràsits endocel.lulars, d’un segon
compartiment aquos rodegen el citoplasma, el periplasma, limitat intern per la
membrana plasmàtica i extern per una segona membrana o una paret densa.
En aquest treball estudiarem amb més detall els fixadors de nitrogen que son bactèries
de procariotes que afecten als organismes vius en general.
